Maltrato, un permiso milenario. La violencia contra la mujer Quotes

“Característiques dels homes violents
1. Creences rígides basades en els "mites culturals" de la masculinitat o inferioritat de la dona.
2. Repressió emocional. Resolen els seus conflictes a través d'accions violentes.
3. Aïllament emocional.
4. Una baixa autoestima davant "l'amenaça" de pèrdua de poder, i intenten aconseguir-lo per la força.
5. Controlen la conducta de la seva dona amb coaccions (amenaces, abús verbal, acusacions d'infidelitat).
6. Són gelosos i presenten actituds possessives.
7. Minimitzen o neguen la violència.
8. Racionalitzen, no accepten l'autocrítica i projecten la responsabilitat en la provocació dels altres.
9. Manipulen els fills.
10. Presenten una dissociació entre el comportament públic i el privat.
11. Es resisteixen al canvi en no reconèixer la seva responsabilitat en la violència i no tenen cap motivació per canviar o demanar ajuda.
12. Només canvien o demanen ajuda quan l'actitud de la dona els demostra que no poden mantenir la conducta violenta i apareix la por a ser abandonats.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“És important tenir clar que al voltant del 80% dels maltractadors no són malalts mentals sinó discriminadors. Tampoc no és cert que les substàncies tòxiques o l'alcohol siguin les causes de la violència sinó que influeixen en les agressions de dues maneres: perquè disminueixen les inhibicions i donen als homes una excusa per comportar-se violentament. El maltractament a la dona és una malaltia social més semblant a l'esclavisme que a un trastorn de conducta individual.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“Si observem l'actitud dels nois i les noies a les escoles, veurem la diferència en les conductes que defineixen el seu propi rol. És comú observar actituds violentes en els jocs dels nois com, per exemple en la salutació: "Hola matxo" acompanyant d'un cop de puny al braç. Quan en els centres escolars d'Espanya expliquem que a l'Argentina els nois se saluden habitualment amb un petó a la galta, els nois riuen i fan broma amb expressions com: "Però, tots són gais?". Això ens mostra com tenim d'assumit que la brutalitat és sinònim de masculinitat, i els afecten estan totalment dissociats i adjudicats a les noies o als homosexuals.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“Frases amb les quals hem crescut i que ens han marcat
1. Les llàgrimes són una forma d'autocompassió.
2. Posa't una faixa i tingues les cames tancades... Les bones noies no...
3. Les dones no són felices.
4. Les dones són responsables de la felicitat de la família.
5. No es pot confiar en les dones.
6. El món és cruel.
7. Les dones de més de 40 no són atractives.
8. Si sóc lletja no m'estimarà ningú.
9. No puc...
10. La roba bruta no es renta en públic...
11. Sempre m'he de sentir bé...
12. Res del que faig és suficient...
13. Això és feina d'homes o això és feina de dones.
14. Els nens són responsabilitat meva.
15. La meva germana (amant, amiga, fill, gos, etc) és millor que jo.
16. La vida és dura i després et mors.
17. Amb els homes cal tenir paciència.
18. Hauries hagut de néixer home.
19. Per què vols estudiar, si t'has de casar?
20. El lloc de la dona és la cuina.
21. Les dones són tafaneres.
22. Amb el nostre amor farem canviar la persona que estimem.
23. Si la mare està bé, tots estan bé.
24. Qui ha dit que la vida sigui fàcil?
25. No portis la contrària al teu marit.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“La dona maltractada creu que, faci el que faci, no podrà canviar el seu destí, que depèn dels altres. Aquesta situació de màxima violència psíquica és la indefensió apresa, que, juntament amb el cercle de violència, farà que quedi atrapada per la seva situació i que no se'n pugui anar de casa. En canvi, l'agressor mai no se sentirà culpable, perquè sempre farà responsable dels seus mals la dona víctima de la violència, i ella se sentirà confusa, no sabrà ben bé quina és la seva responsabilitat. La víctima entra en una confusió que no li permet adonar-se del que fa o no fa per ser atacada, criticada, desqualificada. És propi dels agressors detectar les parts vulnerables de les dones perquè la seva violència les afecti. Mentre elles pretenen adaptar-se i no deixen de preguntar-se per la seva part de responsabilitat, de culpabilitat, ells s'aferren a la seva pròpia rigidesa, aprofitant la confiança i la inseguretat de la seva víctima.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“En aquesta societat, la dona ideal no és compatible amb el model d'ésser humà ideal. Si una dona està dotada d'acord amb el cànon cultural de gran feminitat, és incompetent, o si és competent no és femenina, i tot allò que faci haurà de ser el doble d'eficaç per ser reconeguda. Deixant de banda allò que la naturalesa estableix per al seu sexe, que és procrear, tota la resta serà posada en dubte,”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“Encara avui podem trobar comunitats matriarcals, encara que són poques. Una d'elles, amb una població de vint-i-cinc mil persones, viu a l'aldea dels Mosuo, al sud-oest de la Xina. Allà les dones tenen el poder, però els homes no es queixen: tenen poques responsabilitats i treballen menys que elles. L'herència es transmet de mare a filla i el cognom de la dona identifica els llaços sanguinis. Elles ordenen i administren el destí dels seus parents més pròxims, i no s'equiparen als homes perquè això representaria perdre categoria social. En aquesta cultura no existeix el matrimoni; el grup social està format per dona, els seus fills, la seva mare, els seus germans, les seves germanes i els fills d'aquestes. La figura del pare no és important, però no per desinterès sinó com a tret social. És l'oncle matern qui ajuda a criar els nens. Tant els homes com les dones canvien d'amant amb freqüència. Quan a la nit es reuneix el grup, al voltant del foc, és la dona qui convida l'home a compartir el llit amb ella. A la parella no l'uneixen ni els diners ni els fills. Si es mantenen junts durant un temps és només per afecte.
