“El sol penjava damunt del cèrcol obscur com una amenaça. A mida que s'hi atansava anava percebent l'olor de la brutícia i de les pedres escalfades per aquell sol eixut i fatigat. Se sentien pocs sorolls, i quan hi era a la vora tot fou silenci. Els qui s'atansaven al camp eren familiars que hi acudien sols o de dos en dos, capcots, tristos amb la desesperació resignada dels vençuts.”