What do you think?
Discworld #1
The Color of Magic
In a world supported on the back of a giant turtle (sex unknown), a gleeful, explosive, wickedly eccentric expedition sets out. There's an avaricious but inept wizard, a naive tourist whose luggage moves on hundreds of dear little legs, dragons who only exist if you believe in them, and of course THE EDGE of the planet...
228 pages, Paperback
First published December 1, 1983
About the author
Terry Pratchett
698 books47.4k followersSir Terence David John Pratchett was an English author, humorist, and satirist, best known for the Discworld series of 41 comic fantasy novels published between 1983–2015, and for the apocalyptic comedy novel Good Omens (1990), which he co-wrote with Neil Gaiman.
Pratchett's first novel, The Carpet People, was published in 1971. The first Discworld novel, The Colour of Magic, was published in 1983, after which Pratchett wrote an average of two books a year. The final Discworld novel, The Shepherd's Crown, was published in August 2015, five months after his death.
With more than 100 million books sold worldwide in 43 languages, Pratchett was the UK's best-selling author of the 1990s. He was appointed an Officer of the Order of the British Empire (OBE) in 1998 and was knighted for services to literature in the 2009 New Year Honours. In 2001 he won the annual Carnegie Medal for The Amazing Maurice and His Educated Rodents, the first Discworld book marketed for children. He received the World Fantasy Award for Life Achievement in 2010.
In December 2007 Pratchett announced that he had been diagnosed with early-onset Alzheimer's disease. He later made a substantial public donation to the Alzheimer's Research Trust (now Alzheimer's Research UK, ARUK), filmed three television programmes chronicling his experiences with the condition for the BBC, and became a patron of ARUK. Pratchett died on 12 March 2015, at the age of 66.
Pratchett's first novel, The Carpet People, was published in 1971. The first Discworld novel, The Colour of Magic, was published in 1983, after which Pratchett wrote an average of two books a year. The final Discworld novel, The Shepherd's Crown, was published in August 2015, five months after his death.
With more than 100 million books sold worldwide in 43 languages, Pratchett was the UK's best-selling author of the 1990s. He was appointed an Officer of the Order of the British Empire (OBE) in 1998 and was knighted for services to literature in the 2009 New Year Honours. In 2001 he won the annual Carnegie Medal for The Amazing Maurice and His Educated Rodents, the first Discworld book marketed for children. He received the World Fantasy Award for Life Achievement in 2010.
In December 2007 Pratchett announced that he had been diagnosed with early-onset Alzheimer's disease. He later made a substantial public donation to the Alzheimer's Research Trust (now Alzheimer's Research UK, ARUK), filmed three television programmes chronicling his experiences with the condition for the BBC, and became a patron of ARUK. Pratchett died on 12 March 2015, at the age of 66.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 28 of 28 reviews
July 21, 2026
Sense ser jo de llegir gaire fantasia (o gens) m'ho he passat molt bé.
És curiós perquè ja l'havia llegit farà cosa de vint anys i em va deixar força indiferent. Ves que la traducció no hi tingui alguna cosa a veure.
És curiós perquè ja l'havia llegit farà cosa de vint anys i em va deixar força indiferent. Ves que la traducció no hi tingui alguna cosa a veure.
January 15, 2022
És un bon llibre, però palideix davant l’inmensitat del Discmòn. Es nota que és el primer de tots.
Segurix sent un Prattchet molt entretingut, pero l’he notat un poc dispers, cosa que no ha ajudat a capficar-me del tot. L’estructura és interesant i acaba sent més un recull de relata casi que una novela com a tal. Pero pot ser aixó és el que m’ha fallat un poc. Pero en aixó entraven les expectatives personals.
Tot i així, he rigut com pocs llibres i tinc ganes de veure com Gratavent segueix esquivant la Mort.
Segurix sent un Prattchet molt entretingut, pero l’he notat un poc dispers, cosa que no ha ajudat a capficar-me del tot. L’estructura és interesant i acaba sent més un recull de relata casi que una novela com a tal. Pero pot ser aixó és el que m’ha fallat un poc. Pero en aixó entraven les expectatives personals.
Tot i així, he rigut com pocs llibres i tinc ganes de veure com Gratavent segueix esquivant la Mort.
February 25, 2026
Tot i ser un llibre curt no m'ha enganxat gaire. Està bé, et diverteixes i tot plegat. Però hi ha alguna cosa en la fantasia clàssica que no em convenç del tot. Igual els algorismes i el frenetisme modern em tenen el cap fregit...
December 19, 2021
La primera vegada que vaig llegir aquest va ser en 2015 i aquesta és la segona vegada que he llegit el llibre però el primer en català. Primer de tot, no he recordat quasi res de la primera vegada. Potser necessito llegir els mateixos llibres fins que em mori i no comprar llibres nous com que cada vegada que llegeixo un llibre una altra vegada semblen lectures noves :).
Es diu que aquests és la primera novel·la del Discmón, però m'ha semblat més com una sèrie de relats interrelacionats amb les protagonistes Gratavent, un mag que solament sap un encanteri que no pot usar per al bé del món, Doslliris, una turista amb una actitud extremament positiu i una curiositat massa gran per l’univers i l'equipatge màgic de Doslliris que té molt mala bava... Per mi no és una novel·la perquè falta una trama coherent i el llibre sembla episòdic, més com un recull dels relats. Però malgrat això, és un llibre divertit amb humor en tots els llocs i que juga amb els trops de la fantasia en una manera divertíssim.
Potser algú pot llegir el llibre com una mena de crítica del turisme prepotent buscant exotisme i al mateix temps com un himne a les possibilitats d’amistat entre gent de cultures diferents. Però, en fi, m’ha agradat el llibre i entenc per què moltes persones són fans de Senyor Pratchett, però també entenc per què altres no s’agrada massa l'estil del Senyor Pratchett.
Moltes gràcies i deixo aquests comentaris amb una citació del llibre. “Doslliris era un turista, el primer que s’havia vist mai al Discmón. Turista, havia decidit Gratavent, volia dir ‘idiota’”.
Es diu que aquests és la primera novel·la del Discmón, però m'ha semblat més com una sèrie de relats interrelacionats amb les protagonistes Gratavent, un mag que solament sap un encanteri que no pot usar per al bé del món, Doslliris, una turista amb una actitud extremament positiu i una curiositat massa gran per l’univers i l'equipatge màgic de Doslliris que té molt mala bava... Per mi no és una novel·la perquè falta una trama coherent i el llibre sembla episòdic, més com un recull dels relats. Però malgrat això, és un llibre divertit amb humor en tots els llocs i que juga amb els trops de la fantasia en una manera divertíssim.
Potser algú pot llegir el llibre com una mena de crítica del turisme prepotent buscant exotisme i al mateix temps com un himne a les possibilitats d’amistat entre gent de cultures diferents. Però, en fi, m’ha agradat el llibre i entenc per què moltes persones són fans de Senyor Pratchett, però també entenc per què altres no s’agrada massa l'estil del Senyor Pratchett.
Moltes gràcies i deixo aquests comentaris amb una citació del llibre. “Doslliris era un turista, el primer que s’havia vist mai al Discmón. Turista, havia decidit Gratavent, volia dir ‘idiota’”.
August 25, 2020
És tan sa riure amb Pratchett! Quina meravella el MónDisc que va inventar i escriure aquest geni. Moltes ganes de llegir-lo en català gràcies a Mai Més!
Doncs ja ha arribat en català:
https://lesradesgrises.com/2022/03/07...
Doncs ja ha arribat en català:
https://lesradesgrises.com/2022/03/07...
