Less Than Zero

Clay #1

by Bret Easton Ellis, Rachel Kushner (Introduction)

Set in Los Angeles in the early 1980s, this coolly mesmerizing novel is a raw, powerful portrait of a lost generation that experienced sex, drugs, and disaffection at too early an age, growing up in a world shaped by casual nihilism, passivity, and too much money.

Clay comes home for Christmas vacation from his Eastern college and re-enters a landscape of limitless privilege and absolute moral entropy, where everyone drives Porches, dines at Spago, and snorts mountains of cocaine. He tries to renew feelings for his girlfriend, Blair, and for his best friend from high school, Julian, who is careering into hustling and heroin. Clay's holiday turns into a dizzying spiral of desperation that takes him through the relentless parties in glitzy mansions, seedy bars, and underground rock clubs, and into the seamy world of L.A. after dark.

Genres: Fiction, Contemporary, Novels, Classics, American, Thriller, Literary Fiction

208 pages, Paperback

First published May 1, 1985

About the author

BRET EASTON ELLIS is the author of Less Than Zero, The Rules of Attraction, American Psycho, The Informers, Glamorama, Lunar Park, and Imperial Bedrooms. His works have been translated into twenty-seven languages. Less Than Zero, The Rules of Attraction, American Psycho, and The Informers have all been made into films. He lives in Los Angeles.

source: Amazon

Reviews

[quim]

Aquest senyor és tot el que m'interessa ara mateix

[Judith]

(3,5 en realitat) M'ha agradat perquè sé que m'agraden els llibres sobre rics als EEUU. Em genera moltíssima curiositat tot el que fan, a part que aquí s'està descrivint una època concreta on tots aquests nens rics es troben absolutament alienats per culpa de les drogues i tenir masses diners que res els satisfà. Això porta a situacions bastant bizarras i molt desagradables, a part que sobretot hi ha pocs moment en el llibre en els que sembli que alguna cosa importa, com que la majoria de vegades sembla que el protagonista vagi d'un lloc a l'altre i fotent-se en coses raríssimes sense voler-ho però sense evitar-ho. Però bueno ja és el que vol retratar el llibre.

La forma d'escriure entre que m'agrada i entre que em sembla massa de nen ric que escriu molt bé però a l'hora vol semblar massa rebel (em recordava realment bastant a com parla el Holden). Tothom és ros i està molt moreno i les noies són rosses i guapíssimes.

Fins aquí!

[Alba]

4,5! m’ha servit per desconnectar mentres llegia. no puc demanar res més

[Edgar Cotes Argelich]

Llegir aquesta novel·la després d’haver llegir “The shards” del mateix autor, una obra magnífica, fa que aquest Los Angeles de clase alta ple de drogues i perversió se’m faci descafeïnat i estigui tota l’estona comparant-ho. Igualment, el viatge que proposa és molt potent.

[Octavi]

La confiança dona asco. Menys que Zero és un llibre sobre el retorn i l'estança en un lloc que es coneix massa bé del que en el seu dia es va sortir després d'estar més temps del que es sentia necessari. És de vegades bizarro i delirant com només ho pot ser una etapa de la vida passada, mentre al mateix temps es sent com una experiència de progressió i maduresa inconscient.

D'altra banda, m'ha paregut molt cinemàtic, en el sentit de que m'ha resultat fàcil imaginar-me Clay anant d'un lloc a un altre, tot paisatges desèrtics i calorosos; els personatges desapegats i estranys; i uns diàlegs també de pel·licula indie amb molts silencis suggerits i poques paraules però carregades de missatges.

[Sara]

Resum: El protagonista queda amb X al Cinema Y, X no apareix, al prota se la pela, se fa 3 ralles i 3 Xanax i condueix per Hollywood Boulevard. Ok.

[Núria - Lletres Descosides]

Llegit en una traduccio catalana de 1986, probablement el problema esta em la traducció, que ha envellit malament. L'argot adolescent sona fals, forçat i es pot sentir la veu anglesa original a causa de la mala traducció de certes expressions.

Pel que fa a la història en si, el mèrit rau en ser la primera novel·la d'Easton Ellis, escrit amb només 20 anys, i ser d'una duresa i una desconnexió moral absolutes. Però no aporta massa res de nou.