What do you think?
Kurt Wallander #8
Firewall
Stopping to get money from a cash machine one evening, a man inexplicably falls to the ground: dead. A taxi driver is brutally murdered by two teenaged girls. Quickly apprehended they appal local policemen with their total lack of remorse. One girl escapes police custody and disappears without trace. Soon afterwards a blackout covers half the country. When an engineer arrives at the malfunctioning power station, he makes a grisly discovery. Inspector Kurt Wallander is sure that these events must be linked - somehow. Hampered by the discovery of betrayals in his own team, lonely and frustrated, Wallander begins to lose conviction in his role as a detective. The search for answers leads Wallander dangerously close to a shadowy group of anarchic terrorists, hidden within the anonymity of cyberspace. Somehow these criminals seem always to know the police's next move. Wallander finds himself fighting to outsmart them In their gripping police procedural about our increasing vulnerability in the modern digitalised world.
534 pages, Paperback
First published January 1, 1998
About the author
Henning Mankell
268 books3,880 followersHenning Mankell was an internationally known Swedish crime writer, children's author and playwright. He was best known for his literary character Kurt Wallander.
Mankell split his time between Sweden and Mozambique. He was married to Eva Bergman, Swedish director and daughter of Ingmar Bergman.
Mankell split his time between Sweden and Mozambique. He was married to Eva Bergman, Swedish director and daughter of Ingmar Bergman.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
June 7, 2022
Wallander ha de demanar ajuda. Té cinquanta anys i no s’ha pujat al carro dels ordinadors. Ha de demanar ajuda als joves.
Malauradament, aquest cas li portarà una decepció personal. De ben segur que a tots, ens la portarà.
La vida personal de Wallander continua sent el desastre conegut, cada cop més sol. La seva família i amics, tant protagonistes en la primera novel·la, han anat desapareixen paulatinament amb cada entrega i ara pràcticament mai fan acte de presència. Trobo a faltar aquest contrapès. Enriquia el personatge i la pròpia història.
Tanmateix, en aquesta novel·la, una de les escasses aparicions familiars li proporciona a Wallander novetats absolutament inesperades per a ell.
Aquesta vuitena entrega de la sèrie m'ha semblat posseir un ritme més lent de l’habitual. I no és que no hi passin coses, que n’hi passen i moltes. Realment és un cas que de boixos. Mankell va sembrant tota una sèrie de sorpreses. Fets que semblen del tot inconnexos i no veus com Wallander ho podrà acabar encaixant tot plegat. Mankell et fa ballar el cap. S’acumulen subtrames i pistes. Com sempre, aquestes situacions són molt interessants de llegir, simplement per elles mateixes. Els diàlegs dels interrogatoris. Les reflexions íntimes de Wallander. Els seus dubtes. Les seves sospites. Mankell ens té enganxats. És un mestre en gestionar les sorpreses. Per exemple, en els acabaments de capítol, que fa que inevitablement hagis de continuar amb el següent, sí o sí.
Aquesta és una història de moltes preguntes en la major part d’ella i amb explicacions o concrecions acumulades a la part final. I no tot tindrà un perquè. Potser aquest “desequilibri” (soc injust!) és un dels peròs que li faig a la novel·la.
Mankell ho expressa perfectament en el propi text, ―i imagino que una investigació policial real té molt d’això―. Però m’ha quedat la mateixa sensació que en alguna altra novel·la de la sèrie. Que l’escriptor juga amb avantatge, que ens crea grans expectatives i que la sensació final, un cop llegides les explicacions, és una mica decebedora.
Malauradament, aquest cas li portarà una decepció personal. De ben segur que a tots, ens la portarà.
La vida personal de Wallander continua sent el desastre conegut, cada cop més sol. La seva família i amics, tant protagonistes en la primera novel·la, han anat desapareixen paulatinament amb cada entrega i ara pràcticament mai fan acte de presència. Trobo a faltar aquest contrapès. Enriquia el personatge i la pròpia història.
Tanmateix, en aquesta novel·la, una de les escasses aparicions familiars li proporciona a Wallander novetats absolutament inesperades per a ell.
Aquesta vuitena entrega de la sèrie m'ha semblat posseir un ritme més lent de l’habitual. I no és que no hi passin coses, que n’hi passen i moltes. Realment és un cas que de boixos. Mankell va sembrant tota una sèrie de sorpreses. Fets que semblen del tot inconnexos i no veus com Wallander ho podrà acabar encaixant tot plegat. Mankell et fa ballar el cap. S’acumulen subtrames i pistes. Com sempre, aquestes situacions són molt interessants de llegir, simplement per elles mateixes. Els diàlegs dels interrogatoris. Les reflexions íntimes de Wallander. Els seus dubtes. Les seves sospites. Mankell ens té enganxats. És un mestre en gestionar les sorpreses. Per exemple, en els acabaments de capítol, que fa que inevitablement hagis de continuar amb el següent, sí o sí.
Aquesta és una història de moltes preguntes en la major part d’ella i amb explicacions o concrecions acumulades a la part final. I no tot tindrà un perquè. Potser aquest “desequilibri” (soc injust!) és un dels peròs que li faig a la novel·la.
Mankell ho expressa perfectament en el propi text, ―i imagino que una investigació policial real té molt d’això―. Però m’ha quedat la mateixa sensació que en alguna altra novel·la de la sèrie. Que l’escriptor juga amb avantatge, que ens crea grans expectatives i que la sensació final, un cop llegides les explicacions, és una mica decebedora.
“Mai no hi van trobar una resposta. Era un detall que ja no tenia importància. Un petit nus de la investigació que aniria davallant fins a perdre’s en un fons desconegut. En la memòria de Wallander n’hi havia molts, de nusos com aquest. En totes les investigacions hi havia moments de confusió, algun detall que s’escapava i es negava a deixar-se classificar. Sempre havia estat així, i continuaria passant.”
October 1, 2012
Segurament el més fluix de la sèrie Wallander.
Pot ser que el marc que enquadra la trama (la delinqüència cibernètica) i l'any de publicació del llibre (ara fa 15 anys) faci que ara sembli una mica superat, però en qualsevol cas el ritme de la història és massa irregular i els personatges són menys nítids del que Mankell és capaç.
Pot ser que el marc que enquadra la trama (la delinqüència cibernètica) i l'any de publicació del llibre (ara fa 15 anys) faci que ara sembli una mica superat, però en qualsevol cas el ritme de la història és massa irregular i els personatges són menys nítids del que Mankell és capaç.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews