What do you think?
Rate this book
The Fake Muse
La musa fingida és l’últim llibre de Max Besora, que amb la seva novel·la anterior, Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la nova Catalunya, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i va obtenir el favor unànime dels lectors i la crítica.
En aquesta nova proposta, Max Besora crea un calidoscopi de situacions absurdes que, per raons encara més absurdes, acaben esclatant en una violència descontrolada. Es tracta d’una novel·la plena de sentit de l’humor, que comença com un recull de contes però que, a poc a poc, va construint una obra coral, no només per la varietat de personatges que hi apareixen sinó també pels diversos de gèneres literaris que la conformen.
Fins i tot, en un darrer episodi, Mandy Jane, la protagonista del llibre, s’encara a l’autor per a qüestionar-li les seves decisions, cosa que enceta una sèrie de reflexions sobre la responsabilitat de l’autor a l’hora d’escollir els temes de les seves obres, i, sobretot, la manera de tractar-los.
En aquesta nova proposta, Max Besora crea un calidoscopi de situacions absurdes que, per raons encara més absurdes, acaben esclatant en una violència descontrolada. Es tracta d’una novel·la plena de sentit de l’humor, que comença com un recull de contes però que, a poc a poc, va construint una obra coral, no només per la varietat de personatges que hi apareixen sinó també pels diversos de gèneres literaris que la conformen.
Fins i tot, en un darrer episodi, Mandy Jane, la protagonista del llibre, s’encara a l’autor per a qüestionar-li les seves decisions, cosa que enceta una sèrie de reflexions sobre la responsabilitat de l’autor a l’hora d’escollir els temes de les seves obres, i, sobretot, la manera de tractar-los.
176 pages, Paperback
First published January 1, 2020
1 person is currently reading
140 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 40 reviews
May 29, 2020
Quan anava a l’universitat, a classe amb els companys escríviem les primeres tonteries que sekns passaven pel cap. Era molt divertit i teníem atacs de riure a l’aula. Però mai vam pensar que ho podríem publicar i vendre perquè era material que, fora de la gracieta privada, no interessava a ningú.
Entenc que Max Besora ha volgut fer una cosa pulp i gamberra, però el resultat està molt lluny de ser mínimament interessant.
La musa fingida no té ni cap ni peus ni cap tipus de coherència interna. Allarga la broma de l’escriptura analfabeta internàutica unes 100 de les 180 pàgines que té. Sense signes de puntuació, sense estructura, basant-se en repeticions contínues i amb una claríssima improvisació a cada pàgina. Zero filtres.
La segona part de la història és un teatret insofrible i sense cap mena de gràcia.
La filigrana metaliterària de la tercera i última part és poc menys que una presa de pèl.
Si l’he acabat és perquè és breu i volia comprovar si hi havia cap justificació a tot plegat.
Entenc que Max Besora ha volgut fer una cosa pulp i gamberra, però el resultat està molt lluny de ser mínimament interessant.
La musa fingida no té ni cap ni peus ni cap tipus de coherència interna. Allarga la broma de l’escriptura analfabeta internàutica unes 100 de les 180 pàgines que té. Sense signes de puntuació, sense estructura, basant-se en repeticions contínues i amb una claríssima improvisació a cada pàgina. Zero filtres.
La segona part de la història és un teatret insofrible i sense cap mena de gràcia.
La filigrana metaliterària de la tercera i última part és poc menys que una presa de pèl.
Si l’he acabat és perquè és breu i volia comprovar si hi havia cap justificació a tot plegat.
