Pa negre

by Emili Teixidor

A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l'entorn de l'Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d'això, la mare s'ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès. Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estarà farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrirà el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels grans, farà tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps d'amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l'aire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre... de pa negre.En temps de guerra -i de postguerra- tots els sentiments són abrandats, van a l'essè o tot o res, perquè no hi ha gairebé res a perdre. L'amor, l'odi, la passió, la rancúnia, la venjança, la hipocresia, la humiliació... res no s'escapa de la vida dels personatges d?aquesta obra, en què Emili Teixidor aconsegueix transportar-nos a una època de repressió i de missa obligada. L'autor recrea amb total precisió l'ambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa.De mica en mica, el lector assistirà a un canvi substancial en l'Andreu, que aprendrà de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seva.I s'adonarà també d'una lliçó molt a més estimació, més perills de tota mena. L'amor crema. 

Genres: Fiction, Spain, Coming Of Age, Historical Fiction, War, Novels, Spanish Civil War

400 pages, Mass Market Paperback

First published January 1, 2003

About the author

Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, Osona, Catalonia, 1933). Writer, educationalist and journalist. He wrote literature for children and young adults, published over thirty books, including novels for an adult readership.

Some of his earlier works are now considered children’s and young adult classics, these include Les rates malaltes (1967), awarded with the Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) and L'ocell de foc (1969). As an adult's novelist, he wrote Sic trànsit Gloria Swanson (1979), awarded with the Crítica Serra d'Or, Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), awarded the Sant Jordi de novela, and his most acclaimed novel, Pa negre (2003), which obtained the awards Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura and Maria Àngels Anglada. He also published the novels Laura Sants (2006) and Els convidats (2010).

He also wrote radio and television scripts, journalistic articles and article compilations from his collaborations on the radio, such as En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).

His work has been translated into French, Italian, Portuguese and Spanish.

Reviews

[Carles Fabrego-Vinyeta · Rating 4 out of 5]

A través de la mirada d'un nen, la novel·la explica com era la vida durant la post guerra. El protagonista, l'Andreu, viu a pagès amb els avis, tiets i cosins. La mare no se'n pot fer càrrec i el pare és a la presó malalt. La novel.la trasllada el lector a aquella època i el fa sentir-se testimoni d'excepció de tot el que passa a la casa i als diversos personatges gracies a l'agradable i precís retrat tant dels espais físics -la casa, el bosc, la fabrica- com dels personatges, però sobretot dels seus sentiments, prejudicis, secrets, pors, enveges i alguns petits misteris que fan que durant tota la lectura mantinguem la curiositat i les ganes de saber més i més. Amb tot, no és una novel·la d'intriga sinó descriptiva, un retrat de una època. Sense bons ni dolents però amb vencedors i vençuts tractats per l'autor amb total ambigüitat, creant-nos dubtes i fent-nos reflexionar sobre comportaments i actituds de persones normals en un context històric difícil.
Pa Negre és adamés de la crònica d'una època, una novel·la sobre l'esforç individual que cal per prosperar en la vida i donar l'esquena a la misèria. Sobre els sentiments contraris que cal superar i sobre si val la pena el sacrifici.

Tinc moltes ganes de veure la pel·licula de que tant es parla però no em faig pas il·lusions. La novel·la m'ha agradat massa.

[Carles · Rating 4 out of 5]

Pa negre és viure des de dins el pas de l'infància a l'adolescència o, fins i tot, directament a la vida adulta d'un nen de comarques en els difícils anys que van seguir a la Guerra Civil espanyola. Els jocs amb cosins acaben desapareixent, igual que l'innocència, i l'Andreu, el protagonista, no sap què li passa ni per què.
M'ha semblat un llibre interessant, tant per la seva sublim localització històrica com per la seva manera de copsar l'ambient que es respira, dins i fora de la família. Moltes trames accessòries queden a mitges, però així és com ho percep el protagonista i com se'ns ha de transmetre a nosaltres, els lectors. Tot i ser una lectura reposada, es fa ràpida i amena, i és una d'aquelles experiències (fictícia, però em val) que et fan entendre un moment històric.
Te'l recomano si t'agraden els teus cosins (com més cosins, més endins) o si vas fer la comunió pels regals.

[alexandra · Rating 5 out of 5]

tinc moltes coses a dir i totes bones crec que la més important és que mha fet plorar moltíssim i jo mai ploro llegint quan estigui recuperada emocionalment tornaré a dirles totes

[World Literature Today]

“Though the narrative of Black Bread is based in Catalonia just after the Spanish Civil War, it is a timeless setting for contemporary humanity. This is a novel that will stick with us because of the continued relevance of divisive social orders in addition to the complexities of religion and politics. Telling a story of war, class divisions, sexuality, religious doctrine, executions, and fascist rule from the point of view of a young boy is, perhaps, one of the best ways to deliver a litany of existential questions without a hint of preachiness.” - Sarah Warren


This book was reviewed in the January/February 2017 issue of World Literature Today magazine. Read the full review by visiting our website:

https://www.worldliteraturetoday.org/...

[Txe Polon · Rating 5 out of 5]

És probable que hi hagi qui digui que es tracta d'una novel·la a la qual resulta difícil entrar, perquè sembla que la trama sigui inexistent. En realitat, l'obra es construeix a través de l'acumulació de tota una sèrie de situacions que, d'alguna manera, remeten a la memòria col·lectiva a partir de la qual es recrea l'ambient i l'època reflectits a la novel·la.

La memòria -sigui la col·lectiva, sigui la del personatge-narrador- és fragmentària i capritxosa, selecciona unes imatges perquè ens quedin gravades (d'aquí la reiterada repetició d'imatges com el noi tísic o la Ploramiques estirada, o d'olors com la de la mare) i es configurin en l'eix sobre el qual es reconstrueix el record: un record que, en part, no es distancia tant del somni i on la successió temporal passa a un segon pla, cosa que obliga a l'ús del pretèrit imperfet (el mateix amb el que contem el somnis) i que pot crear, en el lector, la sensació "que no passa res".

Però sí que hi ha trama, i l'acció es precipita cap al final de la novel·la, però amb la intenció de completar el retrat d'un personatge que hem vist evolucionar al llarg de la novel·la i que hem sentit narrar des d'una perspectiva adulta que no ens quadra amb la imatge infantil que se'ns presenta, però que a poc a poc, sense adonar-nos-en, anem veient com es va configurant i com acaba convertint-se en la síntesi paradoxal de dos meitats d'una societat esguerrada per una guerra civil.

[Noelia · Rating 3 out of 5]

Libro muy bien escrito, aunque con mucha terminología de pueblo que ha mi me ha costado bastante entender a veces. Está contado desde el punto de vista de Andrés, un niño cuyo padre está en la cárcel por pertenecer al bando equivocado en la guerra civil y cuya madre está tan atareada en la fábrica e intentando sacar al padre de la cárcel, que apenas se hace cargo de él y tiene que irse a vivir con sus tíos al campo. Ve la dureza de la postguerra sin entender demasiado bien a los adultos y en compañía de sus primos va madurando y aprendinedo de la vida.
Le falta un poco de acción, hay partes que se me han hecho un poco pesadas, y creo que el autor pone en pensamientos del niño planteaminetos demasiados complicados para su edad. Aun así me ha gustado leer sobre la postguerra y comparar con la vida actual.

[Joseph Schreiber · Rating 4 out of 5]

This is an engrossing coming of age story set in the early post war years in Catalonia. Andreu, the young narrator on the cusp of adolescence has been sent to live on the farm with his grandmother and relatives after his father is jailed. It is a time of great uncertainty. For my full review and an excerpt see: http://numerocinqmagazine.com/2016/09...

