What do you think?
First Love
When the down-at-heel Princess Zasyekin moves next door to the country estate of Vladimir Petrovich's parents, he instantly and overwhelmingly falls in love with his new neighbour's daughter, Zinaida. But the capricious young woman already has many admirers and as she plays her suitors against each other, Vladimir's unrequited youthful passion soon turns to torment and despair - although he remains unaware of his true rival for Zinaida's affections. Set in the world of nineteenth-century Russia's fading aristocracy, Turgenev's story depicts a boy's growth of knowledge and mastery over his own heart as he awakens to the complex nature of adult love.
124 pages, Paperback
First published January 1, 1860
About the author
Ivan Turgenev
2,211 books2,987 followersIvan Sergeyevich Turgenev (Cyrillic: Иван Сергеевич Тургенев) was a novelist, poet, and dramatist, and now ranks as one of the towering figures of Russian literature. His major works include the short-story collection A Sportsman’s Sketches (1852) and the novels Rudin (1856), Home of the Gentry (1859), On the Eve (1860), and Fathers and Sons (1862).
These works offer realistic, affectionate portrayals of the Russian peasantry and penetrating studies of the Russian intelligentsia who were attempting to move the country into a new age. His masterpiece, Fathers and Sons, is considered one of the greatest novels of the nineteenth century.
Turgenev was a contemporary with Fyodor Dostoevsky and Leo Tolstoy. While these wrote about church and religion, Turgenev was more concerned with the movement toward social reform in Russia.
These works offer realistic, affectionate portrayals of the Russian peasantry and penetrating studies of the Russian intelligentsia who were attempting to move the country into a new age. His masterpiece, Fathers and Sons, is considered one of the greatest novels of the nineteenth century.
Turgenev was a contemporary with Fyodor Dostoevsky and Leo Tolstoy. While these wrote about church and religion, Turgenev was more concerned with the movement toward social reform in Russia.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 29 of 29 reviews
Read
November 18, 2025l'amor és bonic, però complicat
December 31, 2025
Russos tristos i dramàtics. Millor no ser pobre ni dona.
January 3, 2026
La veritat és que és el primer Petit Plaer que llegeixo i m’ha agradat. És una història que enganxa des del principi, amb una lectura àgil, però carregada de matisos, i que m’ha sorprès per la profunditat emocional que amaga en tan poques pàgines.
En aquest Petit Plaer en Vladímir Petróvitx recorda i explica als seus amics la vivència del seu primer enamorament. Amb només setze anys, s’enamora apassionadament de la Zinaïda Alexandrovna, una extravagant princesa, filla d’una família aristòcrata arruïnada. Ella és magnètica, conscient del seu poder de seducció, i gaudeix envoltant-se de pretendents —en Vladímir no n’és pas l’únic—, fet que intensifica encara més la seva obsessió.
El relat va molt més enllà d’una història d’amor adolescent: és el retrat d’un moment vital de frontera, quan ja no ets un nen però tampoc un adult. A través de la mirada ingenua d’en Vladímir, Turguénev explora el desig, la gelosia, la idealització i el dolor que sovint acompanyen el primer amor. Un amor que enlluerna, que consumeix, i que acaba esquinçant la innocència del protagonista, obligant-lo a enfrontar-se a veritats adultes que encara no està preparat per comprendre del tot.
És un llibre que es llegeix en una tarda de diumenge, amb molt bon ritme, que et deixa amb ganes de continuar al final de cada capítol i que, tot i la seva brevetat, deixa un pòsit emocional intens. Una lectura petita en format, però gran en tot allò que remou.
En aquest Petit Plaer en Vladímir Petróvitx recorda i explica als seus amics la vivència del seu primer enamorament. Amb només setze anys, s’enamora apassionadament de la Zinaïda Alexandrovna, una extravagant princesa, filla d’una família aristòcrata arruïnada. Ella és magnètica, conscient del seu poder de seducció, i gaudeix envoltant-se de pretendents —en Vladímir no n’és pas l’únic—, fet que intensifica encara més la seva obsessió.
