Consells, proverbis i insolències Quotes

Rate this book
Clear rating
Consells, proverbis i insolències Consells, proverbis i insolències by Joan Fuster
25 ratings, 3.88 average rating, 8 reviews
Open Preview
Consells, proverbis i insolències Quotes Showing 1-30 of 40
“Reivindiqueu sempre el dret de canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“La Història de la Filosofia és aquell capítol de la Història de la Literatura on s'arraconen els grans llibres il·legibles.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Les metàfores —les bones metàfores— no són sinó definicions imprevistes: dir la mateixa cosa, però per sorpresa. És una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per això, els poetes l'usen copiosament.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“¿Diu realment el poeta allò que jo entenc en llegir-lo? Tant se val. Fa que jo entengui alguna cosa. Que si no és el que ell diu, és el que jo estava a punt de dir-me.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Jugar és, sempre, perdre —si més no, el temps.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Hi ha moments en què un se sent inferior a si mateix. Quina forma més subtil, més recargolada, de vanitat!”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Si per casualitat ets virtuós —qualsevulla que sia la mena de virtut que professis—, convé que ho dissimulis. Així t'estalviaràs almenys dues molèsties considerables: la de ser admirat i la de ser menyspreat.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Sovint, repetiria allò d'aquell personatge de novel·la: «Proveu que dic la veritat!». Però no com un repte, sinó com una súplica.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Per això crec que no hi ha una diferència massa essencial, a efectes del consumir, entre la filosofia i el conyac o la morfina.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“No faces de la teua ignorància un argument.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“L’amor ens pemet de ser imbècils impunement.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Un càlcul estadístic, bastant perfecte, fet sobre la massa total de la literatura catalana produïda d'ençà de la Renaixença, em dóna per resultat que, quant a la temàtica:
a) el 60 per 100 és una glossa més o menys acadèmica d'aquells versos de Verdaguer que diuen:
Tot sia ver vós,
Jesuset dolcíssim;
tot sia per vós,
Jesús amorós;
b) un 30 per 100 tracta de l'Empordà;
i
c) el 10 per 100 restant s'ocupa dels temes habituals en qualsevol literatura civilitzada.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Calia realment que s'inventessin aquestes bombes nuclears. Feia massa temps que la humanitat havia perdut un dels hàbits més antics de la civilització cristiana, la creença en una fi del món immediata; i ara ja podem reprendre'l.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“En la propietat i en l'amor —que és encara una forma de propietat—, l'essencial no és tant gaudir la cosa pròpia o amada, com vedar que altri la gaudeixi.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“L'oci és essencialment perniciós. El dia que les màquines, automatitzades o més productives, concedeixin a l'home un lleure gairebé continu —tot és possible—, se'n veuran els estralls. S'accentuarà, per exemple, la tendència de la gent a l'alcohol, a la filosofia i al suïcidi.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Els pobladors de la Península Ibèrica, quan les coses els van malament, s'autoacusen d'individualistes i es pensen que amb això ja queda tot explicat.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Les dents són per a mossegar, en principi. Ensenyar-les en un somriure és contra natura.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Poe —ho deia ell mateix— era artificial per naturalesa. La majoria de nosaltres, pobres!, intentem ser, o aparèixer, naturals a força d'artifici.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“En realitat, si bé es considera, resulta que els poetes importants s'han limitat sempre a fer versos a la lluna.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Mireu aquest bell rostre de Nefertiti, o el David de Miquel Àngel, o el cos improcedent de donya Caietana. ¿On és, oh mort, la teva victòria?”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“És impressionant la quantitat de bajanades que Baudelaire va escriure en vers. No us ho hauríeu pensat mai!”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Si sou capaços de llegir Huxley a dosis massives, acabareu imaginant-vos-el com una temible, incessant, pròdiga, miraculosa, inútil màquina de pensar.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Hem inventat l'arqueologia i n'hem de sofrir les conseqüències: vull dir, ser-ne tema el dia de demà.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Diguin el que vulguin els pintors actuals, i els crítics, l'essencial del retrat és la semblança: la semblança física. Però també és cert que això —aquesta semblança— solament interessa al model i als seus parents més acostats.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Aneu amb compte amb els qui malparlen de Descartes! Acabaran fent-vos propaganda de Pascal, i ja sabeu això que vol dir.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Hi ha qui accepta les desgràcies que li vénen a sobre, com si ell mateix les hagués triades lliurement. Aquesta mena de masoquisme espiritual sol rebre noms respectabilíssims.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“Tu no has triat la teva vida, i tanmateix n'ets responsable. Aquesta és la paradoxa fonamental que les ètiques, si gosen admetre-la, no acaben de resoldre.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències
“PSICOLOGIA DE CONFESSIONARI. —Tots els primers pecats tenen, com el d'Eva, un mateix mòbil: la curiositat. El segon pecat —la repetició del primer— es fa per orgull. Després, ja tot és qüestió d'hàbit.”
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències

« previous 1