What do you think?
Rate this book
Infeliç
Un Turguénev inèdit en català, considerat per Flaubert una de les obres mestres de la narrativa russa
En els cercles refinats de Moscou, un jove queda encisat en conèixer l’enigmàtica Susanna Ivànovna, fillastra d’un despòtic professor particular. Captivat pel misteri que l’envolta, vol saber-ne més coses, i entendre les tràgiques circumstàncies per les quals es troba sola i desemparada entre estranys, com «una coloma blanca enmig d’una bandada de corbs negres». L’amor més tràgic i les passions més fosques brillen com mai en l’exquisida prosa de Turguénev.
En els cercles refinats de Moscou, un jove queda encisat en conèixer l’enigmàtica Susanna Ivànovna, fillastra d’un despòtic professor particular. Captivat pel misteri que l’envolta, vol saber-ne més coses, i entendre les tràgiques circumstàncies per les quals es troba sola i desemparada entre estranys, com «una coloma blanca enmig d’una bandada de corbs negres». L’amor més tràgic i les passions més fosques brillen com mai en l’exquisida prosa de Turguénev.
210 pages, Paperback
First published January 1, 1868
11 people are currently reading
320 people want to read
About the author
Ivan Turgenev
1,861 books2,752 followersIvan Sergeyevich Turgenev (Cyrillic: Иван Сергеевич Тургенев) was a novelist, poet, and dramatist, and now ranks as one of the towering figures of Russian literature. His major works include the short-story collection A Sportsman’s Sketches (1852) and the novels Rudin (1856), Home of the Gentry (1859), On the Eve (1860), and Fathers and Sons (1862).
These works offer realistic, affectionate portrayals of the Russian peasantry and penetrating studies of the Russian intelligentsia who were attempting to move the country into a new age. His masterpiece, Fathers and Sons, is considered one of the greatest novels of the nineteenth century.
Turgenev was a contemporary with Fyodor Dostoevsky and Leo Tolstoy. While these wrote about church and religion, Turgenev was more concerned with the movement toward social reform in Russia.
These works offer realistic, affectionate portrayals of the Russian peasantry and penetrating studies of the Russian intelligentsia who were attempting to move the country into a new age. His masterpiece, Fathers and Sons, is considered one of the greatest novels of the nineteenth century.
Turgenev was a contemporary with Fyodor Dostoevsky and Leo Tolstoy. While these wrote about church and religion, Turgenev was more concerned with the movement toward social reform in Russia.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 56 reviews
January 21, 2021
Sempre a favor dels drames russos
December 30, 2021
Iván Turgueniev, el más europeo de los escritores rusos nos ofrece en “La desdichada”, una historia que tiene puntos en común con otras novelas como lo son “Nietoschka Nezvánova” de Fiódor Dostoievski e incluso “Jane Eyre” de Charlotte Brontë y “Agnes Grey” de su hermana Anne.
En el caso de “La desdichada”, nos encontramos con la historia de vida de Susana Ivanovna quien al igual que esas otras heroínas intenta abrirse paso en el mundo pero con la diferencia que al final todo se sucede en forma opuesta a las de las novelas citadas.
Cabe destacar la maestría narrativa de Turguéniev para contarnos lo que sucede y como se desarrollan los hechos que catapultan el trágico desenlace de la novela, la cual no puede tener otro nombre que el que en forma acertadísima le dio su autor: “La desdichada”.
En el caso de “La desdichada”, nos encontramos con la historia de vida de Susana Ivanovna quien al igual que esas otras heroínas intenta abrirse paso en el mundo pero con la diferencia que al final todo se sucede en forma opuesta a las de las novelas citadas.
Cabe destacar la maestría narrativa de Turguéniev para contarnos lo que sucede y como se desarrollan los hechos que catapultan el trágico desenlace de la novela, la cual no puede tener otro nombre que el que en forma acertadísima le dio su autor: “La desdichada”.
January 27, 2021
Quina alegria que encara hi hagi històries com aquesta per publicar en català!
Read
October 2, 2021"Tots dos vam restar en silenci. Cadascun de nosaltres sentia que l'altre estava avergonyit, però per a mi era més lleu de passar: no era de mi de qui estava avergonyit".
