Las gratitudes Quotes

Rate this book
Clear rating
Las gratitudes Las gratitudes by Delphine de Vigan
35,470 ratings, 4.34 average rating, 6,385 reviews
Open Preview
Las gratitudes Quotes Showing 1-25 of 25
“A veces conviene aceptar el vacío que deja la pérdida. Renunciar a la distracción. Aceptar que ya no hay nada que decir. Permanecer sentado, a su vera. Cogiéndola de la mano.”
Delphine de Vigan, Les Gratitudes
“Uno piensa que tendrá tiempo de decir las cosas, y cuando se quiere dar cuenta ya es demasiado tarde. Uno piensa que basta con dar muestras de cariño, con hacer gestos, pero no es verdad, hay que decir lo que se siente.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Envejecer es aprender a perder. Asumir, todas o casi todas las semanas, un nuevo déficit, una nueva degradación, un nuevo deterioro. Así es como yo lo veo. Y ya no hay nada en la columna de las ganancias. Un día ya no puedes correr, ni caminar, ni inclinarte, ni agacharte, ni levantarte, ni estirarte, ni encorvarte, ni darte la vuelta de un lado, ni del otro, ni hacia delante, ni hacia atrás, ni por la mañana, ni por la noche, ni nada de nada. Solo puedes conformarte, una y otra vez. Perder la memoria, perder los referentes”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Tras sus miradas borrosas, sus gestos inseguros, sus cuerpos encorvados o doblados por la mitad, busco al muchacho o a la muchacha que fueron como quien pretende descubrir el esbozo original de un dibujo repasado torpemente con rotulador. Los observo y me digo: ella también, él también amó, gritó, gozó, nadó, corrió hasta perder el aliento, subió las escaleras de cuatro en cuatro, bailó toda la noche.”
Delphine de Vigan, Les Gratitudes
“Pero lo que me sigue sorprendiendo, lo que me alucina incluso, lo que aún hoy –tras más de diez años de práctica– me deja a veces sin aliento, es la perdurabilidad de las penas infantiles. La huella ardiente, incandescente, que dejan a pesar de los años. Una huella indeleble.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Envejecer es aprender a perder”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Envejecer es aprender a perder. Asumir, todas o casi todas las semanas, un nuevo déficit, una nueva degradación, un nuevo deterioro.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“«¿Adónde van las palabras / Que resisten / Que desisten / Que razonan / Y emponzoñan? / [...] ¿Adónde van las palabras / Que nos hacen y deshacen / Que nos salvan / Cuando todo nos abandona?» (N. del T.)”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“¿Os habéis preguntado alguna vez cuántas veces en la vida habéis dado realmente las gracias? Unas gracias sinceras. La expresión de vuestra gratitud, de vuestro agradecimiento, de vuestra deuda.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Il y a tous ces mots convenus, empruntés, que l'on dit dans ces cas-là.
Pour consoler les autres. Tenter d'alléger leur peine. Et la nôtre par la même occasion.
"Vous avez fait de votre mieux", "Vous étiez très important pour elle", "Heureusement que vous étiez là", "Il vous aimait beaucoup", "Elle parlais souvent de vous".
Personne ne viendra nous contredire.”
Delphine de Vigan, Les Gratitudes
“Me da miedo equivocarme. Repetir los mismos errores, o que se repitan aunque yo no quiera, como una maldición, como una fatalidad, algo que estuviera ahí, en la sombra, en el recuerdo, en la sangre, en la historia de la humanidad, algo contra lo que no puede hacerse nada.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Uno piensa que tendrá tiempo de decir las cosas, y cuando se quiere dar cuenta ya es demasiado tarde. Uno piensa que basta con dar muestras de cariño, con hacer gestos, pero no es verdad, hay que decir lo que siente.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
tags: vejez
“Pero me quedo callado.
A veces conviene aceptar el vacío que deja la pérdida.
Renunciar a la distracción. Aceptar que ya no hay nada que decir.
Permanecer sentado, a su vera.
Tomándole la mano.
