En nuestra insignificancia
y pequeñez
nos creemos gigantes eternos
nos egolatramos
y luchamos por alcanzar cimas,
extendernos
y vencer el tiempo
perecedero,
imaginario,
irreal.
Alzamos tronos
que caen en el olvido,
en el dominio de la nada,
en el poder de un todo
que nunca podremos abarcar,
porque no es nuestro,
ni de nadie,
y solo la naturaleza
lo puede controlar.
Autor del poema: Maite Mateos
[image error]Escultura: Wild Furniture de Ariane Patout y René Müller, al Camí dels Set Sentits de Marta Pruna
En la nostra insignificància
i petitesa
ens creiem gegants eterns
ens egolatrem
i lluitem per fer cims
extendren´s
i vèncer el temps
perible,
imaginari,
irreal.
Enlairem trons
que cauen en l´oblit
en el domini del no res
en el poder del tot
que mai podrem assolir
perque no és nostre
ni de ningú,
i només la natura
el podria controlar.
Autor y traducción del poema: Maite Mateos
Published on September 30, 2019 08:29