What do you think?
Rate this book
Kitchen
Banana Yoshimoto's novels have made her a sensation in Japan and all over the world, and Kitchen, the dazzling English-language debut that is still her best-loved book, is an enchantingly original and deeply affecting book about mothers, love, tragedy, and the power of the kitchen and home in the lives of a pair of free-spirited young women in contemporary Japan. Mikage, the heroine of Kitchen, is an orphan raised by her grandmother, who has passed away. Grieving, she is taken in by her friend Yoichi and his mother (who was once his father), Eriko. As the three of them form an improvised family that soon weathers its own tragic losses, Yoshimoto spins a lovely, evocative tale that recalls early Marguerite Duras. Kitchen and its companion story, "Moonlight Shadow," are elegant tales whose seeming simplicity is the ruse of a writer whose voice echoes in the mind and the soul.
160 pages, Paperback
First published January 30, 1988
About the author
Banana Yoshimoto
234 books9,644 followersBanana Yoshimoto (よしもと ばなな or 吉本 ばなな) is the pen name of Mahoko Yoshimoto (吉本 真秀子), a Japanese contemporary writer. She writes her name in hiragana. (See also 吉本芭娜娜 (Chinese).)
Along with having a famous father, poet Takaaki Yoshimoto, Banana's sister, Haruno Yoiko, is a well-known cartoonist in Japan. Growing up in a liberal family, she learned the value of independence from a young age.
She graduated from Nihon University's Art College, majoring in Literature. During that time, she took the pseudonym "Banana" after her love of banana flowers, a name she recognizes as both "cute" and "purposefully androgynous."
Despite her success, Yoshimoto remains a down-to-earth and obscure figure. Whenever she appears in public she eschews make-up and dresses simply. She keeps her personal life guarded, and reveals little about her certified Rolfing practitioner, Hiroyoshi Tahata and son (born in 2003). Instead, she talks about her writing. Each day she takes half an hour to write at her computer, and she says, "I tend to feel guilty because I write these stories almost for fun."
Along with having a famous father, poet Takaaki Yoshimoto, Banana's sister, Haruno Yoiko, is a well-known cartoonist in Japan. Growing up in a liberal family, she learned the value of independence from a young age.
She graduated from Nihon University's Art College, majoring in Literature. During that time, she took the pseudonym "Banana" after her love of banana flowers, a name she recognizes as both "cute" and "purposefully androgynous."
Despite her success, Yoshimoto remains a down-to-earth and obscure figure. Whenever she appears in public she eschews make-up and dresses simply. She keeps her personal life guarded, and reveals little about her certified Rolfing practitioner, Hiroyoshi Tahata and son (born in 2003). Instead, she talks about her writing. Each day she takes half an hour to write at her computer, and she says, "I tend to feel guilty because I write these stories almost for fun."
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 18 of 18 reviews
February 7, 2026
Kitchen és una novel·la que inclouu Kitchen, la història principal, i Moonlight Shadow, una segona història més curta, però amb la mateixa qualitat literària.
Primer de tot, com sempre, és literatura japonesa i hem d'anar amb la ment oberta per la manera que tenen d'escriure, per molt que parlin d'històries reals, a vegades inclouen algun element fantàstic o màgic. També veiem que hi ha alguns pensaments dels personatges o no sé si per com queda traduït que queda molt estrany.
Les dues històries tracten principalment la temàtica del dol. En la primera, la jove Mikage perd la seva àvia, que és amb qui viu, i es queda sola, al cap d'uns dies, un jove conegut de la seva àvia, en Yuichi, li proposa anar a viure amb ell i la seva mare. Aquí vull fer un petit incís, el llibre va ser escrit als anys 80 i estem parlant de Japó, un país molt tradicional i molt masclista i molt normatiu, no vull esguerrar la història a ningú, però l'Eriko té una història al darrere molt interessant, i que l'autora la plasmés a la novel·la i li posés nom, em sembla admirable, tenint en compte el moment en que es va escriure.
