What do you think?
Instruments of Night
Thomas Cook is one of today's most acclaimed writers of psychological thrillers, penning hypnotic tales of forbidden love and devastating secrets. Now he has written an unforgettable novel that weaves one man's tortured life with a deadly mystery that spans five decades....
Riverwood is an artists' community in the Hudson River valley, a serene place where writers can perfect their craft. But for all its beauty and isolation, it was once touched by a terrible crime--the murder of a teenage girl who lived on the estate fifty years ago. Faye Harrison's killer was never caught--and now her dying mother is desperate to learn the truth about her daughter's murder.
Enter Paul Graves, a writer who draws upon the pain of his own tragic past to write haunting tales of mystery. Graves has been summoned to Riverwood for an unusual to apply the art of fiction to a crime that was real, and then write a story that will answer the questions that keep Faye's mother from a peaceful death. Just a story. It doesn't have to be true. Or does it?
Riverwood is an artists' community in the Hudson River valley, a serene place where writers can perfect their craft. But for all its beauty and isolation, it was once touched by a terrible crime--the murder of a teenage girl who lived on the estate fifty years ago. Faye Harrison's killer was never caught--and now her dying mother is desperate to learn the truth about her daughter's murder.
Enter Paul Graves, a writer who draws upon the pain of his own tragic past to write haunting tales of mystery. Graves has been summoned to Riverwood for an unusual to apply the art of fiction to a crime that was real, and then write a story that will answer the questions that keep Faye's mother from a peaceful death. Just a story. It doesn't have to be true. Or does it?
336 pages, Mass Market Paperback
First published November 3, 1998
About the author
Thomas H. Cook
100 books365 followersThere is more than one author with this name on Goodreads.
Thomas H. Cook has been praised by critics for his attention to psychology and the lyrical nature of his prose. He is the author of more than 30 critically-acclaimed fiction books, including works of true crime. Cook published his first novel, Blood Innocents, in 1980. Cook published steadily through the 1980s, penning such works as the Frank Clemons trilogy, a series of mysteries starring a jaded cop.
He found breakout success with The Chatham School Affair (1996), which won an Edgar Award for best novel. Besides mysteries, Cook has written two true-crime books including the Edgar-nominated Blood Echoes (1993). He lives and works in New York City.
Awards
Edgar Allan Poe – Best Novel – The Chatham School Affair
Barry Award – Best Novel – Red Leaves
Martin Beck Award of the Swedish Academy of Detection – The Chatham School Affair
Martin Beck Award of the Swedish Academy of Detection – Red Leaves
Herodotus Prize – Fatherhood
Thomas H. Cook has been praised by critics for his attention to psychology and the lyrical nature of his prose. He is the author of more than 30 critically-acclaimed fiction books, including works of true crime. Cook published his first novel, Blood Innocents, in 1980. Cook published steadily through the 1980s, penning such works as the Frank Clemons trilogy, a series of mysteries starring a jaded cop.
He found breakout success with The Chatham School Affair (1996), which won an Edgar Award for best novel. Besides mysteries, Cook has written two true-crime books including the Edgar-nominated Blood Echoes (1993). He lives and works in New York City.
Awards
Edgar Allan Poe – Best Novel – The Chatham School Affair
Barry Award – Best Novel – Red Leaves
Martin Beck Award of the Swedish Academy of Detection – The Chatham School Affair
Martin Beck Award of the Swedish Academy of Detection – Red Leaves
Herodotus Prize – Fatherhood
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 1 of 1 review
February 21, 2026
Un trauma que ve de lluny. Un trastorn que no el deixa viure. Records. Horribles visions. Malsons. Sentiment de culpa.
Diàlegs en que tot es barreja. Rèpliques de situacions passades, s’usen per contestar preguntes fetes ara mateix. La realitat (la investigació), la ficció de les seves novel·les (Graves, el protagonista, és escriptor) i les visions (el trauma). Quina idea tan genial! Quina originalitat resulta de mesclar-ho tot. Quin do saber escriure així.
