Jenn Díaz's Blog, page 2

Tendresa amagada

Heartstopper és, probablement, la sèrie més dolça i tendra que he vist darrerament. Jo, que no vaig haver-me d’amagar durant la meva adolescència per estimar les persones que vaig estimar, no podia deixar d’empatitzar amb els personatges: dos nois que descobreixen l’amor, els vincles i la sexualitat enmig de l’hostilitat d’un món que ens vol […]

Les bromes i l’honor

El món ha canviat a dos ritmes diferents. Per a les agreujades eternes, les dones, ja n’hi ha prou d’algunes bromes, d’algunes dinàmiques, d’algunes conductes, d’algunes situacions incòmodes. Ja n’hi ha prou d’un món que les ha considerat inferiors i les ha menystingut: en el terreny de l’humor i fora d’ell. En aquest primer ritme, […]

Que ve l’amor

Et lleves i tries la roba i surts al carrer i penses que no n’hi ha per a tant, que Sant Jordi ja no és el que era, perquè total, ja passes tot el mes d’abril voltant pel país, signant aquí i allà, i la majoria dels llibres acaben de sortir, aquella cosa de la […]

El silenci de l’harakiri

Una mare i un fill. I un dol. I un suïcidi. I una societat que tot ho tapa. I rols invertits, de cures. I una pena fonda. I un alliberament. I tot el silenci al voltant de l’escena: un silenci, el de la salut mental, que no fa altra cosa que tacar-ho tot, tot ho […]

Casa compartida

Som moltes les que hem crescut emmirallant-nos en la cambra pròpia de Virginia Woolf. Buscant aquell racó per dedicar-nos als nostres llibres, les nostres fantasies, els nostres somnis. Aquell racó que ens permetia ser nosaltres mateixes, o inventar-nos una de nova cada dia. Un espai propi, íntim, privat. La cambra pròpia era una mena d’espai […]

Pensar amb el cos

No podem viure noranta anys enfadades amb el nostre cos. Ho deia l’Anna Freixa fa uns dies en una entrevista. Emma Thompson, a la Berlinale, hi tornava. Ens han rentat el cervell perquè odiem els nostres cossos. Anys enrere, Adrienne Rich es demanava si la dona podria començar a pensar amb el seu cos. No […]

Ja no sóc tu

Això és el que penso quan em poso davant de l’Agneta, la que sembla la protagonista de la darrera novel·la que he escrit i que surt en uns dies: companya, ja no sóc tu. Algun cop ho vaig ser, és possible que encara em quedin restes d’aquest personatge per aquí i per allà, però, en […]

Les bruixes i el capitalisme

Silvia Federici defensa que la cacera de bruixes va ser una eina del precapitalisme per a la creació del nou individu: l’individu que som ara, evolucionat i adaptat a les noves demandes del mercat, que en són tantes i que s’escolen pertot. La cacera de bruixes obre una escletxa en les comunitats: el teu veí, […]

La nova criatura

Deia la Ginzburg que sempre hi ha moltes formes de viure, i que qualsevol pot fer de si mateixa una nova criatura, potser fins i tot oposada. Ho diu a les seves cròniques i records, recollides a Domingo. Ja fa temps que accepto, saludo i dono la benvinguda a les moltes formes de viure, i […]

Les comares

Fa només uns dies parlava i feia un petit homenatge a les meves amigues en aquestes pàgines. Parlava de les meves bruixes particulars, capaces de saltar la pira i riure de les penes. Llegia, aleshores, el darrer llibre de Silvia Federici, sobre bruixes —el que van voler convertir en bruixes— i dones, sobre la cacera […]