A Rebel in Gaza Quotes

“...Durant les primeres setmanes de la guerra, tothom donava suport a Hamàs, fins i tot els opositors, fins i tot jo! Ens dèiem: «Israel i la pseudopau amb què ens infla el cap se’n poden anar al diable!».

Després, les coses van canviar. La gent va començar a expressar el mateix alhora: «Ja n’hi ha prou, aquesta guerra ja ha durat massa, volem viure!».

Vèiem bé que al món àrab se li’n fotia Gaza i feia una aliança contra el poder islamista —cosa que provocava en el seu favor una certa simpatia— però allò ja passava de taca d’oli.

Vaig publicar al meu perfil de Facebook: «És hora que els dirigents de Hamàs prenguin una decisió. Si Israel està boig, no estem obligats a estar-ho nosaltres també. Ja no volem veure més les nostres famílies assassinades».

Se’m va criticar tant per haver gosat escriure aquestes paraules! M’ho van retreure fins i tot alguns amics. «No sou més que uns mentiders», vaig respondre’ls, i jo no vull mentir.

Estic a favor de la resistència, però també estic amb la gent i escric allò que els sento dir: ja no volen més guerra, necessiten poder respirar una altra vegada.

La vostra filla fa tard, se us encongeix el cor perquè teniu el pressentiment que potser li ha passat alguna cosa. Quin progenitor no s’ha trobat mai en aquesta situació?

Imagineu-vos ara que aquesta angoixa no s’atura mai, ni de nit ni de dia, durant cinquanta-un dies seguits. Heus aquí el que hem viscut, el cor colpit per l’espera, els fills en perill, la bomba a punt de caure’ls a sobre, Déu no ho vulgui, el míssil engegat per l’avió, l’obús, en aquest moment, en el següent, en no res, en qualsevol moment...

Una treva curta? Creus que no durarà i la inquietud es duplica. El cor diu: «Ja està! Aquesta vegada ens morirem, ens ha arribat l’hora!».

Era aquest, el missatge d’Israel: «Som capaços de destruir Gaza i ningú al món us vindrà a socórrer, ningú no ens aturarà, esteu a la nostra mercè». I, efectivament, el món sencer deixava fer.

Qui donava suport a Gaza? Les opinions algeriana i egípcia —amb moderació—, l’opinió mundial —una mica—, l’ONU, les ONG, el Regne Unit... La manifestació de suport més gran va tenir lloc a Londres, no n’hi va haver cap al món àrab —i les de París van ser prohibides!


Era veritat, per tant: els israelians tenien les mans totalment lliures.

Alguns països àrabs es deien discretament a si mateixos que la desfeta de Hamàs seria la dels Germans Musulmans i que calia, per tant, deixar-lo enfonsar.

A la inversa, alguns dins de Hamàs pensaven que la guerra inflaria de nou les veles dels Germans Musulmans i conduiria a la seva resurrecció.

En els dos casos, era com si la gent que rebia les bombes no existís! Tenallats entre aquestes dues «opinions», corríem envers el nostre final.

Jo, que vivia en aquest infern, estava farta de veure les bombes caure’ns sobre el cap tan simplement. Però quan els israelians maten una família sencera al bell mig d’una treva, jo, com tothom, tinc ganes de tornar-los els coets per dir-los: «La nostra sang no és tan barata com us penseu!».

Els seus aviadors veuen cases des del cel i no s’imaginen que hi ha gent dormint a l’interior! La família del meu oncle només n’és un exemple.

En aquesta situació, no pots raonar amb lògica, embogeixes! És insuportable veure civils innocents assassinats d’aquesta manera, i al darrer moment!...”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“L’Egipte del president Sissi, així com l’Israel del primer ministre Netanyahu, pretenen ofegar Hamàs, mentre que és precisament el bloqueig implacable allò que reforça el partit i li permet de mantenir isolada la islamització forçosa de la societat gaziana.