Nos quedamos así. Michka cierra los ojos y yo dejo pasar el tiempo.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Una huella imborrable. Y esa mirada que juzga, buscando el punto débil. Y las amenazas. Todo eso hace mella, ¿sabes? Luego cuesta recobrar la confianza en uno mismo. Volver a quererse. Mi padre ha sufrido. Mucho. Soy consciente de ello. Y el tiempo pasa, es verdad, tienes razón. Pero ¿se arreglarán las cosas algún día? No lo sé. No estoy seguro. Me gustaría creer que sí. Yo hace tiempo que le perdoné. Pero ignoro si algo más es posible. Algo parecido al cariño.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“«Empiezas diciéndole que no al mal. Y luego ya no tienes elección.»”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.
  A qui?
  Al professor que et va guiar cap als llibres? Al noi que va intervenir el dia que et van agredir pel carrer? Al metge que et va salvar la vida?
  A la vida mateixa?”
Delphine de Vigan; Jordi Martín Llobet, Las gratitudes
“¿Os habéis preguntado alguna vez cuántas veces al día dais las gracias? Gracias por la sal, por la puerta, por la información.
Gracias por el cambio, por el pan, por el paquete de tabaco.
Unas gracias de cortesía, de conveniencia, automáticas, mecánicas. Casi huecas.
A veces tácitas.
A veces demasiado enfáticas: Gracias a ti. Gracias por todo. Infinitas gracias.
Gracias de verdad.
Unas gracias profesionales: Gracias por su respuesta, por su atención, por su colaboración.
¿Os habéis preguntado alguna vez cuántas veces en la vida habéis dado realmente las gracias? Unas gracias sinceras. La expresión de vuestra gratitud, de vuestro agradecimiento, de vuestra deuda.
¿A quién?
¿Al profesor que os abrió la puerta al mundo de los libros? ¿Al joven que intervino cuando os agredieron en la calle? ¿Al médico que os salvó la vida?
¿A la vida misma?”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Uvijek mislimo da ima vremena i stignemo sve reći, a onda odjednom bude prekasno. Vjerujemo da je dovoljno pokazati, mahati rukama, ali nije, treba reći.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Lice joj je upalo, koža više nema negdašnju boju, tijelo joj se skupilo, ravnoteža kao da se dodatno poremetila. Ne smijem ničim pokazati kakvu mi bol ta slika nanosi, ne smijem izgledati ni iznenađeno ni prestrašeno, tijelo me ne smije odati ni najmanjim uzmakom. I dalje se smješkam i krenem prema njoj.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Katkad se trebaš pomiriti s prazninom koju ostavi gubitak. Odustati od razbibriga. Prihvati da više nemaš što reći.
Ostani sjediti kraj nje.
Uzmi je za ruku.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“No neke sitnice moramo skrivati, razumijete? Da se održimo na životu. Moramo moći raditi neke male stvari svatko za sebe, male stvari koje su pomalo zabranjene, i moramo moći zatvoriti vrata kad trebamo svoj mir. Razumijete?”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“- A vaši roditelji, jesu li oni stari?
- Majka mi je umrla prije nekoliko godina. Prije starosti, iskreno rečeno.
- A, fino.
- Kako se uzme... Vjerojatno to ima svoje prednosti, ali ima i mane. Bilo bi mi draže da sam je imao malo duže.
- Niste joj sve rekli?
To sam već primijetio. Starci su pronicljivi da se smrzneš. Katkad ti točno pogode živac.
- Ne, Michka. Nisam joj sve rekao. Nadam se da sam joj pokazao, ali nisam joj sve rekao.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Envejecer es aprender a perder. Asumir, todas o casi todas las semanas, un nuevo déficit, una nueva degradación, un nuevo deterioro. Así es como yo lo veo.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“Even during the most dreadful, dramatic moments in life, appearances have their role to play.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes
“- La meva mare va morir ja fa uns quants anys. De fet no va arribar a vella.
-Ah, això està bé.
-Sí, segons com es miri... Segurament té avantatges,
però també força inconvenients. Jo hauria preferit tenis una mica més de temps.
-Que no l'hi vas dir tot?
Ja ho he observat, això. L'agudesa punyent dels vells.
Aquesta manera que tenen a vegades de tocar el voraviu.
-No, Michka. No l'hi vaig dir tot. Espero haver-l'hi demostrat, però no l'hi vaig dir tot.”
Delphine de Vigan, Las gratitudes