La petite fille de Monsieur Linh Quotes

“Qu'est-ce que donc que la vie humaine si ce n'est un collier de blessures que l'on porte autour de son cou? A quoi sert d'aller ainsi dans les jours, les mois, les années, toujours plus faible, toujours meurtri?”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“Il serre la jolie poupée dans ses bras maigres, il la serre comme si sa vie en dépendait, il la serre comme il serrerait une vraie petite fille, silencieuse, tranquille et éternelle, une petite fille de l'aube et de l'orient. Son unique petite fille. La petite-fille de Monsieur Linh.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“¿Qué es la vida sino un collar de heridas que cada hombre se cuelga del cuello?”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“Although he does not know the meaning of the words spoken by this man who has been sitting beside him for several minutes, he is aware that he likes the sound of his voice, its solemn power. He may also like the sound of this voice precisely because he is unable to understand the words it utters, and is therefore sure that they will not hurt him, they will not say what he does not wish to hear, they will not ask painful questions, they will not go back into the past in order to resurrect it brutally and hurl it at his feet like a bloody corpse.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“Aunque ignora el significado de las palabras de aquel hombre que lleva ya unos minutos a su lado, le gusta oír su voz, su timbre profundo, su grave fuerza. Por otra parte, puede que le guste oírla precisamente porque no entiende las palabras y sabe que no lo herirán, que no le dirán lo que no quiere oír, que no le harán preguntas dolorosas, que no irán al pasado para desenterrarlo con violencia y arrojarlo a sus pies como un cadáver ensangrentado”.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“El anciano se llama Linh. Es el único que lo sabe, porque el resto de las personas que lo sabían están muertas.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“«De vez en
cuando un milagro, oro y risas, y de nuevo la esperanza cuando
crees que a tu alrededor todo es destrucción y silencio.»”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“¿Qué es la vida sino un collar de heridas que cada hombre se cuelga en el cuello? ¿De qué sirve ir de ese modo por los días, los meses, los años, cada vez más débil, cada vez más hundido? ¿Por qué ha de ser cada día más amargo que el anterior, que ya lo era bastante?”.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“Cuando avistan la aldea, los sigue toda una tropa de niños, a los que el anciano increpa y regaña. Pero en sus palabras no hay irritación, porque esos niños que chillan, esa tropa de piel oscura, ojos negros y cabellos de tinta que desafían al sol, de vientres redondos, sonrisas de leche y pies descalzos, son los brotes jóvenes, las albas de los días venideros, los arroyos de savia de su aldea, de su país, de su tierra, que ama y lleva en lo más profundo de sus ser”.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“Hace mucho frio y el cielo está encapotado. El señor Linh aspira el olor del nuevo país. No huele a nada. No hay ningún olor. Es un país sin olor. Aprieta a la niña contra su pecho y le canta al oído la canción. En realidad, también la canta para él, para oír su propia voz y la cadencia de su lengua”.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“¿Què és, doncs, la vida humana, si no un collaret de ferides que et poses al voltant del coll? ¿De què serveix caminar així pels dies, els mesos, els anys, cada vegada més dèbil, cada vegada més masegat? ¿Per què cal que els dies futurs siguin cada vegada més amargs que els dies passats, que ja en són massa?”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“L'home gras li agafa la mà. Li entra a dins una bona escalfor, a través d'aquella mà. El senyor Bark té ganes d'abraçar tota la gent que s'ha agombolat, tots aquells desconeguts que uns instants abans hauria apallissat. El seu amic és viu. Viu! Així, pensa, l'existència també pot ser això! De vegades miracles, or i riures, i de nou l'esperança quan creies que al teu voltant tot era saqueig i silenci!”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“Tot es barreja, els llocs, els dies, els rostres. L'home gran veu el seu poble, els arrossars amb el mosaic mat o brillant, segons l'hora del dia, les espigues lligades en feixos, els mangos durs, els ulls del seu amic, l'home gras, els seus dits forts i engroguits pel tabac, els trets del seu fill, el cràter que va deixar la bomba, els cossos esventrats, el poble en flames. Avança. Topa amb els anys i amb la gent que corre cap no se sap on, que corre sempre, com si fos propi de l'home córrer, córrer vers un gran precipici sense aturar-se mai.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“El senyor Linh evoca el dormitori, les dones burletes, els marits jugadors, els nens sorollosos. Se sorprèn enyorant-los, enyorant aquelles famílies que parlaven la seva llengua, encara que no se li adrecessin pràcticament mai. Però, com a mínim, encara vivia en la música de les paraules del seu país, en la seva bonica melopea aguda i nasal. Tot plegat és lluny. ¿Per quin motiu s'ha d'allunyar de tantes coses? ¿Per què el final de la seva vida no és res més que desaparició, mort, reclusió?”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“The strange land exhausts him. Death exhausts him. It has fed on him in the way young eager goats suckle their mother, forcing her to lie on her side because she cannot continue. Death has taken everything from him. He has nothing left. He is thousands of kilometres from a village that no longer exists, thousands of kilometres from the empty tombs of the corpses who died only a few feet away from them. He is thousands of days away from a life that was once beautiful and delightful.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“What the old man senses is that the tone of Monsieur Bark’s voice denotes sadness, a deep melancholy, a sort of wound the voice accentuates, which accompanies it beyond words and language, something that infuses it just as the sap infuses a tree without one seeing it.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“Nothing is like anything he knows. It’s like being born a second time.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“An old man is standing on the after-deck of a ship. In his arms he clasps a flimsy suitcase and a newborn baby, even lighter than the suitcase. The old man’s name is Monsieur Linh. He is the only person who knows this is his name because all those who once knew it are dead.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh

“De vez en cuando un milagro, oro y risas, y de nuevo la esperanza cuando crees que a tu alrededor todo es destrucción y silencio.”
― Philippe Claudel, La petite fille de Monsieur Linh