«Els llibres, el cinema, la música, totes aquestes coses tan importants són estranyes als fills de Gaza —escriu—. Són les coses que transformen la gent, són allò que m’ha transformat a mi!

Com podem jutjar aquells que no hi han tingut accés? El conservadorisme criminal està bastit per complet d’il·lusions, de fantasies, de pamflets del partit, de la mesquita, del govern...

Però si es mira l’interior d’una persona, què s’hi veu? Tot allò que li fa falta és un bon llibre.”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“Hi ha una cosa que no he entès mai: com han pogut aprovar, els israelians, un govern que mata amb aquesta sang freda éssers humans? Com han pogut justificar la seva acció?

Es diria que s’ha abatut sobre aquesta societat una espècie de ceguera general, com si el bombardeig sobre Gaza i els seus habitants simplement no hagués ocorregut.

No obstant això, alguns han alçat la veu i han exercit una gran influència —com el periodista del diari Haaretz Gidéon Lévy, un tipus formidable. Cap àrab no ha escrit com ha escrit ell!

Alguns fanàtics palestins van exigir de fer-lo callar, convençuts que es tractava d’un hipòcrita: senzillament no eren capaços de creure que un israelià pogués escriure coses semblants!

Vaig anar seguint dia a dia els seus escrits, i crec que la seva veu no va ser, per desgràcia, ni prou forta ni prou escoltada.”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“La pregunta que et ve a l’ànima és més aviat aquesta: «On és, Senyor? On és la justícia, on és Ell?»

Els israelians són enemics durs que no mostren cap misericòrdia. Afirmen que maten només aquells que planegen matar, però vaig veure que podien matar qui fos, equivocar-se i que se’ls en fotia haver-se equivocat. I es van equivocar molt, en aquesta guerra! I deliberadament!

On és, el Déu d’Israel?

El cos d’en Hamed partit per la meitat... No sé per què, més tard, quan Estat Islàmic exposaria als ulls del món els horrors i les ignomínies que cometia sense cap vergonya, aquesta imatge em tornaria al cap.

Quina regió! Entre el règim sirià de Baixar al-Assad, que massacra el seu propi poble des d’avions, l’Estat Islàmic que executa sense distinció per l’espasa qualsevol població que no creu com ell, la persecució de Hamàs, matança de civils entre els quals més de cinc mil criatures, tot plegat per mantenir la seva interpretació desviada de l’islam, el tercer Aliat...

I els mateixos religiosos que ho prometen tot, que disparen míssils com si fossin paraules de l’Alcorà, i els que tenen fe cega els creuen. Tot això no és religió, això és una tragèdia.”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“A la una de la matinada, comprenem que no hi ha res a esperar. Torno a casa, i m’adormo davant de la televisió encesa. Em desperto per les trucades dels meus amics: «Han guanyat, tot està fotut!», i jo: «Que Déu els maleeixi, aquest cop ens destruiran!».

Baixo corrents al carrer com una boja. Sense vel! Ara, però, no és en broma. La gent que em veu passar amb el cap descobert es queda parada, els responc: «Què us penseu? Guanya Hamàs i jo seguiré duent vel? Prefereixo treure-me’l abans que m’obliguin a portar-lo!».

Coneixia Hamàs per haver crescut junts, per haver viscut en la intimitat d’aquesta “moral” feta de conservadorisme i de normes de conducta que es feien dir islàmiques —però en realitat tan alienes a la religió com a qualsevol veritable espiritualitat. Si el rebuig al Fatah venia de la seva corrupció, la rigidesa de Hamàs no valia gaire més. La gent se sentia confusa: no estaven alegres...”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“I have also been told that in the history of humanity woman is the basis of life, the mother of the universe. Men have always feared her power and have disguised their "fear of her" as "fear for her.”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: A Daughter of Rafah Speaks

“It's strange how memories can transform suffering into happiness.”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: A Daughter of Rafah Speaks