What do you think?
Rate this book
Feliçment, jo soc una dona (Edicions generals - Diversos)
La Carola Milà, nascuda amb el segle XX, no lluita únicament per la igualtat, sinó, sobretot, per assolir l'equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat, sense l'ajut dels homes. La Carola ha viscut intensament, unes vegades com a espectadora del teatre de la vida i unes altres com a actriu. Quan, l'any 1968, retirada a Mallorca, té l'ocasió de posar per escrit els seus records, ho fa amb sinceritat i, a través d'ella, Maria Aurèlia Capmany presenta magistralment la societat catalana del seu temps.
312 pages, Kindle Edition
First published January 1, 1969
29 people are currently reading
383 people want to read
About the author
Maria Aurèlia Capmany
105 books15 followersMaria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. El 1947 queda finalista del Premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l'obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d'actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos articles i estudis als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes. Es dedica també al guionatge de ràdio i televisió. En el seu vessant de política és regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins a la seva mort.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 64 reviews
June 7, 2020
Feliçment, jo sóc una dona és una novel·la escrita per Maria Aurèlia Capmany, publicada l’any 1969. És una de les la novel·les més coneguda de l’autora.
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) va ser una escriptora, pedagoga i política catalana nascuda a Barcelona considerada referent en el renaixement de la cultura catalana de família benestant, laica, progressista i ben lletrada. L’escriptora va tractar la novel·la, el teatre, l'ensenyament, l'assaig i el periodisme. Va estudiar Filosofia. La novel·la més coneguda de Maria Aurèlia Capmany és Un lloc entre els morts, que va rebre el Premi Sant Jordi. Un any després l’any 1969 va aparèixer Feliçment jo sóc una dona. Va col·laborar en diaris mitjançant articles i va realitzar traduccions i adaptacions d’obres d’altres autors. Capmany cerca en els seus models entre escriptors com Proust, Woolf, Camus etc. En la dècada dels seixanta es caracteritza per les lluites en favor dels drets humans i la igualtat i llibertat personal.
Amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola, la cultura es va veure greument afectada. La literatura es veu obligada a fer un pas enrere, i es converteix en una arma més amb la qual atacar l'enemic. Adopta un to propagandístic i esdevé el reflex d'una societat que patia un parèntesi cultural. La literatura queda pràcticament òrfena, hi ha veus femenines que s'alcen i proclamen les seves paraules. S'atreveixen a tractar el tema de la guerra, tradicionalment reservat al sexe masculí, reivindicant-se com a dones escriptores, com a filles en guerra de Woolf. A causa del règim franquista, hi havia una repressió cap a la cultura catalana i també cap al feminisme. S’havia de dur a terme des de la clandestinitat. A més a més, cal remarcar que la repressió per a les autores era més gran, ja que eren catalanes i dones. Capmany va saber trobar les seves bases narratives en autores i autors estrangeres i estrangers de parla anglesa i francesa, ja que molts escriptors espanyols i catalans també recorrien a inspiracions d’altres parts del món com Proust, Woolf, Camus i Satre. L’aproximació entre la noveŀla i l’assaig, la intrusió en la noveŀla d’una sèrie de problemes a debatre, és un altre dels signes més evidents de l’evolució del gènere. Proust amb A la recerca del temps perdut renova la literatura el que es pretén és fer reflexionar i és l’inici d’una nova literatura. La narració es converteix en assaig, en certs moments, perquè la realitat tan sols s'intueix com un rerefons.
La novel·la explica la vida atzarosa de la Carola, una dona que des del naixement fins la vellesa, els seus amors i desaventures per ser una dona de classe treballadora amb l’agreujant de ser filla il·legítima del fill de l’amo de la fàbrica on el seu avi treballa de porter. Lluita per aconseguir la llibertat. La seva mare marxa i es queda sola amb l’avi. Carola entra en una escola religiosa en règim de beneficiència però és expulsada per ser fantasiosa. Més tard, treballa en una botiga de guants i coneix a Feliç Tobias, un jove anarquista que es convertirà en el seu primer amor però dura uns mesos la relació. Més tard, és escollida pels Reinals, una família benestant i coneix a l’Agustí Turull tot i que la Paquita Reinals s’oposa i s’acaba la relació. Altrament, coneix una prostituta que la portarà cap aquest món. A casa de la Rosita coneix l’Esteve Plans, un home benestant amb qui tindrà una filla. S’hi casa per formar part de la burgesia catalana. L’any 1936 la família marxa i ella es queda a Barcelona i col·labora com a infermera i coneix en Benito Garrido cap del republicans.
