C'est l'hiver. Une petite meute de loups a récemment été introduite près d'un hameau isolé par de fortes chutes de neige. On retrouve, non loin du village, le cadavre d'un habitant atrocement mutilé... Un inspecteur de police est envoyé sur les lieux. Pensant à une banale affaire d'attaque de loup, il enquête sans réelle conviction ni motivation. Une nuit, pourtant, on retrouve un deuxième cadavre... En l'examinant, le policier découvre que les blessures mortelles ont été assénées avec une violence extraordinaire et un acharnement sans mesure, la profondeur des plaies démontrant que l'animal possèderait des griffes de plus de quinze centimètres de long. Dans le hameau, la nouvelle se répand comme une traînée de poudre... On parle de bête énorme, de monstre, de loup-garou. La peur des villageois, alimentée par les ragots, se transforme peu à peu en psychose. La folie gagne le village... Mais la neige continue à être souillée par le sang de nouveaux cadavres... Avec La Bête, Chabouté récidive et nous distille une intrigue et un suspense sur plus de 154 pages.
Christophe Chabouté is a French author and illustrator.
D’origine alsacienne, il suit les cours des Beaux-Arts d’Angoulême, puis de Strasbourg. Vents d'Ouest publie ses premières planches en 1993 dans Les Récits, un album collectif sur Arthur Rimbaud. Mais il se fait surtout connaître en 1998 en publiant Sorcières aux éditions du Téméraire (primé au Festival d’Illzach) puis Quelques jours d’été aux éditions Paquet (Alph’Art Coup de Cœur au Festival d'Angoulême). Il a également illustré des romans pour la jeunesse.
O género de terror não é o meu preferido no que toca a Chabouté. Tal como em “Zoe”, há o ambiente claustrofóbico e ameaçador das pequenas aldeias isoladas, em que todos os habitantes têm ar de guna e uma cumplicidade podre. Aqui um detective empedernido fica preso numa povoação durante um nevão, na altura em que na floresta surgem cadáveres barbaramente mutilados e as culpas recaem sobre uma alcateia de lobos recentemente reintroduzida na região.
Buiiiino, yo soy Canconi y me pidieron esta riseña porque dicen que soy el más Bestia de la Revistería, aunque tienen un hammmmmmmmmmbre. Me hizo acordar al Cuervo, pero con un lobo en lugar de un cuervo, y nieve en lugar de sangre, y un pueblo en lugar de una ciudad, y trasfondo filosófico-social en lugar de angustia violento-existencialista.
He gaudit molt amb aquest còmic en blanc i negre ambientat en una recòndita població rural que queda aïllada enmig d'una gran nevada. Allà hi queda atrapat un inspector de policia que ha arribat a la zona per a investigar uns misteriosos assassinats. L'home, que no és el típic agent de policia, quedarà reclòs en un llogaret amb uns individus ben peculiars. La investigació del crim coquetejarà amb el terror sobrenatural fins a esclatar en un gir final que no deixarà indiferent; tot i que un pèl impostant, a mi m'ha acabat agradant i ha donat un sentit teatral a tot plegat.
L'ús del blanc i negre és molt efectiu per crear contrasts i atmosferes, tant en la natura com en el concorregut bar que serveix de punt de trobada dels vilatans. Els personatges són un altre dels punts forts del còmic, ja que estan molt ben definits i el lector de seguida els pot etiquetar: des del borratxo del poble fins al parell de santurronas que fan més por que els mateixos llops. Però no us deixeu enganyar, els personatges no són tan plans com semblen, i tampoc ho són la parella protagonista. La tensió cuinada a foc lent i amb un desenllaç in crescendo també és un punt a tenir en compte, i a mi és potser el que més m'ha agradat: la cadència de la història ha funcionat com un metrònom i el final, tot i que precipitat, arriba quan toca.
