Self-Help

by Lorrie Moore

From the national bestselling author of A Gate at the Stairs —and a master of contemporary American fiction—comes “a funny, cohesive, and moving collection of stories" ( The New York Times Book Review ). 

In these tales of loss and pleasure, lovers and family, a woman learns to conduct an affair, a child of divorce dances with her mother, and a woman with a terminal illness contemplates her exit. Filled with the sharp humor, emotional acuity, and joyful language Moore has become famous for, these nine glittering tales marked the introduction of an extravagantly gifted writer.

Genres: Short Stories, Fiction, Literary Fiction, Contemporary, Self Help, American, Audiobook

163 pages, Paperback

First published January 1, 1985

About the author

LORRIE MOORE is the Gertrude Conaway Vanderbilt Professor of English at Vanderbilt University. She is the recipient of a Lannan Foundation fellowship, as well as the PEN/Malamud Award and the Rea Award for her achievement in the short story. She is a member of the American Academy of Arts and Letters. She lives in Nashville, Tennessee.

Reviews

[Josep Masanés]

Un llibre de contes fluix, molt fluix. No sé què passa en aquesta xarxa amb els contes que hi ha una certa tendència a valorar-los molt positivament i després et quedes una mica frustrat. El llibre comença bé amb un conte escrit en segona persona del singular i el conte funciona bastant bé i és àgil, al meu parer no està ben tancat, però a partir d'aquí els contes n'hi ha alguns en primera persona però és molt repetitiu, tota l'estona és el mateix. Hi torna a haver més contes en segona persona però de la mateixa manera, molt fragmentada la història, sense seguir una línia argumental cronològica i sense saber molt bé que vol contar, algunes coses són òbvies. El que fa es mirar de sempre posar alguna cosa sorprenent, una mica per mantenir la tensió, però clar, la tensió no és això, la tensió és la tensió narrativa, és saber què els hi passarà als personatges, contar-te alguna cosa, fer un anàlisi profund de la societat i això doncs no passa i de fet el sentit de l'humor que gasta és un mica (al principi pots dubtar però al final és molt carregós) només una manera de protegir-se, de defensar-se davant de la indefensió que produeix parlar d'aquelles coses que realment importen.

[Adrià Ibáñez Pelegrí]

El Jun va voler llegir-me el conte «Cómo hacerse escritora» una nit, després de sopar, al menjador de casa; no va aturar-se fins al final, i esclatava a riure amb la boca oberta, com si jo no hi fos, o precisament perquè jo hi era i l’escoltava reia en veu alta, i anava dient —però no em mirava als ulls— “oi que és divertida?”, “aquesta part és increïble”. I ara puc assentir amb el cap —com si ell hi fos, però no hi és— i dir que la Lorrie Moore és molt divertida; que no era tan sols aquella part, que tots els seus contes són increïbles.