Més tard, la família Plans tornarà i ella tornarà a la seva vida anterior però l’any 1951 marxarà a París, es fa passar per hongaresa i crea un negoci de restauració. A la mort del marit és hereva universal i l’any 1968 es converteix en una dona rica i s’estableix a Mallorca. L’acció comença l’any 1899 quan neix fins quan Carola té seixanta-nou anys.
Els personatges de la novel·la estan organitzats segons una jerarquització de les classes amb influències burgeses. La Carola és la protagonista i construeix la seva identitat lluitant contra el món . En Sebastià Milà és l’avi orgullós, ferotge i autoritari. En Sindu i la Teresa Pujades els amos de la fàbrica on treballa l’avi i representen la burgesia rica. En Feliu Tobias és un anarquista i el seu primer amor. La Francesca (Paquita Reinal) és una dona burgesa gràcies al casament amb l’Esteve i es dedica a ensenyar a dones obreres. L’Esteve Plans és el marit de la Carola benestant però realment no hi ha gens d’amor. En doctor Subietas és cordial i amistós amb la protagonista. En Benito Garrido és l’antagonista a l’Esteve Plans compromès, valent i amor de la Carola. Finalment l’Agustí Turull i la Maria Albiol simbolitzen el desengany amorós i la mort, l’anita representa la saviesa popular, la Rossy és la seva filla i desmitifica la maternitat, en Cosme Tudurí finalment és el motor inicial de l’acció, el seu editor, i també retalla la seva llibertat.
La novel·la té tres temps. Primerament, el temps històric fa referència a fets d’inicis de segle XX. La novel·la és molt rigurosa en els fets històrics. Destaquen els aldarulls de l’època, la lluita de classes, la tensió de l’època, els fets que van succeïr com l’assalt al Cut-Cut!, el pistolerisme etc. però també critica els burgesos amb la seva vida dissipada. Opta per la ironia a l’hora de retratar les condicions de la dona i la desigualtat entre gèneres. Seguidament, el temps psicològic fa referències al passat constantment i el temps narratiu abarca els seus seixanta-nou anys.
L’espai de la novel·la és totalment real. Mitjançant aquesta lectura viatgem pels diferents carrers de Barcelona, i els seus barris amb el seu poder socioeconòmic, a París i finalment Mallorca.
La novel·la està narrada en forma de memòries, alterna la primera i tercera persona, però també de novel·la picaresca i d’aventures. Té un total de quinze capítols que dibuixa una ziga-zaga constant segons l’itinerari de la Carola. Els cinc primers són la infantesa, els sis següents ja és una adulta, el capítol dotze com decideix quedar-se a Barcelona, els dos següents expliquen la negació de vivir una vida burgesa que no vol i finalment el quinze suposa un renaixement i l’opció de llibertat. Tot i això hi ha moltes el·lipsis, flashbacks i flashforwards.
En relació al model de llengua és clarament una obra culte, ja que l’autora mostra domini de la llengua i vol emellir-la. Tot i això, també podem dir que és estàndard per l´ús de la oralitat segons el seu poder socioeconòmic d’una manera lírica i poètica a les descrpcions.
Finalment, Feliçment, jo sóc una dona m’ha semblat una lectora excepcional per tota la versemblança històrica dels fets que narra i per mostrar una superació personal i creixement com a persona de la protagonista. La Carola és capaç de saltar tots els obstacles i fer-se, en certa manera, amb la vida que sempre ha desitjat.