La segona part, Moonlight Shadow, està insipirada en la canço homònima de Mike Oldfield i ens explica la història de la Satsuki, una jove que també està patint un dol molt intens.
A mi m'ha agradat molt més la història de Kitchen (encara que la segona també és molt bona) , és increïble com l'autora transmet i mostra tots els detalls, l'ambient i els sentiments dels personatges. És increïble com d'una escena qualsevol en una cuina et pot transmetre tantíssim.
Per últim, em sembla brutal que aquesta fos la primera novel·la de Banana Yoshimoto, que s'ha convertit en una de les autores més importants de la literatura japonesa. Aquest llibre el va escriure quan encara era una jove estudiant i treballava em una cafeteria. Tinc ganes de llegir-ne més. He vist que estan traduïdes al català per Busquets.
També m'agradaria destacar que he vist alguna petita errada d'edició. I mirant, he vist qui son els traductors, Junichi Matsuura i Lourdes Porta Fuentes. He llegit que Junichi Matsuura va ser el professor japonès que va obrir el departament de japonès a la EOI Drassanes als anys 70, va col·laborar en la redacció del diccionari català-japonès i tradueix a grans autors com Murakami. Gràcies a ell i de la Lourdes Porta (que segueix sent professora) per la seva feina ens han apropat més el Japó en els últims 50 anys.
La novel·la t'agradarà molt si t'agrada Murakami i la literatura japonesa.
Primer de tot, com sempre, és literatura japonesa i hem d'anar amb la ment oberta per la manera que tenen d'escriure, per molt que parlin d'històries reals, a vegades inclouen algun element fantàstic o màgic. També veiem que hi ha alguns pensaments dels personatges o no sé si per com queda traduït que queda molt estrany.
Les dues històries tracten principalment la temàtica del dol. En la primera, la jove Mikage perd la seva àvia, que és amb qui viu, i es queda sola, al cap d'uns dies, un jove conegut de la seva àvia, en Yuichi, li proposa anar a viure amb ell i la seva mare. Aquí vull fer un petit incís, el llibre va ser escrit als anys 80 i estem parlant de Japó, un país molt tradicional i molt masclista i molt normatiu, no vull esguerrar la història a ningú, però l'Eriko té una història al darrere molt interessant, i que l'autora la plasmés a la novel·la i li posés nom, em sembla admirable, tenint en compte el moment en que es va escriure.
La segona part, Moonlight Shadow, està insipirada en la canço homònima de Mike Oldfield i ens explica la història de la Satsuki, una jove que també està patint un dol molt intens.
A mi m'ha agradat molt més la història de Kitchen (encara que la segona també és molt bona) , és increïble com l'autora transmet i mostra tots els detalls, l'ambient i els sentiments dels personatges. És increïble com d'una escena qualsevol en una cuina et pot transmetre tantíssim.
Per últim, em sembla brutal que aquesta fos la primera novel·la de Banana Yoshimoto, que s'ha convertit en una de les autores més importants de la literatura japonesa. Aquest llibre el va escriure quan encara era una jove estudiant i treballava em una cafeteria. Tinc ganes de llegir-ne més. He vist que estan traduïdes al català per Busquets.
També m'agradaria destacar que he vist alguna petita errada d'edició. I mirant, he vist qui son els traductors, Junichi Matsuura i Lourdes Porta Fuentes. He llegit que Junichi Matsuura va ser el professor japonès que va obrir el departament de japonès a la EOI Drassanes als anys 70, va col·laborar en la redacció del diccionari català-japonès i tradueix a grans autors com Murakami. Gràcies a ell i de la Lourdes Porta (que segueix sent professora) per la seva feina ens han apropat més el Japó en els últims 50 anys.
La novel·la t'agradarà molt si t'agrada Murakami i la literatura japonesa.
December 23, 2022
No sé ni què dir. M’ha deixat sense paraules. No pense que Kitchen siga un llibre perfecte —de fet, al principi, m’ha costat entrar en l’ambient que proposa Yoshimoto— però sí que l’he trobat fascinant. M’ha encantat (en el sentit més literal de la paraula).