June 20, 2020
Siempre es bueno revisar este tipo de clásicos para recordar de que esta hecha la literatura y también de que estaban hechas las personas. En una vida que hoy demanda uniformidad y va en contra de cualquier persona que posea múltiples curiosidades, la contracara es tener múltiples opiniones y también tiempo demás para expresarlas en twitter. De los rusos me gusta que todo es intenso, hoy una cualidad despreciada, y que se llaman por sus nombres completos. Ágil, nostálgica, dramática, breve, una joya en un mar de nada.
April 30, 2022
Our heroine is too worn down by isolation, cruelty, and despair to survive the test of missed love.
December 25, 2025
Placentero y entretenido.
March 2, 2021
No es la primera vez que leo algo de Tuguenev, sobre todo otros relatos cortos. Suelen ser textos que te dejan reflexionando y que puedes leer en segundos. En esta ocasión, no ha sido diferente. Me ha durado menos de una mañana y he acabado la historia pensando sobre las emociones, cómo era la época en al que se escribió y sobre la forma en la que Turguénev escribe.
La infeliz nos relata un acontecimiento que marcó la vida de Piotr Gavrílovich cuando tenía dieciocho años. Siendo estudiante conoció a Fustov de quien se hizo amigo y a quien admiraba profundamente. En una de sus visitas descubre que él está enamorada de una joven y quiere conocerla. Lo que no esperaba era encontrar a una mujer que le despertase tanta curiosidad como Susanna.
Se trata de una historia triste y emotiva de cómo las emociones pueden desbordarte. Está dividida en tres partes. En primer lugar, Piotr nos introduce que va hablar de sus recuerdos y nos presenta a Fustov y Susanna. Después nos da el punto de vista de aquella que da título a la obra. Por último, Piotr nos narra el desenlace y lo que ocurrió con su vida. Al mezclar los dos puntos de vista, Turguénev nos genera cierto misterio que cuando se resuelve te deja con una gran sensación de tristeza y desazón.
Más allá de lo emotivo que es y como te transmite tanto con pocas palabras, nos presenta la sociedad rusa de la época. Te planteas cómo funcionaban las herencias y los ascensos en una época donde el funcionariado era imprescible en la sociedad. Otras cosas en las que te hace pensar era en la visión que se tenía de las mujeres en aquel momento y el trato que se le daba a los judios.
En conclusión, es un libro corto que merece mucho la pena por la forma en la que está escrito. Te transmite cada una de las emociones que sentía Susanna y lo que pensaba Piotr. Si queréis adentraros en la sociedad rusa de la época y en los clásicos, esta es una gran opción. No resulta pesado y acabas queriendo más de ese estilo tan delicado y emotivo.
La infeliz nos relata un acontecimiento que marcó la vida de Piotr Gavrílovich cuando tenía dieciocho años. Siendo estudiante conoció a Fustov de quien se hizo amigo y a quien admiraba profundamente. En una de sus visitas descubre que él está enamorada de una joven y quiere conocerla. Lo que no esperaba era encontrar a una mujer que le despertase tanta curiosidad como Susanna.
Se trata de una historia triste y emotiva de cómo las emociones pueden desbordarte. Está dividida en tres partes. En primer lugar, Piotr nos introduce que va hablar de sus recuerdos y nos presenta a Fustov y Susanna. Después nos da el punto de vista de aquella que da título a la obra. Por último, Piotr nos narra el desenlace y lo que ocurrió con su vida. Al mezclar los dos puntos de vista, Turguénev nos genera cierto misterio que cuando se resuelve te deja con una gran sensación de tristeza y desazón.
Más allá de lo emotivo que es y como te transmite tanto con pocas palabras, nos presenta la sociedad rusa de la época. Te planteas cómo funcionaban las herencias y los ascensos en una época donde el funcionariado era imprescible en la sociedad. Otras cosas en las que te hace pensar era en la visión que se tenía de las mujeres en aquel momento y el trato que se le daba a los judios.
En conclusión, es un libro corto que merece mucho la pena por la forma en la que está escrito. Te transmite cada una de las emociones que sentía Susanna y lo que pensaba Piotr. Si queréis adentraros en la sociedad rusa de la época y en los clásicos, esta es una gran opción. No resulta pesado y acabas queriendo más de ese estilo tan delicado y emotivo.