June 2, 2020
Aquesta opinió està escrita a l'estil del llibre. No hi trobareu signes de puntuació ni altres convencions ortogràfiques. Espero que m'ho sapigueu perdonar i que les carnisseres de la Pompeu Fabra no em facin bocins. He afegit sagnats i diferents espaiats entre paraules per estructurar el text (com fa el llibre) però el goodreads se'ls passa pel forro i el mostra sense.
cada cop que en max besora treu nou llibre CRASH BOOM BANG resulta divertit veure comentaris i opinions de lectors perplexes que no saben on san fotut OMG WTF pero qué shit es esto bramen criden maleeixen als quatre winds com que aquests no repeteixen al següent torna a passar el mateix en un bucle/loop sense fi mentre els que el seguim de fa temps i ens mola estem sarandonganosvamosacomersarandongaunarrozconbacalao si a la tècnica meravellosa disseccionava les novel·les de campus i amb joan orpí les del barroc aquí l'estil inclassificable de l'autor juga amb un poti-poti melting pot xup-xup de subgèneres de tradició pulp slatterpunk sangifetge raperevenge tevasaenterar naziexplotation deutschland über alles o rape-revenge posa't a quatre grapes que te l'endinyo entre molts d'altres que ell diu que existeixen però que segur que s'ha inventat per fer-se l'intel·lectual el resultat final encaixa com un guant en el gènere bizarro que en castellà l'hagi publicat orciny a la cole midiam no es casualidad güey o sigui que el doble WTF està servit per una banda el que acostuma a generar l'obra de l'autor i per l'altra el propi del gènere WTF WTF aellalegustalagasolina fot-li foc
alguns podreu objectar però aleshores si vale todo vale tudo com sabem que no ens fot el pèl si escriu com li surt dels collons HERETGE com sabem que sap escriure dime cómocómocómo en max és profe de català i en aquesta obra fa anar el llenguatge per on vol perquè vol sabeu allò de picasso i el cubisme i tú no sabes pintar doncs una mica això buenovaleaceptamospulpo pero i el contingut la trama parides sense solta ni volta WTF metaficció WTF bajanades buidor absoluta ganes de provocar pornografia escatologia perversions morals QUE LE CORTEN LA CABEZA ganes de provocar OMG ganes de provocar tot té el seu què bé gairebé tot rés és gratuït well almost anything i si no em creieu llegiu alguna de les entrevistes que li han fet aquests dies la de pliegosuelto sense anar més far away per entendre el perquè de tot plegat i que hi ha més cera que la que arde y la parte sumergida del iceberg QUÈ I QUÈ I QUÈ això vol dir que m'ha d'agradar m'estàs dient RUC notenterás dená com at passas no ESNOB no pas no pas en besora escriu allò que li surt dels collons i lectores i lectors són sobirans d'opinar allò que els hi surt del cony i collons FALTARIA MÁS PEÑA que aquí hemos venido a jugar y si no quieres polvo no vayas a la hera
en resum SUMARIZING els que no saben de què va potser sortiran escaldats o potser HÒSTIA COM MOLA CORRO A PILLAR-ME ELS ALTRES LLIBRE QUE TÉ EL PILLUNI AQUEST els que ja coneixen l'obra de l'autor trobaran un llibre amb referències a altres relats i obres seves i es retrobaran amb vells coneguts
jo he rigut i m'ho he passat de conya un xic millor que amb la tècnica meravellosa no tant com amb en joan orpí y sus adventures au bona nit I TAPAT
cada cop que en max besora treu nou llibre CRASH BOOM BANG resulta divertit veure comentaris i opinions de lectors perplexes que no saben on san fotut OMG WTF pero qué shit es esto bramen criden maleeixen als quatre winds com que aquests no repeteixen al següent torna a passar el mateix en un bucle/loop sense fi mentre els que el seguim de fa temps i ens mola estem sarandonganosvamosacomersarandongaunarrozconbacalao si a la tècnica meravellosa disseccionava les novel·les de campus i amb joan orpí les del barroc aquí l'estil inclassificable de l'autor juga amb un poti-poti melting pot xup-xup de subgèneres de tradició pulp slatterpunk sangifetge raperevenge tevasaenterar naziexplotation deutschland über alles o rape-revenge posa't a quatre grapes que te l'endinyo entre molts d'altres que ell diu que existeixen però que segur que s'ha inventat per fer-se l'intel·lectual el resultat final encaixa com un guant en el gènere bizarro que en castellà l'hagi publicat orciny a la cole midiam no es casualidad güey o sigui que el doble WTF està servit per una banda el que acostuma a generar l'obra de l'autor i per l'altra el propi del gènere WTF WTF aellalegustalagasolina fot-li foc