April 10, 2022
El mag Gratavent es troba amb Doslliris, una espècie de turista que va acompanyat per un bagul màgic -Equipatge-. Per qüestions alienes a la seua voluntat, Gratavent es veurà obligat a fer de guia de Doslliris a la ciutat d’Ankh-Morpork, alhora que l’ha de protegir dels gremis de lladres, assassins i mercaders. D’aquesta manera, començaran a viure tots dos una sèrie d’esbojarrades aventures: herois mítics, criatures màgiques, déus i monstres es creuaran en el seu viatge al llarg del Discmón, fins a arribar, ni més ni menys, a la mateixa Vora del Mon, a la fi del mon…
Primer llibre de Pratchet de la sèrie del Discmón, mostra ja els trets propis d’aquesta saga: fantasia esbojarrada que és alhora paròdia intel·ligent d’ella mateixa, i que a la vegada que diverteix i entreté, fa crítica de qüestions molt més “reals”. Pot ser falta encara un poc de coherència interna en la historia i també aquelles referències i cites a peu de pàgina que trobarem en obres posteriors, però és una aventura divertidíssima i original, que renova el gènere fantàstic.
Primer llibre de Pratchet de la sèrie del Discmón, mostra ja els trets propis d’aquesta saga: fantasia esbojarrada que és alhora paròdia intel·ligent d’ella mateixa, i que a la vegada que diverteix i entreté, fa crítica de qüestions molt més “reals”. Pot ser falta encara un poc de coherència interna en la historia i també aquelles referències i cites a peu de pàgina que trobarem en obres posteriors, però és una aventura divertidíssima i original, que renova el gènere fantàstic.
April 25, 2022
M'ha sabut greu acabar aquest llibre, sense gairebé adonar-me he viatjat de plet fins la última pàgina i quan la final era evident m he sentit una mica òrfena de lectura.
Suposo que el anteriorment descrit és justificació suficient per a les cinc estrelles, per si de cas afegiré que m he divertit un munt amb les aventures trepidants i esbojarrades, i els seus personatges singulars ( em declaro fervent admiradora de l'Equipatge)
Trobo que cal fer una menció especial a la tradició a càrrec de l Ernest Riera, la qual m ha semblat absolutament exquisida.
Suposo que el anteriorment descrit és justificació suficient per a les cinc estrelles, per si de cas afegiré que m he divertit un munt amb les aventures trepidants i esbojarrades, i els seus personatges singulars ( em declaro fervent admiradora de l'Equipatge)
Trobo que cal fer una menció especial a la tradició a càrrec de l Ernest Riera, la qual m ha semblat absolutament exquisida.
August 7, 2022
3,8/5
El primer llibre del Discmón, i es nota en que toca molts pals. És una hilarant novel·la d'aventures en la que coneixem al mag Gratavent i al turista Doslliris i també veiem les peculiaritats del Discmón. L'octarina és el color de la màgia, un poder molt viu que pot ajudar-te o trastocar les teves expectatives, depen del dia.
El primer llibre del Discmón, i es nota en que toca molts pals. És una hilarant novel·la d'aventures en la que coneixem al mag Gratavent i al turista Doslliris i també veiem les peculiaritats del Discmón. L'octarina és el color de la màgia, un poder molt viu que pot ajudar-te o trastocar les teves expectatives, depen del dia.
December 7, 2021
Realment no és el millor de la saga. Però és el primer, és el que ens obre les portes del Discmón i està prou bé. La trama es torna massa absurda pel meu gust cap a la meitat del llibre, però en fi, és el primer.
February 17, 2023
Uf, un llibre que de veritat se m'està complicant donar-li una valoració perquè realment m'agrada molt Pratchett, però poc m'ha interessat les aventures que relata al seu primer llibre. Potser si hagués estat escrit per una altra persona la meva valoració seria més dura, però una part de mi no li pot donar menys estrelles tot i que m'ha costat acabar-lo.