[Gen · Rating 4 out of 5]

Really enjoyed this book. A coming of age story set in post-Civil-War Spain with fascist occupation in rural Catalunya. Would love to see the Oscar-nominated film as well and read the author's next 2 novels in the series -- once they are available in English. My only criticism: lots of long, descriptive run-on sentences make it a slower read than I would have liked.

[Tzaitel:) · Rating 4 out of 5]

m’ha agradat molt més que la pel·lícula, tot i que també em va agradar bastant. entens molt més el procés mental pel que passa el protagonista i d’on li ve la fredor final cap a la mare. hi ha reflexions molt potents, tot i que a vegades n’hi ha de massa llargues.

ah, entenc que el follet és el pare de la Ploramiques, oi?

[Rodrigo Pérez · Rating 2 out of 5]

Se me hizo largo, El planteamiento, los personajes y la situación son muy interesantes, pero no pasa gran cosa, aún así merece la pena llegar hasta el final.

[Andrés Jiménez cuenca · Rating 1 out of 5]

En realidad no terminé de leerlo. Aunque tiene algunos capítulos muy buenos, en general es muy lento y se me hizo pesado y aburrido.

[Andy Weston · Rating 3 out of 5]

The book's title from comes from the dark bread handed out to the poor throughout Spain during the 1940’s, the so-called “hungry years.” The early post-Civil War period was marked by widespread deprivation and hunger, the emergence of a black market, and the persistent efforts of the Franco regime to root out suspected political agitators.

Set against this background, eleven year old Andreu is living with relatives, his father having been imprisoned on charges of political activism, while his mother works long hours in a textile factory.
Yet on the tenant farm young Andreu's life proceeds innocently and happily enough, looked after by his grandmother. He and his friends, his younger female cousin Nuria, and his brash and older cousin Quinze, have grown up with war, they know nothing else. They observe all that goes on from up in the branches of the fruit trees of the orchard, where they can also observe the naked bodies of the young men across the wall with tuberculosis, who lie withering in the garden, grabbing the smallest benefits the sun can offer their ailing bodies.

Teixidor captures young Andreu's voice perfectly over three years, as he reaches adolescence and becomes aware of the threats that exist around him, and increasingly aware sexually also.
There must have been a temptation to write the book for young adults, as childhood experiences dominate the piece, but Teixidor steers away to something that is aimed at adults. With his mind nourished by the rather dark stories of his grandmother, and a favourite male teacher, the reader is left to ponder on what lies ahead for the boy.

[Mar SF · Rating 4 out of 5]

Tot i que encara que al llarg del llibre no passa res, les descripcions i els personatges estan molt ben creats i l’atmosfera t’atrapa.

[Pep Bonet · Rating 4 out of 5]

No sabia si llegir aquest llibre perquè havia vist la pel·lícula homònima i no m'agrada comparar dues formes completament distintes d'expressió quan s'assemblen massa. Sortosament, vaig llegir que algú es queixava que no tenia res a veure amb el film. I vaig fer bé. Car són dues coses completament diferents amb molt pocs punts de contacte.

Pa Negre és un ritual de passatge, és la història d'una transformació, del pas d'una infància innocent en un món adult no gens innocent. El llibre és ple de tendresa, el que permet de millor apreciar la brutalitat d'una època negra, negra de la nostra història. Com si totes les èpoques no fossin negres, plenes de dolents i de miseriosos porucs.

La primera part és deliciosa, és una evocació d'un món rural, dur, però un xic bucòlic en la seva duresa. Trobo que és un retrat d'una societat que desapareix. I en efecte desapareix. Aquesta part és plena d'expressions que li recordo a les àvies de la meva dona, que ja no s'usen en el nostre quotidià. La mainada és jove, innocent, i no hi ha gairebé història, excepte els pocs fragments de frase que els nens arriben a copsar en un entorn on els grans parlen en presència dels xics,però amb mitges paraules i amb molts sentits figurats.

Més tard vindrà el despertar del protagonista a una nova vida. Els fets que succeeixen resten en una certa penombra, en la que cal imaginar, més que veure. I finalment arriba la transformació final. En el fons, és la societat que es transforma. L'Andreu és un exemple d'aquesta transformació.