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) va ser una escriptora, pedagoga i política catalana nascuda a Barcelona considerada referent en el renaixement de la cultura catalana de família benestant, laica, progressista i ben lletrada. L’escriptora va tractar la novel·la, el teatre, l'ensenyament, l'assaig i el periodisme. Va estudiar Filosofia. La novel·la més coneguda de Maria Aurèlia Capmany és Un lloc entre els morts, que va rebre el Premi Sant Jordi. Un any després l’any 1969 va aparèixer Feliçment jo sóc una dona. Va col·laborar en diaris mitjançant articles i va realitzar traduccions i adaptacions d’obres d’altres autors. Capmany cerca en els seus models entre escriptors com Proust, Woolf, Camus etc. En la dècada dels seixanta es caracteritza per les lluites en favor dels drets humans i la igualtat i llibertat personal.
Amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola, la cultura es va veure greument afectada. La literatura es veu obligada a fer un pas enrere, i es converteix en una arma més amb la qual atacar l'enemic. Adopta un to propagandístic i esdevé el reflex d'una societat que patia un parèntesi cultural. La literatura queda pràcticament òrfena, hi ha veus femenines que s'alcen i proclamen les seves paraules. S'atreveixen a tractar el tema de la guerra, tradicionalment reservat al sexe masculí, reivindicant-se com a dones escriptores, com a filles en guerra de Woolf. A causa del règim franquista, hi havia una repressió cap a la cultura catalana i també cap al feminisme. S’havia de dur a terme des de la clandestinitat. A més a més, cal remarcar que la repressió per a les autores era més gran, ja que eren catalanes i dones. Capmany va saber trobar les seves bases narratives en autores i autors estrangeres i estrangers de parla anglesa i francesa, ja que molts escriptors espanyols i catalans també recorrien a inspiracions d’altres parts del món com Proust, Woolf, Camus i Satre. L’aproximació entre la noveŀla i l’assaig, la intrusió en la noveŀla d’una sèrie de problemes a debatre, és un altre dels signes més evidents de l’evolució del gènere. Proust amb A la recerca del temps perdut renova la literatura el que es pretén és fer reflexionar i és l’inici d’una nova literatura. La narració es converteix en assaig, en certs moments, perquè la realitat tan sols s'intueix com un rerefons.
La novel·la explica la vida atzarosa de la Carola, una dona que des del naixement fins la vellesa, els seus amors i desaventures per ser una dona de classe treballadora amb l’agreujant de ser filla il·legítima del fill de l’amo de la fàbrica on el seu avi treballa de porter. Lluita per aconseguir la llibertat. La seva mare marxa i es queda sola amb l’avi. Carola entra en una escola religiosa en règim de beneficiència però és expulsada per ser fantasiosa. Més tard, treballa en una botiga de guants i coneix a Feliç Tobias, un jove anarquista que es convertirà en el seu primer amor però dura uns mesos la relació. Més tard, és escollida pels Reinals, una família benestant i coneix a l’Agustí Turull tot i que la Paquita Reinals s’oposa i s’acaba la relació. Altrament, coneix una prostituta que la portarà cap aquest món. A casa de la Rosita coneix l’Esteve Plans, un home benestant amb qui tindrà una filla. S’hi casa per formar part de la burgesia catalana. L’any 1936 la família marxa i ella es queda a Barcelona i col·labora com a infermera i coneix en Benito Garrido cap del republicans.
Més tard, la família Plans tornarà i ella tornarà a la seva vida anterior però l’any 1951 marxarà a París, es fa passar per hongaresa i crea un negoci de restauració. A la mort del marit és hereva universal i l’any 1968 es converteix en una dona rica i s’estableix a Mallorca. L’acció comença l’any 1899 quan neix fins quan Carola té seixanta-nou anys.
