Cau de llunes Quotes

Rate this book
Clear rating
Cau de llunes Cau de llunes by Maria Mercè Marçal
96 ratings, 4.10 average rating, 10 reviews
Cau de llunes Quotes Showing 1-6 of 6
“Cega, cega estrella.
A l'hora foscant
l'òliba clara
porta meravella.
Arrenca'm l'estella
d'enamorada.

Boja, boja lluna.
A l'hora foscant
l'òliba clara
crema a la llacuna,
boja, boja lluna
d'enamorada.”
Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes
“A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes
LLUNA GRANADA
Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragui els llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.”
Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes
“Que el pitjor mal que Zeus va modelar
van ser les dones. Es pensen que ajudeni
i res, de fet: els pitjors infortunis
vénen a aquell que en té una. Cap dia
no pot servar feliç qui s'hi refeixa,
que no farà fora de casa seva
la fam –hoste enemic i déu hostil-.
Un jorn, hom creu que l'alegra la gràcia
d'un déu o bé el favor d'algun mortal,
i ella, trobant un retret, a baralla
l'excita. On hi ha una dona, a aquesta casa,
no és rebut de grat l'hoste que hi posa.
La que sembla que tingui més senderi,
segur que, al capdavall, ofèn molt més:
embadalit l'espòs, tots els veïns
xalen de veure aquest com també cau.
Cadascú, quan l'esmenta, la companya
pròpia lloa, i blasma la del altres.
Tenint sort pariona, no ho veiem.
Zeus la va fer com el pitjor dels mals.
La posà com un nus que no es deslliga
als peus, d'ençà que l'Hades va acollir
els qui lluitaren per mor d'una dona.”
Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes
“Ales de mort muda de cants vençuda
Folla de seny folla cassandra clamo
Cega vident contra el vaixell atàvic
Sang a les veles”
Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes
“Tot era una selva de paraules
i era tot una paraula embullada entre arços gegants.”
Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes