Writing

by Marguerite Duras, Mark Polizzotti (Translator)

Written in the splendid bareness of her late style, these pages are Marguerite Duras's theory of literature: comparing a dying fly to the work of style; remembering the trance and incurable disarray of writing; recreating the last moments of a British pilot shot during World War II and buried next to her house; or else letting out a magisterial, so what? To question six decades of storytelling, all the essays together operate as a deceitful, yet indispensable confession.

Genres: Writing, Nonfiction, France, Essays, Literature, French Literature, Short Stories

91 pages, Paperback

First published September 15, 1993

About the author

Marguerite Germaine Marie Donnadieu, (4 April 1914 -3 March 1996) known as Marguerite Duras, was a French novelist, playwright, screenwriter, essayist, and experimental filmmaker.

Her script for the film Hiroshima mon amour (1959) earned her a nomination for Best Original Screenplay at the Academy Awards.

Reviews

[Ferran d'Armengol]

Quatre escrits de Marguerite Duras que ens parlen de com escriure o de com escriu ella, en quines condicions i en quina situació. En algun moment ens diu la cèlebre frase que no tot allò que està escrit sol ser literatura. Bé, que cal seguir fent esforços per millorar.
Lectura interessant on ens queda prou clar i es demostren les ferides que va deixar el nazisme a França, la Duras en fa referència uns quants cops, i ens fa veure com els odia.

[helena]

“el que sempre dominarà, i això ens fa plorar, és l’infern i la injustícia del món del treball. l’horror del règim capitalista, de tota la desgràcia que se’n desprèn, del dret dels rics a disposar del proletariat i de fer-ne el motiu del seu fracàs i mai del seu èxit. el misteri és per què el proletariat ho accepta” okay queen

[Gina Sangés Grau]

“Mai no he mentit en un llibre. Ni tampoc en la meva vida. Excepte als homes. Mai. I això perquè la meva mare m’havia fet agafar por amb allò que la mentida matava les criatures mentideres.”


“L’insult és tan fort com l’escriptura. És una escriptura, però dirigida. En els meus articles he insultat a gent i és tan satisfactori com escriure un poema bo.”

Digues-li-hooo❤️‍🔥

[Vinyet]

“Escriure” i “El nombre pur” molt bons.

[jana]

última lectura de nf2. quan vaig veure les lectures proposades em va fer ràbia que duras fos una de les autores que s’havia de llegir. no m’agrada el to de duras i no li entenc la forma (ni ella realment). la veritat és que la marta té molt bon gust i no tria les lectures perquè sí. aquest llibre(t) va sobre el fet d’escriure i la importància d’aquest fet, acompanyat d’uns relats breus igual de bons que el primer. m’emporto una altra mirada de duras i una bona lectura, feta en una horeta.

« Je ne sais pas ce que c’est un livre. Personne le sait. Mais on sait quand il y en a un. Et quand il n’y a rien, on le sait comme on sait qu’on est, pas encore mort. »

« On n’est jamais seul. On n’est jamais seuls physiquement. Nulle part. On est toujours quelque part. »

«L’écriture c’est l’inconnu. C’est l’inconnu de soi. »

[Miquel Sans]

Escriure, de Marguerite Duras (1993), és la bellesa de la veritat.

La de contar la soledat del món, que és la d’aquell que escriu. L’essència d’una tristor que, per més que passe, no deixa de fer mal. L’abandó a la compulsió del món, del capital, que no és més que la soledat. La falta de sentit de tot és l’únic real. I, fins i tot així, escriure.

Al final, a l’últim paràgraf, relata allò que es fa real quan s’acabe la història tal com la coneixem.

Això és la consciència de classe. Que sols naix dels «encara així»: allò que, encara sabent la veritat de l’absència de sentit, faig.

[Xusllavero]

Llegir a Duras és endinsar-se a la corrent de pensament que flueix. Amb anades i vingudes. Una escriptura emotiva que més que descriure et presenta estats d'ànim i no es dona per vençuda fins que la lectora comparteix aquelles emocions.
No busquis entendre-ho, primer sent després tot serà més fàcil

[zoe arenós]

no havia llegit mai res de l’autora, però aquest conjunt de quatre relats/ articles/ reflexions m’ha agradat molt, sobretot el primer de l’escriptura. i també m’ha semblat moot xula la seva manera d’escriure :)

[Anna Insenser]

segon llibre de Duras que em llegeixo, el primer L'amant. Cinc escrits diferents seus, justament el que li dona nom al conjunt no és el que m'ha agradat més! M'hi quedaré pensant uns dies encara