Després de tot Quotes

“Cap temps no es perd, i al pou del sentiment
l'aigua sempre es renova i vivifica
la necessària set, el gran batec
amb què el desig posa a prova la vida.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Em persegueixo
més ençà dels sentits perquè hi ha sempre
algun íntim espai de mi que em manca.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“L'ALTRE I JO

De la mateixa manera que perdre's
pot ser un retrobament inesperat,
passo comptes amb l'altre que no sóc
per estar net de culpa davant meu.
Amb tot, no sé si el temps serà propici
o si m’hauré de desdir del que penso
per no ofendre ningú d’aquells que no
confien en els canvis de la història.
Sigui com sigui, amb gent que no conec
cada matí subscric normes i pactes
i em costa menys de creure en el desig
que d’apuntalar els anys amb moltes crosses.
L'altre i jo ens perdrem junts qualsevol vespre
i en acabat algú, potser el mateix
que ara em descriu sense saber-me gaire,
de sentirà tan ple de mi que per
comprendre'm ja no li caldran paraules.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Ara, sol i expectant, torno a percebre
la plenitud del temps, com el ressò
potser desmesurat d’una campana
que puntua les hores amb un toc
remot i displicent d’indiferència.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Cansadament potser, o tal vegada
més allunyat que mai del joc que incita,
espero algun senyal, una paraula
o un gest tal volta que reveli tota
la densitat del buit que m’acompanya
i em torni la perduda lucidesa.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Força sovint el repte és el silenci,
l’espai incert que va de vers a vers,
de pregunta a pregunta.
Potser el que marca el ritme és el desig,
però el desig tan aviat sotmet
com allibera, i mai no concedeix
treves al sentiment o a l’esperança.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Gairebé res

El gest, quasi furtiu, abans hauria
desvetllat la incitant complicitat
d’una actitud ardent, provocativa i dòcil.
El joc era servit. Només calia
deixar que fos el plaer qui dictés
les normes i seguir-les, com un càlid,
tumultuós capbussament del cos
en el cos per sentir-se i retrobar-se.
Era un esclat que no necessitava
justificants ni tampoc frases fetes,
perquè qualsevol llei de compromís
li hauria fet minvar l’impuls, la força.
I ara, en canvi, cansat i decebut,
sempre em venç el recel, i el gest que em feia
vibrar se’m converteix en un parany
que contemplo amb temor, mentre els batecs
de la sang se m’emplenen d’enyorança.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Ara faig d’angle estèril de la llum.
Si em criden, tanmateix, diré que encara
no estic a punt, que tinc certes foteses
per endegar, mig de nit, mig de dia,
que de moment, sisplau, amb mi no hi comptin,
que encara em queda molt passat per viure.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Paròdia

Era plaent el viatge, i alegre;
però de sobte varen bufar vents
no gaire favorables i el vaixell,
segurament poc ben patronejat,
va anar durant un temps a la deriva
i al capdavall, vençut, es va enfonsar.
Amb restes del naufragi, tanmateix,
m’he fet un baluard i ara em defenso
tan bé com puc i sé dels vents terrals
que tampoc solen ser gaire propicis.
D’aquest joc de renúncies i fracassos
jo i molts altres com jo en diem viure.
Pel que he vist i llegit, últimament
passen força sovint aquestes coses.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Tinc ancorades a no sé quin port
les barques del retorn, i m’avindria
potser a desarborar-ne tots els pals
a canvi de no res, perquè ara ja
no em sedueix intensament cap ruta
i em fa falta ben poc per sobreviure.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Elogi de l’enyor

Posem que el fil de plata d’un afany
et porti al cor del temps —si el temps té cor.
Què faràs aleshores? Assajar
tal volta de descriure l’inefable,
o quedar embadocat davant d’aquell
joc de miralls que ningú no s’explica?
Quin ganivet de doble tall, el risc,
que ningú no sap bé per on s’empunya!
Més val que et facis ombra amb la teva ombra
mentre desxifres el perfil de cada
solc de la pell, l’enigma sorprenent,
de tan familiar, de les arrugues
i, a poc a poc, construeixes un lúdic
retrat de tu mateix que t’acompanyi.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“A precari

Des d’un ponent eixut, contradictori.
Tot el que tinc és poc per redreçar
dignament la malmesa singladura.
Tampoc no em sobra temps. I, això no obstant,
els versos pel seu compte bescanvien
silencis per paraules i exigeixen
un alt tribut de vida. No puc, doncs,
reposar ni vull fer-ho. Més m’estimo
veure’m entrar lentament al recinte
que jo mateix he anat configurant
i seure i esperar fins que algú em cridi
des d’un ponent contradictori.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Vida secreta

Només allò que és íntim sobreviu
i, a poc a poc, es converteix en l’àmbit
en què, cansat, reposo del desori
de cada dia. Jo i els meus records
salvats curosament de l’escomesa
d’una vida viscuda com qui fa
camí amb el vent de cara i no se sent
gairebé mai compromès amb el ritme
que li dicten els deures i les modes.
Només l’imaginari converteix
el fer i desfer en una altra lucidesa
agosarada i tràgica. Després,
tot el que quedi escrit a les parets
dels sentits balbs serà vida secreta,
l’única que em pertany i que puc sempre
contemplar, temerari i desimbolt,
com qui s’inventa una nova memòria.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot

“Quarter d’hivern

Aquesta fosca buidor que acompanya
cada gest fa més trista la desfeta.
Tan gran ha estat l’esforç, que el cor es mostra
recelós de tornar a emprendre combat,
com si la por li tenallés les forces.
Lentament torno al vell quarter d’hivern
perdut entre les dunes i el silenci
on sé del cert que ningú no m’espera.
Amb els ulls fits en l’horitzó llunyà
hi evocaré en veu baixa el nom i el rostre
d’aquells que, massa ingenus, han perdut,
com jo, més que la vida en la contesa.”
― Miquel Martí i Pol, Després de tot