Llavors la Lucile, que havia llegit Maurice Blanchot i Georges Bataille, la Lucile, que somreia tan poc, feia un somriure d’orella a orella, fins i tot es recargolava de riure, i em trencava el cor. En un atac de ràbia visceral, desitjava clavar-los puntades de peu i cops de puny, els odiava a tots, perquè llavors pensava que eren culpables del que li havia passat, i se’n feien un fart de riure.