La primera història ens introdueix una premissa i uns personatges que a mesura que van passant les altres històries es van desdibuixant i perdent tota la coherència. Cada relat més avorrit que l'anterior, menys interessant, amb més forats d'argument respecte a les anteriors pàgines... I els personatges... igual de buits que els mons o escenaris plantejats.
No el recomanaria mai a la vida. Entenc que va ser aquest llibre i el següent els que van delimitar tot l'imaginari que després Pratchett ens donaria, però és que no val ni la pena pensar a llegir-los.
Apunt a que la primera aventura si val la pena fer-li una lectura i la última ha sigut una mica menys tortura que les altres, però seguiex sense ser suficientment bona com per llegir-la.
La primera història ens introdueix una premissa i uns personatges que a mesura que van passant les altres històries es van desdibuixant i perdent tota la coherència. Cada relat més avorrit que l'anterior, menys interessant, amb més forats d'argument respecte a les anteriors pàgines... I els personatges... igual de buits que els mons o escenaris plantejats.
No el recomanaria mai a la vida. Entenc que va ser aquest llibre i el següent els que van delimitar tot l'imaginari que després Pratchett ens donaria, però és que no val ni la pena pensar a llegir-los.
Apunt a que la primera aventura si val la pena fer-li una lectura i la última ha sigut una mica menys tortura que les altres, però seguiex sense ser suficientment bona com per llegir-la.
April 16, 2024
La que diuen "l'obra més mediocre" d'aquest home és, en comparació als seus competidors, exelencia pura i dura. Diverció al llimit de l'imaginació.
November 9, 2021
Un cop més em pregunto com pot haver-hi gent amb tanta imaginació. M'ha agradat molt el mundodisco i les seves ubicacions, Ankh-Morpork és fascinant i el Wyrmberg també. Rincewind i Dosflores són entranyables, sobretot el segon. L'única pega que li trobo al llibre és que és molt caòtic, apareixen constantment personatges o llocs diferents que tenen un protagonisme molt breu perquè han de donar pas altres personatges/tribus/països que també duraran quatre fulles. És com si anés d'un lloc a l'altre massa ràpid sense parar-se bé a explorar cada "submón" que hi ha. Dit això en general m'ha agradat força i ja tinc ganes de començar La Luz Fantástica i seguir descobrint aquesta saga. (7/10)
July 8, 2026
Lectura súper amena i divertida, que narra les aventures de Doslliris, el primer turista que arriba a Discmon, i Gratavent, un mag sapastre però benintencionat que l'acompanyarà i el protegirà durant el viatge.
La pluma àgil, poètica i plena d'humor de l'autor, m'ha atrapat des de la primera línia i m'ha fet gaudir tant de la narració que ja em moro de ganes de llegir "La llum fantàstica" per saber com continua l'aventura.
El millor de tot: la imaginació desbordant de Terry Pratchett, capaç de crear mons que et deixen bocabadat i l'aparició de personatges tan autèntics com l'equipatge de Doslliris, un bagul ferotge amb cent potetes que seguirà el seu propietari per tot el planeta i més enllà.
La pluma àgil, poètica i plena d'humor de l'autor, m'ha atrapat des de la primera línia i m'ha fet gaudir tant de la narració que ja em moro de ganes de llegir "La llum fantàstica" per saber com continua l'aventura.
El millor de tot: la imaginació desbordant de Terry Pratchett, capaç de crear mons que et deixen bocabadat i l'aparició de personatges tan autèntics com l'equipatge de Doslliris, un bagul ferotge amb cent potetes que seguirà el seu propietari per tot el planeta i més enllà.
April 16, 2025
He de dir que m'ha agradat, però no sé, li ha faltat una mica de força. He llegit altres llibres de Pratchett que m'han fet, literalment, riure, i trobo que a aquest en particular potser li falta justament això. Els personatges són interessants però massa simples en algunes parts. Tot i així, un inici més que sólid.
