Aquest volum recull quinze relats inèdits d’autores que estan a punt de fer un gran salt endavant. Una pinzellada de la literatura que vindrà, d’una banda perquè qui l’escriu són dones, i de l’altra perquè s’endinsen en els gèneres fantàstics amb una clara voluntat de renovar-los. Són històries que eixamplen els límits de les literatures de la imaginació i en capgiren les convencions, per oferir una perspectiva nova, més actual i més atractiva, d’alguns grans temes de la literatura de l’insòlit.
Aquí hi trobareu paradoxes tecnològiques, dracs, detectiushàptics, dones d’aigua, marcians o futurs distòpics; tanmateix, aquests mons llunyans i aquests fets insòlits tan habituals en la cultura popular dels nostres dies us portaran a territoris inesperats i a situacions que mai hauríeu pogut preveure.
Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) es escritor y periodista literario. Licenciado en ciencias de la comunicación por la UAB, donde también cursó estudios de humanidades, colabora desde hace más de una década en el suplemento literario de El Periódico y también en las revistas Qué Leer y Time Out así como en el programa El Dia de COM Ràdio. Ha sido coordinador de contenidos del programa de libros Qwerty, dirigido en Barcelona TV por Joan Barril, y ha colaborado en medios como TVE, TV3, Cadena SER, Catalunya Ràdio, RNE y RAC-1. Actualmente es profesor del curso de Novela del Ateneu Barcelonès.
Un recull irregular, com totes les antologies de contes de diversos autors, que et permet fer una radiografia de les noves veus i noves tendències que ens arriben al fantàstic català. Hi ha relats que no m’han dit res i relats que m’han fascinat, relats que em costava seguir i relats meravellosament escrits que era una llàstima acabar i que fossin tan curts. Segons la meua opinió, els que m’han fascinat més han estat els de la Roser Cabré-Verdiell, l’Inés MacPherson i la Muntsa Mimó. Gran iniciativa que esperem que es metamorfosi en futures publicacions en solitari i brillants carreres literàries per tot aquest conjunt d’autores. El fantàstic català té un futur prometedor i tindrà nom de dona.
Quan vaig assabentar-me de la publicació d’Extraordinàries em va semblar una molt bona notícia per a les lletres catalanes. Una antologia de relats de “gènere” (d’aquí un parell de línies entrarem en el tema de la terminologia) escrits per autores catalanes, encara poc conegudes o publicades, que probablement preveiem com a futures veus del fantàstic català? M’hi llanço de cap! Darrerament em trobo agraint, sovint, a editores, teòriques i antòlogues la feina que estan fent per començar a diversificar el perfil hegemònic de l’autor de gènere fantàstic. En aquest cas particular a Males Herbes, per aventurar-se a publicar aquestes quinze autores i presentar-nos una antologia tan eclèctica, que permet veure el gran ventall de sensibilitats que se’ns presenta en aquesta nova fornada.
"Extraordinàries" és un gran recull de contes. Com a totes les antologies, alguns t'agradaran més i altres més, però segur que hi ha alguns que es quedaran durant dies voltant pel teu cap. Personalment, destaco "El conte" d'Eva Espinosa, "Perduda" de Laura Tomàs Mora, "NEAT" d'Inés MacPherson, "El plor del fènix" d'Àngels Blasco Ros, "En perill d'extinció" de Cristina Xifra i, en el TOP3, "Secrets" de Muntsa Mimó, "L'univers als seus ulls" d'Elena Polanco i "Soc la llevadora" de Roser Cabré-Verdiell. Braves!
Com la majoria de reculls de contes, sempre n’hi ha alguns millors que d’altres. Personalment em funcionen molt millor els relats de ciència-ficció que no els de fantasia, però això ja és defecte de la lectora. En conjunt és una iniciativa molt interessant que espero que tingui continuacions.
Quinze relats a càrrec d’autores que transiten sense complexos pel fantàstic i que aporten diversitat, qualitat i frescor al gènere. Un ventall de propostes per a tots els gustos executats amb ofici i desimboltura. En general, un recull força equilibrat. Destacaria, per la seva proposta imaginativa i execució: La carn vol carn, D’Eva Espinosa, Soc la llevadora, de Laura Tomàs Mora i, Secrets, de Muntsa Mimó. Tant de bo, Extraordinàries tingui continuació amb la publicació de més llibres de relats amb més escriptores noves i consolidades.
"L’editorial Males Herbes presenta una selecció de relats inèdits, tots ells escrits per dones que disseccionen la diversitat del gènere “fantàstic” en català. L’encarregat de fer la tria, és l’escriptor i crític Ricard Ruiz Garzón. La pecurialitat i atractiu d’aquesta recopilació és l’ampli territori narratiu que explora. Aquestes autores s’endinsen en el terreny de l’insòlit. Això permet als lectors llegir històries de caràcter més clàssic dins del gènere i d’altres narracions que trien camins més experimentals. Així doncs, trobarem relats que reinterpreten els contes tradicionals i canvien els papers dels protagonistes, capgirant les visions més conservadores i moralitzants, però també històries que respiren ciència-ficció i ofereixen una visió alterada de la realitat en futurs distòpics. D’aquesta insòlita antologia, és difícil destacar un de sol. Només per fer un petit avançament, ressaltar la distopia satírica i ambiental “En perill d’extinció”, on el protagonista, que és addicte a les xarxes socials, té la missió de negociar amb els extraterrestres la possible venda d’una Terra quasi inhabitable per l’acció humana. Això sí, a canvi d’un nou planeta apte per viure. També l’angoixant i pertorbador “Solastalgia” que ens trasllada a un entorn esquerd on l’autora manté una atmosfera irrespirable en les seves pàgines amb un esglaiador final. Un bon grapat de relats adients per aquells que volen descobrir noves visions dins d’un gènere que en llengua catalana, potser per manca de visibilitat estava representat bàsicament per veus masculines." Noelia Picazo
"Quan vaig assabentar-me de la publicació d’Extraordinàries em va semblar una molt bona notícia per a les lletres catalanes. Una antologia de relats de “gènere” (d’aquí un parell de línies entrarem en el tema de la terminologia) escrits per autores catalanes, encara poc conegudes o publicades, que probablement preveiem com a futures veus del fantàstic català? M’hi llanço de cap! Darrerament em trobo agraint, sovint, a editores, teòriques i antòlogues la feina que estan fent per començar a diversificar el perfil hegemònic de l’autor de gènere fantàstic. En aquest cas particular a Males Herbes, per aventurar-se a publicar aquestes quinze autores i presentar-nos una antologia tan eclèctica, que permet veure el gran ventall de sensibilitats que se’ns presenta en aquesta nova fornada."
Desigual. Gèneres dispars i gran varietat d'estils, cosa que s'agraeix en una antologia de gènere. Hi he trobat algunes joies que mereixen ser llegides com Una de la marea, Sóc la llevadora o Si a flor d'aigua surt un peix. També relats ben entretinguts i divertits com Secrets o El plor del Fènix. Alguns m'han interessat menys, no hi he trobat l'essència que esperava trobar-hi. Clar que és la meva humil opinió. En resum, una antologia valenta per tractar-se d'autores desconegudes i que demostra que hi ha grans escriptores a casa nostra a qui no posem cara. De moment...
Una de les millors antologies que he llegit mai. M'he acabat totes les histories, el que és insòlit (XD). Les que m'han agradat més:
- Soc la llevadora de Roser Cabré-Verdiell: una revolució ha portat una nova manera de fer les coses pel qual la gent es suicida al 50 i pico per tal del que els altres més joves tinguin més recursos. En aquesta distopia, la protagonista ha sigut llevadora al portar criatures al món i al treure-les.
- A dins d'Anna Martínez: una que s'ha decantant més pel terror i m'encanta. En un futur no molt llunya on pots decidir les característiques del teu bebe, una mare només decideix els genitals i li surt una nena que no sent dolor amb consequencies que fan por.
- Una de la marea de Maria Arazo: una de la marea necessita una víctima per la lluna o es tornarà pedra.
- Solastalgia de Gemma Martí O'Toole: un pare està intentant repoblar la natura al seu voltant quan el seu fill es presenta davant seu estrany, mentre que el seu fill jau com sempre en la seva habitació.
- Si a flor d'aigua surt un peix d'Esperança Carrió: quin títol més maco! Sense dir molt, una dona es dóna compte que pot fugir del sexisme que l'ha perseguit tota la vida.
- NEAT d'Inés MacPherson: cirurgia estetica encara es fa més macabre en aquesta historia on la protagonista no és tot el que sembla.
Aquesta antologia, doncs, és necessària. Molt. En les últimes dècades, s’ha avançat bona cosa en matèria de difusió de literatura de gènere en català, tant a través de traduccions internacionals com mitjançant la producció d’autors de casa nostra. Editorials com Mai Més Llibres, Raig Verd, Males Herbes, Orcinny Press, Chronos… i moltes més, s’esforcen cada dia per posar a l’abast de les lectores i els lectors ciència ficció i fantasia de qualitat en la nostra llengua.
