El carrer era un dels més sorollosos de París, hi havia gent pertot arreu, en tot moment. Al vestíbul del nostre edifici, per arribar a les escales, havíem d’esquivar la cua de l’Studio 43, un cinema de barri amb una programació (pel·lícules de sèrie B, Z o X, dues pel preu d’una) que encara ara recordo molt fosca. Des de la finestra de la cuina, observàvem les rates monstruoses que s’alimentaven tranquil·lament als contenidors del fast food del costat, els rètols pampalluguejaven durant tota la nit, i era habitual que, a l’hora que tancava Le Palace, ens despertés el soroll de crits i de
...more