La part final peca, al meu entendre d'un excés de lirisme i de llargues descripcions, però no per això la novel·la perd força. Al final, com amb el film, mes per raons diferents, et quedes amb la impressió que tots són mesquins en un grau o un altre. Tesi poc optimista la de l'autor. Però lúcida visió d'una societat que no deixa de desenganyar-nos cada dia.

[Laura · Rating 3 out of 5]

Hacía muchísimo tiempo que no leía nada en español, desde la última novela de Laura Gallego. En ese sentido ha sido un placer hincarle el diente de nuevo a una novela con vocación más literaria, con esa atención al lenguaje, al rescate del vocabulario rural y de la infancia. Un género clásico también, un Bildungsroman que me ha recordado, claro, a "El camino" de Miguel Delibes o "A Portrait of the Artist as a Young Man" de James Joyce.
En esta clase de novela de formación, el protagonista a menudo lucha por encontrar su propio camino en la vida, liberándose de las ataduras de su familia, su religión, su pueblo o ciudad, o su clase social. Andrés es muy joven, más un niño que un adolescente, como Daniel el Mochuelo en la novela de Delibes, y el final de ambas novelas es en cierto modo paralelo, al cerrar una etapa con el inicio de la enseñanza secundaria.
"Pan negro" es una novela muy descriptiva, en la que el autor se recrea en la evocación de la infancia de posguerra en la masía de la que sus abuelos son aparceros, cerca de Vic. Poco a poco los primos van bajando de los árboles, entrando en la casa y vamos conociendo a los diferentes miembros de la familia, y con ellos el mundo adulto de la época. Andrés vive en la masía, mientras su madre reside en Vic, donde trabaja en una fábrica: el padre, republicano, está en la cárcel.
Cuando a Andrés se le presenta la posibilidad de ser apadrinado por los amos de la masía, la familia lo anima, sacrificándose con la esperanza de que el muchacho tenga una vida mejor. A su vez, Andrés le vuelve la espalda a la pobreza y a su madre, convirtiéndose en lo que él mismo describe como "un monstruo". Andres emprende su propio camino, pero no sin sentirse culpable.

[Linda · Rating 4 out of 5]

I loved this book when I began it, the lyrical descriptions of the Catalonian countryside come close to rendering it bucolic, and if the reader has ever spent a significant amount of time out in the country, there are certain elements (nature, family, how time is spent) that are universal. As it went on, I decided that it was more memoir than novel, since little was happening to move the plot forward. Much like "La lengua de las mariposas", the author does a wonderful job of portraying life in the post-Civil War from the perspective of a child--one hears only what he hears, sees what happens filtered through the lens of his child's eyes, and thus, what is lurking in the background is nebulous and confusing. It's not until 2/3 of the way through the book that something actually happens, prompting the character's evolution. It's not a pretty one, obviously (it's Post-Civil War, after all), but becomes particularly venomous in the last 30 pages. This change is so precipitous and so strong, that one can only assume that the author planned a sequel. I'm just not certain that I would look forward to reading it, since the character seems to have definitvely left all that was good and positive behind him. And since he passed away before its publication, we'll never know what that monster looked like.

[Tricia22oneill · Rating 4 out of 5]

This book is one that has a slower pace than I usually prefer. In fact, during the first fifty pages, I struggled to keep reading it. However, I am so glad to have hung in there because the writing, albeit in translation, is worthwhile. In particular, the character of the grandmother was inspiring and her insights on life as relevant today as they must have been in postwar Spain. Here is one of my favorite passages, spoken by the wise grandmother:

"But I'm still the young lass I once was on the inside, it's only the memory of the girl I once was, that I still am deep inside. I believe our youth never abandons us, the passing years simply bury it deep down and it finds it harder and harder to get out. That's what happens to us old folk, you young'uns don't notice, but we carry our youth within us, we really do - always!"