Els personatges de la novel·la estan organitzats segons una jerarquització de les classes amb influències burgeses. La Carola és la protagonista i construeix la seva identitat lluitant contra el món . En Sebastià Milà és l’avi orgullós, ferotge i autoritari. En Sindu i la Teresa Pujades els amos de la fàbrica on treballa l’avi i representen la burgesia rica. En Feliu Tobias és un anarquista i el seu primer amor. La Francesca (Paquita Reinal) és una dona burgesa gràcies al casament amb l’Esteve i es dedica a ensenyar a dones obreres. L’Esteve Plans és el marit de la Carola benestant però realment no hi ha gens d’amor. En doctor Subietas és cordial i amistós amb la protagonista. En Benito Garrido és l’antagonista a l’Esteve Plans compromès, valent i amor de la Carola. Finalment l’Agustí Turull i la Maria Albiol simbolitzen el desengany amorós i la mort, l’anita representa la saviesa popular, la Rossy és la seva filla i desmitifica la maternitat, en Cosme Tudurí finalment és el motor inicial de l’acció, el seu editor, i també retalla la seva llibertat.
La novel·la té tres temps. Primerament, el temps històric fa referència a fets d’inicis de segle XX. La novel·la és molt rigurosa en els fets històrics. Destaquen els aldarulls de l’època, la lluita de classes, la tensió de l’època, els fets que van succeïr com l’assalt al Cut-Cut!, el pistolerisme etc. però també critica els burgesos amb la seva vida dissipada. Opta per la ironia a l’hora de retratar les condicions de la dona i la desigualtat entre gèneres. Seguidament, el temps psicològic fa referències al passat constantment i el temps narratiu abarca els seus seixanta-nou anys.
L’espai de la novel·la és totalment real. Mitjançant aquesta lectura viatgem pels diferents carrers de Barcelona, i els seus barris amb el seu poder socioeconòmic, a París i finalment Mallorca.
La novel·la està narrada en forma de memòries, alterna la primera i tercera persona, però també de novel·la picaresca i d’aventures. Té un total de quinze capítols que dibuixa una ziga-zaga constant segons l’itinerari de la Carola. Els cinc primers són la infantesa, els sis següents ja és una adulta, el capítol dotze com decideix quedar-se a Barcelona, els dos següents expliquen la negació de vivir una vida burgesa que no vol i finalment el quinze suposa un renaixement i l’opció de llibertat. Tot i això hi ha moltes el·lipsis, flashbacks i flashforwards.
En relació al model de llengua és clarament una obra culte, ja que l’autora mostra domini de la llengua i vol emellir-la. Tot i això, també podem dir que és estàndard per l´ús de la oralitat segons el seu poder socioeconòmic d’una manera lírica i poètica a les descrpcions.
Finalment, Feliçment, jo sóc una dona m’ha semblat una lectora excepcional per tota la versemblança històrica dels fets que narra i per mostrar una superació personal i creixement com a persona de la protagonista. La Carola és capaç de saltar tots els obstacles i fer-se, en certa manera, amb la vida que sempre ha desitjat.
March 28, 2023
sento que ha estat la primera novel·la que he entès molt profundament i, a més, m'ha servit per aprendre a llegir des d'altres perspectives. quina meravella.
April 22, 2019
Llegit per a literatura catalana de segon de batxillerat.
Un llibre avorrit i pesat. Vale, reconec la intenció de l'autora per represntar-hi el feminisme, però la història en si és avorrida. No té cap atractiu. L'únic que fa és narrar la vida de la protagonista, sense cap intent de atreure públic. Una novel·la massa realista pel meu gust.
Veig la intenció, però no hi ha res més enllà d'això, voler recalcar el feminisme de la dona, poc més.
Una història que m'ha fer anar saltant-me trossos molt poc interessants i de "relleno" que no aportaven res a la història. La vida de cosins, germans, avis d'amics del marit o de que sigui la veritat és qe m'interessen poc.
No el recomano a no ser que vulguis dedicar-te a buscar totes les característiques i frases feministes del llibre.
Busca per internet un resum de tot el que té el llibre de feminista i segur que t'estalvies desaprofitar una setmana de la teva vida llegint-lo.
Un llibre avorrit i pesat. Vale, reconec la intenció de l'autora per represntar-hi el feminisme, però la història en si és avorrida. No té cap atractiu. L'únic que fa és narrar la vida de la protagonista, sense cap intent de atreure públic. Una novel·la massa realista pel meu gust.
