What do you think?
The Stranger
Published in 1942 by French author Albert Camus, The Stranger has long been considered a classic of twentieth-century literature. Le Monde ranks it as number one on its "100 Books of the Century" list. Through this story of an ordinary man unwittingly drawn into a senseless murder on a sundrenched Algerian beach, Camus explores what he termed "the nakedness of man faced with the absurd."
123 pages, Paperback
First published May 19, 1942
About the author
Albert Camus
984 books40.4k followersWorks, such as the novels
The Stranger
(1942) and
The Plague
(1947), of Algerian-born French writer and philosopher Albert Camus concern the absurdity of the human condition; he won the Nobel Prize of 1957 for literature.
Origin and his experiences of this representative of non-metropolitan literature in the 1930s dominated influences in his thought and work.
He also adapted plays of Pedro Calderón de la Barca, Lope de Vega, Dino Buzzati, and Requiem for a Nun of William Faulkner. One may trace his enjoyment of the theater back to his membership in l'Equipe, an Algerian group, whose "collective creation" Révolte dans les Asturies (1934) was banned for political reasons.
Of semi-proletarian parents, early attached to intellectual circles of strongly revolutionary tendencies, with a deep interest, he came at the age of 25 years in 1938; only chance prevented him from pursuing a university career in that field. The man and the times met: Camus joined the resistance movement during the occupation and after the liberation served as a columnist for the newspaper Combat.
The essay Le Mythe de Sisyphe (The Myth of Sisyphus), 1942, expounds notion of acceptance of the absurd of Camus with "the total absence of hope, which has nothing to do with despair, a continual refusal, which must not be confused with renouncement - and a conscious dissatisfaction."
Meursault, central character of L'Étranger (The Stranger), 1942, illustrates much of this essay: man as the nauseated victim of the absurd orthodoxy of habit, later - when the young killer faces execution - tempted by despair, hope, and salvation.
Besides his fiction and essays, Camus very actively produced plays in the theater (e.g., Caligula, 1944).
The time demanded his response, chiefly in his activities, but in 1947, Camus retired from political journalism.
Doctor Rieux of La Peste (The Plague), 1947, who tirelessly attends the plague-stricken citizens of Oran, enacts the revolt against a world of the absurd and of injustice, and confirms words: "We refuse to despair of mankind. Without having the unreasonable ambition to save men, we still want to serve them."
People also well know La Chute (The Fall), work of Camus in 1956.
Camus authored L'Exil et le royaume (Exile and the Kingdom) in 1957. His austere search for moral order found its aesthetic correlative in the classicism of his art. He styled of great purity, intense concentration, and rationality.
Camus died at the age of 46 years in a car accident near Sens in le Grand Fossard in the small town of Villeblevin.
Chinese 阿尔贝·加缪
Origin and his experiences of this representative of non-metropolitan literature in the 1930s dominated influences in his thought and work.
He also adapted plays of Pedro Calderón de la Barca, Lope de Vega, Dino Buzzati, and Requiem for a Nun of William Faulkner. One may trace his enjoyment of the theater back to his membership in l'Equipe, an Algerian group, whose "collective creation" Révolte dans les Asturies (1934) was banned for political reasons.
Of semi-proletarian parents, early attached to intellectual circles of strongly revolutionary tendencies, with a deep interest, he came at the age of 25 years in 1938; only chance prevented him from pursuing a university career in that field. The man and the times met: Camus joined the resistance movement during the occupation and after the liberation served as a columnist for the newspaper Combat.
The essay Le Mythe de Sisyphe (The Myth of Sisyphus), 1942, expounds notion of acceptance of the absurd of Camus with "the total absence of hope, which has nothing to do with despair, a continual refusal, which must not be confused with renouncement - and a conscious dissatisfaction."
Meursault, central character of L'Étranger (The Stranger), 1942, illustrates much of this essay: man as the nauseated victim of the absurd orthodoxy of habit, later - when the young killer faces execution - tempted by despair, hope, and salvation.
Besides his fiction and essays, Camus very actively produced plays in the theater (e.g., Caligula, 1944).
The time demanded his response, chiefly in his activities, but in 1947, Camus retired from political journalism.
Doctor Rieux of La Peste (The Plague), 1947, who tirelessly attends the plague-stricken citizens of Oran, enacts the revolt against a world of the absurd and of injustice, and confirms words: "We refuse to despair of mankind. Without having the unreasonable ambition to save men, we still want to serve them."
People also well know La Chute (The Fall), work of Camus in 1956.
Camus authored L'Exil et le royaume (Exile and the Kingdom) in 1957. His austere search for moral order found its aesthetic correlative in the classicism of his art. He styled of great purity, intense concentration, and rationality.
Camus died at the age of 46 years in a car accident near Sens in le Grand Fossard in the small town of Villeblevin.
Chinese 阿尔贝·加缪
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 163 reviews
August 4, 2017
Un 4,5 llarg.
La història d'un home gris i apàtic que es mou per inèrcia i que afronta les conseqüències de les seves accions de forma gairebé impertorbable.
Quanta profunditat en tan poques pàgines! M'ha encantat!
La història d'un home gris i apàtic que es mou per inèrcia i que afronta les conseqüències de les seves accions de forma gairebé impertorbable.
Quanta profunditat en tan poques pàgines! M'ha encantat!
August 16, 2024
Un home completament dissociat de la seva pròpia vida, que va fent va fluint però no viu. Molt a favor del final.
No m'ha acabat d'enganxar el començament però poc a poc, sobretot a partir de la segona part, no he pogut parar de llegir.
No m'ha acabat d'enganxar el començament però poc a poc, sobretot a partir de la segona part, no he pogut parar de llegir.
August 23, 2025
Haig de reconèixer que al principi em costava molt entendre el protagonista. La seva manera de pensar i sentir, tan freda i apàtica, m’és molt distant. Però alhora és justament això el que atrapa.
És un llibre que et fa reflexionar sobre la possibilitat que no hi hagi un sentit universal o resposta definitiva en una societat on sembla que tot estigui classificat com a bo o dolent, just o injust.
Al final, Camus mostra que l’únic que podem fer és acceptar aquesta incertesa i viure de manera autèntica, sense pretendre trobar una veritat absoluta.
Molt recomanable si t’agrada filosofar una mica!
És un llibre que et fa reflexionar sobre la possibilitat que no hi hagi un sentit universal o resposta definitiva en una societat on sembla que tot estigui classificat com a bo o dolent, just o injust.
Al final, Camus mostra que l’únic que podem fer és acceptar aquesta incertesa i viure de manera autèntica, sense pretendre trobar una veritat absoluta.
Molt recomanable si t’agrada filosofar una mica!
September 30, 2026
l’he llegit pràcticament d’una sentada. m’han provocat rebuig el 90% de personatges que apareixen i suposo que és el punt (?). m’ha agradat!
October 26, 2023
m’ha agradat molt! la forma d’escriure: molt clara, molt serena, el personatge complexe i ple de conflictes, però també la història que et porta a situacions on és molt fàcil jutjar el protagonista, però que l’autor et convenç per comprendre el personatge d’una manera que el judici ja no té cap sentit. a més, l’existencialisme de l’autor surt constantment en la naturalesa del protagonista.
curiosament, per l’ambient estiuenc i marítim d’Algers m’ha recordat una mica a Sagan i el seu Bon dia, tristesa. i he descobert que la mare de Camus era menorquina!
curiosament, per l’ambient estiuenc i marítim d’Algers m’ha recordat una mica a Sagan i el seu Bon dia, tristesa. i he descobert que la mare de Camus era menorquina!
April 25, 2024
“Al principi de ser a la presó, tanmateix, el que em resultava més penós era el fet de tenir pensaments propis de qui està en llibertat. Per exemple, sentia el desig de trobar-me en una platja i de baixar a la mar. Quan imaginava el soroll de les primeres ones sota els meus peus, l’entrada del cos a l’aigua i l’alliberació que hi experimentava, sentia de cop com pesaven damunt meu els murs de la presó”💔
Un clàssic de Camus que et fa reflexionar sobre la vida. Sobre la llibertat i el sentir-se lliure, sobre la mort, sobre l’atzar, sobre la hipocresia, sobre la religió, sobre l’amor… i tot des de la perspectiva d’un protagonista a qui, aparentment, tot li és igual i tot li està bé. Una passivitat que, precisament, encara desperta més la voluntat de reflexió sobre totes aquestes qüestions tan trascendentals a la vida i a la literatura.
Un clàssic de Camus que et fa reflexionar sobre la vida. Sobre la llibertat i el sentir-se lliure, sobre la mort, sobre l’atzar, sobre la hipocresia, sobre la religió, sobre l’amor… i tot des de la perspectiva d’un protagonista a qui, aparentment, tot li és igual i tot li està bé. Una passivitat que, precisament, encara desperta més la voluntat de reflexió sobre totes aquestes qüestions tan trascendentals a la vida i a la literatura.
November 19, 2021
Okay, here's the thing, m'he llegit aquest llibre dues vegades to see què és el que fa que a tothom li agradi tant. No ho trobo. I mean I get the whole "it's so absurd that the MC doesn't care about anything" ("avui ha mort la mamà") però crec sincerament que Camus té llibres molt millors sobre el tema, cf. El mite de Sísif.
Btw seria tres estrelles si no fos perquè no m'agrada sentir-me estúpida i aquest llibre m'hi fa sentir so my insecurities will make me lower the rating :)
Btw seria tres estrelles si no fos perquè no m'agrada sentir-me estúpida i aquest llibre m'hi fa sentir so my insecurities will make me lower the rating :)
June 10, 2025
Llibre molt breu que he llegit en un dia perquè m'havia oblidat que teníem club de lectura.
M'ha agradat molt anar a cegues amb aquest llibre i que em sorprengués el tema. He gaudit especialment la segona part amb les reflexions que fa el protagonista i com et fa veure la primera part des d'una altra perspectiva.
Recomanat per la seva brevetat, per les seves reflexions i perquè és molt entretingut.
M'ha agradat molt anar a cegues amb aquest llibre i que em sorprengués el tema. He gaudit especialment la segona part amb les reflexions que fa el protagonista i com et fa veure la primera part des d'una altra perspectiva.
Recomanat per la seva brevetat, per les seves reflexions i perquè és molt entretingut.
October 12, 2023
Un clàssic de 10. Tan breu i tan ben escrit. M'ha encantat. Com està narrat, amb tocs d'humor i acompanyat d'una profunda reflexió. Cada paraula cobra sentit, i alhora no.
February 21, 2026
Curiós. L’he llegit empès pels companys de pis qui havíem de fer un club de lectura i m’he trobat un llibre que m’ha sorprés positivament. Es nota que fou escrit fa gairebé un segle, i això és el que, per a mi, ho fa més interessant. Ara, quin patiment🥹
May 25, 2024
primer de tot no sé si és que la traducció esta malfeta o intenta fer alguna cosa que no entenc pero hi han paraules que m’han semblat més castellanades que res més, també he trobat una falta ortogràfica 😭 en general no crec que sigui un mal llibre, els temes que tracta i com esta escrit m’ha agradat i m’ha semblat molt interessant, però no sé no li posaria més estrelles
September 30, 2018
42 anys i la primera aproximació a Camus de la meva vida ha acabat en un impactant estupor. Transmetent res, l'obra tot ho diu. Un es llegeix la sinopsi i pensa "Bah, això ho escriu qualsevol". Però no. Ha estat acabar-lo i reconèixer que deixa una gran impressió i un munt de dubtes vitals i morals.
August 27, 2024
Mai he tingut tan poc clar què puntuar. D'una banda està molt ben escrit i té un missatge molt contundent, però i què més? La nostra existència és absurda, però hi ha res més a dir? M'imagino clarament que el punt és que ja no hi a res més a dir perquè tampoc importa, però sento que falta alguna cosa. Potser perquè ha sigut una lectura en què he estat més o menys absent no he acabat de connectar del tot amb el llibre. Però d'altra banda em fa ràbia no posar-li més estrelles perquè realment m'ha fet reflexionar i no m'ha deixat indiferent... Però tant se val les estrelles que posi, si al cap i a la fi no deixo d'estar condemnat a mort.