El relat va molt més enllà d’una història d’amor adolescent: és el retrat d’un moment vital de frontera, quan ja no ets un nen però tampoc un adult. A través de la mirada ingenua d’en Vladímir, Turguénev explora el desig, la gelosia, la idealització i el dolor que sovint acompanyen el primer amor. Un amor que enlluerna, que consumeix, i que acaba esquinçant la innocència del protagonista, obligant-lo a enfrontar-se a veritats adultes que encara no està preparat per comprendre del tot.
És un llibre que es llegeix en una tarda de diumenge, amb molt bon ritme, que et deixa amb ganes de continuar al final de cada capítol i que, tot i la seva brevetat, deixa un pòsit emocional intens. Una lectura petita en format, però gran en tot allò que remou.
April 27, 2026
Tenia ganes de tornar a llegir a l’autor i m’ha tornar a agradar. Un realisme pessimista, personatges complexos, reflexions i sentiments enrevessats
Gràcies Elsaaaaa
Gràcies Elsaaaaa
August 9, 2026
Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...
A poc a poc vaig descobrint els autors russos clàssics i Turguénev encara no l’havia llegit. Fa unes setmanes una amiga ens va deixar aquesta novel·la breu que a ella li havia encantat i he de dir que també m’ha agradat molt.
Una matinada, tres coneguts conversen i decideixen que cadascú ha de parlar del primer amor. N’hi ha dos que acaben de seguida, amb unes històries sense suc. Vladímir Petróvich, tanmateix, decideix posar per escrit la història del seu primer amor i compartir-la quan la tingui.
Aleshores Vladímir explica el seu primer enamorament, als setze anys, l’estiu del 1833. El protagonista passa les vacances a una datxa als afores de Moscou amb els seus pares, una parella que no sembla que s’estimin i que són poc carinyosos amb ell. L’arribada d’uns veïns poc convencionals, trastoquen la tranquil·litat i la llibertat d’en Vladímir. Una princesa arruïnada i la seva filla de vint-i-un anys, la Zinaïda, s’instal·len a la datxa del costat. La Zinaïda té una bellesa i un magnetisme implacables i fa ballar el cap a un grup de prentendents que ronden la casa. Jocs, rialles, però també turments (punxar-los amb agulles o ridiculitzar-los els uns davant dels altres) són el menú d’aquella casa. El jove Vladímir de seguida queda corprès i es converteix en un titella més en aquella mena d’orgia del festeig macabre.
M’ha agradat molt com està escrit i el jove Vladímir m’ha despertat un sentiment de compassió: el primer amor, el primer desengany. La jove Zinaïda, destinada a ser una bona esposa, explota allò que la converteix en desitjable, la seva bellesa, per dominar els homes abans que el matrimoni no la domini a ella. Tanmateix, aquest sadisme amb què converteix tots els pretendents en titelles m’ha resultat una mica desagradable 😅.
Turguénev descriu l’enamorament del jove de setze anys, les primeres il·lusions i els primers desenganys, les contradiccions de la joventut, els aires de grandesa i les inseguretats davant les primeres experiències.
"Les fulles dels arbres feien fru-fru amb el vent, que de tant en tant bressava una llarga branca de gerdera sobre el cap de la Zinaïda. Se sentia el parrupeig dels coloms i el zumzeig de les abelles, que voleiaven sobre l’herba escassa. Al damunt, blavejava un cel amable, però jo estava molt trist…"
A poc a poc vaig descobrint els autors russos clàssics i Turguénev encara no l’havia llegit. Fa unes setmanes una amiga ens va deixar aquesta novel·la breu que a ella li havia encantat i he de dir que també m’ha agradat molt.
Una matinada, tres coneguts conversen i decideixen que cadascú ha de parlar del primer amor. N’hi ha dos que acaben de seguida, amb unes històries sense suc. Vladímir Petróvich, tanmateix, decideix posar per escrit la història del seu primer amor i compartir-la quan la tingui.