Veig la intenció, però no hi ha res més enllà d'això, voler recalcar el feminisme de la dona, poc més.
Una història que m'ha fer anar saltant-me trossos molt poc interessants i de "relleno" que no aportaven res a la història. La vida de cosins, germans, avis d'amics del marit o de que sigui la veritat és qe m'interessen poc.
No el recomano a no ser que vulguis dedicar-te a buscar totes les característiques i frases feministes del llibre.
Busca per internet un resum de tot el que té el llibre de feminista i segur que t'estalvies desaprofitar una setmana de la teva vida llegint-lo.
May 8, 2024
Una delícia!! Et dona un recull autobiogràfic de fets històrics i la perspectiva de la protagonista en situacions en què la misogínia (tant per part d'hòmens com de dones) la interpel·la directament, tot i que el feminisme conscient que apareix al llibre és marcadament burgès, religiós i antisindicalista. Deu ser de les lectures de literatura catalana de batxillerat que més he gaudit i l'he llegit en temps rècord (per a mi, 3-4 dies és temps rècord).
April 24, 2024
segon cop que el llegeixo. m'ha tornat a encantar
April 3, 2024
No sé ben bé que dir. No sé fer ressenyes així que expresso el que penso tan bé com puc:
És interessant sobretot pel context en el que es trobava Catalunya al moment. Crec que aixó és el que més m’ha captivat, llegir la vida d’una dona que l’explica ella mateixa tan descaradament durant aquell temps. La manera en qué està narrada està molt ben pensada, passant de primera a tercera persona alguna vegada. La sensació és que la noia viu i tot passa al seu voltant, afectant-la, esclar, i ella reacciona com pot i com sap, però suposo que per això és una novela psicològica.
Amb “explica descaradament” vull dir que tot i estar escrit en primera persona, d’alguna manera és fortament objectiu tot. O no necessariament objectiu sinó que no és gens subjectiu, si és que això té sentit. Li passen coses fortes, sobretot per nosaltres ara que ens trobem en una societat una mica més avançada, i en cap moment es troba una actitud de rebuig envers aquestes situacions. Evidenment coneixem com se sent ella i què pensa, però de tal manera que no afecta l’opinió de la lectora. Per posar un exemple (spòiler) les situacions clares de maltracte (clares per nosaltres, repeteixo. Sóc conscient que en aquell moment no es veia així), la prostitució (gran tema aquest), la filla, les famílies, la guerra (o sigui la dona viu el pistolerisme i en parla com si fossin els focs artificials que anuncien fi de la festa major. Potent, trencador, diu molt). No acabo d’aconseguir expresar el que vull dir…
La novel·la demostra una clara crítica classista i feminista. Ens mostra discursos “feministes” que eren realment classistes, i molt interessants, per cert.
També m’agrada molt veure com hem evolucionat com a societat. Saber que moltíssimes actituds i problemàtiques del llibre ARA ja no estàn tan ben vistes i hi ha més gent que en lluita en contra em fa tenir esperança. Parlo de feminisme, patriarcat, temes econòmics…
Tornant al llibre, li dono 3,5 estrelles. Simplement perquè no m’ha enganxat gaire (pot ser que sigui culpa de que me l’he llegit per obligació i per la manca de ganes, temps i energia), però reconec que és un bon llibre independenment del que jo opini.
M’ha agradat. El recomano? Depén. Jo no hauria entés gaire si no fos pel meu profe, però segur que això és pel meu poc costum i la meva ignorància. 🫶🏽
És interessant sobretot pel context en el que es trobava Catalunya al moment. Crec que aixó és el que més m’ha captivat, llegir la vida d’una dona que l’explica ella mateixa tan descaradament durant aquell temps. La manera en qué està narrada està molt ben pensada, passant de primera a tercera persona alguna vegada. La sensació és que la noia viu i tot passa al seu voltant, afectant-la, esclar, i ella reacciona com pot i com sap, però suposo que per això és una novela psicològica.
