Nutshell is a classic story of murder and deceit, told by a narrator with a perspective and voice unlike any in recent literature. A bravura performance, it is the finest recent work from a true master.
To be bound in a nutshell, see the world in two inches of ivory, in a grain of sand. Why not, when all of literature, all of art, of human endeavour, is just a speck in the universe of possible things.
Ian McEwan studied at the University of Sussex, where he received a BA degree in English Literature in 1970 and later received his MA degree in English Literature at the University of East Anglia.
McEwan's works have earned him worldwide critical acclaim. He won the Somerset Maugham Award in 1976 for his first collection of short stories First Love, Last Rites; the Whitbread Novel Award (1987) and the Prix Fémina Etranger (1993) for The Child in Time; and Germany's Shakespeare Prize in 1999. He has been shortlisted for the Man Booker Prize for Fiction numerous times, winning the award for Amsterdam in 1998. His novel Atonement received the WH Smith Literary Award (2002), National Book Critics' Circle Fiction Award (2003), Los Angeles Times Prize for Fiction (2003), and the Santiago Prize for the European Novel (2004). He was awarded a CBE in 2000. In 2006, he won the James Tait Black Memorial Prize for his novel Saturday and his novel On Chesil Beach was named Galaxy Book of the Year at the 2008 British Book Awards where McEwan was also named Reader's Digest Author of the Year.
Crec que serà el meu llibre del 2026! La convivència de la innocència més pura i la maldat profunda dels personatges principals m'ha fet sentir moltes coses alhora. El punt de vista narratiu té una originalitat especial que m'ha tingut enganxada fort. Bebunchi...🥹
Sensacional, que un fetus et narri un Hamlet a la moderna i t'oblidis que qui t'ho està explicant no ha ni tan sols nascut? Meravellós. Parla de tot i de res, et dona trama per enganxar-t'hi però a la vegada reflexió, què més puc demanar? Déu va dir: Que hi hagi dolor. I es va fer la poesia. Amb el temps.
El plantejament d’aquesta novel·la és al·lucinant, un retelling contemporani de Hamlet, des del punt de vista d’un fetus. L’estil de McEwan fluïd i erudit a la vegada, té fragments magistrals, i d’altres, quan es posa a fer algunes divagacions un xic pamfletàries o fora de lloc, em treuen una mica de la història. El traç dels personatges amb el narrador no fiable dona una profunditat molt interessant a la història, però a la vegada, el narrador és una paret que fa que la trama es dilueixi, sobretot cap al final. Però la veritat és que el llibre m’ha fet recuperar la confiança en aquest autor, que havia perduda amb “La panerola”.
Ressenya completa ací: http://www.luckybuke.com/2017/03/clos... McEwan realitza una adaptació de Hamlet amb un heroi impotent, que escolta però no parla, que pot sentir però no pot actuar. Closca de nou és una lectura lleugera, que combina un narrador inusual amb una trama interessant a mode thriller. Si voleu llegir alguna cosa divertida, original, per avançar ràpidament amb les pàgines, animeu-vos!
La contraportada de Nutshell m'oferia una mare amb la intenció d'assassinar un pare, i un fill no nascut en el paper de narrador. Drama i originalitat. El llibre estava venut.
Ian McEwin mos ofereix una història d'amor i odi amb un triangle de protagonistes independents per separat i redó en conjunt. Els fets relatats no hagueren sigut prou de tractar-se d'altre autor, però la prosa del senyor McEwin és poderosa, i ja no soles l'evolució de l'acció importa.
L'autor alenteix la narració: el narrador passiu però implicat, protegit però immòbil, es pren el seu temps per analitzar la situació, per reflexionar sobre els fets ocorreguts, pels pròxims passos, interpreta i analitza les accions dels altres personatges, i inclús s'avorreix de prestar atenció a la història principal i es fica a divagar sobre temes més interessants per a ell com individu que per al conjunt d'involucrats. Tot açò impossible de no ser per l'extraordinària maduresa amb la qual el seu creador li ha dotat. Una maduresa completament il·lògica, però que obra com ferramenta inigualable i enriquidora de la narració.
Podríem, àvids i plans lectors de novel·les policíaques, sentir-mos enganyats per trobar més del que buscàvem alhora que regiràvem l'estanteria circular de l'estació de servici. Però encara que el llibre no seguisca el cànon que potser l'imposarem en un primer moment, això i la qualitat de l'obra són dues coses diferents. Encara que no tingues ganes de reflexions, "sarcasm ill suits the unborn": el nostre amiguet, no només nada en líquid amniòtic, també en un humor de tast refinat i gamberro a parts iguals que amanita les seues opinions i que resulta realment eficient a l'hora de fer-mos llegir cada capítol en bons ulls.
El llibre són les dissertacions d'un fetus sobre l'assasinat de son pare per la mare i el seu amant, el tiet. No sembla que un llibre així pugui funcionar sense ser comèdia, però d'alguna manera Ian McEwan aconsegueix que lleguim amb interès el dubte i les dissertacions d'aquest Hamlet no nat. Un llibre completament diferent. Una boutade que funciona.