June 8, 2022
No me esperaba que esta novela me gustara tanto. 'La infeliz' trata la historia de una joven condenada a servir a los deseos de su familia y olvidarse de los suyos en un contexto en el que lo único que importaba era el poder y el dinero. De la desesperación que supone vivir atrapado en un lugar que no sientes como tuyo y cuya única salida parece escaparse entre tus dedos en cada momento. Del miedo que supone enamorarse cuando sabes que esa persona nunca podrá corresponderte, ya sea porque no te ama o porque los convencionalismos de la época nunca se lo permitirán.
A pesar de estar ambientada en el siglo XIX y en los contextos de la aristocracia rusa, esta novela trata temas universales que siguen teniendo una gran importancia hoy en día como la intensidad del amor cuando se da en la más tierna juventud, la imposibilidad de vivir la vida que quieres ver por las imposiciones de tu familia, una sociedad en la que sin poder ni dinero no eres nada o lo que aparentamos y fingimos ser para ser aceptados por los demás.
Además, en contraste con la tristeza e impotencia que transmite esta novela, su narración es bella, cuidada y limpia, mostrando muy bien la intensidad de los sentimientos de los distintos personajes, tanto positivos como negativos. La recomiendo mucho.
A pesar de estar ambientada en el siglo XIX y en los contextos de la aristocracia rusa, esta novela trata temas universales que siguen teniendo una gran importancia hoy en día como la intensidad del amor cuando se da en la más tierna juventud, la imposibilidad de vivir la vida que quieres ver por las imposiciones de tu familia, una sociedad en la que sin poder ni dinero no eres nada o lo que aparentamos y fingimos ser para ser aceptados por los demás.
Además, en contraste con la tristeza e impotencia que transmite esta novela, su narración es bella, cuidada y limpia, mostrando muy bien la intensidad de los sentimientos de los distintos personajes, tanto positivos como negativos. La recomiendo mucho.
October 10, 2018
"Ella se acercó a la ventana, apoyó el hombro en la pared y permaneció inmóvil. Sólo su pecho se movía con gran agitación. Su mirada era errática y, al respirar, leves gemidos escapaban dificultosamente de sus labios pálidos. Comprendí que no era un asunto menor el que la había traído hasta mí. Comprendí, a pesar de mi banalidad y de mi juventud, que en ese instante se decidía el destino de una vida. Un destino penoso y difícil".
Pues no se qué tienen los escritores rusos con las vidas desdichadas y los personajes ruines, pero me encanta. Es el primer libro de Turgenev que leo, y a pesar de las críticas de sus coterráneos, no puedo dejar de sentirlo tan ruso como Dostoievski o Tolstoi. Una novela corta, que se lee muy fácilmente aunque no por ello carente de un profundo sentido subyacente. Definitivamente me gustaría seguir explorando a este autor.
Pues no se qué tienen los escritores rusos con las vidas desdichadas y los personajes ruines, pero me encanta. Es el primer libro de Turgenev que leo, y a pesar de las críticas de sus coterráneos, no puedo dejar de sentirlo tan ruso como Dostoievski o Tolstoi. Una novela corta, que se lee muy fácilmente aunque no por ello carente de un profundo sentido subyacente. Definitivamente me gustaría seguir explorando a este autor.
October 16, 2021
Esta es una breve novela acerca de una enigmática joven: Susana Ivanovna. El narrador y su amigo Fustov acuden a la casa de Rautsch, un hebreo que vive con su mujer y sus hijos, entre los que se encuentra su hijastra Susana. Esta llama la atención de los dos amigos que no tardan en conocer la trágica vida —pese a su juventud— de la chica a través de una carta: repudiada por su padre y enviada a vivir con los Koltovski, su madre muere y queda desamparada entre los Koltovski, su hermano Víctor y Rautsch, una especie de encargado de la familia. Susana se enamora de uno de los hijos de los Koltovski, Mijail, pero se descubre su secreto y encierran a ambos. El destino de Susana queda maldito cuando muere Mijail.
Tras leer la carta, Piotr (el narrador) comparte el contenido con Fustov, quien ama a Susana. Víctor, su hermano, la calumnia y Fustov lo cree a él, lo que significa la gota que colma el vaso para la joven, que se quita la vida (o se la quitan, no queda claro).
Una novela muy corta del maestro Turgenev, de apenas 150 páginas, que contiene algunos de los clásicos temas de la literatura rusa del XIX; en esta ocasión, los graves y trágicos secretos ocultos. La novela, en su parte final desde que termina la —larga— carta de Susana, incluye pasajes tétricos propios de Allan Poe, como el reflejo de Susana en un alféizar mientras Piotr y Fustov hablan sobre ella minutos antes de que esta muera, o la descripción de la casa de los Koltovski cuando velan el cadaver de Susana.
Una novelita curiosa, nada del otro mundo, con pasajes interesantes como el secretismo que rodea a la enigmática Susana y cierto toque terrorífico muy adecuado para leer en Halloween, que está próximo. Pero me temo que será una lectura que caerá en mi olvido. Corta, agradable pero algo insípida, sin fuerza para hacer mella.
Tras leer la carta, Piotr (el narrador) comparte el contenido con Fustov, quien ama a Susana. Víctor, su hermano, la calumnia y Fustov lo cree a él, lo que significa la gota que colma el vaso para la joven, que se quita la vida (o se la quitan, no queda claro).
Una novela muy corta del maestro Turgenev, de apenas 150 páginas, que contiene algunos de los clásicos temas de la literatura rusa del XIX; en esta ocasión, los graves y trágicos secretos ocultos. La novela, en su parte final desde que termina la —larga— carta de Susana, incluye pasajes tétricos propios de Allan Poe, como el reflejo de Susana en un alféizar mientras Piotr y Fustov hablan sobre ella minutos antes de que esta muera, o la descripción de la casa de los Koltovski cuando velan el cadaver de Susana.
Una novelita curiosa, nada del otro mundo, con pasajes interesantes como el secretismo que rodea a la enigmática Susana y cierto toque terrorífico muy adecuado para leer en Halloween, que está próximo. Pero me temo que será una lectura que caerá en mi olvido. Corta, agradable pero algo insípida, sin fuerza para hacer mella.
September 5, 2025
És la segona novel·la russa que llegeixo i, un cop més, puc afirmar que els drames russos mai deceben. Però aquí m’agrada la sinceritat, des d’un principi saps que la cosa no va bé i tot que no saps el què, el misteri de la persona de la Susanna enganxa al lector de la mateixa manera en que atrapa al narrador.
Trobo que encara falten coses per explicar, però suposo que justament això és el que no para de recalcar el llibre; sobre les complexitats de les persones, els incentius ocults i les motivacions més fosques.
De nou la sinceritat tornar a brillar en la descripció més brutal —en la connotació negativa del mot— de les personalitats dels personatges. Cap personatge és pintat amb bona llum, no completament, ni tan sols aquells pels quals el narrador té inclinació. La complexitat de la realitat humana i la intensitat i el brutal pessisme rus destaquen en tots els sentits.
No hi han personatges perfectes, l’únic que queda impune és el narrador que amb prou feines coneixem. Com a lectors no desenvolupem afecte per cap personatge, ni el de la pròpia Susanna; fet que trobo sorprenent i fresc. Tanmateix, provoca que vulguis seguir indagant en els personatges per conèixer la seva raó de ser.
Els drames russos, recomanables sempre.
Trobo que encara falten coses per explicar, però suposo que justament això és el que no para de recalcar el llibre; sobre les complexitats de les persones, els incentius ocults i les motivacions més fosques.
De nou la sinceritat tornar a brillar en la descripció més brutal —en la connotació negativa del mot— de les personalitats dels personatges. Cap personatge és pintat amb bona llum, no completament, ni tan sols aquells pels quals el narrador té inclinació. La complexitat de la realitat humana i la intensitat i el brutal pessisme rus destaquen en tots els sentits.
No hi han personatges perfectes, l’únic que queda impune és el narrador que amb prou feines coneixem. Com a lectors no desenvolupem afecte per cap personatge, ni el de la pròpia Susanna; fet que trobo sorprenent i fresc. Tanmateix, provoca que vulguis seguir indagant en els personatges per conèixer la seva raó de ser.
Els drames russos, recomanables sempre.
March 6, 2022
Primera obra/relat que llegeixo del conegut escriptor rus Turgenev, predecessor de Dostoievski i de Tolstoi. Format de conte llarg - novel·la curta, traduït al català en una edició sòlida. L'obra en qüestió va de menys a més, oferint-nos al final petits fragments de certa bellesa que no passaran a l'oblit. Tota la resta, no està mal escrita, la prosa no és dolenta, simplement deixa una sensació que el relat ha envellit prematurament.
Per posar un petit exemple, el "turment" psicològic dels personatges de Dostoievski i la capacitat descriptiva de Tolstoi estan a anys llum com a mínim d'aquesta novel·la que he llegit, probablement Turgenev tingui coses millors...