alguns podreu objectar però aleshores si vale todo vale tudo com sabem que no ens fot el pèl si escriu com li surt dels collons HERETGE com sabem que sap escriure dime cómocómocómo en max és profe de català i en aquesta obra fa anar el llenguatge per on vol perquè vol sabeu allò de picasso i el cubisme i tú no sabes pintar doncs una mica això buenovaleaceptamospulpo pero i el contingut la trama parides sense solta ni volta WTF metaficció WTF bajanades buidor absoluta ganes de provocar pornografia escatologia perversions morals QUE LE CORTEN LA CABEZA ganes de provocar OMG ganes de provocar tot té el seu què bé gairebé tot rés és gratuït well almost anything i si no em creieu llegiu alguna de les entrevistes que li han fet aquests dies la de pliegosuelto sense anar més far away per entendre el perquè de tot plegat i que hi ha més cera que la que arde y la parte sumergida del iceberg QUÈ I QUÈ I QUÈ això vol dir que m'ha d'agradar m'estàs dient RUC notenterás dená com at passas no ESNOB no pas no pas en besora escriu allò que li surt dels collons i lectores i lectors són sobirans d'opinar allò que els hi surt del cony i collons FALTARIA MÁS PEÑA que aquí hemos venido a jugar y si no quieres polvo no vayas a la hera
en resum SUMARIZING els que no saben de què va potser sortiran escaldats o potser HÒSTIA COM MOLA CORRO A PILLAR-ME ELS ALTRES LLIBRE QUE TÉ EL PILLUNI AQUEST els que ja coneixen l'obra de l'autor trobaran un llibre amb referències a altres relats i obres seves i es retrobaran amb vells coneguts
jo he rigut i m'ho he passat de conya un xic millor que amb la tècnica meravellosa no tant com amb en joan orpí y sus adventures au bona nit I TAPAT
November 4, 2022
Una historia tan loca como divertida. Un fix up desopilante y políticamente incorrecto que no dejará indiferente a nadie.
Advertencia: no apto para estómagos sensibles ni para nadie que se tome las cosas serias demasiado en serio.
Advertencia: no apto para estómagos sensibles ni para nadie que se tome las cosas serias demasiado en serio.
July 2, 2020
Necessito ordenar una mica els meus pensaments per poder treure l’entrellat d’aquest caos. Quina canya.
Read
January 28, 2025Besora’s short novel is catnip to the likes of me. It’s so beguiling in its surrealism, excessiveness, silliness and obscenities that I can’t help but fall head-over-heels in love with it. I know I should be casting a critical eye over the book’s lurid scenes of nonsense involving mutant hamsters, alien invasions, cures for baldness, obsessions with Nosferatu (Le Fanu, of course) and the proper pronunciation of “bacon” in Neo-Catalan, but I’m utterly in its thrall. I love The Fake Muse, and I think it loves me.
The Fake Muse is broken into three sections. The first part consists of a series of personality or dating profiles, a rogues gallery of characters**, including the members of the Holofernes family, a household so dysfunctional that the term “dysfunctional” loses all meaning in close proximity to them. The second section is framed as a play. It features many of the characters we meet in the first part. It takes their bizarre stories and ups the ante, adding a neo-noir gloss (just for the laughs). In the third section, Besora is interviewed by one of his characters because, of course, he is.
Besora doesn’t just set out to offend; he sets out to interrogate why he’s so interested in depicting the taboo, whether it be incest, Nazi sects and the objectification of women. Why be repulsive? asks a fictional critic Why upset people? Why not write about post-war Spain instead!?!?!
