A principis del segle xx, el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seves víctimes tot just abans de morir, ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d’apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l’oportunitat d’entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l’infern pot obrir-se i engolir-la.
A través d’uns personatges magnètics i d’un univers inquietant i hipnòtic, Anna Moner ens revela els mecanismes interns que mouen l’autoproclamat Minotaure a cometre un seguit de crims esgarrifosos inspirats en la recreació de retrats femenins renaixentistes.
Tot i l'imaginari pertorbador, que beu de novel·les gòtiques, art renaixentista i la novel·la El Perfum, la història no m'ha semblat res especial i, a més, amb forces incoherències.
4.0* Una bona lectura, una prosa molt lírica i un vocabulari molt ric -de vegades, massa- adornen estèticament aquest thriller fosc, cru i visceral que explora la part més fosca dels éssershumans, com a mena de contrapartida. d'oposició entre la bellesa i la lletjor, la llum i la foscor, el millor que poden fer els homes i el pitjor. Pel que fa la trama és original i retorçada, a mig camí entre la trilogia d'Estocolm de Niklas Natt og Dach i El Perfum de Patrick Süskind, la novel·la gòtica victoriana i el més sorprenent thriller contemporani. Moltes ganes de tornar a llegir l'autora.
8,2/10 Thriller fosc, culte, extremament bén escrit, amb una prosa i un lèxic artístic, potser una mica florit i en alguns moments massa descriptiu però molt entretingut. Ens narra dos fills, per una banda, un viatge a la ment d'un assassí en sèrie que es delecta amb les seves "obres d'art " i, per l'altra, la de l'Emily una noia jove, culte, introvertida,... Les vides de tots dos s'entrecreuen amb un final sorprenent...
Vaig decidir donar-li una oportunitat a una autora nova. Aquesta novel·la m'ha acompanyat al tren durant uns dies. Ni llarga ni curta, amb un vocabulari ric i una història ben lligada. No me n'he penedit de llegir-la.
Sensorialment és un 5, però crec que hi ha moments en què és massa llarg. El vaig estar a punt de deixar, però sort que el vaig acabar. El final és fantàstic.
Un llibre que converteix en bell allò terrorífic i macabre. Una mica El Perfum, Dràcula o Frankenstein. Una història que promet molt amb dos personatges ben definits i molt de pel·lícula, l’Emily i el Minotaure. Però precisament crec que la història s’acaba repetint i estancant per donar tan de pes al mon interior dels dos personatges. Això sí, el final, tot i que el podem intuïr i percebre, és fantàstic!
Tot i que al final m'ha sorprès, se m'ha fet molt llarga i pesada... a mes moltes descripcions eren bastant desagradables. Està ben escrit, però ben be fins al final no acaba de passar res.
Sinceramente, lo catalogaría como una experiencia sensitiva con aroma a El perfume de Patrick Süskind mezclado con lo adictivo que me resultó El silencio de los corderos de Thomas Harris. Sí, me ha encantado. Me ha costado trabajo despegarme de sus páginas. Es terriblemente adictivo, tanto por la calidad del texto como por la riqueza de su lenguaje. Si dominais el catalán y sois fans de los thrillers psicológicos, os prometo que este libro entrará en vuestro top 3. Y si no, debéis estar atentos a su traducción, que espero y deseo, se tramite en breves.
La historia se narra a través de dos hilos argumentales; uno, a través de la voz de Emily, una joven de 17 años, recientemente huérfana, con un miedo atroz a todo aquello que traspasa las puertas de su casa. El otro, nos lleva a lo más profundo de la mente del asesino autodenominado el Minotauro, el cual, solamente es capaz de saciar su deseo sexual a través de la recreación de obras de arte con los cuerpos sin vida de sus víctimas. Tarde o temprano, sus historias se cruzarán. Pero amigos, os prometo que, en este libro, nada es lo que parece.
Entre El perfum i El silenci dels anyells. Potser una mica massa desenvolupada la primera part (tres quartes parts del llibre) de descripció del pensament i interessos dels personatges, però amb un molt bon i intens desenllaç final.
El tema no m’ha interessat massa i se’n fa dur llegir descripcions “macabres”, però reconec que estic davant una escriptora excepcional que amb els seus recursos literaris ha aconseguit que al final la novel·la m’atrapara plenament.