Aleshores Vladímir explica el seu primer enamorament, als setze anys, l’estiu del 1833. El protagonista passa les vacances a una datxa als afores de Moscou amb els seus pares, una parella que no sembla que s’estimin i que són poc carinyosos amb ell. L’arribada d’uns veïns poc convencionals, trastoquen la tranquil·litat i la llibertat d’en Vladímir. Una princesa arruïnada i la seva filla de vint-i-un anys, la Zinaïda, s’instal·len a la datxa del costat. La Zinaïda té una bellesa i un magnetisme implacables i fa ballar el cap a un grup de prentendents que ronden la casa. Jocs, rialles, però també turments (punxar-los amb agulles o ridiculitzar-los els uns davant dels altres) són el menú d’aquella casa. El jove Vladímir de seguida queda corprès i es converteix en un titella més en aquella mena d’orgia del festeig macabre.
"... mentre jo, allà assegut, mirava i escoltava i m’omplia d’una sensació que no hauria sabut anomenar, però que ho contenia tot: tristesa, alegria, pressentiment del futur, desig i por de la vida."
M’ha agradat molt com està escrit i el jove Vladímir m’ha despertat un sentiment de compassió: el primer amor, el primer desengany. La jove Zinaïda, destinada a ser una bona esposa, explota allò que la converteix en desitjable, la seva bellesa, per dominar els homes abans que el matrimoni no la domini a ella. Tanmateix, aquest sadisme amb què converteix tots els pretendents en titelles m’ha resultat una mica desagradable 😅.
Turguénev descriu l’enamorament del jove de setze anys, les primeres il·lusions i els primers desenganys, les contradiccions de la joventut, els aires de grandesa i les inseguretats davant les primeres experiències.
"Però els teus dies passen i s’escolen a cabassos i sense deixar rastre, i en tu tot s’esvaneix, com la cera sota el sol, com la neu… I potser tot el misteri del teu encís no rau en la possibilitat de fer-ho tot, sinó en la possibilitat de pensar que ho faràs tot. Potser rau justament a balafiar les forces que no sabries gastar en cap altra cosa. Potser rau en el fet que cada un de nosaltres es consideri sincerament un malbaratador, que pensi sincerament que té el dret de dir: «Oh, tot el que hauria arribat a fer si no hagués perdut el temps en va!»"
October 16, 2025
uaau! sent que se m’acaba de revelar es misteri des russos (a nes que he decidit entrar per entendre a nes homos deconstruides que els llegeixen).
és literatura des segle XIX escrita per un homo esq com s’apropa a nes sentiments, com li costa expressar-los, trob que se genera una tensió entre s’acceptació interna, sa capacitat expressiva d’aquestes emocions i el que ha d’arribar a ser el personatge que ho està descobrint perquè és un adolescent. que bueno té un referent tremendo… Freud se quedaria agustíssim analitzant els ishues d’aquest ninet pobre. sa masculinitat en aquesta obra donaria per un tfg!
és increíble es gir que va pegant cap a nes final sa novel·la simplement encantada amb sa meva nova obsessió: literatura eslava :)
és literatura des segle XIX escrita per un homo esq com s’apropa a nes sentiments, com li costa expressar-los, trob que se genera una tensió entre s’acceptació interna, sa capacitat expressiva d’aquestes emocions i el que ha d’arribar a ser el personatge que ho està descobrint perquè és un adolescent. que bueno té un referent tremendo… Freud se quedaria agustíssim analitzant els ishues d’aquest ninet pobre. sa masculinitat en aquesta obra donaria per un tfg!
és increíble es gir que va pegant cap a nes final sa novel·la simplement encantada amb sa meva nova obsessió: literatura eslava :)
May 10, 2025
M'ha agradat molt com està escrit, és bonic i trist. Va bé per èpoques on no tens gaire temps per llegir perquè és curtet i es llegeix molt bé.