If that’s all too self-reflexive and pretentious for you, don’t worry because The Fake Muse also FEATURES A MUTANT HAMSTER WHO QUOTES FAMOUS DEAD AUTHORS AND SHOOTS LASER BEAMS FROM ITS EYES.
I’m not going to fall into the trap of saying, “The Fake Muse won’t be for everyone.” The world has become a clown show. As far as I’m concerned, we need more books like The Fake Muse written by novelists who take the piss out of literature, out of themselves, out of the reader.
My full review of The Fake Muse (with a couple more swear words) will appear in the March edition of Locus.
The Fake Muse is broken into three sections. The first part consists of a series of personality or dating profiles, a rogues gallery of characters**, including the members of the Holofernes family, a household so dysfunctional that the term “dysfunctional” loses all meaning in close proximity to them. The second section is framed as a play. It features many of the characters we meet in the first part. It takes their bizarre stories and ups the ante, adding a neo-noir gloss (just for the laughs). In the third section, Besora is interviewed by one of his characters because, of course, he is.
Besora doesn’t just set out to offend; he sets out to interrogate why he’s so interested in depicting the taboo, whether it be incest, Nazi sects and the objectification of women. Why be repulsive? asks a fictional critic Why upset people? Why not write about post-war Spain instead!?!?!
If that’s all too self-reflexive and pretentious for you, don’t worry because The Fake Muse also FEATURES A MUTANT HAMSTER WHO QUOTES FAMOUS DEAD AUTHORS AND SHOOTS LASER BEAMS FROM ITS EYES.
I’m not going to fall into the trap of saying, “The Fake Muse won’t be for everyone.” The world has become a clown show. As far as I’m concerned, we need more books like The Fake Muse written by novelists who take the piss out of literature, out of themselves, out of the reader.
My full review of The Fake Muse (with a couple more swear words) will appear in the March edition of Locus.
June 4, 2020
Después de pulirme “La técnica meravellosa” tenía muchas ganas de leer “La musa fingida y, la verdad, no me ha decepcionado para nada. Al tener tan fresca “La técnica meravellosa” he podido disfrutar de todos los referentes que Besora utiliza para personajes y situaciones de El Valle del Bronx (sé que me he perdido los de “Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya” pero ya le pondré remedio.
¿Es “La musa fingida” un libro equilibrado y políticamente correcto? ¿Encaja en la “nueva normalidad” o en los parámetros de la corrección literaria? Para nada. Si no buscas sobresaltos, emociones encontradas, si te molestan los juegos metaliterarios o que el autor retuerza el lenguaje y escupa culebras este no es tu libro. Si desprecias el Pulp, la serie B, la serie Z, la cultura trash, si desconoces lo que es la ironía aplicada (con mayor o menor delicadeza) a temas espinosos, este no es tu libro.
He leído “La musa fingida” y sé que es mi libro. El libro que esperaba de Max Besora y el libro que quería leer de Max Besora. No lo encuentro redondo, “Bienvenidos al Valle del Bronx”, la primera parte, es deliciosa, con las biografías de cada personaje que se van entrelazando en un “short Cuts” devastador y salvaje; “La venganza de Mandyjane” lo tiene todo: cine de la Troma, Rus Meyer, Naziexplotation… las descripciones forenses de los policías ante la matanza de la familia Holofernes, simplemente brutales. Pero decía antes que no me parecía un libro redondo (y ya me está bien), quizá “La musa fingida”, la sección que cierra el libro y que le da nombre es la que menos me ha gustado (la he encontrado más floja que el resto).
“La musa fingida” es excesiva, tremendamente divertida, descontrolada como un hot rod cargado de fuel y sin frenos y es un guantazo en toda la cara a un determinado tipo de literatura imperante que va estreñida y que se niega a bajar al barro y ensuciarse las manos con la escritura.
PD: ahora toca leer la versión publicada por Males Herbes.