I confess to being a fan of coming-of-age novels because I find that tender age fascinating. Our perceptions change and evolve in rich albeit painful ways as we navigate the unpredictable transition from child to adult.

The theme of memory is the heart of this novel and there are numerous touching passages that explore the concepts of time, memory, loss, and dislocation.

Kudos to the translator, Peter Bush.

[Meldelen · Rating 3 out of 5]

Sincerament, després d'haver vist la magnífica pel.lícula de Villaronga, el llibre roman una mica decepcionant. Sens dubte la narrativa és molt atractiva, encisadora en alguns punts, molt lírica i clarament amb molta qualitat literària però... definitivament la trama no enganxa.

Es pot dir que et passes tot el llibre esperant que ocórrega alguna cosa i finalment no passa res. "Res" en el sentit en què no es pot indicar en quin moment el llibre es fa interessant, perquè eixe moment mai arriba. La trama s'arrossega lenta i avorrida fins el final i cap de les incògnites del llibre és resolta, de manera que la sensació final de lectura és de decepció total.

Sens dubte és un retrat realista de la Espanya de postguerra i la cruda vida de pagès, però es suposa que una novel.la ha d'atraure i tenir algun atractiu més enllà del simple exercici d'escriptura, i aquesta novel.la no en té cap.

Definitivament, res a veure amb la magnífica versió cinematogràfica, que tristament supera al llibre.

[Meritxell Soria Yenez · Rating 3 out of 5]

Una historia de postguerra on mostra les seves conseqüencies. Si comparo la novel.la amb el film, em quedo amb el segon. Ja que mostra q ni tothom es bo ni tothom es dolent, simplement lluiten per sobreviure.

[Laura del Valle · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat el llibre però a vegades he sentit que es feia massa pesat i repititiu, potser tenia una visió del que seria el llibre més dura i més impactant que no tan costumista. Tot i això, ha sigut un llibre maco per veure des de la visió d'un nen la postguerra.

[Ana · Rating 1 out of 5]

No m'ha agradat gens. No passa absolutament res, els primers 3-4 capítols són descripcions avorridíssimes de la fauna, no té una trama central més que les vivències diàries d'un xiquet al camp... Soporífer. No entenc per què té tanta fama.

[Nil Vinyals · Rating 4 out of 5]

Pa negre relata la vida de L'Andreu, fill d'un empresonat republicà que viu a l'antiga masia del seu pare; allunyat de la mare, que no pot fer front a la despesa del que suposa fer créixer un fill tota sola en els temps de la postguerra, l'Andreu viu amb els seus cosins, els oncles, les tietes, l'àvia i un grup de mossos.
Pa negre conté una bellesa descriptiva precisa, amb un llenguatge profund, que no és difícil de seguir, però que requereix un mínim d'atenció. És una novel·la descriptiva, objectiva sobre els vencedors i els vençuts de la guerra, i que relata majoritàriament la vida austera de pagès i la pobresa dels obrers, contraposada a la bonança dels senyors de les fàbriques i de les masoveries.
L'Arnau experimenta les contradiccions de la vida adulta a poc a poc, granet a granet: L'amor, la salut, la natura, la pobresa, l'austeritat, el sacrifici, l'egoisme, la ira, l'odi, el desig, la incipiència del sexe i moltes altres que en Emili Teixidor, segons la meva opinió, realça amb l'exactitud d'un rellotge i les mostra amb diafanitat, sense embuts, sense voler sucar-hi pa, però amb la cruesa de l'època.
Recordar d'on venim, i seguir amb el llegat de la família, lloar els que t'estimen, o mirar endavant i deixar enrere la dissort de la pobresa, donar l'esquena als que no tenen res, als que fan olor de sutge, i volar com un monstre.

[Daniel Alberola · Rating 5 out of 5]

Emili Teixidor ha estat capaç de fer-ne un llibre especial, on ens endinsem en els pensaments de l' Andreu, un xiquet que viu amb la seua família del seu pare. L'Andreu ha d'intentar entendre perquè el pare està empresonat, o perquè hi ha tants nusos i secrets al món dels majors, que ell no arriba a entendre, però que ha de desxifrar.
M'agrdat molt com es posa a la pell d'un xiquet que intenta interpretar a tots els grans que l'envolten, i on ha de saber traure forçes per tirar endavant.
Els perdedors de la guerra, els amos, les classes socials diferenciades, el sexe, serán alguns dels ingredients de l'obra.
La mort (pàg. 220), "la mort era això, vaig pensar, aquesta quietud sobtada, aquest desmanegament de la vida, aquest despenjament de totes les habituds de manera que ningú no sabia què gestos fer, ni quines paraules dir, ni a quin lloc posar-se per trobar-s'hi bé. Un desplaçament vital, una descol·locació del món conegut fins aquell moment. Una força misteriosa que ho desllorigava tot, que ir rompía invisible com el fred sobtat els primers dies de l'hivern i ho transforma tot, mal que semblés aparentment intacte. Només posava un abric d'angoixa i de tristor a aquells que havíen notat la seva presència".
Pàg. 381 "... Fer-se gran era això: trencar amb el passat i mirar endavant sense pietat i amb força...

[Montserrat Muntada · Rating 4 out of 5]

Pa negre ha resultat una verdadera troballa. A banda de la riquesa del lèxic, amb moltes paraules desconegudes per mi que eixamplen la visió del món, és un relat de la post guerra més crua a un mas perdut en un poblet de la Plana de Vic.

El protagonista, un adolescent amb el pare empresonat, és acollit pels parents del mas juntament amb una altra cosina que té els pares exiliats. Amb molt d'encert Teixidor ens explica la vida al mas i els seus personatges. Si en principi sembla una vida gairebé idíl·lica, l'argument es va complicant, les relacions entre els personatges s'aprofundeixen, els adolescents que hi són acollits, van fent-se grans i veient i patint les conseqüències d'una guerra que van perdre.

Amb les anades i vingudes de l'escola que és al poble, les llegendes fantàstiques de l'àvia, les coses dels grans, i del mestre, les visites de la mare, la mort del pare, el sanatori de tuberculosos que veuen des d'una tàpia...el protagonista es va fent una configuració del món que va entenent de mica en mica, tot explicat i descrit magistralment, amb espais perquè el lector s'ho pugui imaginar amb un cert marge. Un llibre d'una qualitat extraordinària.

[Markel · Rating 4 out of 5]

"Los mayores creen que los pequeños tienen la misma mala memoria que ellos".

O de cómo escribir un libro de toda una metáfora. Las medias verdades y el medio conocimiento, de cuando era menos peligroso no saber que saber, impregnan toda la narración, disfrazada del testimonio de un niño que, para el final de la novela, ya no lo es, y sin siquiera haber entendido cómo ni por qué. Si bien no es lo más importante de este libro, me ha faltado un árbol genealógico y me habría encantado saber más de la abuela y en qué circunstancias obtuvo esa sabiduría no solamente rural. La atmósfera de miedo y suspicacia sofocan a todos los personajes, los atan y los definen. Es particularmente interesante la relación entre los tres niños y los sentimientos de rabia y furia sin nombre que el protagonista es demasiado joven para expresar en cuanto a la muerte de su padre o a la situación en la que se ve envuelta su prima. Y, con todo, la fortaleza y dedicación de una familia radicada en la masía es la principal conclusión que me llevo de este relato melancólico.

[Miquel Rovira · Rating 4 out of 5]

En època de postguerra, l’Andreu viu a la masia dels seus oncles perquè la seva mare està ocupada treballant a la fàbrica i en treure el pare, republicà, de la presó.

Sí, la sinopsi és aquesta. A banda del context, no hi ha un conflicte marcat i evident que ocasioni una trama amb passos clarament identificables. Com es diu a la mateixa contraportada, “a mig camí entre la memòria i la ficció”, i és que tant els pensaments increïblement profunds (i potser impropis de l’edat del protagonista) que es relaten, un dels fonaments de la narració, com l’exactitud de les descripcions i les ubicacions principals són, crec jo i sense haver-me documentat, segurament de difícil explicació si l’autor no les ha viscut.

