Gina Quotes

“Vaig llegir un llibre de ciència que assegura que les decisions les prenem abans que res amb el cor i després cerquem tot de raonaments que les justifiquen per fer-mos creure que les hem preses amb lo cap.”
― Maria Climent, Gina

“Me calma pensar que hi haurà tants universos paral·lels per estrenar com vulgue, que tinc lo poder per canviar la realitat, per crear un univers rere l'altre rere l'altre, cada cop més ric, cada cop més savi.”
― Maria Climent, Gina

“Lo passat se t'esmuny d'una manera inevitable i brutal i cruel. Si pogués estirar el braç i acaronar ni que fos uns segons breus alguna d'estes etapes per recordar que tot això ho hai viscut jo de veritat, creu-me que ho faria. Miraria enrere i a tota esta gent que ha construït etapes amb mi, els diria que gràcies, que els estimo i que ara no sé qui sóc.”
― Maria Climent, Gina

“De vegades voler conèixer algú és un error, de vegades és millor quedar-te amb la utopia, la idealització i la fantasia, sempre possible.”
― Maria Climent, Gina

“I com gestionar ara aquella pena que sentia, aquella ràbia i aquella por. I com aprendre a viure amb una nova etiqueta així de lletja que em quedava tan malament com un vestit quan et va gran. Així mateix m’anava el present.”
― Maria Climent, Gina

“Una cosa és eterna quan el "mai més" té pes i mida. Quant pesa, però un "mai més" relatiu? Un mai més que pot arribar a convertir-se en un "algun dia"? I un instant de plaer, quant dura? Quan mor algú a qui estimes, el primer que aprens és el concepte d'eternitat. No la veure mai més. No la tocaré mai més. No hi parlarem mai més. Aleshores aquest "mai més" el podem arribar a quantificar.Costa valorar objectivament el pes dels records. Quant pesa un record que fa mal? Pesa més que un de bo? I costa valorar també l'espai que ocupen. Quant ocupa una tragèdia? En quants mil·límetres quadrats podem fer encabir un drama al nostre cervell?”
― Maria Climent, Gina

“Per a les dones, xerrar és el fi. Després d’explicar les penes a una amiga que saps que t’escolta, tens menys pesar a l’ànima.”
― Maria Climent, Gina

“Vos la presento: la tristesa se t’assenta a la vora del llit cada dematí i pinta núvols al paisatge. La tristesa et pronuncia a l’orella una paraula impecable, te repeteix un desig prenyat de bons propòsits i, en canvi, te planta un buit al ventre com una casa de pagès, com una cambra buida, com un crit en el buit molt sord. La tristesa no et deixa viure amb normalitat ni que sigui impostada. La tristesa pesa. T’aixafa el pit. Vesteixes una manta mullada. I el cos te tremola sempre una mica, d’una manera gairebé imperceptible però constant, fins i tot quan dorms. [...] No, a la tristesa no li has d’entregar sencera la vida, només li has de fer lloc a tots los espais de la casa, com un més de la família o com a un company de pis imbècil i inevitable, que has de mirar d’estimar, perquè la tristesa existeix igual que tu. Vestida d’un greu blavíssim, d’un blau gravíssim, i viu en un silenci brutal. La tristesa et deprimeix la llengua com ho fan els metges amb l’abaixallengües, amb una absoluta indiferència. Però sabeu què: a la tristesa se l’ha d’examinar molt a fons, molt a fons. No fos cas que un dia passés a la vora una alegria i no la sabéssem reconèixer.”
― Maria Climent, Gina

“- Gina, Gina! - me va cridar mentre jo m'estava posat la jaqueta -. Què és la vida?

-La vida atreu vida - i encara se'm va acudir una cosa més -. La vida és l'amor que reps i l'amor que dones.”
― Maria Climent, Gina

“- Gina, Gina! - me va cridar mentre jo m'estava posat la jaqueta -. Què és la vida?

-La vida atreu vida - i encara se'm va acudir una cosa més -. La vida és l'amor que reps i l'amor que dones.”
― Maria Climent, Gina

“(...) la vida l'hem de viure com un Tour de France que ens deixen córrer però que no podem guanyar, com si ens haguessin desqualificat a la sortida perquè havíem de ser d'un país oficial, què sé jo, i som d'un altre lloc extraoficial que no pot competir, una cosa així d'absurda; però precisament per això n'hem d'intentar guanyar totes les etapes.”
― Maria Climent, Gina

“(...) potser perquè el passat és primer un lloc fosc fins que el temps no l'il·lumina.
Un dels tants camins que no hai agafat i que duia directamente a un altre dels meus universos paral·lels que se m'esmunyiria entre els dits i que aniria a parar a una altra realitat paral·lela on jo ja no soc jo.”
― Maria Climent, Gina

“La Franziska anys enrere tenia raó: Te'n vas al futur, te'n vas a viure vides que de moment no són i no saps si mai seran. Quina és la realitat, ara? Com et sents, ara? Pots saber com et sentiràs demà? I el mes que ve? I ara, què tens i què vols?mEts el ue penses o ets el que fas?”
― Maria Climent, Gina

“Les pors, o et salven la vida, o te l'embruten. I gairebé sempre que l'embruten.”
― Maria Climent, Gina

“No, a la tristesa no li has d'entregar sencera la vida, només li has de fer lloc a tots los espais de la casa, com un més de la família o com a un company de pis imbècil i inevitable, que has de mirar d'estimar, perquè la tristesa existeix igual que tu. Vestida d'un greu blavíssim, d'un blau gravíssim, i viu en un silenci brutal. La tristesa et deprimeix la llengua com ho fan els metges amb l'abaixallengües, amb una absoluta indiferència. Però sabeu què: a la tristesa se l'ha d'examinar molt a fons, molt a fons. No fos cas que un dia passés a la vora una alegria i no la sabéssim reconèixer.”
― Maria Climent, Gina

“- Tu, ja n'hi ha prou de lamentar-se, reprèn la vida! -em va cridar, mentre jo m'allunyava una mica més valenta, una mica més gran, una mica més feliç.”
― Maria Climent, Gina

“La bombolla tenia esta cosa bona però tenia un altre inconvenient, encara més greu: em forçava a estar sola sempre, perquè si ningú no podia entrar-hi a fer el mal, tampoc no podia entrar-hi a fer el bé.”
― Maria Climent, Gina

“I quan a estar part incontrolable -digmem-ne azar o coses que passen, o diguem-ne vida- li agafa per fer el que vol, de la teua tela, te veus preguntant-te com és que ja no te'n surts a esclatar en rialles com abans, quina part se t'ha esquerdat mentre no miraves.”
― Maria Climent, Gina

“No sé per què vaig créixer amb la idea absurda que cada dedecisió, per xicoteta que fos, me canviaria el futur sense remei. Fins que em vaig adonar que controlem ben poca cosa, del futur, que sempre hi ha una part incontrolable que mos farà una marranada al quadre que tan bé ens semblava que mos estava quedant.”
― Maria Climent, Gina

“- Tu, ja n'hi ha prou de lamentar-se, reprèn la vida! -em va cridar ,emtre jo m'allunyavva una mica més valenta, una mica més gran, una mica més feliç.”
― Maria Climent, Gina

“Quanta gent hi ha al món que et conegui absolutament com ets, sense filtres, me va preguntar. No ho sé, vaig contestar mentre comptava mentalment les meues companyes de pis, ma germana i les dos millors amigues del poble. Sis, en són sis. Doncs ja veuràs que d'aquí uns anys no en tindràs cap. Ja veuràs que d'aquí uns anys no et coneixeràs ni tu.”
― Maria Climent, Gina