Kitchen tracta la vida que queda després de la mort d’algú estimat. També tracta els llocs on comença a discórrer aquesta vida després de l’aturada que significa la mort. Però la trama és un aspecte secundari. L’element especial de Kitchen és la veu narradora que travessa el llibre, i que no s’assembla a res que haja jo llegit mai. Les imatges que proposa continuament estan plenes de vida, són noves, potents i generatives. Kitchen és purament màgic, no sé, com crepuscular.
Tota l’estona pensava “ací s’esta movent una saviesa que encara no conec”. I també “açò és el que vull fer jo”.
🧎♀️
Pero, sin embargo, al mirar a Urara, que en aquel momento estaba sonriendo ante mí, y entre el suave aroma del café, sentí vivamente que estaba cerca de “algo”. La ventana se estremecía por el viento. Con certeza ste sentimiento pasaría por más que fijara la mirada y abriese el corazón, como cuando había visto a Hitoshi.
Ese “algo” brillaba con fuerza en la oscuridad, como el sol, y yo atravesaba las tinieblas a una velocidad de vértigo. La bendición caía sobre mí como un salmo, y yo rogaba: “Quiero ser más fuerte”.
Kitchen tracta la vida que queda després de la mort d’algú estimat. També tracta els llocs on comença a discórrer aquesta vida després de l’aturada que significa la mort. Però la trama és un aspecte secundari. L’element especial de Kitchen és la veu narradora que travessa el llibre, i que no s’assembla a res que haja jo llegit mai. Les imatges que proposa continuament estan plenes de vida, són noves, potents i generatives. Kitchen és purament màgic, no sé, com crepuscular.
Tota l’estona pensava “ací s’esta movent una saviesa que encara no conec”. I també “açò és el que vull fer jo”.
🧎♀️
Pero, sin embargo, al mirar a Urara, que en aquel momento estaba sonriendo ante mí, y entre el suave aroma del café, sentí vivamente que estaba cerca de “algo”. La ventana se estremecía por el viento. Con certeza ste sentimiento pasaría por más que fijara la mirada y abriese el corazón, como cuando había visto a Hitoshi.
Ese “algo” brillaba con fuerza en la oscuridad, como el sol, y yo atravesaba las tinieblas a una velocidad de vértigo. La bendición caía sobre mí como un salmo, y yo rogaba: “Quiero ser más fuerte”.
March 4, 2021
«Kitchen» son dues històries curtes sobre la mort i el dol, fragments de la vida de dues noies que acaben de perdre a una persona estimada. És una escriptura tan delicada, senzilla, íntima que et transporta a un mon aparentment quotidià i ordinari però ple de màgia: una licuadora, la neteja d’una cuina, un viatge en taxi enmig de la nit, un cascabel, un pont i un riu.
March 5, 2026
Kitchen és una narració molt sensitiva en què el dol per la mort d’una persona estimada permet que dos joves es trobin per atzar i que es reconeguin com a afins. És una història d’una prosa exquisida (malgrat que en aquesta edició hi ha alguna errada) que pretén representar la necessitat de cuidar l’altre, d’unir-se davant la pèrdua. A més de l’ambient i el lirisme que crea l’autora, el menjar japonès té un gran paper i és, fins i tot, una mena de símbol de l’estat d’ànim dels protagonistes. També he de dir que no sé què m’ha agradat més, si la narració llarga o Moonlight shadow, que és el relat final. De tota manera, val la pena només pel següent fragment de l’epíleg que Yoshimoto afageix a l’edició:
"Conquistar y crecer: creo que estas dos acciones junto con todas sus esperanzas y potencialidades, son cualidades del alma del individuo. Tengo tantos amigos, conozco a tantas personas que intentan ir siempre hacia delante, luchando con su vida de todos los días silenciosamente y con ímpetu… Este es mi primer libro y está dedicado a todos ellos." 🍂
"Conquistar y crecer: creo que estas dos acciones junto con todas sus esperanzas y potencialidades, son cualidades del alma del individuo. Tengo tantos amigos, conozco a tantas personas que intentan ir siempre hacia delante, luchando con su vida de todos los días silenciosamente y con ímpetu… Este es mi primer libro y está dedicado a todos ellos." 🍂
May 2, 2026
un relat lluminós sobre la pèrdua i el dol que t'allibera el cor. sempre és curiós llegir autors japonesos ja que la seva forma d'expressar-se és molt única, i els petits entrebancs per diferències culturals lluny de ser molestos aporten molta riquesa. també és una mica el llibre que la sally rooney es pensava que havia fet amb 'gent normal'.
