El càstig Quotes

“El mòbil es torna un enemic: és l'última connexió amb l'exterior, amb les seves exigències, i podria sonar en qualsevol moment. La Sandra està relaxada, ara mateix li faria un pal terrible haver de parlar amb la seva mare o amb la seva germana. Amb la Mar o la Laia, pitjor encara, perquè la voldrien treure de casa. Dejarme en paz. Però és possible que tingui whatsapps pendents i, si no respon, trucaran. Al final trucaran i, quan ho pensa, la pau s'acaba. De fet, per ser honesta, ha de reconèixer que no està relaxada. Més aviat s'està atrinxerant com un conill. Si no miro, no em veuen, però al conill li bateguen els narius a tota castanya. Va, un esfuerzo. Mira els whatsapps: per sort res que calgui contestar.
Modo avión. Molt millor. Li ve una certa eufòria perquè ara segur que no la trauran d'aquí, d'aquest confinament cavernari. L'Albert no té prou talent per expressar què és, en realitat, la cova. Hi ha plaer, al fons del cau, encara que sigui pírric. A prendre pel cul, la Sandra s'aixeca a agafar una birra i es concentra en la sèrie.”
― Guillem Sala, El càstig

“Si no fos pel Minu, no s'aixecaria del llit. Li costa treballar, s'hi posa a última hora, quan no té altre remei i de mala manera. La resta del temps no fa res, només pateix perquè no fa el que ha de fer. No és mandra, és una cosa més profunda.
El problema, per resumir, és que tot serà igual sempre. Un dissabte surt amb la Mar i la Laia i ho troba tot repetit. Les mateixes converses, les mateixes bromes. Cada deu minuts pensa en fotre el camp - per no deixar d'estimar-les - però la veritat és que no queden tan sovint.”
― Guillem Sala, El càstig

“Ja podien ploure crits i bronques, que la Zona Feliz arribava igualment, era qüestió de temps. No podien fer-li mal perquè ella, en realitat, ja no hi era. Però ho havia apostat tot al negre. Havia excavat un forat pel qual s'escolava la seva base i es perdia. No es pot esquivar el dolor sense esquivar la vida.”
― Guillem Sala, El càstig

“El Minu estima amb la seguretat heretada d'uns pares que s'estimen.”
― Guillem Sala, El càstig