En aquesta aldea únicament les dones tenen la possibilitat de fer estudis universitaris perquè són considerades més intel·ligents i dotades per als estudis. Els homes treballen en tasques que no requereixen l'ús de la intel·ligència i es passen el temps jugant al Majong. Els diners han de demanar-los a la seva mare o germana. Com en altres comunitats matriarcals, no hi ha violència, el bon tracte i l'hospitalitat són corrents.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“En canvi, hi ha cultures on la primacia de la masculinitat és insignificant. Un exemple clar d'això el trobem a Haití, on no existeix una pressió social per demostrar la virilitat ni s'exigeix als homes que es diferenciïn de les dones. En aquesta societat no existeixen tasques pròpies dels homes i tasques pròpies de les dones. Aquesta falta de diferenciació dels rols sexuals té la seva ressonància en l'idioma haitià, que gramaticalment no expressa el gènere. En la cultura haitiana s'espera que els homes no només siguin passius i complaents sinó que també ignorin els greuges. No existeix un concepte d'honor masculí que calgui defensar, ni una venjança que calgui portar a terme.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“Tant la història com l'antropologia ens han permès arribar a saber que alguns comportaments que trobem "naturals i comuns" són només conductes particulars de la nostra època que semblarien raríssimes a qualsevol ésser humà d'un altre moment històric o d'una altra regió geogràfica. Allò que avui creiem que és masculí, en altres societats no és considerat d'aquesta manera, i allò que es denomina femení canvia d'una cultura a una altra. Aquestes diferències arriben a ser tan importants que les ciències socials contemporànies han conclòs que en realitat allò que es considera propi de cada sexe no és res més que una decisió convencional de cada cultura. Avui sabem que la nostra societat només és una de les moltes formes possibles d'organitzar els vincles entre les persones. Totes aquelles coses que considerem que han estat sempre igual s'esvaeixen perquè podrien haver estat d'una altra manera.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“Per a la supervivència és molt important la comunicació. Podem pensar que el llenguatge pot ser inventat per ajudar a determinada gent a tenir el poder sobre altres éssers humans, i són precisament els éssers humans els que van inventar la forma de comunicar el record.
En aquest àmbit, els generalitzadors van ser (i encara són) sostinguts per l'elit que els atorga un poder enorme. Contínuament s'inventen llenguatges compartits per "nosaltres" per excloure el terme "ells", i un mitjà efectius és fer molt grans les generalitzacions perquè tinguin fins i tot un poder diví; aleshores es converteixen en "llei de la naturalesa" o en "llei de Déu". Si agafem el tema de la dona, sempre es relaciona la diferència amb el sexe, i amb el llenguatge es consolida el poder dels homes sobre les dones. El llegat d'una generació acceptada té vigència com a veritat eterna i adquireix vida pròpia. El llegat de la generalització de gènere, estructurat i segellat en el llenguatge i en el costum, segueix assotant els éssers humans, encara avui, i distorsionant el pensament. Quan diem "ells són a classe", no sabem si és que tots són nois o també hi ha noies en el grup. Aquest tipus d'expressió, a la qual estem acostumats, construeix una idea de món on els homes són pensats com un model a seguir i les dones queden en un segon pla. Com veiem, en el llenguatge queda soldada la identitat de gènere, que polaritzar`els sexes i farà que es perdin les similituds humanes.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona

“La mare mira a la filla i diu: "Que siguis bonica, suau, coqueta, femenina, per agradar, per seduir. A qui? A ell. I al nen, què li diu: Que intel·ligent que ets, que fort. Per què? Per posseir". Sense saber-ho, està mutilant la intel·ligència de la seva filla. El missatge que emet és que ella "sigui submisa". I al nen li mutila la tendresa, li dóna permís per a l'agressió. La nena haurà d'atontar-se i el nen endurir-se. Ella es quedarà a casa i ell anirà a la guerra.”
― Ana Kipen, Maltractament, un permís mil·lenari. La violència contra la dona