January 30, 2024
La meua introducció al Mundo Disco. Per ara me encanta l'humor i l'absurde de tot. Sobretot les voltes que dona per a descriure qualsevol cosa de la manera més creativa.
March 15, 2025
M’ha encantat!! M’ha fet riure moltíssimes vegades, és un llibre super divertit i rocambolesc. És el primer llibre que llegeixo de l’univers de Discworld i tinc moltíssimes ganes de llegir-ne més!!
January 9, 2019
Abans de llegir este llibre ja havia sentit parlar, i molt bé, de l’autor i de l'univers literari de Discworld del que esta obra és el primer de 41 llibres agrupats en diferents sagues, cada una amb línies temàtiques diferents però sempre mostrades des d’una mirada crítica i exposades amb un to humorístic, que en el cas d’esta primera entrega pertany a Rincewind.
Ell és qui dóna nom a esta saga. El (intent de) mag Rincewind! Una ment prou viva i una capacitat natural per al sarcasme són les senyes d’identitat d’este “no-heroi”.
I és que, si bé no sap fer un sol encanteri, té les capacitats pròpies del gremi que, junt amb un coneixement bàsic de la teoria màgica, li permet ser el nostre guia en un món fantàstic obra d’un creador amb (com el mateix admet) més creativitat que tècnica.
I després està Twoflower…
Si Rincewind és el guia. Twoflower és el turiste. Si Rincewind es manté a una distància prudencial, coneixedor del món que l’envolta, Twoflower aprofita qualsevol ocasió per a satisfer la seua curiositat sense tindre en compte els malentesos que pot ocasionar ni els perills als quals s’exposa.
Esta parella, aixina com la resta de personatges, m’han fet passar un temps molt divertit mentre llegia The Color of Magic en el seu anglés britànic original (animeu-vos, és una prosa molt clara i sense pretensions desmesurades). Una lectura lleugera, que això està genial, però lleugera després de tot.
La següent obra, The Light Fantastic, no la llegiré quan tinga ganes d’un llibre complex, però sense dubte serà una opció si el que vull és relaxar-me i soltar unes risses.
En un primer moment, vaig pensar que el tema principal era el turisme i em vaig sentir despagat de no trobar la profunditat esperada ni cap punt de vista trencador al respecte. I és que m’enganyava...
Com primer llibre d’un l’univers literari, és precís introduir almenys els elements principals que el componen, i com a creador, l’autor volia desenvolupar la seua creació sense lligadures. Twoflower no és més que una justificació per obrir la trama a tota classe de divertides aventures. És un mitjà per poder gaudir de la creativitat de Sir Prattchet sense pegar-li moltes voltes.
Ell és qui dóna nom a esta saga. El (intent de) mag Rincewind! Una ment prou viva i una capacitat natural per al sarcasme són les senyes d’identitat d’este “no-heroi”.
I és que, si bé no sap fer un sol encanteri, té les capacitats pròpies del gremi que, junt amb un coneixement bàsic de la teoria màgica, li permet ser el nostre guia en un món fantàstic obra d’un creador amb (com el mateix admet) més creativitat que tècnica.
I després està Twoflower…
Si Rincewind és el guia. Twoflower és el turiste. Si Rincewind es manté a una distància prudencial, coneixedor del món que l’envolta, Twoflower aprofita qualsevol ocasió per a satisfer la seua curiositat sense tindre en compte els malentesos que pot ocasionar ni els perills als quals s’exposa.
Esta parella, aixina com la resta de personatges, m’han fet passar un temps molt divertit mentre llegia The Color of Magic en el seu anglés britànic original (animeu-vos, és una prosa molt clara i sense pretensions desmesurades). Una lectura lleugera, que això està genial, però lleugera després de tot.
La següent obra, The Light Fantastic, no la llegiré quan tinga ganes d’un llibre complex, però sense dubte serà una opció si el que vull és relaxar-me i soltar unes risses.
