Després de set segles, la llengua original del Llibre dels fets presenta nombrosos arcaismes de difícil comprensió al lector hodiern no especialitzat. Si volíem que aquest text no es convertís en una peça de museu o d'erudició, calia actualitzar-lo lingüísticament per tal de fer-lo directament accesible a tothom. Per a la seua tasca, els professors de la Universitat de València Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, han tingut com a base el text i l'aparat crític de l'edició de Bruguera i la versió moderna que s'inclou en l'edició del Llibre dels fets a cura de Josep Maria de Casacuberta i E. B. Pel que fa a la modernització de la llengua, han adoptat el criteri de respectar al màxim l'estructura de la llengua original, però han optat decididament per eliminar aquells mots o construccions que no solen usar-se en la llengua literària actual, i, en determinats casos, n'han agilitzat l'estil. L'edició d'aquest emblemàtic llibre de Jaume I ens ha semblat la manera més idònia d'encetar una col·lecció de textos clàssics.
M'ha agradat la majoria d'aquest llibre. És prou interessant i molt fàcil a llegir. M'interessava molt perquè parla de llocs que conec, i la gent que li rodejava el rei. Tot i que no desenvolupen els personatges (només "allà n'hi havia tal persona i ha fet tal cosa") era interessant tractar d'entendre la relació entre els varios nobles i el rei, quins homes el fiava y quins no. Finalment el que me cridava l'atenció era les seues raons per fer la conquesta, encara que digui que era perquè déu mana, també ens vorem que necessitava diners sempre (per aço està sempre fent recorregut per les seues terres) i sabia que València seria un bon lloc per guanyar més. M'he trobat cridanera que els seus consellers li van dir que no ho intenta o que quasi no podia seguir per falta de diners o vitualles. Sabent que és propaganda i no podem fiar del tot que és veritat, encara dóna un imatge poderós del temps i fets.