A continuació us deixo uns fragments:
S'escolaren dos, tres anys... en transcorregueren sis, set... La vida passava i fugia... i jo no feia altra cosa que veure-la fugir. Així mateix, a la infantesa construeixes a la riba d'un corrent un viver amb sorra, alces un dic i t'esforces de totes passades perquè l'aigua no entri, no irrompi... Però al final acaba irrompent-hi i abandones tots els teus eforços, i et quedes mirant alegrement com passa avall fins l'última gota de tot el que havies aconseguit en la vida...
Per què la desgràcia, quan colpeja un home, gairebé sempre l'humilia i el rebaixa en l'opinió dels altres?
Com és possible estimar algú i equivocar-se d'una forma tan barroera?
Per posar un petit exemple, el "turment" psicològic dels personatges de Dostoievski i la capacitat descriptiva de Tolstoi estan a anys llum com a mínim d'aquesta novel·la que he llegit, probablement Turgenev tingui coses millors...
A continuació us deixo uns fragments:
S'escolaren dos, tres anys... en transcorregueren sis, set... La vida passava i fugia... i jo no feia altra cosa que veure-la fugir. Així mateix, a la infantesa construeixes a la riba d'un corrent un viver amb sorra, alces un dic i t'esforces de totes passades perquè l'aigua no entri, no irrompi... Però al final acaba irrompent-hi i abandones tots els teus eforços, i et quedes mirant alegrement com passa avall fins l'última gota de tot el que havies aconseguit en la vida...
Per què la desgràcia, quan colpeja un home, gairebé sempre l'humilia i el rebaixa en l'opinió dels altres?
Com és possible estimar algú i equivocar-se d'una forma tan barroera?
February 18, 2020
One of the top three Turgenev texts I’ve read so far. A beautiful, sad and poignant novella. I definitely won’t be able to stop thinking about this story for a few days at least. Turgenev always has something to say: whether it be about social reform, the beauty and terror of life, about love and passions and perhaps where he thrives the most: all of the above. Already wanting to read this one again.
November 28, 2023
Novela dramática de 216 páginas, publicada en 1868, que nos narra la triste historia de Susana, sus dos únicos amores y el turbulento ambiente familiar, machista y egoísta que tiene que sufrir. La frialdad que Susana muestra al personaje narrador va teniendo sentido a medida que éste va descubriendo los lastres del pasado que la muchacha arrastra. Con la habitual pluma exquisita de Turguenev, he disfrutado y sufrido esta lectura a partes iguales. Me ha recordado mucho al romanticismo en cuanto a la temática. Sin embargo, la prosa clara y ágil del autor permite que te sumerjas en el libro con avidez. Sin duda, una lectura muy recomendada.
September 27, 2021
i aquesta és una altra trencada de cor d'aquelles de les que se'n fan cançons.
January 5, 2023
todas mis anotaciones en este libro son de loca, de misándrica o de loca misándrica
January 10, 2025
Extremely sad story full of misery. It shows again that the reality of Russia in the 19th century is harsh and gloomy in several human aspects. Motivations such as money and noble pride override morality and create senseless personalities who try to hurt the less fortunate. Suzanna, the Unfortunate, is the absolute epitome of this.
Author Ivan Turgenev is a master in describing his characters and can perfectly bring interactions to life. A bit tedious is that too many passages (especially in 'the letter') contain sentences in French or German, without a translation.
Be prepared for this one, it's been a short but tough ride.
Author Ivan Turgenev is a master in describing his characters and can perfectly bring interactions to life. A bit tedious is that too many passages (especially in 'the letter') contain sentences in French or German, without a translation.
Be prepared for this one, it's been a short but tough ride.
September 9, 2023
Res com el mateix títol d'aquesta novel·la breu per retratar com se sent la protagonista d'aquesta història: INFELIÇ. La història gira al voltant de la figura de la Susana Ivanova, una dona misteriosa que atreu a tots aquells que la coneixen, fins i tot el propi lector hi queda enganxat. I això és el que li passa al narrador d'aquesta història, en Piotr Gavrílovitx, qui a poc a poc ens anirà descobrint la vida i història de la Susana.