En un primer moment, vaig pensar que el tema principal era el turisme i em vaig sentir despagat de no trobar la profunditat esperada ni cap punt de vista trencador al respecte. I és que m’enganyava...
Com primer llibre d’un l’univers literari, és precís introduir almenys els elements principals que el componen, i com a creador, l’autor volia desenvolupar la seua creació sense lligadures. Twoflower no és més que una justificació per obrir la trama a tota classe de divertides aventures. És un mitjà per poder gaudir de la creativitat de Sir Prattchet sense pegar-li moltes voltes.
March 30, 2023
7,5/10
Segons sembla, la gent coincideix força en no començar pels 2 primers llibres del Discmón. Així que tot i ser el primer llibre de tota la saga, és el quart que llegeixo. En línies generals, és un Terry Pratchett. És a dir, diferent, original, esbojarrat, absurd, sarcàstic, i en aquest cas en concret, un pèl massa caòtic i inconnex. M'ho he passat molt bé llegint-lo.
Els personatges, de nou, han estat el que més m'ha agradat. De moment, és sens dubte el punt més fort de la saga. Aquest cop tenim a en Gratavent, un mag nefast, covard i egoista, i a en Doslliris, un turista innocent i bondadós, que fan una parella d'allò més original i divertida. I res no seria igual sense l'Equipatge, el personatge més estrafolari de llibre, que, per bé que no pot parlar, demostra personalitat i caràcter. Després tenim d'altres de secundaris, i jo personalment em quedo amb el bo d'en Tethis, un trol de mar molt simpàtic, i la Kring, una espasa que parla en els moments més inoportuns.
Pel que fa a l'argument, no espereu un conflicte elaborat i complex. Es tracta simplement de les aventures boges i delirants que viuen els protagonistes, les quals ens permetran conèixer diferents indrets, cultures i criatures de tot el Discmón. Per tant, és una bona introducció per començar a conèixer aquest curiós univers literari i les seves peculiaritats. Això no obstant, trobo que és una mica caòtic i de vegades m'ha costat situar-me. És fàcil perdre's i preguntar-se què collons està passant i per què. La resposta a aquestes preguntes és normalment irrellevant, així que recomano no prendre-s'ho massa seriosament i simplement gaudir del viatge. La principal diferència amb els altres llibres de la saga és la manca d'un tema de fons sobre el qual gira la història i se'n fa crítica. En "Igualtat de Ritus" tenim al masclisme absurd dels mags, en "Guàrdies, Guàrdies" la corrupció política i els estereotips sobre dracs i cavallers, i en "Déus Menuts", la religió i la filosofia. Aquesta vegada no és del tot igual. Es parodia la literatura fantàstica i els seus clixés en general.
En resum, el recomano. Ideal per desconnectar i riure una estona.
Segons sembla, la gent coincideix força en no començar pels 2 primers llibres del Discmón. Així que tot i ser el primer llibre de tota la saga, és el quart que llegeixo. En línies generals, és un Terry Pratchett. És a dir, diferent, original, esbojarrat, absurd, sarcàstic, i en aquest cas en concret, un pèl massa caòtic i inconnex. M'ho he passat molt bé llegint-lo.
Els personatges, de nou, han estat el que més m'ha agradat. De moment, és sens dubte el punt més fort de la saga. Aquest cop tenim a en Gratavent, un mag nefast, covard i egoista, i a en Doslliris, un turista innocent i bondadós, que fan una parella d'allò més original i divertida. I res no seria igual sense l'Equipatge, el personatge més estrafolari de llibre, que, per bé que no pot parlar, demostra personalitat i caràcter. Després tenim d'altres de secundaris, i jo personalment em quedo amb el bo d'en Tethis, un trol de mar molt simpàtic, i la Kring, una espasa que parla en els moments més inoportuns.