Amb “explica descaradament” vull dir que tot i estar escrit en primera persona, d’alguna manera és fortament objectiu tot. O no necessariament objectiu sinó que no és gens subjectiu, si és que això té sentit. Li passen coses fortes, sobretot per nosaltres ara que ens trobem en una societat una mica més avançada, i en cap moment es troba una actitud de rebuig envers aquestes situacions. Evidenment coneixem com se sent ella i què pensa, però de tal manera que no afecta l’opinió de la lectora. Per posar un exemple (spòiler) les situacions clares de maltracte (clares per nosaltres, repeteixo. Sóc conscient que en aquell moment no es veia així), la prostitució (gran tema aquest), la filla, les famílies, la guerra (o sigui la dona viu el pistolerisme i en parla com si fossin els focs artificials que anuncien fi de la festa major. Potent, trencador, diu molt). No acabo d’aconseguir expresar el que vull dir…
La novel·la demostra una clara crítica classista i feminista. Ens mostra discursos “feministes” que eren realment classistes, i molt interessants, per cert.
També m’agrada molt veure com hem evolucionat com a societat. Saber que moltíssimes actituds i problemàtiques del llibre ARA ja no estàn tan ben vistes i hi ha més gent que en lluita en contra em fa tenir esperança. Parlo de feminisme, patriarcat, temes econòmics…
Tornant al llibre, li dono 3,5 estrelles. Simplement perquè no m’ha enganxat gaire (pot ser que sigui culpa de que me l’he llegit per obligació i per la manca de ganes, temps i energia), però reconec que és un bon llibre independenment del que jo opini.
M’ha agradat. El recomano? Depén. Jo no hauria entés gaire si no fos pel meu profe, però segur que això és pel meu poc costum i la meva ignorància. 🫶🏽
This entire review has been hidden because of spoilers.
May 1, 2024
he hagut d’estar molt atenta al q llegia, si desconnectava un moment ja m’havia perdut 10393828 coses q havien passat.
es un llibre fàcil d llegir i bastant entretingut, es fa molt amè
m’ha agradat prou es un llibre q fa pensar i com bé va dir en didac “obre un debat moral al lector”
es un llibre fàcil d llegir i bastant entretingut, es fa molt amè
m’ha agradat prou es un llibre q fa pensar i com bé va dir en didac “obre un debat moral al lector”
March 28, 2024
Per fi! Un llibre feminista que parla d'una dona que no és víctima, sinó lluitadora. Molt interessant la Carola Milà, en una vida va viure moltes vides, això m'ha agradat molt.
March 27, 2023
pel cole. un dels llibres de literatura catalana que m’ha agradat més. la capmany em sembla una tia súper interessant. també és cert que les últimes 150 pàgines em sobren bastant, tota l’estona cura molt les descripcions i quan arriba a les últimes pàgines és com que tot està explicat molt superficialment i no acaba de tenir la mateixa essència que l’altra part. fa que t’enganxis i la manera en què està escrit és brutal.
December 6, 2018
Un viatge pel s. XX català de la mà d'una dona, dins de les sabates d'una dona. No he pogut evitar comparar-la amb Rodoreda constantment, i tot que he disfrutat les queixalades feministes, els riscos formals (aqust canvi de narrador ! ) i el passeig històric, em reca la manca d'empatia amb la protagonista i enyoro el punt trascendent, humà i màgic de les novel-les de la Rodoreda.
April 3, 2024
l’ascensor de les classes socials, seguit d’una critica amb humor de feminisme i lluita de classe. Un personatge curios i amb una vida molt mogudeta.
No negare que m’he perdut diverses vegades, s’escriu bastant fredament i fins i tot sembla arribar a ser un article periodistic, potser es el que m’ha fet no m’enganxes del tot.
Pd: Volem més Feliu Tobias i Benito Garrido !!!!
No negare que m’he perdut diverses vegades, s’escriu bastant fredament i fins i tot sembla arribar a ser un article periodistic, potser es el que m’ha fet no m’enganxes del tot.
Pd: Volem més Feliu Tobias i Benito Garrido !!!!
