Il colibrì Quotes
Il colibrì
by
Sandro Veronesi16,931 ratings, 3.88 average rating, 1,830 reviews
Open Preview
Il colibrì Quotes
Showing 1-11 of 11
“Dovrebbe essere noto – e invece non lo è – che il destino dei rapporti tra le persone viene deciso all’inizio, una volta per tutte, sempre, e che per sapere in anticipo come andranno a finire le cose basta guardare come sono cominciate. In effetti, quando un rapporto nasce c’è sempre un momento di illuminazione nel quale si riesce anche a vederlo crescere, distendersi nel tempo, diventare ciò che diventerà e finire come finirà – tutto insieme. Si vede bene perché in realtà è già tutto contenuto nell’inizio, come la forma di ogni cosa è contenuta nel suo primo manifestarsi. Ma si tratta di un momento, per l’appunto, e poi quella visione ispirata svanisce, o viene rimossa, ed è solo per questo che le storie tra le persone producono sorprese, danni, piacere o dolore imprevisto. Lo sapevamo, per un lucido, breve momento l’avevamo saputo, all’inizio, ma poi, per il resto della nostra vita, non l’abbiamo saputo più. Come quando ci si alza dal letto, di notte, e ci si ritrova a brancolare nel buio della nostra stanza per andare in bagno, e ci sentiamo smarriti, e accendiamo la luce per mezzo secondo, e poi la rispegniamo subito, e quel lampo ci mostra la strada, ma solo per il tempo necessario ad andare a fare la nostra pisciatina e ritornare a letto. La prossima volta saremo di nuovo smarriti.”
― Il colibrì
― Il colibrì
“« Je suis ce que je vois », a dit Alexandre Hollan : en tant que peintre, il est naturel qu’il oriente cette identité dans la direction où se porte son regard ; mais, de la même façon, Kate Moss pourrait atteindre son identité en inversant le sens de circulation et affirmer : « Je suis ce que les autres voient de moi. » L’instrument dans lequel l’être s’affirme reste le même – le regard. En revanche le regard électronique des dispositifs automatiques – innocents par définition – est devenu le réceptacle parfait des plus lourdes responsabilités. Le bombardier de l’aviation américaine Thomas Ferebee, à bord de l’Enola Gay, demanda à ses yeux de lui dire le bon moment pour larguer la bombe atomique sur Hiroshima ; ce sont ses yeux toujours qui virent quelques instants après l’horrible champignon soulevé par l’explosion. Cela signifie qu’il s’immisça. Aujourd’hui les Américains utilisent des bombardiers sans équipage, appelés drones, qui lâchent leurs bombes au commandement de l’algorithme qui les guide. Sans regard direct, personne n’est là pour s’immiscer et ce n’est la faute de personne.”
― Il colibrì
― Il colibrì
“d’un côté, je suis heureux qu’il y ait dans le monde un endroit où tu recevras cette lettre, de l’autre je suis malheureux parce que cet endroit n’est pas ici, où je me suis réveillé, où je t’écris, où chaque jour je vis et vivrai”
― Il colibrì
― Il colibrì
“On le savait, on l’avait su au début dans un éclair de lucidité, mais ensuite, pendant le reste de notre vie, on a perdu ce savoir. Comme quand on se lève la nuit et qu’on tâtonne dans l’obscurité de la chambre pour aller aux toilettes : on se sent perdu, on allume une fraction de seconde, on éteint aussitôt et ce flash nous montre le chemin, mais seulement le temps nécessaire pour aller faire pipi et revenir nous coucher. La fois suivante, on sera à nouveau perdu.”
― Il colibrì
― Il colibrì
“Luisa, ook nu ik wakker ben, ik ben nog steeds verscheurd: aan de ene kant ben ik gelukkig dat er een plek op de wereld is waar jij deze brief zult ontvangen, aan de andere kant ben ik ongelukkig omdat die plek niet hier is, waar ik wakker ben geworden, waar ik je zit te schrijven, waar ik elke dag leef en zal leven.”
― Il colibrì
― Il colibrì
“M’agradaria saber si el mal, saps què vull dir?, si té carrils preferents o s’acarnissa a l’atzar.”
― Il colibrì
― Il colibrì
“No em diguis que el motiu pel qual em deixes té a veure amb mi, com vas mirar de fer l'altre vespre abans que jo marxés corrents: encara que sigui veritat, per favor, Luisa, no siguis tan sincera, atura't abans. No ho esguerris tot només perquè ja no vols compartir la vida amb mi. [...]
Les paraules que em deies a cau d’orella fins no fa gaires mesos són la cosa més bonica que he tingut: deixa-me-les.
No t’oblidis que ets bona, Luisa. Atura’t abans d’arribar a ser dolenta.”
― Il colibrì
Les paraules que em deies a cau d’orella fins no fa gaires mesos són la cosa més bonica que he tingut: deixa-me-les.
No t’oblidis que ets bona, Luisa. Atura’t abans d’arribar a ser dolenta.”
― Il colibrì
“Però si és veritat que una història d'amor no s'acaba, o com en aquest cas ni tan sols comença, continuarà empaitant la vida dels protagonistes amb el seu no res de coses mai dites, accions mai efectuades, petons mai fets.”
― Il colibrì
― Il colibrì
“Per primera vegada a la vida es veia amb molt de temps lliure al davant, i el temps lliure és un mal negoci per a les persones inestables.”
― Il colibrì
― Il colibrì
“Debería saberse —pero no se sabe— que el destino de las relaciones humanas se decide al principio y de una vez para siempre, y que para saber cómo acabarán basta con fijarse en cómo empezaron. Así, cuando trabamos una relación, siempre hay un momento de iluminación en el que vemos cómo se desarrollará, cómo se convertirá en lo que se convertirá y acabará como acabará, todo a la vez. Lo vemos porque, en realidad, todo está ya contenido en el inicio, igual que la forma de todas las cosas está contenida en su primera manifestación.”
― Il colibrì
― Il colibrì