¿Es “La musa fingida” un libro equilibrado y políticamente correcto? ¿Encaja en la “nueva normalidad” o en los parámetros de la corrección literaria? Para nada. Si no buscas sobresaltos, emociones encontradas, si te molestan los juegos metaliterarios o que el autor retuerza el lenguaje y escupa culebras este no es tu libro. Si desprecias el Pulp, la serie B, la serie Z, la cultura trash, si desconoces lo que es la ironía aplicada (con mayor o menor delicadeza) a temas espinosos, este no es tu libro.
He leído “La musa fingida” y sé que es mi libro. El libro que esperaba de Max Besora y el libro que quería leer de Max Besora. No lo encuentro redondo, “Bienvenidos al Valle del Bronx”, la primera parte, es deliciosa, con las biografías de cada personaje que se van entrelazando en un “short Cuts” devastador y salvaje; “La venganza de Mandyjane” lo tiene todo: cine de la Troma, Rus Meyer, Naziexplotation… las descripciones forenses de los policías ante la matanza de la familia Holofernes, simplemente brutales. Pero decía antes que no me parecía un libro redondo (y ya me está bien), quizá “La musa fingida”, la sección que cierra el libro y que le da nombre es la que menos me ha gustado (la he encontrado más floja que el resto).
“La musa fingida” es excesiva, tremendamente divertida, descontrolada como un hot rod cargado de fuel y sin frenos y es un guantazo en toda la cara a un determinado tipo de literatura imperante que va estreñida y que se niega a bajar al barro y ensuciarse las manos con la escritura.
PD: ahora toca leer la versión publicada por Males Herbes.
August 9, 2020
MASTERPIECE, buey, DIVERSIÓN, y METAPULP FICTION de la MEJOR. Tan fan de míster, master & everything MAX BESORA. Imprescindible para los amantes de PASARLO EN GRANDE mientras lees y REÍRSE de TODO.
October 27, 2022
Una historia del linaje del Escupiré sobre vuestra tumba de Boris Vian. Si el escritor francés escribía a contracorriente de la seriedad del existencialismo, Besora lo hace en contra de lo establecido y cómodo de la literatura catalana, ejerciendo una literatura irreverente, faltona, desaforada. Vendría a ser una trituradora desmañada de serie B, en la que hay hámsters mutantes gigantes, sectas nazis satánicas de mujeres, un tío mata de un bocado a un pobre infeliz que hace mucho ruido en un cine... es decir, un pleno ejercicio de libertad literaria, que desde luego no viene a complacer a las buenas conciencias ni a los amantes de la literatura perfeccionista.
Por otro lado, reconocer que, dentro de sus intenciones, sí tiene algunos tiros errados. Por ejemplo, uno de los personajes es un mestizo llamado Jaime Joyce, el cual habla en un spanglish que a lo primero tiene lenguaje coloquial mexicano y argentino y luego ya sólo mexicano. Hay que reconocer que Besora ha asimilado bastante ese vocabulario, pero por otro lado no siempre lo utiliza con tino y suena bastante falso y forzado. Le falta abusar del "pinche".
La primera parte de la novela es una especie de autobiografías de los personajes, dónde hablan en primera persona de sus taras, de sus filias y sus fobias. En la segunda, muchos de esos personajes no aparecen y se vuelve en una especie de pieza teatral dónde se produce una historia policial igual de hiperbólica que los relatos de la primera parte. Sin embargo, notas que muchas páginas no son necesarias, de hecho las leí un poco a la carrera porque no era necesario leer cada palabra para captar el sentido o entender mejor los detalles de la situación, de modo que se nota escrito un poco con prisas.
Al final la novela se revela como un alegato demente antimachista y más o menos salva los muebles, pero tengo la sensación que lo hace sobre la bocina, dentro del descontrol estético, Besora no siempre logra imponer control literario.
En todo caso una lectura bastante divertida y diferente respecto a lo que normalmente podemos leer en el panorama nacional catalán.