February 29, 2024
Dues històries independents sobre el dol, en femení. M’ha encantat.
February 26, 2024
3'5⭐ em temo que la traducció més aviat estranya que he llegit no m'ha permès gaudir plenament de Kitchen... de tota manera, crec que m'ha arribat en el moment perfecte (enfebrada, després de deixar la universitat per estudiar cuina talment com la Mikage, i pensant constantment en la mort des de fa setmanes), i acompleix la comesa de l'autora: "[...] me haría muy feliz si (les persones desconegudes que han llegit aquest llibre) se sintiesen tan solo un poco más ligeras". així doncs, malgrat les frases incongruents, agraeixo la companyia que m'ha fet, sobretot Moonlight Shadow; que m'ha agradat molt més. tot just acabada la lectura he pogut apreciar les formes juganeres dels núvols mentre transitaven pel cel, o el somriure plàcid en el rostre dorment i arrugat d'una persona que estimo, i aquesta mena de consciència càlida a la bellesa és una de les coses més boniques que et pot provocar un llibre
April 8, 2026
no sé si és la traducció o el llibre directament, no he connectat
December 18, 2025
"Quiero seguir sintiendo a toda costa que algún día he de morir. De otro modo, no sentiría que estoy viviendo."
La meva primera obra de la Yoshimoto, m'ha captivat la senzillesa i facilitat amb la que es llegeixen els relats, estic acostumada a les obres japoneses més cíniques o complexes i m'he vist atrapada veient com les pàgines volaven. És fascinant la capacitat que té de mostrar com el dol, la melancolia i el pas del temps afecta a les persones i com elles es relacionen amb el seu voltant en aquests moments de canvi sobtat. Ja sigui a través de la cuina, el running o portant els vestits que et recorden a la difunta, l'atmosfera que envolta a la trama és molt reconfortant tot i la tristesa. Seguint la tendència de les altres ressenyes, també m'ha semblat molt millor el primer relat, Kitchen, que el segon, Moonlight Shadow, però també tenia els seus punts forts (m'ha semblat preciós el detall del cascavell com a recordatori del teu estimat). No sé si és la narració en si o la traducció, però algunes frases sí que semblava que haguessin de tenir més força en la narrativa de la que acabaven mostrant...
La meva primera obra de la Yoshimoto, m'ha captivat la senzillesa i facilitat amb la que es llegeixen els relats, estic acostumada a les obres japoneses més cíniques o complexes i m'he vist atrapada veient com les pàgines volaven. És fascinant la capacitat que té de mostrar com el dol, la melancolia i el pas del temps afecta a les persones i com elles es relacionen amb el seu voltant en aquests moments de canvi sobtat. Ja sigui a través de la cuina, el running o portant els vestits que et recorden a la difunta, l'atmosfera que envolta a la trama és molt reconfortant tot i la tristesa. Seguint la tendència de les altres ressenyes, també m'ha semblat molt millor el primer relat, Kitchen, que el segon, Moonlight Shadow, però també tenia els seus punts forts (m'ha semblat preciós el detall del cascavell com a recordatori del teu estimat). No sé si és la narració en si o la traducció, però algunes frases sí que semblava que haguessin de tenir més força en la narrativa de la que acabaven mostrant...
