Getting Even

by Woody Allen

After three decades of prodigious film work & some unfortunate tabloid adventures, it's easy to forget that Woody Allen began his career as one heck of a great comedy writer. Getting Even, a collection of his late '60s magazine pieces, offers a look into Allen's bag of shtick, back when it was new. From the supposed memoirs of Hitler's barber: "Then, in January of '45, a plot by several generals to shave Hitler's moustache in his sleep failed when von Stauffenberg, in the darkness of Hitler's bedroom, shaved off one of the Führer's eyebrows instead..." Even tho the idea of writing jokes about old Adolf--or addled rabbis, or Maatjes herring--isn't nearly as fresh as it used to be, Getting Even still delivers plenty of laughs. At his best, Woody can achieve a level of transcendent craziness that no other writer can match. If you're looking for a book to dip into at random, or a gift for someone who's seen Sleeper 13 times, Getting Even is a classic, with 316,000 copies sold to date.

Genres: Humor, Fiction, Short Stories, Comedy, Essays, American, Audiobook

146 pages, Paperback

First published January 1, 1971

About the author

Noted American actor, screenwriter, and filmmaker Woody Allen, originally Allen Stewart Konigsberg explored the neuroses of the urban middle class in comedies of manners, such as Annie Hall (1977) and Deconstructing Harry (1997).

This director, jazz musician, and playwright thrice won Academy Award. His large body of work mixes satire, wit and humor in the most respected and prolific cerebral style in the modern era. Allen directs also in the majority of his movies. For inspiration, Allen draws heavily on literature, philosophy, psychology, Judaism, European cinema, and city of New York, where he lives.

https://en.wikipedia.org/wiki/Woody_A...

Reviews

[Pau Guillén]

Es tracta d'un petit recull de relats/articles en clau humorísitica del cineasta Woody Allen sobre tòpics culturals: literatura negra, bèl·lica, autobiogràfica, mafia; també sobre filosofia i l'existència-o-no de Déu; pel·lícules de terror; psicoanàl·lisis....

No escriu malament, però dista de ser brillant. Amb tocs humorístics que de vegades són efectius, molts d'altres cansen i són repetitius.

A destacar la crítica a les memòries de guerra, els cursos universitaris i el de les revolucions a Llatino Amèrica.

[Marc Busquet]

És un llibre que m'ha deixat el Manel, un amic a qui m'estimo molt de la universitat. És el seu llibre preferit i, ara que me l'he acabat, li hauré de tornar.
La veritat és que m'ha agradat moltíssim i m'ha fet riure en quasi cada capítol. Crec que, d'aquí un temps, me'l tornaré a llegir.
El Manel m'ha dit que escriurà en el seu testament que em facin arribar aquest llibre. Espero amb moltes ganes a que arribi aquell dia.

[Elena Riera Salazar]

Recull de textos de Woody Allen publicats a la revista “The New Yorker” entre els anys 1966 i 1971. L’edició en castellà és del 1974. Traducció de Marcelo Covian. Allen ironitza sobre Freud, la psicoanàlisi, els estudis literaris, la filosofia, els llibres de memòries, Bergman i el cine, la màfia, etc. En total són 17 textos que, a més, són prou actuals.