Sobre la joventut: "Però els teus dies passen i s'escolen a cabassos i sense deixar rastre, i en tu tot s'esvaneix, com la cera sota el sol, com la neu... I potser tot el misteri del teu encís no rau en la possibilitat de fer-ho tot, sinó en la possibilitat de pensar que ho faràs tot".
Sobre la joventut: "Però els teus dies passen i s'escolen a cabassos i sense deixar rastre, i en tu tot s'esvaneix, com la cera sota el sol, com la neu... I potser tot el misteri del teu encís no rau en la possibilitat de fer-ho tot, sinó en la possibilitat de pensar que ho faràs tot".
June 17, 2015
L'hauré de tornar a llegir perquè als 15 no em vaig enterar de res.
November 15, 2022
ojala fos mes llarg :(
August 8, 2022
Fa reviure amb delicadesa, però amb intensitat, la felicitat i el turment d’un primer amor que desborda, espanta i, com un huracà, capgira el món d’un cor massa tendre.
April 8, 2024
«Ella el respectava però no n'hi deixava passar ni una i, algun cop, li feia veure que també era a les seves mans amb un delit especial i maligne. Un dia va dir-li en presència meva: "Soc coqueta, no tinc cor i sempre faig comèdia. Que bé, oi? Doncs ara doni'm la mà, que li clavaré una agulla."»
November 4, 2019
Cap compassió pels personatges. El subconscient et fa pensar que el primer amor és bonic.
September 2, 2026
Sense ser estrictament romàntica, aquesta novel·la breu de Turguénev ens trasllada a l'estat passional i desfermat del primer enamorament, que revesteix amb una complexitat afegida per la presència d'amics i familiars amb relacions i comportaments que són nous per al protagonista.
En certs punts se m'ha fet una mica feixuga la narració des del punt de vista del jove protagonista, però el desenllaç –dramàtic i bellament escrit– fa per millorar l'impressió general de l'obra i precisament és en aquest context que la veu narrativa es mostra especialment adient.
Si cerqueu una novel·la breu però emocionalment intensa, on regnen els personatges sobre la trama i les relacions entre aquests suposen el tema central, aquesta és una obra totalment recomanable. En certa mesura, s'emmarca en un dels tòpics més clàssics de la literatura russa: el tractament dels sentiments i pensaments que se'n deriven d'una relació entre dos personatges que, en realitat, no tenen tantes interaccions en la narració.
En certs punts se m'ha fet una mica feixuga la narració des del punt de vista del jove protagonista, però el desenllaç –dramàtic i bellament escrit– fa per millorar l'impressió general de l'obra i precisament és en aquest context que la veu narrativa es mostra especialment adient.
Si cerqueu una novel·la breu però emocionalment intensa, on regnen els personatges sobre la trama i les relacions entre aquests suposen el tema central, aquesta és una obra totalment recomanable. En certa mesura, s'emmarca en un dels tòpics més clàssics de la literatura russa: el tractament dels sentiments i pensaments que se'n deriven d'una relació entre dos personatges que, en realitat, no tenen tantes interaccions en la narració.
February 8, 2025
“Oh, joventut, joventut! T'és tot ben igual, com si posseissis tots els tresors de l'univers. Fins i tot la tristesa et satistà, fins i tot la pena t'escau; tens confiança i ets agosarada, i dius:
«Mireu, només visc jo!» Però els teus dies passen i s'escolen a cabassos sense deixar rastre, i en tu tot sesvaneix, com la cera sota el sol, com la neu...”
El relat ens parla de la joventut i del primer amor, però des d’un punt de vista bastant pessimista i tràgic ahha
He llegit que es de caire autobiogràfic, doncs es veu que l’autor va viure un primer amor similar, però vaja, m’ha semblat molt reforçadot i a mi, personalment, no m’ha encantat.
“«Vet aquí l'amor —em deia un altre cop a la nit, assegut a l'escriptori, on ja començaven a aparèixer llibres i libretes—, la passió! Com pot ser que no s'immuti, que suporti que qui sigui li clavi un cop! I que l'hi clavi la mà estimada! Quan estimes, deus poder
ter aquestes coses...”