Read
July 17, 2020Pensant com escriure aquesta ressenya de La musa fingida de Max Besora m’he sentit temptat a fer una cosa caòtica però caòtica wtf que te flipes xaval perquè escriure així sense signes de puntuació enganxa com una mala cosa joder si enganxa és que no pararia cony però és que fer això seria buf pam xof bang bang seria com tirar un misto i un bidó de benzina a les cendres d’un bosc arrasat per un incendi hihihi però a la vegada això flueix moltíssim que t’hi cagues ens estem entenent i no he posat ni una coma flipa tio. Val més, però, que torni a la senda de Pompeu Fabra i escrigui en una llengua fastigosament normativa, almenys perquè jo mateix m’entengui i pugui ordenar aquest cacau mental que aquest llibre m’ha deixat a sobre.
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya d'Edgar Cotes a: https://elbiblionauta.com/ca/2020/07/...
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya d'Edgar Cotes a: https://elbiblionauta.com/ca/2020/07/...
April 20, 2025
hey but you don't mention any muse you only talk about extreme and senseless violence you talk about really disgusting things stories of perverts rapists sexism and murderers are youmax besora does it again! following the triumphant hilarity of his first book in translation, the adventures and misadventures of the extraordinary and admirable joan orpí, conquistador and founder of new catalonia, the barcelona-born author's second book to be rendered from the catalan is even more ridiculous, ribald, and irreverent. whereas joan orpí was a shit-tonne of fun (and how!), the fake muse (la musa fingida) has more than a ton of shit... and sex and violence and humor and hijinks and waggishness and aberrant ingenuity and self-referential shamelessness.
sick in the head or what he says to me besides you don't even know how to write you seem illiterate why don't you write literature that everybody likes about the post-war period or a middle-class family that's what sells you can get famous and win a prize
you illiterate stupidized young people you are the decay of culture the colon cancer of this country if joan orpí the great founder of the neocatalan homeland came back from the dead he would immediately commit suicide just hearing this linguistic bastardization said one of the butchers visibly annoyedwho needs a lit mag when you could have a lit rag instead?! the fake muse is a delight from start to finish — if some 300,000 pages too short. no doubt this book would be offensive to many, but any reader would know from the very first page whether this belletristic tabloid of a novel is for them. the structure, the form, the characters, the language, the dialogue, the metatextuality, the utter derangement of the story, it's all so magnificently deviant, making for a maniacal gambol through a garden of indecency.
*translated from the catalan by mara faye lethem (solà, sala, pron, kopf, nopca, cabré, sánchez piñol, et al.).
December 7, 2020
a musa fingida es un ejercicio de reflexión, sátira y deconstrucción presentado en un envoltorio repulsivo. Esta quizás sea la gran barrera de entrada a la novela para muchas personas: os garantizo que al menos una escena os va a dar bastante asco. Incluso para quienes no les dé asco, el empaquetado banal puede matar el interés e impedirles llegar al meollo. Pero el hecho es que es una novela indómita, como la joven protagonista, y esa puerilidad pulp es parte esencial de ella; no me imagino que las mismas tesis puedan presentarse directamente, sin sorna y sin doblez, y funcionen con la misma efectividad.
Reseña completa: https://libros-prohibidos.com/max-bes...
Reseña completa: https://libros-prohibidos.com/max-bes...
January 31, 2021
Escatològica, irreverent, violenta, provocadora, necessària. Una mirada fresca al concepte de la llibertat d'escriure i una reflexió profunda: qui mana en el procés creatiu, l'autor o el personatge?
Un bizarro català per llegir amb la ment oberta.
Un bizarro català per llegir amb la ment oberta.
January 4, 2026
Quina paranoia. Res té sentit tot això és un viatge. La cosa més estranya que he llegit mai en forma de llibre.
El recomenaria molt a alguna gent i no el recomenaria gens a alguna altra. A mi m’ha encantat haver-lo llegit encara q no te 5 estrelles perquè al final se m’ha fet un pel llarg.
El recomenaria molt a alguna gent i no el recomenaria gens a alguna altra. A mi m’ha encantat haver-lo llegit encara q no te 5 estrelles perquè al final se m’ha fet un pel llarg.