El llibre, doncs, és això, el viatge interior de l’Andreu en aquest període convuls, tant a escala nacional com personal, que el farà canviar, madurar, per això, entre altres gèneres, jo destaco la seva virtut de novel·la iniciàtica.

Sembla que per la magnitud de l’obra, un clàssic de la literatura catalana, no en faci una crítica positiva. Al revés: el realisme dels personatges (recordeu la memòria), la capacitat narrativa i reflexiva de l’autor són encomiables: rica, precisa, acurada, vistosament sàvia. En alguns moments, però, ha estat aquesta gran profunditat el que ha provocat que se’m fes un xic llarga.

Tal com es defensava a “Centroeuropa”, la història no pot ser oblidada, així que si voleu recuperar i saber com era una vida a pagès a la postguerra, cap exemple millor que “Pa negre”.

Estic segur que molts de vosaltres l’heu llegit. Què us ha semblat? Què em podeu explicar de l’autor? I de la pel·lícula? Tinc pendent veure-la!

[Clara · Rating 2 out of 5]

La majoria de ressenyes són positives i tenen una part de raó. El tema, la història i els personatges són interessants i estan ben descrits. L'ambient de la postguerra espanyola és, fins i tot, fascinant. Per què no m'ha agradat doncs? No l'he trobat lent, com diuen alguns però em grinyola per dues coses:
1/ Tinc l'impressió que es recrea massa en un català una mica antic, molt genuí. Com si l'autor es digués (o ens digués), "mireu quan qu'en sé", "fixeu-vos com parlava la gent!". Utilitza molt sovint les enumeracions de sinònims, cosa que reforça aquesta impressió i fa el text ferragòs.
2/ M'hauria agradat entendre millor alguns detalls de la història. Algunes coses les he trobat estranyes, com que no quadren. En Quirze pare és el gendre de l'àvia? Això no quadre amb que és quedi la masoveria, no? El personatge de l'àvia l'he trobat caricatural. És una dona senzilla o una dona amb formació (llegeix el diari i parla dels aliats!)? Qui és l'oncle Bernat? El seu fill?

[Antonio Morales Martínez · Rating 4 out of 5]

Libro muy bien escrito, ameno, entrañable... A la vez escabroso y mesurado en lo concerniente al sexo, pero nada por lo que rasgarse las vestiduras. Ataca por igual a las dos facciones políticas de la guerra civil española, aunque los protagonistas pertenezcan al bando perdedor, lo que les hace, indudablemente, más sufridos. Muy recomendable excepto para santurrones y beatos, cuyas sensibilidades serían heridas sin remedio.
Por cierto, bastante distinta esta versión a la cinematográfica, lo cual le confiere a ambas un interés propio.

[Eloi Milego Miralles · Rating 4 out of 5]

Si bé potser redunda tot sobre el mateix, però narra molt bé la visió innocent dels nens que van créixer sota el règim franquista i aporta un sensació d'ambigüitat i misteri constatnt però a l'hora deixant entreveure els conflictes i detalls de l'època. La vida rural, el descobriment de la vida, la diferència de classes, l'autoritarisme, l'educació religiosa, els conflictes familiars... Tot el que vivim ens acaba formant, i més als nens, que van descobrint la vida tal com se'ls presenta, i quan el que se'ls presenta és conflicte, es crea odi i es creen monstres.

[Geoff · Rating 4 out of 5]

A Catalan novel about a boy growing up after Franco takes power. His family is splintered with father in prisons, uncles and aunts in France. It is a coming of age story that has frequent moments of lyrical brilliance. We are getting the story from the boy's point of view. The interesting parts are when he and his cousins try to make sense of the what the adults are actually talking about. The Grandmother is a brilliant character. Enjoyable for the most part. Tedious in some places.