Why I Write

by George Orwell

Whether puncturing the lies of politicians, wittily dissecting the English character or telling unpalatable truths about war, Orwell's timeless, uncompromising essays are more relevant, entertaining and essential than ever in today's era of spin.

Contents:
"Why I Write", first published 1946
"The Lion and the Unicorn", first published 1940
"A Hanging", first published 1931
"Politics and the English Language", first published 1946

Genres: Nonfiction, Writing, Essays, Politics, Classics, Philosophy, History

120 pages, Paperback

First published January 1, 1946

About the author

Eric Arthur Blair was an English novelist, poet, essayist, journalist and critic who wrote under the pen name of George Orwell. His work is characterised by lucid prose, social criticism, opposition to all totalitarianism (both fascism and stalinism), and support of democratic socialism.

Orwell is best known for his allegorical novella Animal Farm (1945) and the dystopian novel Nineteen Eighty-Four (1949), although his works also encompass literary criticism, poetry, fiction and polemical journalism. His non-fiction works, including The Road to Wigan Pier (1937), documenting his experience of working-class life in the industrial north of England, and Homage to Catalonia (1938), an account of his experiences soldiering for the Republican faction of the Spanish Civil War (1936–1939), are as critically respected as his essays on politics, literature, language and culture.

Orwell's work remains influential in popular culture and in political culture, and the adjective "Orwellian"—describing totalitarian and authoritarian social practices—is part of the English language, like many of his neologisms, such as "Big Brother", "Thought Police", "Room 101", "Newspeak", "memory hole", "doublethink", and "thoughtcrime". In 2008, The Times named Orwell the second-greatest British writer since 1945.

Reviews

[Pau Torras]

En molts sentits, fora d'època i fora de lloc. Però al mateix temps, moltes de les inquietuds polítiques i els problemes que remarca són molt propers als temps que ens ha tocat viure. De fet, és molt interessant de veure com, lluny d'implementar-se el somni socialista que ven n'Orwell, s'ha construït un futur que segueix fil per randa molts dels mateixos problemes estructurals que van propiciar la segona Gran Guerra - irònicament l'únic dels futurs que Orwell considerava impossible. És també interessant la dissecció prou encertada de molts mecanismes polítics moderns i dels incentius de les classes benestants, que crec que segueixen ben vigents, així com la dissecció del llenguatge polític modern de l'últim assaig del volum.

[Raquel Casals Bolsa]

Encara actual, útil i necessari. Tant la part dels moviments polítics del seu moment com l'assaig sobre el lligam entre política i llengua, passant per una escena crua que remou. Recomanadíssim ✨

[sònia montserrat]

Aquest escrit tracta un tema que m'obsessiona, que és el "portar dins" la necessitat d'escriure, i per tant, ser escriptor.
No sé si per issues no resolts del meu passat, però jo literal que amb 12-14 anys sabia que volia ser escriptora, escrivia molt i guanyava els jocs florals i no veia un altre futur per mi. Ara escric ressenyes al goodreads i dona gràcies.
Literal em passa el contrari del Orwell, on ell tenia la necessitat d'escriure i intentava de totes les formes reprimir-la, jo m'he d'obligar a seure i forçar el meu cap a dir coses interessants. No és que m'estigui comparant amb ell e. Però és un tema en el que penso molt, i crec que molta gent li ha passat, el perdre l'enginy i la imaginació per a inventar històries a mida que et vas fent gran. O potser és pel que ell diu: que tots els escriptors son vanidosos, egoistes i ganduls, i escriure un llibre és una lluita horrible i esgotadora, com un llarg atac d'alguna malaltia dolorosa.

D'altra banda, també tracta el tema de la política i la literatura, i escriure quan tens alguna cosa a la qual criticar o de la que queixar-te, i com el que ell volia era fer de l'escriptura política un art. what a cervell gordo tenia el tio.

[Maria Causadias]

Selecció d'articles d'Orwell al voltant de diversos temes que aborda amb la mordacitat que el caracteritza: la funció del crític literari, la influència de la política en la llengua, el menyspreu de la novel·la, el compromís polític, etc.

Un dels articles més entretinguts i didàctics és "La política i la llengua anglesa" (1946), aplicable tanmateix a qualsevol llengua, on tracta de metàfores "moribundes", complements falsos, diccions pretensioses, paraules sense sentit i tot allò que contribueix a inflar l'estil.

Tot i que la portada, més pròpia d'un llibre de sèrie B, desmereix el contingut, recomano llegir-lo, fins i tot si algunes referències poden semblar llunyanes.

[Vicent Flor Moreno]

He publicat una ressenya del llibre publicada a La Veu dels Llibres: https://www.diarilaveu.cat/laveudelsl...