No vull desvelar-vos res de la història, ja que és un llibre que m'ha agradat moltíssim i m'agradaria que si vos animau a llegir-lo, el descobrigueu per vosaltres mateixos, però sí que vos diré que és un clàssic rus, força senzill i amè, jo el vaig llegir en qüestió d'hores, ja que me va atrapar per complet. És una història on conflueixen l'amor, l'amistat i, fins i tot, hi ha lloc per una mica d'intriga. Sens dubte, un SÍ en tota regla.
No vull desvelar-vos res de la història, ja que és un llibre que m'ha agradat moltíssim i m'agradaria que si vos animau a llegir-lo, el descobrigueu per vosaltres mateixos, però sí que vos diré que és un clàssic rus, força senzill i amè, jo el vaig llegir en qüestió d'hores, ja que me va atrapar per complet. És una història on conflueixen l'amor, l'amistat i, fins i tot, hi ha lloc per una mica d'intriga. Sens dubte, un SÍ en tota regla.
December 10, 2022
Interesante novela, escrita con sencillez. Aún no había leído nada de Turgenev y ha sido un buen comienzo. También me parece una buena manera de adentrarse en el Realismo ruso, pues las obras mayores de Tolstoy o Dostoievsky pueden imponer un poco. Esta es asequible y está bien traducida; la colección Pequeños Placeres es, realmente, una delicia.
July 6, 2024
EDIT: de 3.5 —> 4★ Crec que seria un 4 si al principi no hagués estat tan frustrada perquè pensava que era un "slow burn romance".
Trobo que la persona que ha escrit el resum i ha elegit la cita de la contraportada l'haurien de despatxar. No té absolutament RES a veure, per mi ha estat una bona sorpresa, però per algú que buscava una novel·la romàntica està condemnat a una gran decepció.
M'ha sorprès lo lleugera i fàcil de llegir que ha estat, m'intimidaven una mica els autors russos, però l'he trobat molt accessible. M'ha fascinat l'estil tan romàntic d'escriptura, com descrivia les emocions dels personatges i situacions... un llibre totalment dark academia.
Sobre la història en si, nosaltres seguim el punt de vista d'un jove (Piotr, però pràcticament no té nom) de l'aristocràcia russa que està estudiant literatura a Moscou i que un dia, via el seu "millor amic" (poso entre cometes perquè no crec que el narrador realment consideri a ningú el seu amic) Aleksandr, coneix a Susanna Ivànovna (m'encanta com sempre diuen nom i cognom super dramàticament els personatges). Des d'aquest moment, tota la història gira al voltant de l'enigmàtica figura de la Susanna i la seva 𝙞𝙣𝙛𝙚𝙡𝙞𝙘̧ vida.
En el moment que veus realment que no estàs davant d'una novel·la romàntica i canvies el xip, el llibre millora MOLT. La vida i pensaments de la Susanna és tan apassionant com scarring. És un personatge molt tràgic, però està molt ben portat.
La resta de personatges també són interessants, però alhora sol són eines per saber més sobre Susanna (sense fer-los avorrits ni simple decoració).
En general, m'ha agradat i trobo que llegiré més literatura russa. Es llegeix molt ràpid, si voleu un llibre amb vibres d'hivern us el recomano molt. I ara una de les frases del final (no és spoiler) que m'ha deixat totalment destruïda:
"𝘼𝙡 𝙘𝙖𝙥 𝙙'𝙪𝙣𝙖 𝙨𝙚𝙩𝙢𝙖𝙣𝙖 𝙟𝙖 𝙚𝙨𝙩𝙖𝙫𝙖 𝙙𝙚𝙡 𝙩𝙤𝙩 𝙧𝙚𝙘𝙪𝙥𝙚𝙧𝙖𝙩 (...). 𝙅𝙤 𝙡𝙞 𝙫𝙖𝙞𝙜 𝙙𝙚𝙢𝙖𝙣𝙖𝙧 𝙚𝙡 𝙦𝙪𝙖𝙙𝙚𝙧𝙣𝙚𝙩 𝙙𝙚 𝙡𝙖 𝙎𝙪𝙨𝙖𝙣𝙣𝙖 𝙘𝙤𝙢 𝙖 𝙧𝙚𝙘𝙤𝙧𝙙; 𝙢𝙚'𝙡 𝙫𝙖 𝙙𝙤𝙣𝙖𝙧 𝙨𝙚𝙣𝙨𝙚 𝙘𝙖𝙥 𝙙𝙞𝙛𝙞𝙘𝙪𝙡𝙩𝙖𝙩."
