L'últim dels valencians Quotes

“El pare Feliu havia detectat de seguida el calvari d'aquella criatura arribada probablement d'algun poble de les Riberes, el fill d'algun comerciant benestant que cometia el clàssic error de traure la seua descendència de les arrels i dur-la a una capital que, en certa manera, per als valencians de les comarques s'havia convertit en una ciutat estrangera i aliena. Al pati, com passava amb altres xiquets de la rodalia, era objecte d'un fum de crueltats i burles diàries a mans dels cadellets de les famílies burgeses de la ciutat, totes ben acastellanades i educades en un menyspreu ostensiu per la llengua autòctona que, ben sovint, fregava el més irracional autoodi.”
― Guillermo Colomer, L'últim dels valencians

“Li escoltà dir que un home es mesura per la seua capacitat de suportar la soledat i el silenci, i llavors no ho va entendre. Era ara, tants anys després, quan el consell de l'homenot eminent adquiria un fons terrible i ben entenedor de veritat socràtica. —En els moments realment decisius de la vida sempre estaràs sol—, es veu que li va dir, i va ser sempre una de les frases preferides de l'avi.”
― Guillermo Colomer, L'últim dels valencians