Status Updates From Les muses

Tot i que no és el meu ofici, perquè encara no en tinc cap de clar, una escirptora de pro em va dir una vegada que la literatura ho podia expressar tot, gairebé tot, menys la música.

En recordo vagament unes quantes anècdotes: a Viena, una tal Maria Antonieta, una anyada més gran que jo, em va donar el primer disgust seriós de la meva vida preadolescent en apartar-me amb un gest brusc quan anava a abraçar-la amb la cordialitat protocol·laria (i potser un conat d’atracció infantil). […] li hauria llançat al cap l’arquet i el violí i el faristol.

[…] ens idolatraven com si estiguéssim tocats per la gràcia de Déu, mentre que a les nenes prodigioses, com la dolça Maria Anna, les aplaudien, com ja he dit, com rareses de la natura, petites monstres afavorides per les muses però… impures.

[...] segons els patriarques saberuts, només un neci podia creure que una dona, i encara menys una nena, pogués gaudir del favor d'Apol•lo fins a aquest punt.

Però ni Déu ni les muses no s'han dignat a atorgar-me el do sagrat. Ben just una teaça notable, com la que un artesà pot adquirir a còpia d'ofici.

La Susanna, que era dreta davant del finestral, ho va entendre immediatament: el problema no era que no s'ho creguessin, el problema era que no podien admetre que una dona, una noia de vint-i-tres primaveres, hagués escrit una peça teatral magistral.

WILLIAM (foteta però feliç): Jo sóc un mediocre i no en sé tant, filla meva. Però m'hi esforço molt!

I Michelangelo li va contestar, seriós i fins i tot reverent, que tenia el geni de Vinci com un mestre magnífic en moltes matèries i conceptes, però que en referència a la pintura i l’escultura ja no li podia ensenyar res més.

Sobre les nou ens hem dutxat, per separat per no malbaratar l'excitació latent amb un clau impulsiu, i hem baixat amb la moto fins al passeig marítim.

Però ell repetia que la seva missió havia estat un frau, perquè ho havia entès tit a l'inrevés: la clau de volta de la seva filosofia era aglutinar tits els estudis i les ciències en una sola moral, que emanava de Jesús de Natzaret. I era allà on s'havia equivocat de mig a mig.

La ciència és un cuc infecciós i l'hem de combatre sense pietat. [...] Sabem que la Terra és més o menys rodona i que Jesucrist era un profeta tan diví com tu i com jo..., si bé menys corromput. Almenys això espero. [...] Però no podem pas permetre que la realitat ens esgruni les columnes de dogma sobre les quals sostenim el poder.

A més de la frontera entre els regnes, també estipulava que la infanta Violant d'Aragó i d'Hongria, la pubilla de Jaume I, que aleshores tenia vuit anys, es prometia en esposalles amb l'infant i hereu de Castella. Tothom semblava acceptablement content (a la promesa ningú l'hi devia preguntar res), i els dos seguicis es van preparar per emprendre el retorn [...].