Jenn Díaz's Blog, page 6

El teu C. Tangana

Virginia Woolf va fer l’exercici d’imaginar com hauria estat la vida de la germana de Shakespeare: una vida marcada pel fet de ser una dona en un món, un segle, en què l’home era una ciutadà lliure i la dona era una mena de complement subjugat a aquesta llibertat. Tants cops ens hem demanat on […]

Arxipèlag d’arrogància

Darrerament, el que sempre hem anomenat moviment feminista viu moments convulsos. No em sembla malament, perquè de vegades se’ns vol fer creure que feminitzar els espais i obrir debats on hi ha fortes discrepàncies no és femení, allò que sempre hem entès per femení, és a dir, inofensiu. No em sembla malament que la discrepància […]

Reconciliar-nos

La nostra forma de vida ha quedat tensionada amb la pandèmia. No se sosté. Els fonaments no aguanten. La fragilitat i l’equilibri en què vivíem ha esclatat pels aires. I parlem de conciliar l’esfera pública i la privada, i de conciliar la vida familiar i la laboral, però gairebé sempre que ho fem, errem en […]

Interseccionalitat

Hi ha la sensació que ara les feministes sí que estan exageran. Perquè quan assoleixen drets —que, per cert, els han de lluitar, no els són innats la majoria d’ells—, sembla que mai no queden satisfetes. Fa no res Dones Visuals —associació imprescindible per entendre la desigualtat en el món de l’audiovisual— reclamava dades segregades […]

El consentiment

Tinc la sensació que he estat escollida. És la manera que tens de justificar la teva relació, aquella que està basada en l’abús però que tu consideres del tot legítima, des de la igualtat i el consentiment mutu, des de la maduresa i amb total coneixement dels matisos i les dificultats, aquelles adversitats que enforteixen […]

Reparació

Durant segles, les violències estructurals han estat qüestions individuals, privades. Si feien el salt a l’esfera pública, automàticament es tractava des del morbo i la curiositat, no com una responsabilitat compartida. Les violències masclistes eren privades i, per tant, la reparació i els processos posteriors no ens interpel·laven. Com una mena de dol, cadascuna té […]

Col·lectivitat

Si el feminisme que practico només m’aporta solucions a mi mateixa, no em serveix. Perquè al que aspiro és a fer canvis estructurals, variar les dinàmiques, dinamitar els espais de poder tal i com els entenem. Sí, potser aquestes aspiracions només poden portar a la frustració, a curt termini, però no se m’acut una altra […]

El enemigo del flamenco

L’enemic del flamenc

Ahir em vaig prometre que no hi cauria, però hi he caigut. No volia donar altaveu a una mentida creada per Cs i ampliada per Crónica Global, però em sento obligada —per respecte a la cultura, al flamenc, a la memòria històrica, a la institució de la que formo part i a mi mateixa— a […]

Patriarcal II

Fa uns dies parlava, a Patriarcal, del cas de Paula Bonet i de com considerem les violències masclistes. De com fins i tot hi ha una concepció patriarcal per poder anomenar les violències sistèmiques i estructurals que ens oprimeixen com a dones. La resposta és ben senzilla: quan la violència de gènere era un crim […]