December 9, 2019
4.5,com no podia ser d'una altra manera.
July 29, 2025
Una obra literària amb una escriptura gustosa i ben casada amb la forma de ser del personatge que protagonitza la història. Mimadesa pel detall, per transmetre, per la paraula precisa...
Toca el tema de com enfrontar-se a la mort des de l'absurd de la vida; tot des d'un punt de vista existencialista passiu (el qual, en part, mig comparteixo i empatitzo). El conformisme d'acceptar que la vida és com és.
Dels meus punts preferits de l'obra vull remarcar el despertar que fa el nostre protagonista quan, a la segona part, comença a analitzar les mirades de la gent mentre és jutjat (fet que ja comença a l'enterrament de la mare). Com el fet de fer-ho mentre és jutjat revela el seu relat de l'absurd, que res importa i que les relacions humanes són fantasmes sense trascendència.
Bona lectura, però sobrevalorada per posar-la on molts la posen (a gust meu).
Toca el tema de com enfrontar-se a la mort des de l'absurd de la vida; tot des d'un punt de vista existencialista passiu (el qual, en part, mig comparteixo i empatitzo). El conformisme d'acceptar que la vida és com és.
Dels meus punts preferits de l'obra vull remarcar el despertar que fa el nostre protagonista quan, a la segona part, comença a analitzar les mirades de la gent mentre és jutjat (fet que ja comença a l'enterrament de la mare). Com el fet de fer-ho mentre és jutjat revela el seu relat de l'absurd, que res importa i que les relacions humanes són fantasmes sense trascendència.
Bona lectura, però sobrevalorada per posar-la on molts la posen (a gust meu).
February 6, 2022
Primera part sublim, la segona, ho era a vegades.
Després de llegir el començament d’aquesta obra en el dossier de francès, vaig sentir la necessitat imperant de llegir-la al complet. Els apunts de la meva llibreta es converteix en review després d’aquesta lectura de cap de setmana que m’ha acostat -ara que no puc fumar estant a casa- a un precipici d’absurditat i melodrama tintats de blanc i negre. Quim, ara sé que Camus magnífic, però no n’hem d’abusar pel bé de tots.
La solitud de l’home davant un món que no el comprèn. Aquest, observa la realitat davant un conformisme social que l’inhibeix de tot sentiment i de tota voluntat real. Es mostra passiu davant tot allò fora de la seva individualitat, establint un diàleg intern entre ell mateix i el seu propi reflex. És l’home entre els homes, deslligats de tots, els vincles es conformen sense que ells mateixos ho vulguin: la pàtria de l’individu. L’estranger com a observador, com a individualitat que plasma el reflex d’ell mateix per entendre el món.
Un llenguatge simple, però eficaç. Cada frase és independent. Aquestes mostren com es clausura el seu significat en la seva pròpia extensió, desemmarcant-se d’unes extensions que no els hi són pròpies. L’estranger es mou en aquestes frases, en la brevetat i en la desconnexió d’algú, que només connecta la seva pròpia visió.
No us penseu que aquestes han estat reflexions pròpiament meves, si un cas, estan al dossier de francès, sense el permís, crec jo, de Sartre.
Després de llegir el començament d’aquesta obra en el dossier de francès, vaig sentir la necessitat imperant de llegir-la al complet. Els apunts de la meva llibreta es converteix en review després d’aquesta lectura de cap de setmana que m’ha acostat -ara que no puc fumar estant a casa- a un precipici d’absurditat i melodrama tintats de blanc i negre. Quim, ara sé que Camus magnífic, però no n’hem d’abusar pel bé de tots.
La solitud de l’home davant un món que no el comprèn. Aquest, observa la realitat davant un conformisme social que l’inhibeix de tot sentiment i de tota voluntat real. Es mostra passiu davant tot allò fora de la seva individualitat, establint un diàleg intern entre ell mateix i el seu propi reflex. És l’home entre els homes, deslligats de tots, els vincles es conformen sense que ells mateixos ho vulguin: la pàtria de l’individu. L’estranger com a observador, com a individualitat que plasma el reflex d’ell mateix per entendre el món.