Amb tot, sembla que costa trobar autores de gènere, especialment en la nostra llengua. No hi ha escriptores de ciència ficció en català? Hi ha però els costa trobar els canals adequats per arribar al públic?
En aquest sentit, Males Herbes fa un pas endavant amb aquesta antologia que conté el bo i el millor de les noves autores de l’insòlit als Països Catalans. Almenys, a una part dels Països Catalans perquè, si bé trobem escriptores catalanes, balears i, fins i tot, andorranes, m’ha decebut una mica el fet que no hi haja cap autora del País Valencià al recull. No m’entengueu malament: sé que el propòsit d’aquesta antologia no és fer una compilació exhaustiva d’escriptores del nostre territori però, amb tot, com a valenciana, he sentit aquesta mancança. Això sí: aquest fet pot donar encara més força al repte que plantejàvem adés sobre la invisibilitat de les autores de gènere.
M’agrada descobrir noves autores, escoltar noves veus sempre em sembla una proposta enriquidora. Per això, vaig trobar excel·lent la proposta que es va publicar al 2020 de la mà de l’editorial catalana “Les males herbes”. Malauradament estava a la meva pila de pendents i no ha estat fins aquests dies que no l'havia llegit.
Es tracta de “Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit” que recull quinze relats inèdits d’autores que encara no havien escrit una primera novel·la en el moment de la publicació d’aquest recull.
Escoltem les veus de: Maria Arazo, Elena Bartomeu Magaña, Àngels Blasco Ros, Roser Cabré-Verdiell, Esperança Carrió, Eva Espinosa, Gemma Martí O’Toole, Anna Martínez, Inés MacPherson, Muntsa Mimó, Gemma Nafria, Elena Polanco, Aina R. S, Laura Tomàs Mora, Cristina Xifra.
S'hi barregen paradoxes tecnològiques, detectius hàptics, marcians o futurs distòpics.
Es difícil escollir-ne un però destacaria tres: “Soc la llevadora” de la Roser Cabré-Verdiell, una distòpia futurista sobre una societat estructurada per controlar la super-població mundial que m’ha resultat d’allò més inquietant; “Neat” d’Inés MacPherson que ens parla de l’ús la cirurgia estètica per posar-nos més “guapos” que fa esgarrifar i la inquietant “L’univers al seu ulls” d’Elena Polanco que ens parla de mons paral·lels en els llocs més insospitats El futur de la literatura fantàstica té nom de dona
Fantàstica recopilació d'històries "de l'insòlit" escrites per autores. Una perspectiva molt interessant a la fantasia i/o la ciència ficció. Com a qualsevol recull de contes, n'hi han hagut alguns que han capturat més la meva imaginació que d'altres, però sense de deixar mai de gaudir-ne la qualitat literària.
D'una banda, ñes cert que alguns d'aquests relats m'ha deixat amb la sensació de no haver copçat el significat existent rere les paraules. D'altra banda, a vegades en la literatura hem de veure reflectits el que nosaltres sentim, més enllà de la intenció de l'autora.
Recull molt recomanable, sobretot per llegir al març. Una bona forma de reivindicar el 8 de març. Fets, no paraules.
Els contes més curts són els que més m'han agradat. No vull fer un rànking per què em sembla pueril, i no em posaré a compara estils diferents, tot i que les temàtiques siguin bastant semblants entre ells cosa que li dona cohesió al llibre; de nou, trobo que fer un llistat de millor a pitjor és una pràctica que no es pot aplicar aquí. Dit això, s'haurà de tenir un ull posat a aquestes autores i les seves obres per què m'han atrapat totes i cada una d'elles.
Un bon recull de contes amb propostes molt originals i diverses, des de la ciència-ficció més clàssica, a la fantasia èpica passant per monstres urbans i rondalles. Això és el que trobo més positiu. Totes les autores son competents, però tothom tindrà preferències. M'han agradat espacialment els contes de la Roser Cabré-Verdiell, l'Esperança Carrió, l'Àngels Blasco Ros i la Cristina Xifra.
Bon nivell general i alguns contes realment molt bons. No sabria dir si es pot percebre una perspectiva femenina diferenciada, però certament la majoria de protagonistes són femenines.
Dos problemes: manca en general d’una premisa potent, i que es substitueix aixo per llenguatge molt afectat i emocional; per donar la intensitat que la història no aporta.
Si que m’han agradat “l’univers als seus ulls”, “jo soc la llevadora” i “memento mori”.
Un molt bon recull de noves veus del fantàstic català. Amb molta diversitat temàtica, però tots de molta qualitat. Si n'hagués de triar només un, crec que em quedaria amb Sóc la llevadora de Roser Cabré-Verdiell.