«Mireu, només visc jo!» Però els teus dies passen i s'escolen a cabassos sense deixar rastre, i en tu tot sesvaneix, com la cera sota el sol, com la neu...”
El relat ens parla de la joventut i del primer amor, però des d’un punt de vista bastant pessimista i tràgic ahha
He llegit que es de caire autobiogràfic, doncs es veu que l’autor va viure un primer amor similar, però vaja, m’ha semblat molt reforçadot i a mi, personalment, no m’ha encantat.
“«Vet aquí l'amor —em deia un altre cop a la nit, assegut a l'escriptori, on ja començaven a aparèixer llibres i libretes—, la passió! Com pot ser que no s'immuti, que suporti que qui sigui li clavi un cop! I que l'hi clavi la mà estimada! Quan estimes, deus poder
ter aquestes coses...”
September 6, 2026
Primer amor ens narra el primer enamorament del protagonista i com aquest acaba patint per la persona estimada.
Per mi, està molt ben triat el perfil de la persona de qui s’enamora: algú que l’atrau, el confon, l’enganya i acaba utilitzant-lo, provocant-li precisament aquell patiment i aquella idealització tan propis dels primers amors de l’adolescència. Tots els personatges, en general, m’han semblat molt ben treballats.
Com em sol passar amb els escriptors russos clàssics, gaudeixo de la seva prosa i de la manera tan detallada d’explorar els pensaments i les emocions humanes.
Tot i això, per a mi ha estat un llibre una mica lent i, en alguns moments, monòton o repetitiu. És sobretot per aquest motiu que la meva puntuació ha estat de 3 estrelles.
Per mi, està molt ben triat el perfil de la persona de qui s’enamora: algú que l’atrau, el confon, l’enganya i acaba utilitzant-lo, provocant-li precisament aquell patiment i aquella idealització tan propis dels primers amors de l’adolescència. Tots els personatges, en general, m’han semblat molt ben treballats.
Com em sol passar amb els escriptors russos clàssics, gaudeixo de la seva prosa i de la manera tan detallada d’explorar els pensaments i les emocions humanes.
Tot i això, per a mi ha estat un llibre una mica lent i, en alguns moments, monòton o repetitiu. És sobretot per aquest motiu que la meva puntuació ha estat de 3 estrelles.
Read
August 6, 2026Una novel·la curta sobre el pas de l’adolescència a la maduresa, sobre la pèrdua de la innocència i el desengany, sobre un primer amor frustrat.
En Vladímir Petróvitx recorda en una carta el seu primer enamorament juvenil per l’enigmàtica i encantadora Zinaida, una jove princesa que li va despertar una passió intensa i idealitzada, que va jugar amb els seus sentiments, i que va acabar en un dolorós xoc de realitat.
Emotiva, molt humana i d’un tema universal, aquesta història breu tracta les primeres experiències d’adolescent, quan deixes enrere la innocència i comences a entendre que estimar també pot fer mal.
En Vladímir Petróvitx recorda en una carta el seu primer enamorament juvenil per l’enigmàtica i encantadora Zinaida, una jove princesa que li va despertar una passió intensa i idealitzada, que va jugar amb els seus sentiments, i que va acabar en un dolorós xoc de realitat.
Emotiva, molt humana i d’un tema universal, aquesta història breu tracta les primeres experiències d’adolescent, quan deixes enrere la innocència i comences a entendre que estimar també pot fer mal.
September 19, 2026
Mai sé com valorar un clàssic. Sóc conscient que no tinc tot el coneixement de base per fer-ho i no sé, llavors, des de quin punt fer-la. Se li suma a més que és un llibre del segle XIX, per tant, és la meva experiència lectora realment vàlida?
Si és així diré que la història resulta insatisfactòria. Tota l’estona esperes que algo exploti. Aquesta tensió sostinguda m’ha resultat desagradable.
No obstant això, està molt ben escrit i la primera meitat del llibre m’ha enganxat així que li dono 3 estrelles.
Pd: quina il·lusió trobar-me el pròleg escrit per la meva professora de literatures eslaves😍 De les millors professores que vaig tenir a la carrera
Si és així diré que la història resulta insatisfactòria. Tota l’estona esperes que algo exploti. Aquesta tensió sostinguda m’ha resultat desagradable.
No obstant això, està molt ben escrit i la primera meitat del llibre m’ha enganxat així que li dono 3 estrelles.
Pd: quina il·lusió trobar-me el pròleg escrit per la meva professora de literatures eslaves😍 De les millors professores que vaig tenir a la carrera
January 16, 2026
Jo m’esperava llegir una història d’amor, i m’he trobat amb una història bastant tràgica. Pel que sembla, Primer amor és una història autobiogràfica, que si us heu llegit el llibre, és bastant fort (salseo). Després va acabar passant-se quatre dècades enamorat d’una dona casada (pobret).
M'encanta com es descriuen els sentiments d’amor, obsessió i passió, una mica com Carta a una desconeguda o Pura passió. La sensació de perdre el nord per algú, m'agrada quan l'amor es torna obsessiu i sofert.
M'encanta com es descriuen els sentiments d’amor, obsessió i passió, una mica com Carta a una desconeguda o Pura passió. La sensació de perdre el nord per algú, m'agrada quan l'amor es torna obsessiu i sofert.
June 3, 2026
Ara feia molt que no llegia a cap senyor rus, havia oblidat el seu fatalisme i la seva intensitat.. i com m’agrada. Es veu que Dostoievski i Tolstoi li van fer una mica de bullying al pobre Turguénev.. enveja opino. La novel·la m’ha atrapat i obsessionat tot i la seva curta durada, una mica sí soc Vladímir.
December 30, 2025
Hi ha una manera d'estimar molt concreta. Pròpia de la joventut i les primeres vegades. És aquella que tothom veu que la cosa anirà pel pedregar, però l'implicat s'entesta en lluitar una batalla més que perduda i de la qual sortirà malparat sí o sí.
Doncs aquest relat va d'això. Situa el lector en el lloc incòmode de intuir que la cosa acabarà malament però no poder-li estalviar res al protagonista.
Doncs aquest relat va d'això. Situa el lector en el lloc incòmode de intuir que la cosa acabarà malament però no poder-li estalviar res al protagonista.
This entire review has been hidden because of spoilers.
January 27, 2026
Només cal recordar la intensitat del nostre primer amor, aquell quan tot just arribàvem a l'adolescència.
Ho recordeu? Estic segura que sí.
Així doncs, podreu percebre la intensitat d'aquesta novel·la.
Ho recordeu? Estic segura que sí.
Així doncs, podreu percebre la intensitat d'aquesta novel·la.
June 20, 2020
Traducció amb un deix clàssic però actual. Amb un interessant epíleg de Tamara Djermanović (professora de llengua i literatura eslaves a la UPF).
Pessimisme sota l'estil elegant.
Pessimisme sota l'estil elegant.
January 23, 2022
està escrit de manera exquisida, però no sé ben bé si el tractament del tema m'ha acabat de fer el pes. realment és poètic i honest, però.
January 19, 2024
Un llibre sense més. Destacaria en positiu l'epíleg de Tamara Djermanovi´c.
December 29, 2025
a vegades està bé donar una altra oportunitat als russos després d'avorrir-me soberanament
February 10, 2026
és la voluntat de ser correspost en l'amor el que et fa crèixer?
July 9, 2026
Bé una històrieta de russus de l'època. No m'ha connectat massa amb els seus protagonistes
October 2, 2026
Els russos tenen sempre una manera de viure l’amor tan intensa i tan superficial…
January 13, 2026
No esperava res i m’ha sorprès! Aquell primer amor platònic dels 16 anys, que fas qualsevol cosa per captar la seva atenció, i el cor trencat quan descobreixes que el món adult funciona d’una altra manera. Innocència pura.
Displaying 1 - 29 of 29 reviews