Un llenguatge simple, però eficaç. Cada frase és independent. Aquestes mostren com es clausura el seu significat en la seva pròpia extensió, desemmarcant-se d’unes extensions que no els hi són pròpies. L’estranger es mou en aquestes frases, en la brevetat i en la desconnexió d’algú, que només connecta la seva pròpia visió.
No us penseu que aquestes han estat reflexions pròpiament meves, si un cas, estan al dossier de francès, sense el permís, crec jo, de Sartre.
February 19, 2023
Tot i que aquesta novel·la ha triggerejat totes les meves angoixes més profundes (sobretot cap al final, en què tracta la manca de sentit de la vida), em veig obligat a posar-li més de 3 estels perquè el llenguatge emprat és molt maco, és fàcil de llegir quant a extensió i conté algunes reflexions que m'han agradat molt. El personatge de Meursault és intrigant, però d'una forma ben humana.
June 29, 2024
⭐⭐⭐✨(3'5/5)
El principi se'm va fer una mica lent, però un cop vaig agafar el ritme, el vaig poder llegir de la tirada, sento que és un llibre on tot el que explica ho fa per alguna raó, i he de dir que no m'esperava el final.
Estic bastant segura que el protagonista era un psicòpata, i he de dir que m'agraden els tocs d'ironia que té el llibre en certes parts.
El principi se'm va fer una mica lent, però un cop vaig agafar el ritme, el vaig poder llegir de la tirada, sento que és un llibre on tot el que explica ho fa per alguna raó, i he de dir que no m'esperava el final.
Estic bastant segura que el protagonista era un psicòpata, i he de dir que m'agraden els tocs d'ironia que té el llibre en certes parts.
August 17, 2025
Pàgines i pàgines d'una vida monòtona i buida (però no ho destaco com una característica negativa) fins que, per certes circumstàncies, es replanteja què és i què suposa la mort en contrast amb la vida. Me l'he llegit en un no-res i no he parat de subratllar les últimes pàgines.
December 29, 2025
Ell simplement és el meme del chill guy amb una mica de neurodivergència.
PD: Tinc ganes de veure la nova peli al cine amb l'alex i poder comparar-la :))))
PD: Tinc ganes de veure la nova peli al cine amb l'alex i poder comparar-la :))))
April 25, 2026
Novel·la curta ben escrita, enganxa, no és pretenciosa, se llig en un dia, presenta ràpid i bé als personatges de forma que t'identifiques amb ells, figures narratives interessants i toca temes filòsofics i morals d'importància.
July 12, 2025
Bona companyia per passar un cap de setmana de malaltia.
March 17, 2026
La indiferència i honestedat amb la que el prota es mira el món és molt divertida.
April 29, 2025
Evidentment no em sento capacitada per fer una ressenya d'aquest llibre. Només diré que m'ho he passat molt bé llegint-lo i que ara necessito que el Martí m'expliqui què acabo de llegir.
January 14, 2026
mha impressionat la manera del protagonista de connectar amb el món amb els sentits, res més apart d'aquesta raó més física el mou/commou. descripcions precioses, personatge aterradorament fàcil d'empatitzar-hi. no mmm'esperava que m'agradés tant
November 26, 2025
Tan estrany com el títol avança…
July 17, 2026
Curiós com he acabat tenint un debat intern involuntari un divendres per la nit. Res d’acord amb el autor però ha estat guai l’experiència jajajaja
January 25, 2025
La veritat és que tenia grans expectatives per aquest llibre. No són 4 estrelles sinó 4.5 (per posar un decimal)... Trobo que és un llibre molt bo, de debò però m'ha costat molt enganxar-m'hi. Reitero tot i això que potser no és culpa del llibre en si, sinó de les expectatives que li tenia
December 12, 2022
Impresiona la poca (0) emocionalitat de absolutament tot el que passa, per cru que ens sembli.
L'absurd de la costum🤯
L'absurd de la costum🤯
September 25, 2025
La filosofia de l’absurd: la vida no té un sentit en sí mateixa. Dona-li tu el sentit i sigues fidel a ell, és allà on trobaràs la llibertat.
Displaying 1 - 30 of 163 reviews