Pel que fa a l'argument, no espereu un conflicte elaborat i complex. Es tracta simplement de les aventures boges i delirants que viuen els protagonistes, les quals ens permetran conèixer diferents indrets, cultures i criatures de tot el Discmón. Per tant, és una bona introducció per començar a conèixer aquest curiós univers literari i les seves peculiaritats. Això no obstant, trobo que és una mica caòtic i de vegades m'ha costat situar-me. És fàcil perdre's i preguntar-se què collons està passant i per què. La resposta a aquestes preguntes és normalment irrellevant, així que recomano no prendre-s'ho massa seriosament i simplement gaudir del viatge. La principal diferència amb els altres llibres de la saga és la manca d'un tema de fons sobre el qual gira la història i se'n fa crítica. En "Igualtat de Ritus" tenim al masclisme absurd dels mags, en "Guàrdies, Guàrdies" la corrupció política i els estereotips sobre dracs i cavallers, i en "Déus Menuts", la religió i la filosofia. Aquesta vegada no és del tot igual. Es parodia la literatura fantàstica i els seus clixés en general.
En resum, el recomano. Ideal per desconnectar i riure una estona.
May 3, 2022
Es el primer de Discmón, saga mags. Té molta acció, més de la que acostumem a trobar en Pratchett. L'humor, encara que plenament britànic, potser es queda més curt que en altres llibres de Discmón. El turista Doslliris, el mag Gratavents i el Bagul són personatges inoblidables. També hi apareix la Mort però encara com a personatge secundari. Continua amb La llum fantàstica.
L'editorial Mai Més Llibres organitza el Club Pratchett, on podeu trobar xerrades sobre els llibres publicats fins ara en català:
https://www.maimes.cat/club-pratchett/
L'editorial Mai Més Llibres organitza el Club Pratchett, on podeu trobar xerrades sobre els llibres publicats fins ara en català:
https://www.maimes.cat/club-pratchett/
August 21, 2024
M'enrecordo cuan vaig llegir aquest llibre en castella fa quasi 15 anys, haver tornat a recuperar la lectura d'aquest maravellos univers que es el discmon amb aquesta edicio en catala, m'ha fet tornar al mateix sentiment de magia i diversio que vaig tindre fa temps i tornar a reviure les aventures de Gratavent i Doslliris.
L'article del final parlant dels diferents autors de fantasia clasica com Tolkien, Lewis, etc em sembla maravellos i em recorda el perque el genere de fantasia es el meu genere preferit.
El traductor Ernest Rierea es nota que li ha ficat unes ganes e ilusio a la traduccio del llibre com nomes un fan pot fer.
Tambe recalcar que les ilustracions Marina Vidal, tant de la portada com el mapa de Ankh-Mopork, el mapa de discmon i la ilustracio de la tortuga, la Gran A'tui amb els quatre elefants: Berilia, Tubul, el Gran T'phon i Jerakeen, son unes ilustracions boniques i fetes amb cura que tenen part de l'esencia de Prattchet en elles.
L'article del final parlant dels diferents autors de fantasia clasica com Tolkien, Lewis, etc em sembla maravellos i em recorda el perque el genere de fantasia es el meu genere preferit.
El traductor Ernest Rierea es nota que li ha ficat unes ganes e ilusio a la traduccio del llibre com nomes un fan pot fer.
Tambe recalcar que les ilustracions Marina Vidal, tant de la portada com el mapa de Ankh-Mopork, el mapa de discmon i la ilustracio de la tortuga, la Gran A'tui amb els quatre elefants: Berilia, Tubul, el Gran T'phon i Jerakeen, son unes ilustracions boniques i fetes amb cura que tenen part de l'esencia de Prattchet en elles.