March 30, 2024
M'ha agradat bastant. Llegint tres llibres simultàniament ha estat el que més m'ha atrapat. Trobo que reflecteix molt bé la situació de principis del segle XX, combinant la vida de la Carola amb fets històrics i fent una forta crítica a la societat patriarcal i classista del moment.
December 3, 2020
Una de las pocas lecturas de instituto que voy a recordar.
Destacar sobretodo las lecciones tan valiosas que nos brinda.
Destacar sobretodo las lecciones tan valiosas que nos brinda.
July 22, 2023
la meva intenció era llegir-lo, de veritat, però de vegades una ha de prioritzar el seu benestar
June 17, 2024
– Faré una novel·la amb tots els trossos que us han sobrat.
he literalment cridat. déu meu quin bon final.
he literalment cridat. déu meu quin bon final.
February 5, 2025
Tota dona ha de llegir aquest llibre.
April 7, 2024
pel cole.
la lourdes ens l'havia pintat fatalíssim i tampoc n'hi ha hagut per tant, vull dir, no és un gran llibre, però no és tan terrible, no m'ha desagradat.
la lourdes ens l'havia pintat fatalíssim i tampoc n'hi ha hagut per tant, vull dir, no és un gran llibre, però no és tan terrible, no m'ha desagradat.
December 31, 2021
A través de la vida de la Carola, la protagonista, es pot conèixer com podia ser la vida d’una dona barcelonina que va néixer a inicis del segle XX. “La vida no transcorre hora per hora. Trenta anys de la vida d’un poble poden ser un sol dia, i una nit de revolta sedimenta uns valors que es consumiran durant un segle.”
Va passant el temps i ella es topa amb personatges de tot tipus i s’enfronta a situacions ben diverses. Va canviant de posició social. La Carola les critica totes. Lluita per la llibertat i al llarg d’aquesta novel·la dóna grans lliçons de vida:
“-Tant et costa ser lliure? Sempre que hi hagi una cosa més important que tu i que jo ens separem. Ser lliure vol dir no haver de mentir.”
Va passant el temps i ella es topa amb personatges de tot tipus i s’enfronta a situacions ben diverses. Va canviant de posició social. La Carola les critica totes. Lluita per la llibertat i al llarg d’aquesta novel·la dóna grans lliçons de vida:
“-Tant et costa ser lliure? Sempre que hi hagi una cosa més important que tu i que jo ens separem. Ser lliure vol dir no haver de mentir.”
November 27, 2021
Aquest llibre me l'he hagut de llegir per a la selectivitat, i tot i que el meu professor de literatura l'únic que ha sabut fer ha estat allunyar-me'n no he pogut sinó veure'm reflectida entre les paraules d'aquesta autora magnificient que amb aquest llibre s'ha guanyat una lectora debota.
És un llibre proper, en el qual moltes dones s'hi poden veure reflectides, l'acceptació d'una societat patriarcal i la supervivència només gràcies a un home com a única sortida i la rebeldia contra aquest sistema.
Aquest és un llibre misogin que crítica aquest sistema des de el seu interior, increïble.
És un llibre proper, en el qual moltes dones s'hi poden veure reflectides, l'acceptació d'una societat patriarcal i la supervivència només gràcies a un home com a única sortida i la rebeldia contra aquest sistema.
Aquest és un llibre misogin que crítica aquest sistema des de el seu interior, increïble.