Trobo que la persona que ha escrit el resum i ha elegit la cita de la contraportada l'haurien de despatxar. No té absolutament RES a veure, per mi ha estat una bona sorpresa, però per algú que buscava una novel·la romàntica està condemnat a una gran decepció.
M'ha sorprès lo lleugera i fàcil de llegir que ha estat, m'intimidaven una mica els autors russos, però l'he trobat molt accessible. M'ha fascinat l'estil tan romàntic d'escriptura, com descrivia les emocions dels personatges i situacions... un llibre totalment dark academia.
Sobre la història en si, nosaltres seguim el punt de vista d'un jove (Piotr, però pràcticament no té nom) de l'aristocràcia russa que està estudiant literatura a Moscou i que un dia, via el seu "millor amic" (poso entre cometes perquè no crec que el narrador realment consideri a ningú el seu amic) Aleksandr, coneix a Susanna Ivànovna (m'encanta com sempre diuen nom i cognom super dramàticament els personatges). Des d'aquest moment, tota la història gira al voltant de l'enigmàtica figura de la Susanna i la seva 𝙞𝙣𝙛𝙚𝙡𝙞𝙘̧ vida.
En el moment que veus realment que no estàs davant d'una novel·la romàntica i canvies el xip, el llibre millora MOLT. La vida i pensaments de la Susanna és tan apassionant com scarring. És un personatge molt tràgic, però està molt ben portat.
La resta de personatges també són interessants, però alhora sol són eines per saber més sobre Susanna (sense fer-los avorrits ni simple decoració).
En general, m'ha agradat i trobo que llegiré més literatura russa. Es llegeix molt ràpid, si voleu un llibre amb vibres d'hivern us el recomano molt. I ara una de les frases del final (no és spoiler) que m'ha deixat totalment destruïda:
"𝘼𝙡 𝙘𝙖𝙥 𝙙'𝙪𝙣𝙖 𝙨𝙚𝙩𝙢𝙖𝙣𝙖 𝙟𝙖 𝙚𝙨𝙩𝙖𝙫𝙖 𝙙𝙚𝙡 𝙩𝙤𝙩 𝙧𝙚𝙘𝙪𝙥𝙚𝙧𝙖𝙩 (...). 𝙅𝙤 𝙡𝙞 𝙫𝙖𝙞𝙜 𝙙𝙚𝙢𝙖𝙣𝙖𝙧 𝙚𝙡 𝙦𝙪𝙖𝙙𝙚𝙧𝙣𝙚𝙩 𝙙𝙚 𝙡𝙖 𝙎𝙪𝙨𝙖𝙣𝙣𝙖 𝙘𝙤𝙢 𝙖 𝙧𝙚𝙘𝙤𝙧𝙙; 𝙢𝙚'𝙡 𝙫𝙖 𝙙𝙤𝙣𝙖𝙧 𝙨𝙚𝙣𝙨𝙚 𝙘𝙖𝙥 𝙙𝙞𝙛𝙞𝙘𝙪𝙡𝙩𝙖𝙩."
December 12, 2021
Una novela breve, elegante y sutil, repleta de enigmas gracias a su forma y de emociones debido a su fondo. Turguénev, maestro de tragedias contenidas, logra aquí una protagonista maravillosa con un drama narrado a tres tiempos que hará las delicias de quien se adentre en el lirismo de su prosa y en la tensión de su trama. “Los misterios de la vida humana son enormes, y el amor es el más inaccesible de todos…” se afirma al final de la novela. Turguénev no resuelve misterios, pero con qué belleza los muestra.
January 28, 2021
Col·lecció xulíssima de Viena. La traducció m,ha agradat molt, les notes a peu de pàgina estan a la mateixa pàgina haha.
Novel·la interessant, és un dramilla però m’ho esperava fins i tot més dramàtic i no m’ho ha semblat tant.
La recomano perquè va sobre russos rics
Novel·la interessant, és un dramilla però m’ho esperava fins i tot més dramàtic i no m’ho ha semblat tant.
La recomano perquè va sobre russos rics
March 8, 2023
Certament infeliç és la protagonista d'aquesta història. Massa cruel i trista la seva vida.
“La primera edició d’INFELIÇ, d’Ivan Turguenev, es va acabar d’imprimir a les darreries d’un novembre inesperadament fred.”