June 1, 2024
Recomano llegir abans l'epíleg del llibre per situar-te davant la novel·la com el que és, una primera obra escrita des de l'impuls d'una persona jove.
Perque per mi això explica i disculpa els comportaments narratius desconcertants dels protagonistes sobre tot del primer relat (Kitchen) i la ingenuïtat i certa simplicitat de les emocions davant la mort i la soletat.
Vaig llegir fa uns anys un altre llibre posterior d'aquesta escriptora (Tsugumi) i, pel que recordo, el personatge protagonista era també una noia amb una història dramàtica que condicionava el seu present però tenia una profunditat que em va commoure més que els personatges d'aquest llibre.
Perque per mi això explica i disculpa els comportaments narratius desconcertants dels protagonistes sobre tot del primer relat (Kitchen) i la ingenuïtat i certa simplicitat de les emocions davant la mort i la soletat.
Vaig llegir fa uns anys un altre llibre posterior d'aquesta escriptora (Tsugumi) i, pel que recordo, el personatge protagonista era també una noia amb una història dramàtica que condicionava el seu present però tenia una profunditat que em va commoure més que els personatges d'aquest llibre.
April 16, 2025
2 relats al estil murakami, el primer amb dos parts i el segon és una historia curta a part. Tracta la mort i el desencant d'una manera molt particular sembla que els protas només puguin viure a través del que passarà a continuació basantse en la importancia de petites coses del dia a dia. Molt japo.
August 25, 2023
La trama no és gaire interessant (la del segon llibre té una mica més de misteri) però està escrit amb molta cura i carinyo, pensava que el tenir dues històries totalment separades seria raro però la segona em va agradar més que la primera
May 20, 2025
Feia temps que no llegia res tan arrelat a la realitat i alhora tan màgic. Sembla ser una qualitat que trobo sovint en autors japonesos, cadascun amb els seus matisos i amb la seva empremta. Kitchen i Moonlight Shadow fan que les penes més grans dolguin fins al punt de poder passar pàgina.
August 5, 2022
L’estil és molt naïf i crec que la traducció no ajuda.
August 24, 2022
una forma d’escriure peculiar però molt fàcil de llegir, una trama que et deixa enganxada fins que no l’acabes
January 10, 2026
Gràcies Yoshimoto, per donar-nos l’oportunitat d’acomiadar-nos, de llegir tendresa i d’haver-nos donat un consol.
Espero poder llegir molts llibres teus durant molts i molts anys.
Espero poder llegir molts llibres teus durant molts i molts anys.
August 13, 2025
DNF (pàgina 63)
Feia temps que no deixava un llibre a mitges; crec que l'últim va ser un Mishima del Club de lectura Bungaku de l'any passat. Si no tingués una pila enorme de llibres per llegir —alguns dels quals de la biblioteca en préstec i amb data de venciment— potser li hauria donat una oportunitat, però la veritat és que no he connectat a cap nivell amb el llibre i he preferit prioritzar el meu temps.
Crec que és el segon llibre de Banana Yoshimoto que abandono, potser les seves històries no estan fetes per mi. Però recordant l'exemple de Mishima —no vaig encertar el llibre fins a la tercera oportunitat— em reservo una última bala. El temps dirà.
Feia temps que no deixava un llibre a mitges; crec que l'últim va ser un Mishima del Club de lectura Bungaku de l'any passat. Si no tingués una pila enorme de llibres per llegir —alguns dels quals de la biblioteca en préstec i amb data de venciment— potser li hauria donat una oportunitat, però la veritat és que no he connectat a cap nivell amb el llibre i he preferit prioritzar el meu temps.
Crec que és el segon llibre de Banana Yoshimoto que abandono, potser les seves històries no estan fetes per mi. Però recordant l'exemple de Mishima —no vaig encertar el llibre fins a la tercera oportunitat— em reservo una última bala. El temps dirà.
May 8, 2023
un dels meus llibres preferits, una obra senzilla i colpidora sobre la soletat però també les formes de l'amor.
Displaying 1 - 18 of 18 reviews