Córrer la taronja, 1979-2001 Quotes

“ANIT

¿I m'ho ha de dir la matinada,
esmelegant-se, insomnes?

¿I l'esglai que t'ha pres, i a l'anar a caure—
i quina v'ritat deia, que l'esgarres?

¿I els ràpids ensurts de la pols
ara,

la fulla inesperada de l'insecte,
les mans i els coves acabats de collir,
la mala herba que et creix, tendre
verd rabiant, fum viva,

esta aigua, dolcesa, verí, que encens i vesses
quina mà me l'aboca, quin vent
pluig?

Que és verda l'aigua,
la vestidora!

Té, tremolós gris àlic,
les cordes dels sols en terra caigudes,
vent plata d'oliveres, plata

de verd
núvol.”
― Albert Roig, Córrer la taronja, 1979-2001

“¿Quins crits que esglaien,
nits que habites, per quins desvaris,
de quin mal passat ara
tornes a ser?”
― Albert Roig, Córrer la taronja, 1979-2001

“Llum, galzes del migdia
dels arbres que ara tanques,

alta que acaricies
les coloracions
del temps—La fosca cella
que el vent acotxa, cels
d'escata de moll.

Ànsia
que et fas boca i el goig
i el deler de ser l'aigua
i els aires, plata encara, desesperant-se.

Joia
dels ulls, foc que encens, verda
nit.

Plomada de llum fosca la presència
de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls
flamissats, crits d'ala astorada el cel
dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia
dels cors.”
― Albert Roig, Córrer la taronja, 1979-2001

“JOIA

Llum, galzes del migdia
dels arbres que ara tanques,

alta que acaricies
les coloracions
del temps—La fosca cella
que el vent acotxa, cels
d'escata de moll.

Ànsia
que et fas boca i el goig
i el deler de ser l'aigua
i els aires, plata encara, desesperant-se.

Joia
dels ulls, foc que encens, verda
nit.

Plomada de llum fosca la presència
de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls
flamissats, crits d'ala astorada el cel
dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia
dels cors.

Blanca mifa astorada és
ara el cel. Pels cingles les flames
dels arbres.

Ja els crits cecs de la muntanya
la nit que rep. Ja la vida, els seus ulls,
incerta, flàmules.”
― Albert Roig, Córrer la taronja, 1979-2001

“Així l'oda més vella la volia—
De la sang bruta de les fulles noves del roser roig
i els garrofers
Que es balmen flor cendra a la negra gerra dels cors
Al març encara espera
I a la més tendra mà la nit que hi vessa
I la desclosa
La passió dels suïcides que es maten sense explicar-se.”
― Albert Roig, Córrer la taronja, 1979-2001

“ESBÓS D'UNA SERP

Has sorprés l'esglaiada
vibra, i encara fuga.
Que ràpida és la pedra!
Mà d'ànsia! L'escurçó

que esgarra i és rúbrica
a espígols, a ventada.
Vos intriga el desvari
no oïble, roig cinabri

de sanguina. Al fons
se desfan blaus, les terres,
de paisatges. Ditades

de mà impenitent, sang
que es fa tempir, tou tendre
la frisança que acaben.”
― Albert Roig, Córrer la taronja, 1979-2001

“SALVATGE COR

Amb callats ocells, la bardissa
Empara, salvatge capçal
Contra el Cel, l'ai lluent, de nit
Ferida, dels cors. I la drissa,

La joia d'onades ventissa
Que exalta al rompent de l'Oblit
L'estiu, la vella mà del mal
Que els llepa, l'eco que hi rellissa.

Serpa paraula un somni, desclosa,
Aurora encara. I el llit profund
Dels furtius feliços, Absència,

Vasta, com ells —cada cosa—
Una preciosa Innocència.
I la vida, llosca damunt.”
― Albert Roig, Córrer la taronja, 1979-2001

“Fil,
daures
D'ajaures
De fulles,
I l'ull, es
Queix d'Astres.

Les clastres
I els glabres
Nins
i Arbres
Del blanc
Salanc

Que hi rimen
De l'himen,
De blanc,
La sang
I els ulls
I els fulls
De viure

Tan lliures―
De ser
Quan ve
L'Estiu
I riu
Quin cos
Repòs
Del Cor,
Tresor
Badat
Que al prat
Del cos
Meu
flors
Encara
S'amara.

La Rata
Que hi grata,
Hi esputa
La Puta
Dient-te
Dolenta
Que “ho sento,
Jo em rento
Les mans.”

Brillant
Pols d’àn
Gel, tants
De judas.
Les mudes
Dels cels,
Caus, vels
De foc
I joc,
De fil
Gentil
D’olor.

Gentil.
Fredor.”
― Albert Roig, Córrer la taronja, 1979-2001