En definitiva, és una història que, tot i que està una mica vista, té un molt bon embolcall i està presentada de forma impecable. Sobretot m'ha fascinat l'aire de folk horror que es mastega durant tot el volum i la construcció d'aquesta societat rural que acull, no pas de bon grat, al protagonista. Estic segur que buscaré més coses de l'autor.
Esta novela gráfica tiene todos los ingredientes para enganchar y brindar una buena tarde suspense: el escenario agreste y aislado de la Francia profunda, con sus montañas nevadas e intransitables, el ambiente opresivo de un pueblo aislado y sumido en sus miserias cotidianas y una serie de crímenes salvajes ligados, tal vez, a la reintroducción del lobo en la zona. Desde los primeros compases, Chabouté nos seduce como en un cuento de hadas siniestro. Sin necesidad de textos de apoyo, solo con ilustraciones que recuerdan a los teatros de sombras chinescas, traza el ambiente en el que luego nos vamos a sumergir. Más tarde llegan los tropos de la novela negra, con su inspector de policía en horas bajas, sus diálogos cortantes y la trama que se va enredando en sí misma, hasta el punto de dejar la puerta abierta, en apariencia, a explicaciones sobrenaturales, legendarias. Hasta aquí, una obra sobresaliente. El desenlace se deshilacha un poco, víctima de una cierta precipitación y, por qué no decirlo, algunos tópicos del género que eclipsan los versos sueltos (los cuales no terminan de encontrar su espacio) y que dejan una cierta sensación de que el final se veía venir. En conjunto, no obstante, queda una obra muy sugerente, que nos sumerge bien en el escenario, robándonos más de una sonrisa, y que en el apartado gráfico resulta impresionante.
Not Chabouté's best work. On the one hand, there is a dark story that's fairly interesting, a murder mystery with some well-constructed suspects and a plot twist that got me. Chabouté's black and white style is pretty well suited to a creepy winter forest at night, and it also works well depicting one of the characters - an abstract artist. On the other hand, the main character is weakly-formed and unsympathetic, some characters and pages of scenes are dull and boring, the artistic style also becomes boring, some foreshadowing and mystery elements are too blunt and tell rather than show, the 'love' story element is unbelievable, the plot has a number of holes (why would the people go off one-by-one to get killed over and over? This isn't a teen horror movie), and, for some reason, characters tend to end every sentence with one to three exclamation points, despite their facial expressions remaining neutral and their words and respective situations not fitting the exclamation bill.
Chabouté loves depicting mentally-and/or-physically-handicapped characters, or people with extreme differences and/or eccentricities, and the folks of those natures he includes here seem to have had much more thought put into them than the main character. Even they, however don't work as well without the extra focus and depth given to Tout Seul in Chabouté's superior BD of the same name.
Taman fino bildovao ovu planinsku atmosferu u nekoj zabiti bogu iza nogu i onda sve sjebe onim tupavim krajem. Ne mogu da verujem! Bukvalno isto kao u Ribarima. Žali bože protraćene atmosfere i divljine, likovi opet totalno plitki i bezlični, te se za njima nema šta ni žaliti.
Tenia mas expectativas con el libro. El nombre y las ilustraciones son potentes. Pero la historia es muy corta y apresurada. El desenlace de este, lo encontré interesante. El mismo pueblo tenia un secreto. 5 de hombres habían abusado sexualmente de una mujer, esta quedo embarazada de gemelos y ellos 30 años después vuelven al pueblo para aterrarlos vistiéndose de lobo y haciéndoles creer que se trataba de solo una persona.
Rápido, entretenido, pero con un final facil, desinflado y ni siquiera efectista. A la historia le faltan minimo 10 paginas al final. O de frente con otro desenlace
De loin la meilleure bande dessinée des quatre premières de Chabouté. Une tension qui escalade gentiment et qui reste après la lecture. Toujours cette ambiance froide et désolée, et cette campagne française reculée du Monde, constituée d'ivrognes et de dégénérés en tout genre.