February 19, 2023
havia llegit amb anterioritat algun assaig de maria aurèlia capmany que tanmateix m'havia deixat força desencisada. si bé sé que no treu cap comparar aquest gènere amb la prosa, perquè al capdavall són ben diferents, em quedo totalment amb aquesta última. aquest llibre m'ha estat una descoberta deliciosa, farcida de tombs i sentiments. ara, em temo que se me n'han escapat moltes coses. probablement me'l torni a llegir algun dia :)
December 27, 2024
… no me l‘he pogut acabar de lu pesat q és
March 28, 2022
2,5💃🏻
April 28, 2023
dnf no puedo más
December 8, 2024
pensava que el meu rating acabaria per ser inferior però el llibre guanya molt cap al final. més aviat, no és que millori, la sensació d'estar llegint uns relats plenament biogràfics augmenta molt. em refereixo sobretot a les diferents velocitats dels capítols i la narració que adopta la protagonista donen molt realisme i autenticitat. Com si t'ho estigués explicant de tu a tu. per altra banda sí que és veritat que hi ha hagut parts a mitjans del llibre que se m'han fet més denses, masses personatges pel meu gust, però com ja he dit aquesta també és la gràcia i la realitat d'una biografia. Destaquen els períodes de la Carola jove, dins la casa reinal, l'ofici i canvi dràstic que adopta i la seva etapa més madura i la perspectiva que té del viure. Altre cosa a recalcar és la complexitat de la protagonista (també d'altres personatges), hi ha reflexions i fragments que (a part de literàriament) sorprenen molt. diria que reflexen molta fredor, modernitat i canvi. potser sigui la contextualització de l'època que reforça el contrast de mentalitat de la protagonista. Bueno que m'ha agradat, hagués retallat trossos? sí, potser aquesta és la gràcia del llibre? també
January 22, 2021
La crònica d'una supervivent de la mà de la Maria Aurèlia Capmany ens ofereix un fresc de la societat de principi del segle XX i que li permet a l'autora barcelonina retratar la burgesia de l'època des de la mirada de la Carola Milà, una dona feta a ella mateixa en un llarguíssim flash-back mitjançant el qual la Carola recorda la seva vida des del seu naixement l'any 1900 fins a l'actualitat on ha aconseguit una bona posició social. El llibre permet a la Capmany fixar la seva mirada en la hipocresia burgesa en un món construït amb una doble moral.
June 2, 2021
2 estels. La veritat es que m’he llegit aquest llibre perquè era lectura obligatòria a literatura i no ha estat tan malament com esperava. Si es cert que la historia la trobo massa llarga potser i, hi han capítols amb informació irrellevant però sense tenir en compte això, hi han moments que parla de l’amor d’una manera molt bonica.
“Mirant-lo, podia respirar de nou profundament, i em demanava a mi mateixa com ho faria per respirar si ell se n’anava.”
“Mirant-lo, podia respirar de nou profundament, i em demanava a mi mateixa com ho faria per respirar si ell se n’anava.”
April 14, 2023
És un llibre que preté ser més del que dona. Per un cantó recalco de manera positiva que el to que utilitza l’autora es modern sense sortir-se del temps, això torna la lectura una mica més interesanr. La Carola és un personatge que podria donar foc però que degut als salts narratius i a la falta de fil seguit perd força. És interesant perquè shi reconeixen recursos i perfils però fracasa com a relat tancat.
August 27, 2024
Publicada el 1969 explica la història en primera persona de Carola Milà des del seu naixement el 1899 fins el 1969. La protagonista, abandonada per la mare i filla il·legítima d’una obrera i el fill dels amos de la fàbrica, criada per un avi misògin i violent aconsegueix després de múltiples aventures ser una dona lliure, rica i feliç que crea el seu propi destí. La novel·la és, també, un retrat molt ben documentat de la Barcelona del segle XX. Estudi introductori d’Isabel Graña.
May 31, 2019
Novel·la picaresca, argument de la qual es desenvolupa de manera molt lenta, sobretot al principi i a la meitat de l'obra. Masses detalls insignificants que aporten poc.
La història no és dolenta i inclús té un significat de recerca de pròpia identitat bo, a més dels tocs d'història real que Capmany aporta, però la manera en què ho desenvolupa és extremadament lenta sota el meu parer.
La història no és dolenta i inclús té un significat de recerca de pròpia identitat bo, a més dels tocs d'història real que Capmany aporta, però la manera en què ho desenvolupa és extremadament lenta sota el meu parer.
March 9, 2021
Vaig llegir aquest llibre en el marc de l'assignatura de literatura catalana a l'institut i des de llavors que el torno a llegir un cop a l'any. És, senzillament, fantàstic. Capmany aconsegueix capturar l'evolució de la dona durant el segle XX a través de la protagonista. La trama és preciosa. Crec que no l'avorriré mai.
Displaying 1 - 30 of 64 reviews