What do you think?
Sprawl #0
Burning Chrome
Best-known for his seminal sf novel Neuromancer, William Gibson is actually best when writing short fiction. Tautly-written and suspenseful, Burning Chrome collects 10 of his best short stories with a preface from Bruce Sterling, now available for the first time in trade paperback. These brilliant, high-resolution stories show Gibson's characters and intensely-realized worlds at his absolute best, from the chip-enhanced couriers of "Johnny Mnemonic" to the street-tech melancholy of "Burning Chrome."
204 pages, Paperback
First published April 1, 1986
About the author
William Gibson
327 books15.5k followersLibrarian Note: There is more than one author in the Goodreads database with this name. See this thread for more information.
William Ford Gibson is an American-Canadian writer who has been called the father of the cyberpunk subgenre of science fiction, having coined the term cyberspace in 1982 and popularized it in his first novel, Neuromancer (1984), which has sold more than 6.5 million copies worldwide.
While his early writing took the form of short stories, Gibson has since written nine critically acclaimed novels (one in collaboration), contributed articles to several major publications, and has collaborated extensively with performance artists, filmmakers and musicians. His thought has been cited as an influence on science fiction authors, academia, cyberculture, and technology.
---------------------------------
William Gibson. (2007, October 17). In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 20:30, October 19, 2007, from http://en.wikipedia.org/w/index.php?t...
William Ford Gibson is an American-Canadian writer who has been called the father of the cyberpunk subgenre of science fiction, having coined the term cyberspace in 1982 and popularized it in his first novel, Neuromancer (1984), which has sold more than 6.5 million copies worldwide.
While his early writing took the form of short stories, Gibson has since written nine critically acclaimed novels (one in collaboration), contributed articles to several major publications, and has collaborated extensively with performance artists, filmmakers and musicians. His thought has been cited as an influence on science fiction authors, academia, cyberculture, and technology.
---------------------------------
William Gibson. (2007, October 17). In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 20:30, October 19, 2007, from http://en.wikipedia.org/w/index.php?t...
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
July 10, 2023
3,5/5.
Antologia de relats imprescindible per conèixer el Gibson anterior a Neuromantic. N'hi ha un parell que no m'han fet el pes. "La especie autóctona", més dark fantasy que ciència-ficció, i "Traspaís", on no hi he entrat gens. "Estrella roja, órbita de invierno", a quatre mans amb Bruce Sterling, m'ha semblat massa convencional i "El continuo de Gernsback", inclós a l'antologia cyberpunk "Mirrorshades", més interessat a plantejar un discurs crític amb la ciència-ficció clàssica que en filar una bona història.
Els tres predecessors directes ubicats a l'Sprawl són "Johnny Mnemonic", segurament el més conegut per tots per la versió cinematogràfica, "New Rose Hotel", evocador i absorbent, un dels meus preferits del volum, i "Quemando Cromo", on Gibson va utilitzar la paraula ciberespai per primera vegada. En tots ells ja es pot gaudir de l'estil i el to que tindrà la primera novel·la de l'autor. Molt interessants també "Fragmentos de una rosa holográfica", un breu relat primerenc, "El combate aéreo", amb un potent component visual que donaria per un anime espectacular, i "Mercado de invierno", un altre dels meus preferits del llibre.
Antologia de relats imprescindible per conèixer el Gibson anterior a Neuromantic. N'hi ha un parell que no m'han fet el pes. "La especie autóctona", més dark fantasy que ciència-ficció, i "Traspaís", on no hi he entrat gens. "Estrella roja, órbita de invierno", a quatre mans amb Bruce Sterling, m'ha semblat massa convencional i "El continuo de Gernsback", inclós a l'antologia cyberpunk "Mirrorshades", més interessat a plantejar un discurs crític amb la ciència-ficció clàssica que en filar una bona història.
Els tres predecessors directes ubicats a l'Sprawl són "Johnny Mnemonic", segurament el més conegut per tots per la versió cinematogràfica, "New Rose Hotel", evocador i absorbent, un dels meus preferits del volum, i "Quemando Cromo", on Gibson va utilitzar la paraula ciberespai per primera vegada. En tots ells ja es pot gaudir de l'estil i el to que tindrà la primera novel·la de l'autor. Molt interessants també "Fragmentos de una rosa holográfica", un breu relat primerenc, "El combate aéreo", amb un potent component visual que donaria per un anime espectacular, i "Mercado de invierno", un altre dels meus preferits del llibre.
May 12, 2026
Després d’haver llegit Neuromàntic, un dels textos fundacionals del ciberpunk, amb sensacions oposades, i després de continuar amb Comte Zero, el segon lliurament de la seva trilogia de The Sprawl — el qual em va agradar més — , he acabat fent un tast de la ficció breu que William Gibson va escriure per aquella època, entre la dècada dels vuitanta i la dels noranta. El recull Quemando Cromo, publicat en castellà per Minotauro, conté aquests relats, alguns dels quals foren nominats als guardons Hugo i Nebula.
Com és habitual, la prosa de William Gibson és hipnòtica, subjugant, abundant en imatges potents i suggerents. Que l’estil recarregat i la narrativa densa, complexa, on les peces van encaixant a mesura que l’acció progressa, siguin un dels trets més atractius del llibre és força significatiu.
L’altre tret fascinant és la colla de personatges marginals que es mouen en un ambient de sèrie negra clàssica que recorda al hardboiled, però que es combina amb alta tecnologia, tant cibernètica com de mons virtuals poblats d’intel·ligències artificials — tots ells distintius del ciberpunk com a subgènere de la ciència-ficció — .
Però potser el que més ens pugui atreure d’un bon grapat dels relats recollits en aquest volum, d’una forma potser un xic malaltissa, és veure’ns reconeguts, com a individus i com a societat, en elements del món que Gibson ja ens havia mostrat en la seva novel·la Neuromàntic — publicada per Pagès editors en català — , i que aquí reprèn. Més enllà dels ciberimplants i del transhumanisme associat, que de cada vegada percebem com a menys llunyans, ens podem sentir identificats amb la submissió de l’individu a un capitalisme salvatge que eixampla les diferències econòmiques entre una massa empobrida i una minoria de supermilionaris. Tampoc no ens resulten estranys altres fenòmens com el consumisme generalitzat, l’alienació de l’indiviu o la influència creixent de les intel·ligències artificials — que, en l’univers de Gibson, ja han assolit la singularitat.
Ara bé, més enllà del que ja hi esperava trobar i que igualment m’ha captivat, he llegit un parell de relats que m’han sorprès genuïnament. Hi he descobert un Gibson diferent i versàtil, que no té por d’escriure a quatre mans amb altres escriptors guardonats en aquells anys, com Bruce Sterling o Michael Swanwick, i que abandona el seu cyberpunk per a abordar altres enfocaments, com ara el terror, tot i que dins del marc de la ciència-ficció. El conte Regiones apartadas és un bon exemple, que ens remet a la icònica pel·lícula Horizonte final. Un altre dels relats insospitats, que enllaça amb perspectives més pròpies de la literatura weird, és El continuo de Gernsback, on es fa crítica de la ciència-ficció retrofuturista anterior, amb la qual Gibson trenca radicalment, en cos i esperit.
Tot i això, Quemando Cromo és un llibre per a gaudir dels relats plenament ciberpunks, els quals són una immillorable entrada al gènere fins i tot per sobre de Neuromàntic. Així, els que tanquen el llibre són, per a mi, imprescindibles: Hotel New Rose, El mercado de invierno, Combate aéreo, i Quemando Cromo. Tots quatre obren finestres a un futur brut, decadent i desesperançat que sembla esperar-nos just a la cantonada.
(Publicat a Papel en Blanco, 12 de maig de 2026)
Com és habitual, la prosa de William Gibson és hipnòtica, subjugant, abundant en imatges potents i suggerents. Que l’estil recarregat i la narrativa densa, complexa, on les peces van encaixant a mesura que l’acció progressa, siguin un dels trets més atractius del llibre és força significatiu.
L’altre tret fascinant és la colla de personatges marginals que es mouen en un ambient de sèrie negra clàssica que recorda al hardboiled, però que es combina amb alta tecnologia, tant cibernètica com de mons virtuals poblats d’intel·ligències artificials — tots ells distintius del ciberpunk com a subgènere de la ciència-ficció — .
Però potser el que més ens pugui atreure d’un bon grapat dels relats recollits en aquest volum, d’una forma potser un xic malaltissa, és veure’ns reconeguts, com a individus i com a societat, en elements del món que Gibson ja ens havia mostrat en la seva novel·la Neuromàntic — publicada per Pagès editors en català — , i que aquí reprèn. Més enllà dels ciberimplants i del transhumanisme associat, que de cada vegada percebem com a menys llunyans, ens podem sentir identificats amb la submissió de l’individu a un capitalisme salvatge que eixampla les diferències econòmiques entre una massa empobrida i una minoria de supermilionaris. Tampoc no ens resulten estranys altres fenòmens com el consumisme generalitzat, l’alienació de l’indiviu o la influència creixent de les intel·ligències artificials — que, en l’univers de Gibson, ja han assolit la singularitat.
Ara bé, més enllà del que ja hi esperava trobar i que igualment m’ha captivat, he llegit un parell de relats que m’han sorprès genuïnament. Hi he descobert un Gibson diferent i versàtil, que no té por d’escriure a quatre mans amb altres escriptors guardonats en aquells anys, com Bruce Sterling o Michael Swanwick, i que abandona el seu cyberpunk per a abordar altres enfocaments, com ara el terror, tot i que dins del marc de la ciència-ficció. El conte Regiones apartadas és un bon exemple, que ens remet a la icònica pel·lícula Horizonte final. Un altre dels relats insospitats, que enllaça amb perspectives més pròpies de la literatura weird, és El continuo de Gernsback, on es fa crítica de la ciència-ficció retrofuturista anterior, amb la qual Gibson trenca radicalment, en cos i esperit.
Tot i això, Quemando Cromo és un llibre per a gaudir dels relats plenament ciberpunks, els quals són una immillorable entrada al gènere fins i tot per sobre de Neuromàntic. Així, els que tanquen el llibre són, per a mi, imprescindibles: Hotel New Rose, El mercado de invierno, Combate aéreo, i Quemando Cromo. Tots quatre obren finestres a un futur brut, decadent i desesperançat que sembla esperar-nos just a la cantonada.
(Publicat a Papel en Blanco, 12 de maig de 2026)
January 10, 2018
Relats curts. En alguns ja prefigura com seran els personatges i els ambients de la seva obra.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews