Al cap d’unes setmanes, en un banc dels jardinets de Saint-Lambert, vaig anunciar a la Lucile que estava embarassada. Va tenir un sanglot breu, es va posar les mans davant de la cara, per amagar l’emoció. Llavors es va girar cap a mi i em va demanar: me’l portareu perquè el cuidi?
