Amb la Manon vam anar a veure el psiquiatre de la Lucile, jo volia explicacions. Segons ell, la qüestió no era saber per quins motius la Lucile havia triat aquell moment, sinó, més aviat, com havia aguantat tot aquell temps, tots aquells anys. Ens va dir que parlava sovint de nosaltres, que n’estava orgullosa, que érem la seva raó de viure.
