És l'any 2032 i, després d'una època de convulsions polítiques i geològiques, Catalunya viu subjugada al poder andorrà. En aquest món postapocalíptic Valero Sanmartí ja és una vella glòria, un humorista fracassat amb un xou per a nostàlgics a BCN World, el parc d'atraccions en què s'ha convertit Barcelona. Escrit amb format "tria la teva aventura", a "Los del sud us matarem a tots" el lector haurà d'ajudar el Valero a recuperar la dignitat perduda, reunint els supervivents de la Catalunya Nova per liderar-los en una guerra civil contra la Catalunya Vella. Una crítica ferotge, corrosiva i sanguinària de la realitat catalana en la qual els personatges més visibles del món polític, cultural i econòmic català apareixen caricaturitzats, deformats i maltractats fins a uns extrems mai vistos.
Valero Sanmartí és el nom d'un personatge fictici identificat amb fotografies de Magnum P.I. amb un pegat a l'ull, com un pirata. Els textos que escriu són bàsicament provocadors atacs a persones destacades, tendències majoritàries i imaginari de catalunya.
Va començar publicant el blog Jo només follo a pèl, i escrivint per Twitter i Facebook. El 2013 publica el llibre Jo només il·lumino la catalana terra, que és un recull de textos inèdits en el seu estil perquè els catalans aprenguin a riure's de si mateixos sense complexos.
L'any 2016 publica Los del sud us matarem a tots, que és una novel·la amb una estructura tipus tria la teva aventura ambientada l'any 2032, amb una Catalunya sotmesa als andorrans, una Girona en ruïnes on només hi viuen vells, una Barcelona convertida en parc d'atraccions per a turistes i unes terres del sud plenes de mutants endogàmics molt enfadats.
Especulació històrica, ciència ficció, món post-apocalíptic, crítica social salvatge a les institucions, societat i personatges públics catalans, humor negre i malparit, surrealisme, sexe repugnant, gore i bizarro són els ingredients que podem trobar a la nova novel·la de Valero Sanmartí.
Un llibre que se'ns planteja com un joc, en homenatge als mítics "Tria la teva aventura", on has de guiar a un Valero en hores baixes a renéixer de les cendres i dominar la catalana terra. Un retrat caricaturitzat de la societat catalana fins a extrems irreconeixibles, que m'ha arrancat rialles tot sovint.
I és que en Valero juga una altra lliga, està per sobre del bé i del mal... o com diria ell mateix, per sobre de l'estupidesa i el mal.
3,75/5 Crec que la peculiar filosofia Valeriana funciona millor en articles que en narrativa. Amb l'anterior em vaig fotre un fart de riure, amb aquest no tant. Les aventures de Valero per una Catalunya postapocalíptica estan tan passades de voltes que la mirada crítica que les acompanya perd força, i no serà perquè no clavi mastegots a tort i a dret, sense deixar part del país ni tòtem de la catalana terra sencer, però les anades de l'olla que viu el nostre heroi són tan exagerades, la realitat i tics que es critiquen tan deformats, tan portats a l'extrem, que, al meu entendre, la reflexió i autocrítica perd la força que mostrava a Jo només il·lumino la catalana terra. És cert que insistir en el mateix format corria el risc de resultar repetitiu, i en aquest sentit fer-ho amb l'estil "tria la teva pròpia aventura", sembla, a priori, un encert. Però també és cert que allò que resulta divertit quan ets un nano i et deixes endur pel joc de sobreviure fins a assolir el final bo de la història, pot resultar una mica menys divertit (vinga punts de llibre marcant bifurcacions) per un adult que tingui la pretensió de llegir totes les pàgines i recórrer totes les trames.
Quan vaig començar a llegir aquest llibre volia que fos irònic, escatològic i que es rigués de tot. I ara em podeu dir fluix o sensible però es massa i irònic, escatològic i que es riu massa de tot. Es divertit una estona o quan es riu de alguna cosa que coneixen però la resta es bastant cansada i repetitiva.
Ja ho sé. En Valero és un malparlat i un bèstia. Serà que és de l'Ebre i per això ha classificat aquest llibrot com "valenciania", perquè em recorda massa coses de l'Horta del Túria. Encara que, en puritat, no té res de valencià. El llibre és una desgràcia perquè es tracta d'un d'aquests invents on el lector decideix el final. Quina m...! Portava quatre marcadors per poder tornar enrere i, al final, descobreixo que el final és un qualsevol dels diferents atzucacs que hem anat trobant. Suposo que això és part del que volia dir en Valero.
En Sanmartí domina l'escriptura i, mentre la història és sovint una mamarratxada, quan fa presentacions de ciutats o pobles deixa anar tota la mala llet acumulada. No se'n salva ni Flix, que ja és dir. Juga fort amb Girona, però això és fàcil, tothom hi va fort. Però no té pietat de Tarragona, Reus (encara menys), Lleida, Vic o Guissona. No diu res de moltes altres ciutats, mal signe on n'hi hagi. El seu ideari és una mena d'antiideari. Bé que intenta aplegar totes les tribus del Sud per carregar-se el Nord i fer fora els nous amos del país (si vols saber qui són, compra-te'l i calla). Però finalment es pot vendre per qualsevol cosa.
Cal que t'agradi una certa escatologia, que els gustos no siguin molt refinats, que les barbaritats et deixin de pedra, però si ho tens tot això, crec que pot agradar-te.
No sé si l'he acabat perquè m'he cansat d'anar enrera i endavant per veure moltes (no totes) de les aventures a triar. M'ha agradat la salvatjada amb moments splatterpunk i la trama absurda i surrealista. El tema de "tria la teva aventura" el trobo excessiu, amb menys camins crec que seria més rodó, però suposo que per de la gràcia del llibre és aquest excés, desordre i absurditat constant. Ara vull llegir el primer llibre 😅
Surrealisme iconoclasta passat de voltes que no es diferencia gaire de "Jo només il·Lumino la catalana terra" si no és pel format (novel·la tipus "tria la teva aventura"). Hilarant en alguns passatges i absurd en la majoria.