Ferran Soldevila (Barcelona, 1894 - 1971) poeta, dramaturg i narrador, és conegut sobretot com un dels grans historiadors catalans del segle XX. De família burgesa i liberal de Barcelona, estudia al Liceu Políglota fins a l'any 1910 i es llicencia en lletres a la Universitat de Barcelona el 1915. Als Estudis Universitaris té com a mestre Antoni Rubió i Lluch i es doctora a Madrid el 1916. Entra al Cos d'Arxivers i Bibliotecaris de l'Estat i treballa com a tal a Maó, Logroño, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i finalment és bibliotecari de la Universitat de Barcelona entre els anys 1932 i 1938. El 1939 s'exilia a França i torna a Catalunya l'any 1943 per dedicar-se a l'ensenyament i posteriorment al seu ofici de bibliotecari. També entra a la R Ferran Soldevila (Barcelona, 1894 - 1971) poeta, dramaturg i narrador, és conegut sobretot com un dels grans historiadors catalans del segle XX. De família burgesa i liberal de Barcelona, estudia al Liceu Políglota fins a l'any 1910 i es llicencia en lletres a la Universitat de Barcelona el 1915. Als Estudis Universitaris té com a mestre Antoni Rubió i Lluch i es doctora a Madrid el 1916. Entra al Cos d'Arxivers i Bibliotecaris de l'Estat i treballa com a tal a Maó, Logroño, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i finalment és bibliotecari de la Universitat de Barcelona entre els anys 1932 i 1938. El 1939 s'exilia a França i torna a Catalunya l'any 1943 per dedicar-se a l'ensenyament i posteriorment al seu ofici de bibliotecari. També entra a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i posteriorment és cap de secció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó fins a la seva jubilació, el 1964. La intensa activitat d'escriptor de Ferran Soldevila té un triple vessant: la d'historiador, la de dramaturg i la de poeta, per bé que serà la primera, amb diferència, la més extensa. Així, és autor d'importants obres com la Història de Catalunya (1934-1935), la Historia de España (1952-1959), la Història dels Catalans (1961-1970) o l'edició de Les quatre grans cròniques (1971), amb pròleg i notes seves. També publica una gran quantitat de monografies històriques com són Els Almogàvers (1952), L'Almirall Ramon Marquet (1953), Pere II el Gran (1953), Vida de Jaume I el Conqueridor (1958) o La Vida del rei en Pere III, entre d'altres. Com a poeta, el Poema de l'amor perdut apareix l'any 1916 i publica, a més, tres poemaris: Exili (1918), Càntics de mar, d'amor i de mort (1921) i, posteriorment, La ruta invisible (1949). En el terreny del teatre és autor d'obres de relativa repercussió com són Matilde d'Anglaterra (1923), Guifré (1927), L'hostal de l'amor (1951) o Don Joan (1960).
Sign in with Facebook