Pel que fa a Graves, ell no té una gran consideració de sí mateix com escriptor. Pensa d’ell mateix que és un escriptor sense cap complexitat simbòlica, un escriptor de novel·la negra, gens intel·lectual.
Sobre tot a les seves primeres novel·les. Un escriptor jove usant expressions pretencioses, afectades i melodramàtiques, amb un llenguatge florit que vol evitar però no pot. I és que escriure és la seva passió. No para d’inventar-se històries. De qualsevol cosa, qualsevol persona que se li creui pel carrer, en construeix un relat immediat dins el seu cap. No pot evitar-ho. Un gran do per a un escriptor, certament, però que es pot convertir en una maledicció per viure.
Aquesta trama —un escriptor que ens parla d’un escriptor, un llibre dins un llibre—, inevitablement m’evoca l’excepcional "Misery" de Stephen King.
També hi ha un moment en que un fet puntual m’ha portat a una altra gran novel·la, "Els homes que no estimaven les dones", de Stieg Larsson.
Desprès de haver llegit "Regreso a Breakheart Hill" i "El misterio de la Laguna Negra", amb la fascinant primera persona ambigua de Thomas H. Cook, que tant em descol·locava, ara "Instrumentos... " és narrada en tercera persona.
Però no és una tercera persona omniscient. Diria que res no passa sense en Graves present. Les descripcions, Thomas H. Cook fa que siguin el que Graves hi veu. Soc fan de la primera persona, però aquesta tercera persona tan propera al protagonista també m’ha agradat molt.
Gran final, també. I estic satisfet que s’acabi així. Però no puc deixar de somniar en una segona part. De la mà del gran Thomas H. Cook, que bona podria arribar a ser.
Diàlegs en que tot es barreja. Rèpliques de situacions passades, s’usen per contestar preguntes fetes ara mateix. La realitat (la investigació), la ficció de les seves novel·les (Graves, el protagonista, és escriptor) i les visions (el trauma). Quina idea tan genial! Quina originalitat resulta de mesclar-ho tot. Quin do saber escriure així.
Pel que fa a Graves, ell no té una gran consideració de sí mateix com escriptor. Pensa d’ell mateix que és un escriptor sense cap complexitat simbòlica, un escriptor de novel·la negra, gens intel·lectual.
Sobre tot a les seves primeres novel·les. Un escriptor jove usant expressions pretencioses, afectades i melodramàtiques, amb un llenguatge florit que vol evitar però no pot. I és que escriure és la seva passió. No para d’inventar-se històries. De qualsevol cosa, qualsevol persona que se li creui pel carrer, en construeix un relat immediat dins el seu cap. No pot evitar-ho. Un gran do per a un escriptor, certament, però que es pot convertir en una maledicció per viure.
Aquél era un don que nunca lo había abandonado, el único don constante en su vida, tan natural para él como respirar.
Aquesta trama —un escriptor que ens parla d’un escriptor, un llibre dins un llibre—, inevitablement m’evoca l’excepcional "Misery" de Stephen King.
També hi ha un moment en que un fet puntual m’ha portat a una altra gran novel·la, "Els homes que no estimaven les dones", de Stieg Larsson.
Desprès de haver llegit "Regreso a Breakheart Hill" i "El misterio de la Laguna Negra", amb la fascinant primera persona ambigua de Thomas H. Cook, que tant em descol·locava, ara "Instrumentos... " és narrada en tercera persona.
Però no és una tercera persona omniscient. Diria que res no passa sense en Graves present. Les descripcions, Thomas H. Cook fa que siguin el que Graves hi veu. Soc fan de la primera persona, però aquesta tercera persona tan propera al protagonista també m’ha agradat molt.
Gran final, també. I estic satisfet que s’acabi així. Però no puc deixar de somniar en una segona part. De la mà del gran Thomas H. Cook, que bona podria arribar a ser.
Displaying 1 - 1 of 1 review