“La primera edició d’INFELIÇ, d’Ivan Turguenev, es va acabar d’imprimir a les darreries d’un novembre inesperadament fred.”
April 20, 2016
Que triste es la vida para una joven tipica turgeneviana! Me gusto mucho, pase un buen rato, pero por que tuvo que sufrir tanto tanto tanto? un poco demasiado bolero para mi.
January 19, 2025
“Com és possible estimar algú i equivocar-se d’una forma tan barroera?”
January 5, 2025
Triste, minúscula, tierna y… graciosilla: “¿Qué quiere decir “se entiende por sí solo”? (…) ¿Y por qué no simplemente “se entiende”? ¿Por qué: “por sí solo”?”
October 14, 2023
Preciosa narració curta d'un dels grans autors de la literatura russa. La prosa no decep i flueix lleugerament a través d'una molt bona traducció de Jaume Creus.
Capítols majoritàriament curtets que, com a pinzellades, retraten una època, una manera de viure i de pensar i, més enllà de tot això, despullen l'ànima humana que s'enfronta a la vida des de la mesquinesa. Descomptat el pèrfid Ratsch, es dibuixa un enamorat Fustov banal i superficial que no està a l'alçada de les circumstàncies. Aquest Fustov, tant habilidós i encantador, que el mostra com un excel·lent ballarí, practicant de l'equitació amb gran elegància, pintant aquarel·les amb rams de flors o a al propi "Napoleó de perfil amb uniforme blau". En el darrer capítol, amb Susanna Ivànovna oblidada després d'anys d'aquella tragèdia, l'antic enamorat continua "trencant cors com abans i dibuixant Napoleó en uniforme blau a l'àlbum de les seves amigues" (pàg. 209).
Una mostra de la saviesa de l'autor:
"No es estrany que ella callés. ¿Què podia dir-me? Però que jo no li fes preguntes només demostra que les criatures infelices entenen les coses més ràpid que les felices..." (pàg. 95)
..."era com si totes dues guardéssim un secret i ens l'ocultéssim l'una a l'altra, un secret comú que callàvem obstinadament, malgrat saber com sabíem tot el que passava al fons dels nostres cors!" (pàgs. 101-102)
Capítols majoritàriament curtets que, com a pinzellades, retraten una època, una manera de viure i de pensar i, més enllà de tot això, despullen l'ànima humana que s'enfronta a la vida des de la mesquinesa. Descomptat el pèrfid Ratsch, es dibuixa un enamorat Fustov banal i superficial que no està a l'alçada de les circumstàncies. Aquest Fustov, tant habilidós i encantador, que el mostra com un excel·lent ballarí, practicant de l'equitació amb gran elegància, pintant aquarel·les amb rams de flors o a al propi "Napoleó de perfil amb uniforme blau". En el darrer capítol, amb Susanna Ivànovna oblidada després d'anys d'aquella tragèdia, l'antic enamorat continua "trencant cors com abans i dibuixant Napoleó en uniforme blau a l'àlbum de les seves amigues" (pàg. 209).
Una mostra de la saviesa de l'autor:
"No es estrany que ella callés. ¿Què podia dir-me? Però que jo no li fes preguntes només demostra que les criatures infelices entenen les coses més ràpid que les felices..." (pàg. 95)
..."era com si totes dues guardéssim un secret i ens l'ocultéssim l'una a l'altra, un secret comú que callàvem obstinadament, malgrat saber com sabíem tot el que passava al fons dels nostres cors!" (pàgs. 101-102)
December 4, 2022
Un títol encertat al 100%, a la pobra Susanna ni la sort ni el context l'afavoreix de cap manera. Nascuda dona desemparada en una societat masculina que s'aprofita d'ella més enllà de la seva mort, l'únic que és capaç de veure-la com a persona i que empatitza amb ella és el protagonista.
Demolidor aquest passatge referint-se al pretendent de la Susanna després de la mort de la noia: Al cap d'una setmana ja estava del tot recuperat i tornava a fer vida com abans. Jo li vaig demanar el quadernet de la Susanna com a record; me'l va donar sense cap dificultat.
Demolidor aquest passatge referint-se al pretendent de la Susanna després de la mort de la noia: Al cap d'una setmana ja estava del tot recuperat i tornava a fer vida com abans. Jo li vaig demanar el quadernet de la Susanna com a record; me'l va donar sense cap dificultat.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Displaying 1 - 30 of 56 reviews