July 22, 2023
Primera aproximació a l’esbojarrat món de Terry Pratchett i la cosa no ha sortit molt bé. Aquesta obra inicia la història del Discmón, una planeta pla sostingut per quatre elefants que es troben sobre una tortuga. El llibre és bastant quixotés, es planteja com una sàtira de les històries de fantasia, utilitzant l’humor i la imaginació per crear situacions caòtiques, inversemblants i amb un toc d’humor. El problema és que la història també és molt caòtica. El primer terç del llibre llegia i no comprenia gairebé res i, al llarg del relat, m’ha tornat a succeïr en diferents moments. Des de meu punt de vista, a aquesta història li falta una bona introducció per situar-te millor dins d’aquest món.
Li vull tornar a donar una altra oportunitat amb “Morth” o “Guàrdies,guàrdies, guàrdies”, però “El color de la màgia” ha sigut bastant blanc i negre per mi.
Li vull tornar a donar una altra oportunitat amb “Morth” o “Guàrdies,guàrdies, guàrdies”, però “El color de la màgia” ha sigut bastant blanc i negre per mi.
June 16, 2025
3⭐️
Fantasia molt entretinguda i lleugera. No m'ha entusiasmat però trobo que és una història amb elements molt originals i còmics. Són històries per passar una bona estona, amb el plus que tot i haver llibres que és millor llegir seguits, són auto conclusius.
M'ha fet gràcia que per ser un llibre que té ja 40 anys, hi he trobat elements que he llegit en altres històries més modernes, ergo, "tot està inventat".
Segurament llegiré altres llibres del Discmón més endavant, doncs els personatges que hi surten, Gratavent, Doslliris, la Mort... són molt simpàtics i són llibres molt curtets i entretinguts, sense una trama rebuscada ni complexa.
Fantasia molt entretinguda i lleugera. No m'ha entusiasmat però trobo que és una història amb elements molt originals i còmics. Són històries per passar una bona estona, amb el plus que tot i haver llibres que és millor llegir seguits, són auto conclusius.
M'ha fet gràcia que per ser un llibre que té ja 40 anys, hi he trobat elements que he llegit en altres històries més modernes, ergo, "tot està inventat".
Segurament llegiré altres llibres del Discmón més endavant, doncs els personatges que hi surten, Gratavent, Doslliris, la Mort... són molt simpàtics i són llibres molt curtets i entretinguts, sense una trama rebuscada ni complexa.
January 2, 2026
La veritat és que aquest llibre ha estat tota una experiència. Són quatre aventures curtes extravagants que m'han costat d'entendre degut a com d'esbojarrades eren, les coses també passaven més ràpid del que estic acostumada, però en general he disfrutat molt del llibre, tot i que no sé si en llegiria un altre
August 6, 2023
És molt possible que l'Equipatge sigui el meu personatge preferit, ell i l'humor de Pratchett m'han fet la lectura molt més entretinguda
March 19, 2024
Divertidíssim, absurd, satíric, gran declaració d'intencions sent el primer llibre del que després seria la momumental saga del Discmón.
January 7, 2025
M'mplosiona el cervell llegint aquest llibre però la veritat que això només fa que siga millor
July 26, 2025
M'ha encantat, Terry Pratchett és un escriptor realment especial. És un llibre especialment graciós.
December 1, 2019
Després de tan bones sensacions amb la resta de llibres del Discmon rellegits últimament, aquest ha estat una petita decepció. La llavor de l’humor i el geni està allà, però l’acumulació de personatges l’acaba convertint en un llibre massa caòtic, amb massa escenaris i històries entrant i sortint. Potser cap de les subparts donava per una novel.la en solitari però ajuntant-les totes des del meu punt de vista tampoc l’encerta.
M’ha semblat molt aconseguit l’interès dels krullians per explorar l’espai i “descobrir el sexe d’A Tuin” i tot el què gira al voltant.
M’ha semblat molt aconseguit l’interès dels krullians per explorar l’espai i “descobrir el sexe d’A Tuin” i tot el què gira al voltant.
Displaying 1 - 28 of 28 reviews