“Metafòricament, el procés resilient és semblant a la creació d'una perla dins d'una ostra. Quan un granet de sorra hi entra i l’agredeix, l’ostra segrega nacre per defensar-se, i com a resultat d'això crea una joia brillant i preciosa.
La resiliència és un procés, no una resposta immediata a l'adversitat. Es remet a situacions en què el temps és important per cicatritzar les ferides. Tampoc és un estat definitiu.
Ser resilient no té res a veure amb el conegut joc del tocar i parar, on la vida ens toca i es proporciona la condició de superherois per sempre més. La resiliència està relacionada amb conceptes dinàmics de desenvolupament i creixement humà. Mai no és absoluta ni total, ni tampoc pregona una actitud de resistència, com la invulnerabilitat.
La resiliència és molt més que resistir. És, també, aprendre a viure. Consisteix a saber adaptar-se, transformar-se.”