October 24, 2020
No se si tinc legitimitat per fer una crítica ja que només he llegit 72 pàgines però realment aquest llibre es molt absurd i crec que després és pitjor pel que he pogut fullejar. Hi ha parts divertides i fins i tot crítiques, però acaba posant molt de pes en pràctiques sexuals desagradables o directament il·legals. Això potser em fa ser una rància estirada però potser a algú aquesta ressenya li és útil.
March 4, 2025
Besora ha fet amb la Musa Fingida un experiment metaliterari que a la vegada és una de les coses més estrafolaries que he llegit mai. La història que ens presenta, carregada de violència gratuita, sexe i viscera, justeja molt. És la primera part, on presenta els personatges, la que més m'ha agradat.
July 21, 2020
No sé qué he leído, pero lo volvería a leer.
August 23, 2025
A story of a number of characters, all separate, but all part of an overarching story. All of them battling their own demons and trauma, seemingly all tied together.
This book was a metamodern mess. It's disgusting and vile, concerning, yet captivating. No one seems to be having a good time and it's a bit like watching a train wreck. You want to dig deeper into the shit to see what's at the bottom, for better or worse.
I struggled with it at the start. It's a short book so I decided to power through. I was not a fan of the first 100 pages when its exposing us to all the characters. But in the last third of the book, it all starts coming together and it pays off.
This book is certainly not for everyone, but I think for some people it's worth getting through the bad, because the good parts are great.
Overall I didn't love a lot of this book and I was thinking it would end up being a two, maybe three star read, but the last 50 pages of the book really pulled me in and made me like it a lot more.
This book was a metamodern mess. It's disgusting and vile, concerning, yet captivating. No one seems to be having a good time and it's a bit like watching a train wreck. You want to dig deeper into the shit to see what's at the bottom, for better or worse.
I struggled with it at the start. It's a short book so I decided to power through. I was not a fan of the first 100 pages when its exposing us to all the characters. But in the last third of the book, it all starts coming together and it pays off.
This book is certainly not for everyone, but I think for some people it's worth getting through the bad, because the good parts are great.
Overall I didn't love a lot of this book and I was thinking it would end up being a two, maybe three star read, but the last 50 pages of the book really pulled me in and made me like it a lot more.
June 20, 2020
Anada d'olla important.
Quiere ser provocador y rompedor y claramente lo consigue.
Bizarrería surrealista pura en el primer acto. Debacle de personajes en una obra de teatro culebronesca y demencial en el segundo. Metarreflexión sadomasopirandelliana en el tercero. ¿A que nunca hubiérais dicho que eso podría ser una sinopsis real de una obra? Potoma.
Luego, claro, con tanta barbarie irreverente o ridícula o cafrepunk se hace complicado quedarse con las perlas literarias y los destellos de intelectualidad que hay por ahí repartidos en medio del batiburrillo.
Digamos quizás que sería algo así como Beckett a día de hoy con una botella de whisky del bueno al lado, echando la tarde, escribiendo para sí mismo sin presunción y sin expectativas y sobre todo sin miedo.
Indiferentes no os va a dejar, eso seguro.
Quiere ser provocador y rompedor y claramente lo consigue.
Bizarrería surrealista pura en el primer acto. Debacle de personajes en una obra de teatro culebronesca y demencial en el segundo. Metarreflexión sadomasopirandelliana en el tercero. ¿A que nunca hubiérais dicho que eso podría ser una sinopsis real de una obra? Potoma.
Luego, claro, con tanta barbarie irreverente o ridícula o cafrepunk se hace complicado quedarse con las perlas literarias y los destellos de intelectualidad que hay por ahí repartidos en medio del batiburrillo.
Digamos quizás que sería algo así como Beckett a día de hoy con una botella de whisky del bueno al lado, echando la tarde, escribiendo para sí mismo sin presunción y sin expectativas y sobre todo sin miedo.
Indiferentes no os va a dejar, eso seguro.
