Mathilda

by Mary Wollstonecraft Shelley

Mary Shelley's Matilda—suppressed for more than a century—tells the story of a woman alienated from society by the incestuous passion of her father.

Genres: Classics, Fiction, Gothic, Short Stories, Horror, Novella, 19th Century

94 pages, Paperback

First published January 1, 1959

About the author

Mary Shelley (née Mary Wollstonecraft Godwin, often known as Mary Wollstonecraft Shelley) was an English novelist, short story writer, dramatist, essayist, biographer, travel writer, and editor of the works of her husband, Romantic poet and philosopher Percy Bysshe Shelley. She was the daughter of the political philosopher William Godwin and the writer, philosopher, and feminist Mary Wollstonecraft.

Mary Shelley was taken seriously as a writer in her own lifetime, though reviewers often missed the political edge to her novels. After her death, however, she was chiefly remembered only as the wife of Percy Bysshe Shelley and as the author of Frankenstein. It was not until 1989, when Emily Sunstein published her prizewinning biography Mary Shelley: Romance and Reality, that a full-length scholarly biography analyzing all of Shelley's letters, journals, and works within their historical context was published.

The well-meaning attempts of Mary Shelley's son and daughter-in-law to "Victorianise" her memory through the censoring of letters and biographical material contributed to a perception of Mary Shelley as a more conventional, less reformist figure than her works suggest. Her own timid omissions from Percy Shelley's works and her quiet avoidance of public controversy in the later years of her life added to this impression.

The eclipse of Mary Shelley's reputation as a novelist and biographer meant that, until the last thirty years, most of her works remained out of print, obstructing a larger view of her achievement. She was seen as a one-novel author, if that. In recent decades, however, the republication of almost all her writings has stimulated a new recognition of its value. Her voracious reading habits and intensive study, revealed in her journals and letters and reflected in her works, is now better appreciated. Shelley's recognition of herself as an author has also been recognized; after Percy's death, she wrote about her authorial ambitions: "I think that I can maintain myself, and there is something inspiriting in the idea". Scholars now consider Mary Shelley to be a major Romantic figure, significant for her literary achievement and her political voice as a woman and a liberal.

Reviews

[Albert Martinez Clos]

No es pot negar a l'autora la valentia de tractar dos temes tabú, i més tenint en compte que és un llibre de la primera meitat del segle XIX. Ni tampoc la tensió que genera al principi quan el lector encara no sap ben bé què passa i juga amb la barreja de sentiments i de paraules no dites.

Però, un cop les cartes estan sobre la taula, tot es torna repetitiu (la veu de la narradora-protagonista, algunes paraules sobreutilitzades, etc.) i el to exaltat es torna irritant (altres novel•les que he llegit del Romanticisme, tot i que exaltades, estan més ponderades i sobretot aconsegueixen tocar la tecla de l'emoció, cosa que, segons el meu parer, aquesta no aconsegueix).

En resum: es deixa llegir però jo no hi he trobat el que esperava. Tinc ganes de llegir 'Frankenstein' per treure'm l'espineta! (espòiler: no, no me l'he acabat de treure 😔)

[Marc Nadal]

Li he trobat un aire dostoievskià: el turment de la protagonista ja és un monòleg interior tràgic, i m'ha recordat Les nits blanques en aquesta visió fatalista d'un món de tenebres contínues on apareix un instant efímer de felicitat fugissera i irrepetible.

És molt impactant que ella se senti culpable d'haver despertat els dimonis, i alhora visqui tan atrapada en l'ombra de la figura paterna. Frega la bogeria. Molt colpidor també el diàleg entre l'amic i la protagonista, on es contraposen el punts de vista de qui malgrat tot vol aferrar-se a la vida i de qui continua anhelant la mort i vol lliurar-s'hi.

És molt romàntic en el sentit clàssic del terme, on els grans sentiments mouen la vida d'una persona com una tempesta irrefrenable.

[Candela Reguero]

Frankenstein de Mary Shelly és una de les meves lectures preferides i tenien moltes ganes de seguir descobrint a l'autora. I com m'imaginava, aquest llibre no m'ha pogut agradar més. Tot i que el tema que tracta és molt dur, la descripció que fa dels sentiments de la protagonista és exquisita. És molt complicat trobar autor/es que siguin capaços de descriure la psicologia dels personatges amb tanta sensibilitat

[Marc]

Un drama (molt dramàtic) del Romanticisme. No acaba de ser autobiografia 100%, però té bastants punts autobiogràfics de l'autora. Moltes referències a Dante i a molts autors anglesos com Shakespeare i Lord Byron, amic personal de l'autora.

No espereu un "Frankenstein" perquè nanai. És més aviat una autoreflexió de la dura vida familiar que va tenir Mary Shelley.

[sònia montserrat]

3,5/5

Realment la Mary Shelley es la persona mes del romanticisme que mai ha existit a la història…. Tot aquest llibre es gent plorant, tenint relacions familiars molt turbies en tots els sentits possibles i dient lo desgraciades que son. M’ha agradat força!

“En realitat estic enamorada de la mort; cap núvia contemplà amb més delit el seu vestit de casament que jo el meu cos amortellat. ¿No és aquest el meu vestit de boda?” …… tia

[Laia]

“Mathilda· és una breu però intensa novel·la de Mary Shelley, autora coneguda sobretot per Frankenstein. Escrita el 1819 però publicada pòstumament, aquesta obra ens endinsa en una història marcada per la tragèdia, el silenci i el dolor.

A través de la veu de Mathilda, una jove aïllada i turmentada, Shelley explora temes com la solitud, la culpa, l’amor impossible i la incomunicació familiar amb una sensibilitat excepcional.

La força del text resideix en la seva capacitat per combinar la delicadesa poètica amb una profunditat emocional colpidora. Shelley hi desplega un estil elegant i melancòlic, i construeix un relat íntim que, malgrat el seu to fosc, resulta sorprenentment humà i modern.

Recomano Mathilda a qui vulgui descobrir una altra faceta de Mary Shelley: més introspectiva i emocional, però igualment poderosa. És una lectura breu, intensa i d’una bellesa tràgica que convida a reflexionar sobre els límits de l’amor, el pes del passat i la fragilitat de l’ànima humana.

[Montse]

Una història colpidora escrita en forma de carta, on la protagonista, Mathilda, explica al seu amic Woodville, el secret que l'angoixa i l'ha causat un gran dolor, sofriment i la seva pròpia destrucció emocional i espiritual.
Es parla del desig de ser estimada i acceptada com a filla, de la desesperació, de la mort, del suïcidi, de l'amor incestuós i la relació irracional.
Una lectura recomanada per a qui vulgui aprofundir en l'obra de Mary Shelley i en la literatura romàntica més introspectiva.

[Anna]

Entre el 2,5 i el 3. Tot i que en moments era una lectura entretinguda, he trobat que em costava massa passar pàgina i mai acabava de connectar ni amb la protagonista ni amb el que es relatava. Em fa pena perquè l'inici em va atrapar tant bon punt vaig llegir el fragment d'obra que l'editorial va compartir en la seva web, però he acabat molt cansada. Potser no era el moment ideal per llegir-lo, ja li donaré una segona oportunitat més endavant.

[Maria]

Aquest llibre m'ha agradat molt per la seva forma extremadament gòtica i romàntica. Com a novel·la curta per introduir-te en el gènere gòtic del segle XIX és perfecte. Vaig estar-hi enganxada i les descripcions de la natura i els sentiments tant exagerats dels personatges m'encanten, les descripcions i els diàlegs eren molt bonics. Ara, és curta i tampoc gaire original. M'hagués agradat més si el final no fos taant dramàtic i tingués un desenllaç més esperançador.

[Raquel Garcia]

Una immersió acun clàssic del romanticisme gòtic. No crec haver- ne llegit cap. Compleix amb tots els elements del moviment literari: natura, passió, mort, desesper, sentiments extrems. La redacció, rica en adjectius i descripcions i el seguit de les paraules encadenades una darrera de l altra,t atrapen en una espiral. Molt ben redactat. No és el tipus de lectura que m agrada però l he trobat molt encertada.

[leire]

“Mathilda” és el nom de la petita novel·la desconeguda de Mary Shelley, l’aclamada primera escriptora de ciència ficció (perquè sí, “Frankenstein” va crear aquest gènere).

És un llibre que em va acompanyar durant un parell de dies perquè té poc més de 100 pàgines, cosa que ara m’està funcionant molt (les noves rutines tenen el seu procés d’adaptació 🥹), però que malgrat tot em va fer passar una bona estona.

Com a bona obra de principis del segle XIX, la seva narrativa destaca pel seu lirismei per la seva sobreexageració dels sentiments dels protagonistes, que a la més mínima tendeixen a actuar de manera desesperada, com si no existís cap cosa més que un amor no correspost.

Personalment la considero un gran exemple de la novel·la romàntica, ja que té tots els elements característics d’aquest estil narratiu: el patiment i les emocions, l’amor per la naturalesa i el rebuig a les convencions socials.

A més, si coneixeu una mica la història personal de l’escriptora (us recomano la introducció de l’edició de “Frankenstein” de @valdemareditorial), veureu a “Mathilda” un clar reflex de les seves circumstàncies personals, així com dels seus sentiments amorosos envers un home que probablement no l’estimava tant per com era ella, sinó per la seva influència.

Fins a cert punt, i separant distàncies, un dels personatges m’ha recordat al Doctor Godwin Baxter, un dels protagonistes de “Poor things”, la novel·la escrita per l’escocès Adaslair Gray, i que es va adaptar al 2023 amb el protagonisme de l’Emma Stone.

Com veieu, d’aquesta petita novel·la es poden extreure moltes conclusions, influències i similituds amb altres obres de la literatura. Un punt més que fa que m’encanti llegir les obres de Mary Shelley 📔.

I vosaltres, l’heu llegida?