La Lucile i en Tibère van pintar de blanc el parquet del saló i van tenyir de verd els matalassos posats arran de terra, que també servien de sofà. De mica en mica, va anar envaint la casa un caos alegre i incalculable, a la imatge del nostre estil de vida, amb poques prohibicions, que depenien més de la meteorologia o de l’estat d’humor que de normes educatives.