March 8, 2026
What.A.Ride. A wild ride through a Francis Bacon painting on mescaline.
Multiple characters dealing with abuse, abusing, pain, and inflicting of pain. The muse, the fake muse, is the infliction and maybe the influcted- the characters we create and destroy and kill.
Like a ramped up run through a sadistic Tarantino film.
I found this to be equivalent to answering trivia questions while being held under the aim of a pistol.
I plan to read all this authors books, because this broke all of the walls and brought literature and what being an author is in the most derogatory form.
Multiple characters dealing with abuse, abusing, pain, and inflicting of pain. The muse, the fake muse, is the infliction and maybe the influcted- the characters we create and destroy and kill.
Like a ramped up run through a sadistic Tarantino film.
I found this to be equivalent to answering trivia questions while being held under the aim of a pistol.
I plan to read all this authors books, because this broke all of the walls and brought literature and what being an author is in the most derogatory form.
May 24, 2025
I read this whole book in one sitting. It's not unlike a Wes Anderson film.
I can confidently say I've never read anything like this, and I probably never will encounter anything similar in the foreseeable future.
This book psychoanalyzes itself, its characters, the author, the reader, and major problems in the world: it's a social commentary foreshadowing our inevitable end caused by a giant mutant hamster, king kong, a vampire named Johnny, and Mandyjane.
I can confidently say I've never read anything like this, and I probably never will encounter anything similar in the foreseeable future.
This book psychoanalyzes itself, its characters, the author, the reader, and major problems in the world: it's a social commentary foreshadowing our inevitable end caused by a giant mutant hamster, king kong, a vampire named Johnny, and Mandyjane.
June 12, 2020
La musa fingida es un trabajo de ficción inclasificable e indescriptible que me ha encantado. He leído la edición en español de Orciny Press que es fantástica.
Escenas bizarras, reflexiones literarias y lingüísticas y creación de un mundo ficticio que no te deja indiferente.
Me ha parecido maravilloso
Escenas bizarras, reflexiones literarias y lingüísticas y creación de un mundo ficticio que no te deja indiferente.
Me ha parecido maravilloso
June 2, 2024
Una bogeria una mica passada de voltes, però que aconsegueix ser original i fer-te riure (a mi, almenys) la major part del temps. Especialment sorpresiva l'absència total de signes de puntuació de cap mena, i que et convida a llegir de manera frenètica.
September 1, 2025
Novela que comença amb petits contes sobre diversos personatges de la Vall del Bronx. És una obra pulp, tarantiniana on es barreja ironia, venjança, brutalitat, sexe, sang... al final la protagonista Mendy Jane acaba enfrontant-se a tot, fins i tot a l'autor.
June 17, 2020
Dubtava entre 4 i 5 estrelles.
Max Besora torna per la porta gran amb una novel·la pulp/ sèrie B però marca de la casa. Els que ja el coneixeu ja sabeu què us hi podeu trobar.
Max Besora torna per la porta gran amb una novel·la pulp/ sèrie B però marca de la casa. Els que ja el coneixeu ja sabeu què us hi podeu trobar.
July 23, 2020
Jo li poso la nota màxima. Què busca Max Besora? Crec que ha traslladat a la literatura l'essència de la nostra societat, el llenguatge i les nostres baixeses i les nostres aspiracions.
September 9, 2020
brutal
January 3, 2021
He rigut molt llegint el llibre, i l’he compartit llegint en veu alta alguns capítols per contrastar el surrealisme que s’hi desprèn.
En vull més!
Alguna recomanació més d’humor??
En vull més!
Alguna recomanació més d’humor??
January 24, 2021
«La nostra història és un llibre on s'hi van passant les pàgines una vegada i una altra fins que al final s'acaben les fulles i tot desapareix.»
February 18, 2021
Me decepcionó
September 2, 2021
Serien dues estrelles i mitja. Pel que m'ha fet riure serien tres o quatre, però amb una avaluació literària seriosa, serien només dues.
Displaying 1 - 30 of 40 reviews