What do you think?
Definitely Maybe
Definitely Maybe is a slightly alcohol tinged story of conflict between a group of Soviet scientists who are all working on pet projects to different ends, and some unknown enemy who wants to stop them from making further scientific discoveries in any field. The main character, Malianov, is a physicist who is working on a paper concerning the effect of stellar bodies on near by gas clouds, and though we are never told this, it seems that he is on the verge of making an enormous discovery that could change the way we use physics. Malianov works out of an apartment he shares with his wife and son who have both gone off on a vacation to his mother-in-law's home in the South. As Malianov sets down to working, which seems difficult to do because of the incredible heat wave that has struck the city, he is set upon by one distraction after another. First a merchant accidentally delivers boxes and boxes of food and alcohol. Then a stunning looking woman shows up who claims to be a long-lost friend of his wife's. Then neighbors begin visiting randomly. Eventually one of his neighbors is found dead in a way that is suggestive of suicide, though because of some signs of foul play, and the police begin to investigate Malianov as a suspect. During brief bouts of sobriety Malianov discusses what is going on in his life with friends of his who are scientists too, and learns that some experiencing the same phenomena. Some even have been visited by a mysterious red-haired man, very similar to the investigator who has been hounding Malianov over the murder. The red haired man tries to strong arm them to stop working on their various scientific projects.
144 pages, Paperback
First published January 1, 1974
About the author
Arkady Strugatsky
518 books1,986 followersThe brothers Arkady Strugatsky [Russian: Аркадий Стругацкий] and Boris Strugatsky [Russian: Борис Стругацкий] were Soviet-Russian science fiction authors who collaborated through most of their careers.
Arkady Strugatsky was born 25 August 1925 in Batumi; the family later moved to Leningrad. In January 1942, Arkady and his father were evacuated from the Siege of Leningrad, but Arkady was the only survivor in his train car; his father died upon reaching Vologda. Arkady was drafted into the Soviet army in 1943. He trained first at the artillery school in Aktyubinsk and later at the Military Institute of Foreign Languages in Moscow, from which he graduated in 1949 as an interpreter of English and Japanese. He worked as a teacher and interpreter for the military until 1955. In 1955, he began working as an editor and writer.
In 1958, he began collaborating with his brother Boris, a collaboration that lasted until Arkady's death on 12 October 1991. Arkady Strugatsky became a member of the Union of Soviet Writers in 1964. In addition to his own writing, he translated Japanese language short stories and novels, as well as some English works with his brother.
Source: Wikipedia
Arkady Strugatsky was born 25 August 1925 in Batumi; the family later moved to Leningrad. In January 1942, Arkady and his father were evacuated from the Siege of Leningrad, but Arkady was the only survivor in his train car; his father died upon reaching Vologda. Arkady was drafted into the Soviet army in 1943. He trained first at the artillery school in Aktyubinsk and later at the Military Institute of Foreign Languages in Moscow, from which he graduated in 1949 as an interpreter of English and Japanese. He worked as a teacher and interpreter for the military until 1955. In 1955, he began working as an editor and writer.
In 1958, he began collaborating with his brother Boris, a collaboration that lasted until Arkady's death on 12 October 1991. Arkady Strugatsky became a member of the Union of Soviet Writers in 1964. In addition to his own writing, he translated Japanese language short stories and novels, as well as some English works with his brother.
Source: Wikipedia
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
December 30, 2021
3,5/5
Em considero fan dels germans Strugatski. No he llegit gaires llibres seus, però tots ells, m'hagin agradat més o menys, m'han fascinat d'alguna manera i sempre hi he trobat coses interessants. El que més vaig gaudir va ser «Destinos truncados», on la burocràcia i els estaments socialistes arriben a un punt d'absurd colpidor i absolutament enlluernador. Sense el regust grotesc d'aquell, «Mil millones de años hasta el fin del mundo» també fa ús d'aquest element extravagant per bastir una novel·la que, haig de confessar-ho, crec que hauria funcionat molt millor com a relat curt.
Una calor com no s'ha vist en dos-cents cinquanta anys fa que tothom es torni boig, cadascú a la seva manera. Un seguit d'erudits en diferents disciplines es reuneixen a casa del protagonista per conversar sobre els estranys fets que envolten les seves vides des de fa uns pocs dies. Alienígenes, sectes místiques, una treta de l'Univers... Tot té cabuda en la retorçada —i extravagant— ment d'aquests estudiosos.
La història pren la dimensió d'òpera bufa —o més aviat de novel·la bizarra— en el personatge d'en Maliánov, que es veu immers en una mena de conspiració colossal per tal que no pugui acabar els seus estudis sobre astronomia. A diferència de «Destinos truncados», però, l'humor hi és poc present. Els germans Strugatski fan servir el pobre científic per fer càbales i posar reflexions filosòfiques en boca del reguitzell de personatges que passen per casa seva en el curt termini de temps que transcorre en la novel·la. Fins que descarreguen el cop final i deixen anar una barrabassada final absolutament genial i imprevisible.
La prosa dels Strugatski, hereva de la grandiloqüència i l'ornamentació dels grans clàssics russos, no és apta per a tothom. Aquí els excessius circumloquis dels protagonistes no fan sinó rosegar la paciència del possible lector i minar-ne les expectatives. Cal voler entrar en aquest joc, en aquesta dinàmica que constantment prova de despistar-nos, per arribar derrotats al clímax, a la conclusió final. Així el cop resulta més demolidor. En aquest cas concret, però, estic d'acord que potser els autors ho han estirat tot massa. Fa la sensació que el text hauria donat per un relat llarg i no pas per una novella, com és el cas. De totes maneres l'he gaudit i n'he subratllat un munt de paràgrafs, senyal que els Strugatski saben com guanyar-me i sempre tenen l'última paraula.
El debat intern que tinc ara és quin altre títol seu llegir a continuació, perquè havent adquirit recentment «Stalker» en català —en l'edició descatalogadíssima de Pleniluni— la temptació és molt gran. Tanmateix, la llosa del cinema de Tarkovsky pesa molt i em fa por que la novel·la no m'agradi tant com ho va fer el film en el seu moment. Mentrestant, però, m'hauré de desintoxicar amb una cosa més lleugera, que després d'afartar-se de vodka, conyac i caviar sempre ve de gust un digestiu.
Em considero fan dels germans Strugatski. No he llegit gaires llibres seus, però tots ells, m'hagin agradat més o menys, m'han fascinat d'alguna manera i sempre hi he trobat coses interessants. El que més vaig gaudir va ser «Destinos truncados», on la burocràcia i els estaments socialistes arriben a un punt d'absurd colpidor i absolutament enlluernador. Sense el regust grotesc d'aquell, «Mil millones de años hasta el fin del mundo» també fa ús d'aquest element extravagant per bastir una novel·la que, haig de confessar-ho, crec que hauria funcionat molt millor com a relat curt.
Una calor com no s'ha vist en dos-cents cinquanta anys fa que tothom es torni boig, cadascú a la seva manera. Un seguit d'erudits en diferents disciplines es reuneixen a casa del protagonista per conversar sobre els estranys fets que envolten les seves vides des de fa uns pocs dies. Alienígenes, sectes místiques, una treta de l'Univers... Tot té cabuda en la retorçada —i extravagant— ment d'aquests estudiosos.
La història pren la dimensió d'òpera bufa —o més aviat de novel·la bizarra— en el personatge d'en Maliánov, que es veu immers en una mena de conspiració colossal per tal que no pugui acabar els seus estudis sobre astronomia. A diferència de «Destinos truncados», però, l'humor hi és poc present. Els germans Strugatski fan servir el pobre científic per fer càbales i posar reflexions filosòfiques en boca del reguitzell de personatges que passen per casa seva en el curt termini de temps que transcorre en la novel·la. Fins que descarreguen el cop final i deixen anar una barrabassada final absolutament genial i imprevisible.
La prosa dels Strugatski, hereva de la grandiloqüència i l'ornamentació dels grans clàssics russos, no és apta per a tothom. Aquí els excessius circumloquis dels protagonistes no fan sinó rosegar la paciència del possible lector i minar-ne les expectatives. Cal voler entrar en aquest joc, en aquesta dinàmica que constantment prova de despistar-nos, per arribar derrotats al clímax, a la conclusió final. Així el cop resulta més demolidor. En aquest cas concret, però, estic d'acord que potser els autors ho han estirat tot massa. Fa la sensació que el text hauria donat per un relat llarg i no pas per una novella, com és el cas. De totes maneres l'he gaudit i n'he subratllat un munt de paràgrafs, senyal que els Strugatski saben com guanyar-me i sempre tenen l'última paraula.
El debat intern que tinc ara és quin altre títol seu llegir a continuació, perquè havent adquirit recentment «Stalker» en català —en l'edició descatalogadíssima de Pleniluni— la temptació és molt gran. Tanmateix, la llosa del cinema de Tarkovsky pesa molt i em fa por que la novel·la no m'agradi tant com ho va fer el film en el seu moment. Mentrestant, però, m'hauré de desintoxicar amb una cosa més lleugera, que després d'afartar-se de vodka, conyac i caviar sempre ve de gust un digestiu.
September 10, 2026
O la traducció és molt dolenta o la prosa russa és molt més diferent del que m'imaginava.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews