Bruixa de dol Quotes

“«Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta.»

ANÒNIM”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-,
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“I t'abraço amb l'angoixa vegetal
d'un bosc d'amor ofert a la destral.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Hi ha un àngel sense cel al fons d'aquest mirall
amb els llavis pintats de sol que va a la posta.

Du un estigma a la pell que demana resposta
i uns ulls esbatanats que fan d'amagatall

a l'aiguat dels torrents. Porta el ròssec de l'astre
dels boscos i dels anys. I un deix de fulles mortes.

Com en país estrany, closes totes les portes,
erra obstinadament, com si seguís un rastre.

Uns senyals que no hi són, que, amb cendra de follia
i amb alfabets prestats inventem per demà.

El nuvolar més fosc es congria amb nosaltres,

La pluja esborrarà tots els camins del sia.
Pastarem somnis vells, sota un cel de lilà,

amb el fang sense ahir, com si fossin uns altres...”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Ai, quina cara més clara,
veïna del meu carrer,
com la neu de la muntanya
o la flor del cirerer.
Com l'espiga del terrer
que amb el sol fa la clucaina.
No hi hauria cisteller
que tan clara fes la palma,
veïna del meu carrer!”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“M'ets present com un déu com un diable.
Avui t'he vist de cap a peus vermell.

He assassinat l'aranya del castell
i a les mans duc la copa: sóc culpable.

Culpable a mitjanit i al tomb del dia
quan l'herba lliga amb foc, per al festí,

el llac i el cel on l'astre fa camí.
L'aigua m'acull amb braços de follia.

S'obren de cop portes i finestral.
Avui l'amor té gust de ventolera

i em fa plaer l'estrella i la destral.

Veig papallones i les deixo enrera.
Ullpresa vinc a tu per l'espiral

del fum, amb vol de bruixa i amb granera.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Gosa escalar la boira amb peu solà.
Ran de la deu, amor, ran de l'eixut,

hauràs, al cim de tot, la solitud.

Pots compartir-la amb mi, com un brenar
tendre i amarg, la mel, damunt el pa

i el bri de pena que l'hora ens ha dut.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Aquest mirall em diu que sóc ben sola
i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.
He enfilat el carrer trist que va a escola
i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.

La lluna riu, dins la nau que s'endola.
I jo sembro amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.

Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el collaret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una.

I et prenc el cor segur amb què cabdelles
el teu destí, per fer, amb cartes velles,
un solitari nou sobre la duna.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Perquè venies sense armes
t'he obert les set portes del castell
i cap guaita no he deixat rere els merlets.
I he llençat l'anell a l'aigua
perquè un peix, o la lluna,
el guardi en el seu ventre.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Quin esquer se m'arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l'altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Ja no m'enartes, sol,
vaixell salvat de l'ombra,

que és l'ombra qui m'ha pres.
El cranc d'aquest crepuscle
se m'ha arrapat al cor
i els meus ulls són el llac
on es nega la lluna.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

“Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.”
― Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol