Les històries naturals

by Joan Perucho

Les històries naturals és un viatge iniciàtic en què Antoni de Montpalau, un científic ben preparat, s’enriqueix amb l’apassionant recerca d’Onofre de Dip, un cavaller convertit en vampir. Passejant-se per tota la geografia catalana, Montpalau haurà de fer servir tot el seu enginy per vèncer les forces del mal. Amb trets de novel·la gòtica, l’heroi acabarà descobrint la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura. D'aquesta manera, el fil argumental serveix els propòsits de l’autor, que veu en el meravellós la superació del racionalisme limitador de l'existència.

Genres: Fiction, Horror, Classics, Fantasy, 20th Century, Historical Fiction, Vampires

237 pages, Paperback

First published January 1, 1960

About the author

Joan Perucho Gutiérrez (Barcelona, 1920 – 2003). Poeta, novel·lista, crític d'art i articulista. Publica poesia, prosa poètica, narració curta, novel·la, articles periodístics, crítica d'art, llibres de viatges i memòries. La seva obra comparteix una mateixa veu molt personal, bastida sobre un fons de ficció, amb mites fantàstics, mons misteriosos i plena de referències adreçades a un públic culte.

Als 27 anys publica el primer llibre de poemes, Sota la sang (1947), i el 1956 el primer conte de caire fantàstic: Amb tècnica de Lovecraft. Però no és fins a la dècada de 1980 que li arriba l'èxit popular, amb la reedició de la novel·la Les històries naturals (1960), traduïda a més de 15 llengües, i també amb la publicació de Les aventures del cavaller Kosmas (1981), que obté els premis Ramon Llull, Nacional de la Crítica Catalana i Joan Creixells. Pel que fa a poesia, cal destacar Quadern d'Albinyana (1983), que obté el premi Cavall Verd dels escriptors catalans. També publica reculls d'articles, com ara La meva visió del món (1998) i La darrera mirada (2001), entre d'altres.

És guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica (1981), el Premi Nacional de Literatura (1995) i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2001), entre d'altres. Va ser Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Reviews

[Víctor · Rating 1 out of 5]

En el periodo de las guerras carlistas acompañamos sin estar preparados para lo que nos espera a Antonio de Montpalau, el más modesto de los miembros de la Real Academia de Ciencias, en su búsqueda por clasificar a un pavo la "avutarda géminis".

En esta sin sustancia trepidante aventura, donde cada capítulo está lleno de nuevas sorpresas, calificaremos piedras catalanas, caparemos bosques y seremos partícipes de la persecución de un vampiro.

La magnitud del paseito por Cataluña de la tarea no es poca, pero a mi me ha dado la sensación de estar viviendo una historia de aventuras descafeinada, insulsa a momentos y con referencias a un Drácula de Stoker de serie B. Lo siento Bram por hacerte alusión, no mereces.

Llegados ya al último tercio del libro, uno espera al menos un final con algo de salero, pero tengo que decir que ni Disney me termina las películas con tanta suavidad.

En resumen, perdonad por ser un ignorante y no saber apreciar esta obra. y por sentirme bendecido por no tener que leer más fantasía de los 60.

[Carlex · Rating 5 out of 5]

Quatre estels i mig.

Un llibre fantàstic que tothom hauria de llegir.

[Javi · Rating 3 out of 5]

No és gran cosa com a història però he rigut llegint que no és poc.

[Marc Pastor · Rating 4 out of 5]

Ja tocava una relectura de Perucho.

Com s’afronta una obra com Les històries naturals? Una primera impressió ens podria menar a

creure que es tracta tan sols de la translació del mite vampíric a terres catalanes. L’aparició

d’un vampir a un petit poble atemorit, el noble cavaller medieval Onofre de Dip reconvertit en

bèstia sanguinària, ens transporta a Stoker o a Polidori.

Perucho vol jugar amb el lector, però. Assistim a la caça del vampir, sí, però des de la

racionalitat del protagonista, Antoni de Montpalau, cavaller-botànic, la veu de la ciència que

prova d’il·luminar el mite, però alhora s’hi deixa arrossegar. Benvinguts al positivisme de

gabinet decimonònic, a les referències cultes, a la dissecció del monstre; però també als

nostres temors irracionals, a la visceralitat i a l’horror de la guerra. Tot plegat bastit per un

sentit de l’humor subtilíssim que posarà a prova el bagatge cultural del lector.

Un deliri de la raó, una lliçó magistral de la fantasia.

[GҽɱɱαSM · Rating 4 out of 5]

4.4*
Una obra cabdal de la literatura de gènere fantàstic en català de la mà del gran Perucho, amb un vocabulari inmersiu i un ús magistral del llenguatge en les seves diferents formes i accepcions, l'autor ens porta de viatge per la Catalunya de la primera guerra carlina a la caça d'un vampir, Onofre de Pratdip, per un jove científic, Montpalau i els seus ajudants, en un tapís fantasmagòric d'allò estrany I meravellós, una entremaliadura surrealista i despreocupada.

[David Torné · Rating 4 out of 5]

Novel·la d'aventures amb la Catalunya de Perucho d'escenari. El context de finals del segle XIX i la guerra carlista de rerefons m'han capturat i l'estructura del llibre, amb capítols curts, m'ha ajudat a llegir-me'l de forma fluida i amb ganes. Una aventura dinàmica amb la batalla entre un científic i un vampir com a principal línia argumental que llueix fins a dur-nos a un final precipitat i que podria haver-se resolt d'una forma més convincent.

[Anna · Rating 3 out of 5]

final massa precipitat però tret d’això prou entretingut

[Sandra · Rating 2 out of 5]

Un libro de aventuras, guerras, vampiros y amor por cataluña pero que el autor se va por las ramas contando datos que no aportan nada a la trama y me hacian perder el interés.
Al menos la captura del vampiro Onofre de Dip me ha entretenido un poco.
Otra parte buena son los capítulos cortos y las localizaciones.
Pero sintiéndolo mucho, porque quería que me gustara, definitivamente no es un libro para mi.

[Barbarroja · Rating 3 out of 5]

Una originalísima historia de vampiros ambientada en el marco de la primera guerra carlista. Si en algo se destaca Juan Perucho, es en su gran imaginación, aderezada con buenas dosis de erudición y buen hacer narrativo. En fin, una obra recomendable para quien busque leer algo diferente.

[Núria · Rating 1 out of 5]

Així com tinc les meves bèsties negres en diferents literatures, també n'havia de tenir una en la meva literatura. Llegir 'Les històries naturals' em va fer venir ganes de arrancar-me els ulls. Això hauria estat un plaer comparat amb la tortura que era llegir el llibre en qüestió. No he vist mai una novela tan freda, tan buida, tan aburrida, tan prescindible. I llavors va i en Harold Bloom la posa entre el cànon de la literatura catalana. O traduïda millora molt. O el senyor Bloom no ha llegit res de literatura catalana excepte contraportades.

[Albert Martinez Clos · Rating 3 out of 5]

2,5 ⭐️

[Andy Weston · Rating 4 out of 5]

There was a period, after about a quarter of this novel, where I settled into my chair, and this completely grabbed my attention, I slowed down my reading pace, and began to savour it. Yet, 40 or so pages later, it lost some of its pace and appeal. I enjoyed it a lot, but not as much as it had one time promised.

It is a Catalan novel, set during the first Carlist War in the 1830s, a little known war for my my part I must confess.

The young aristocratic protagonist, Antoni de Montpalau, is scientifically minded, a scholar of the much changing world of the day. This is what gives the novel its real interest to me. As a student of natural history, just as Charles Darwin boards the Beagle, it is with some considerable doubt that Montpalau listens to, and is persuaded to take action on, a ruthless vampire, of all things. The supposed vampire, Onofre de Dip, though originally from the Balkans (that hive of vampiric activity), has made the mountain village of Pratdip, in the Catalan Pyrenees, the focus of his predations.

Opposing the scientist cum vampire slayer, Montpalau, is General Ramon Cabrera, who, despite being a Carlist leader (the enemy), recognises Montpalau’s nobility of spirit and befriends him. Strengthening their cause is the fact that Cabrera has actually been bitten by the vampire and it seems his new friend is the only person capable of saving him.

Published in Catalan in 1988, this is a fascinating read, as the blend of the surreal, the historical, the horror, and the downright weird, is completely unique.

Compelling also is the juxtaposition of a vampire being caught up in the Theory of Evolution - a sort of ‘un’natural history.. it’s such a great idea for a novel.

[Mike · Rating 3 out of 5]

This novel is a bit of a bait-and-switch. It begins as a fairly conventional vampire story set in early 19th-century Catalonia – complete with a skeptical naturalist who is putting aside his rational side to engage in the hunt. The entire first half is nothing more than a slowly paced derivative of every vampire novel ever, to the point where I kept asking myself, “Where is this going?” At the halfway point, events take a surprising turn as the vampire suddenly appears in the form of an authoritarian guerrilla leader terrorizing the countryside and infiltrating the military by preying on their leaders.

Ah. So that’s the twist: vampirism as an analogy for authoritarianism, a social contagion that sweeps through the land on a wave of fear, superstition, and violence. I don’t know enough about Catalan politics – especially of the 19th century – to fully appreciate all the nuances, but I understood the gist of it. Not what I was expecting, but also not a bad novel.

[AlbertRC · Rating 1 out of 5]

Salvant molt les distàncies, és un llibre que m'ha recordat l'estilo d'aventures "Quijote" i l'humor absurd de Terry Pratchett. Per la meva part, no he entrat gens dins de la història. No m'ha interessat res del que m'explicava i esperava un llibre completament diferent, però suposo que això no és culpa de l'autor, sinó les expectatives que tenia jo del llibre.
L'ambientació tampoc m'ha cridat l'atenció. El segle XIX espanyol és la part de la història d'Espanya que menys interès em desperta. Les guerres carlines, els pronunciaments militars, les bullangues... és un període caòtic. El llibre de Perucho crec que representa perfectament aquesta part, ja que el seu llibre també ho és bastant. Cada dos per tres canvia d'escenari o de tema.
No penseu que, per ser un llibre de comèdia, es pugui llegir sense prestar atenció. El vocabulari és ric i la prosa bastant carregada. Si et despistes perdràs el fil constantment. Ara bé, tampoc et perdràs grans coses, ja que la història en si és pràcticament irrellevant.
El que sí que puc afirmar és que l'humor de Perucho no està fet per a mi.

[Ferran Benito · Rating 3 out of 5]

Es tracta d'una gran broma literària, potser un dels primers exponents de la postmodernitat catalana, on es barreja, de manera capritxosa, realitat i ficció (tal com feien, tot i que des d'estils molt diferents, autors com el gran Borges). Un naturalista i liberal il·lustrat, Antoni de Montpalau, va a la caça -seguint un instint ben racionalista i científic- del vampir Onofre de Dip en el context de la primera guerra carlina. Aquesta història, força desgavellada, serveix de pretext per fer un collage de tractats i circulars de l'època, alguns de vertaders i d'altres d'inventats, amb constants referències a la història natural (d'aquí el títol). El llibre barreja així saberudes referències de naturalistes i altres savis clàssics amb la descripció d'ànimals i plantes impossibles, com l'àurea picuda, espècie "indeterminada el cant de la qual "era una pura melodia inaudible", puces gegants o bolets cridanerament similars als genitals masculins ("phalus impudicus"). En aquest sentit, fins i tot l'índex onomàstic funciona com a artefacte narratiu, barrejant dades i personatges reals amb altres de ficticis.
La part històrica està ben documentada i resulta interessant. Per la resta, és un llibre curiós i a estones entretingut -ni més ni menys-.

[EmBe · Rating 4 out of 5]

„Der Nachtkauz“ verwebt diese spielerisch mit der spanischen Geschichte, da die Bedrohung durch den Vampir zur Zeit des Carlistenkrieges um 1830 stattfindet. Perrucho kleidet diese Zeit noch mit fantastischen Einfällen aus und schafft so eine eigene Parallelwelt. Wenn man diesen Roman in eine Epoche einordnen will, dann in die Postmoderne.
Ein sehr empfehlenswerter Roman.

[Joaquim Alvarado · Rating 2 out of 5]

Vaig llegir aquest llibre per primer cop quan tenia 14 anys, com a lectura obligada a l'Institut. En aquells moments, em van agradar els episodis vampírics, la recerca i captura del nostre propi vampir català. Una lectura feta amb un major bagatge cultural i històric valora més d'aquesta novel·la el context històric, molt ben situat (guerra carlina, implantació de l'Estat liberal, repercussió recent de les bullangues,...) que la trama, que avança molt a batzegades. En tot cas, lectura distreta i amena, amb una bona presentació del context històric. I un interessant guió per a una adaptació cinematogràfica, si algú s'hi veiés amb cor.

[Daniel Genís Mas · Rating 4 out of 5]

* Pots llegir-ne la ressenya en català a El Biblionauta (CA)

* O si lo prefieres también puedes leer la reseña en español en El Biblionauta (ES)

[jmbadia · Rating 3 out of 5]

Simpàtic i amb una atmòsfera molt peculiar, entre nostrada i llegendària. Per altra banda m'ha llastrat la lectura les constants referències culturals que no pillava i un ball excesiu de personatges.

[Jorge · Rating 3 out of 5]

Les històries naturals is a book by Catalan writer Joan Perucho who develops the fantasy genre with a vampire novel that has the Carlists Wars in 19th-century Spain as historical background.

The main character of the novel is Antoni de Montpalau, a scientist who, despite not believing in the supernatural, is sent to determine the nature of the continues attacks that the inhabitants of the village of Pratdip have suffered and have attributed to a mysterious beast. To his surprise, he will discover that, in fact, these crimes are the doings of a vampire, and he will immediately start a persecution that will take him around the borderlands of Catalonia, Aragon and Valencia. At the same time, through the pages of the novel we see the final developments of the Carlists Wars, and the merging landscapes that unify these frontier areas that share a similar culture and way of life such as it in the Matarranya, Maestrazgo and Baix Aragó.

PS: M’ha agradat molt trobar en aquest llibre llocs de la meva redolada i del Baix Aragó.

[Ben Haines]

I didn't realize you could put something like this right in the description.

>Perucho's novel, for all its invention and playful mock erudition, disappoints in its failure to draw the reader into its conceits with an impelling narrative flow or to point outside itself to larger meaning

I did feel sometimes I was missing subtext because I don't know anything about Catalonia or the Carlist wars. But the invention was enough for me, crazy harps, becoming a scientific hero by hunting a vampire, a character who enchants the souls of plants, pretty funny.

Like the writing style. Sometimes felt like he was describing a movie scene, but not in the cheap way that sometimes comes off. The descriptions of the vampire are esp. interesting.

[Heribert Mestres · Rating 3 out of 5]

3,5
diferents resenyes ja parlen del dip, el vampir català, i del científic protagonista que va en la seva busca. Història lleugera, amb molt bon lèxic i centrada a la Catalunya del segle XIX i les guerres carlines. Aquí és on he hagut de fer-me’n un resum:
CARLINS, partidaris de Carles V, el Pretendent. Reialistes, boines roges, reaccionaris. General Ramon Cabrera a Morella, general de l’Aragó, València i Múrcia. Reial Junta de Berga
LIBERALS, partidaris de la reina Isabel II amb la regent Mª Cristina. Contitucionalistes. Generals O’Donnell, Zurbano. General Espartero, després duc de la Victòria i de Morella, guanyador d’aquesta guerra.

[Temucano · Rating 4 out of 5]

Sin saber nada de ella, fue una verdadera sorpresa el argumento de esta novela: la caza de un vampiro en la España de comienzos del S.XIX , inmersa en unas guerras carlistas que desconocía. Y si a eso le agrego la particular combinación de elementos fantásticos, con fuertes escenas bélicas, y mucha tradición y anécdotas entrelazadas, resulta imposible no entretenerse.

La propuesta de Perucho es bien particular, insertando en hechos históricos, la fantasía mas inverosímil, sin que las partes chirrien, en un tono serio, casi docto, que parece esconder mas humor del que demuestra.

Me dan ganas de volver a leer a Perucho.

[Fabulantes · Rating 4 out of 5]

Reseña: https://www.fabulantes.com/2017/12/la...
"Es una burla amable de esos géneros fantásticos en los que tanto gustó destacarse. Las historias naturales es el cuento de una caza al vampiro en la que lo de menos es el vampiro como monstruo: el catalán prefiere más la metáfora, el símbolo, y lo que supone (...) Contiene ironía en la exposición y belleza en la contemplación. En cada página subyace un sentido de la maravilla que edifica parajes, y pasajes, oníricos, como tamizados por una niebla irreal, casi de espejismo".

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

Publicada el 1960 és, al meu parer, la novel·la més aconseguida de Joan Perucho. La novel·la explica les aventures d’Antoni Montpalau, aristòcrata liberal i científic naturalista, a la recerca del misteriós dip, un vampir que s’amagava al poble de Pratdip i que acaba sent Onofre de Dip, un cavaller dels temps del rei Jaume I. L’obra s’ambienta en l’època de les lluites entre liberals i carlins i oscil·la entre l’homenatge i la paròdia dels clàssics del gènere fantàstic i de terror (Bram Stoke, Lovecraft, etc.) amb un molt recomanable sentit de l’humor.

[Marc Borrás · Rating 3 out of 5]

Básicamente, es un libro de aventuras.
La historia en sí no está mal y se hace entretenida. Las pinceladas históricas, geográficas, artísticas y geológicas están muy bien —a pesar de algún fallo.
Está claro que el autor lo hizo a propósito, pero aun así, los sentimientos de los personajes son absolutamente de cartón, y no puedo quitarme la impresión de haber leído un libro mandado para examen por un profesor de primero o segundo de la ESO.

[Oriol Espinosa · Rating 2 out of 5]

Està OK, sense més.

Barreja moments en llatí, italià, francès, català antic.. Amb referències històriques de finals del segle XIX que pot allunyar a molts lectors de la lectura.

L'acció que ha d'arribar no arriba mai del tot i no aprofundeix gaire en l'història del Dip.

Llegir només si no es tenen altres coses millors entre mans.

[Anna · Rating 3 out of 5]

Bé, després de com un mes per fi m'he acabat aquest llibre. He de dir que el primer quart del llibre és el que es feia més pesat, amb infodumpings constants en català no normalitzat, francès i italià.

Per sort les altres 3 parts són més entretingudes i realment la història m'ha agradat!

En Montpalau i el Cabrera tenen més química que en Montpalau i l'Agnès.

[Alvaro · Rating 3 out of 5]

Me gusta la historia pero no el estilo de redacción. Me sobra medio libro de transcripciones de leyes, edictos y discursos, repetir cosas del aurea picuda y la avutarda geminis, etc. Por lo demás es muy interesante leer sobre vampiros con una ambientación que nos cae tan cerca.

[M.C · Rating 2 out of 5]

Al principio me estaba gustando, más por el estilo un poco antañón y demodée, que por lo que contaba, pero después se dispersa. Y una vez fuera del libro no he sido capaz de meterme en él de nuevo. (Escribo en la página del libro en catalán, aunque lo leí en español, pero me da mucha pereza abrir una ficha nueva)